El camí cap a una transició energètica justa i equitativa

La urgència de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i mitigar els impactes de l’escalfament global ha situat la descarbonització de l'economia en el centre de les polítiques públiques i els debats internacionals. Arrel de la necessitat de donar resposta a aquesta emergència climàtica, al 2020 es va aprovar el Pacte Verd Europeu, una fulla de ruta que marca el camí cap a una transició sostenible amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica a la UE pel 2050.

«El Pacte Verd es fa local» és una iniciativa del Comitè Europeu de les Regions per situar a les ciutats i regions en el centre de la transició de la UE per assolir l’objectiu principal de neutralitat climàtica. I es que, segons l’Informe Mundial de les Ciutats publicat per ONU-Habitat al 2022, els espais urbans representen més del 70% dels gasos d’efecte hivernacle produïts per l’activitat humana, en aquest context, les ciutats esdevenen un node crucial per impulsar l’agenda sostenible, jugant un paper fonamental com a catalitzadors en aquesta transició. 

A Catalunya, les administracions locals s'enfronten a la necessitat de fomentar models energètics més sostenibles i eficients, que no només contribueixin a la mitigació del canvi climàtic, sinó que també promoguin la resiliència a través d’una transformació urbana sostenible que millori la qualitat de vida dels seus habitants. Un dels reptes de les administracions es pal·liar les desigualtats que esdevenen en les àrees urbanes en el camí cap a una transició justa.

A continuació es fa un anàlisi comparatiu dels municipis del Perfil de la Ciutat per examinar com les diferències en el nivell de renta a les llars es relacionen amb dos indicadors de consum energètic: el percentatge de llars amb un consum energètic elevat i la ràtio del nombre d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en relació al volum total de llars al municipi. Cal destacar que la renta per llar dels municipis del Perfil de la Ciutat oscil·la entre 31.195€ i 42.822€, una diferència de poc més de 10.000€, per tant, per millorar la precisió de l’anàlisi s’han afegit alguns dels municipis amb un major nivell de renta a Catalunya (superior a 55.000€).

El consum mitjà d’un habitatge es situa entorn als 3.600 kWh d’electricitat anual, això equival a un consum 300 kWh mensuals (IDESCAT, 2022). Prenent aquestes xifres com a referència, s’han definit les llars amb un elevat consum energètic com a aquelles que es troben per sobre d’aquests valors mitjans, acotant-ho al rang de 5.000 a 10.000 kWh de consum anual.  Al comparar la proporció d’habitatges amb aquesta demanda energètica respecte a la renta per llar s’obté que entre ambdós factors existeix una correlació positiva (veure Figura 1). Aquests resultats posen de manifest la influència que el nivell socioeconòmic pot tenir en els patrons de consum energètic.

Figura 1. Percentatge de llars amb un consum energètic de 5.000 a 10.000 kWh i la renta mitjana per llar. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’habitatges per consum elèctric de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l’Atles de distribució de renta de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

 

Per altra banda, en la Figura 2 es mostra la relació entre la ràtio d’instal·lacions fotovoltaiques i el nivell de renta. S’observa que els municipis amb rentes més altes, tot i que tendeixen a mantenir un consum energètic més elevat també inverteixen en tecnologies més sostenibles. D’altra banda, els municipis amb rendes més baixes podrien trobar-se en situacions on la prioritat és la cobertura de les necessitats bàsiques i, per tant, disposarien de menys recursos per a inversions en eficiència energètica.

Un altre factor a tenir en compte és que els grups amb ingressos més alts solen tenir accés a habitatges amb més superfície i major dispersió territorial, fet que facilita la instal·lació d'aquest tipus de tecnologies. Alhora, aquestes característiques residencials també mantenen una demanda energètica més elevada. Això subratlla la importància d’abordar les desigualtats socioeconòmiques en el disseny i la implementació de polítiques de transició energètica. És crucial adoptar un enfocament inclusiu que garanteixi que la transició energètica no exacerbi les desigualtats existents, assegurant que cap sector de la societat quedi enrere i que els beneficis de la sostenibilitat energètica siguin accessibles per a tots.

En aquest sentit, és important considerar polítiques que ofereixin incentius i un suport especial als grups amb rendes més baixes per facilitar la transició cap a fonts d'energia més sostenibles. Això pot incloure programes de subvencions, assistència tècnica i capacitació en tecnologies energètiques netes, així com la promoció de la participació comunitària en projectes d'energies renovables, com, per exemple, les comunitats energètiques o altres sistemes d’autoconsum col·lectiu que també permetin superar aquelles barreres tècniques, com ara la disponibilitat de teulades o l’accés a altres superfícies adequades, per a dur a terme aquestes instal·lacions.

Figura 2. Relació de la ràtio d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum i la renta mitjana per llar. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC), les dades d’habitatges de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l’Atles de distribució de renta de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

 

 

Estefanía Fernández Moreno

Tècnica d’Economia Circular a Reactivació Badalona, S.A.

__________________________________________________________________________________________________________

Referències:

Fetting,C. (2020). The European Green Deal, ESDN Report. December 2020, ESDN Office, Vienna.

UN-Habitat (2022). World Cities Report 2022: Envisaging the Future of Cities. United Nations Human Settlements Programme.

INE (2021). Atlas de distribución de renta de los hogares. 

IDESCAT (2022). Estadística de despesa en consum de les llars 2022, nota de premsa.

IDESCAT. Cens de població i habitatges. Habitatges. Per consum elèctric. (Consultat a febrer de 2024).

RAC. Registre d’Autoconsum de Catalunya. (Consultat a febrer de 2024).