Eixos comercials clònics

En el carrer principal de les ciutats del Far West, s’establien el Bank, el Saloon, la perruqueria, el fotògraf i la comissaria del Sheriff. De forma similar en aquest concepte comercial, bona part de les ciutats catalanes disposen d’un parell de carrers al llarg dels quals s’hi ubiquen els comerços més populars. En aquest eix comercial tendeixen a ubicar-se botigues de roba de marques conegudes, sucursals bancàries de les quatre entitats financeres que queden i algun indret de menjar ràpid de tipus Pans & Company o Burger King.

 

El funcionament de les cadenes de botigues és senzill. Quan les botigues d’aquestes societats mercantils aporten una rendibilitat favorable, els directius de l’empresa s’afanyen a cercar una nova ubicació per invertir, un nou local en l’eix comercial d’una altra ciutat. De fet, totes aquestes societats mercantils disposen d’un acabalat departament d’expansió.

A mida que Zara i els seus cosins desembarquen a un municipi, el comerç autòcton es veu afectat i, aleshores, sorgeix una paradoxa. Mentre que els equips de govern lluiten per aconseguir que les persianes estiguin pujades, les veus crítiques argumenten que cada persiana que es puja del grup Inditex fa baixar vàries de comerç autòcton. El debat està sobre la taula. Mentre que uns argumenten que una tenda d’Apple o Opencor fa de motor, d’altres diuen que el bon funcionament d’aquestes cases va en detriment del comerç local autòcton. El que cada dia és menys discutible és que les ciutats comencen a patir una crisi d’identitat comercial. I els eixos comercials de les ciutats tendeixen a ser clònics, fins al punt que, en un futur proper, algun despistat podrà arribar a no saber discernir si es troba a la seva ciutat o a la ciutat veïna.

A Catalunya, però, encara no s’ha arribat al punt de clonisme de les High Streets de les ciutats britàniques. Fa molts anys que els britànics denuncien la manca de personalitat dels carrers principals de les seves ciutats. No és casual, doncs, que sigui una entitat londinenca, la New Economics Foundation, la pionera en analitzar la similitud dels eixos comercials de les diverses ciutats del Regne Unit fent un rànquing de ciutats clòniques. L’indicador, com a bon indicador que és, és senzill, s’interpreta ràpid i és entenedor. Consisteix en comptar les botigues de la High Street d’una determinada ciutat i, a partir d’aquest recompte, es calcula el percentatge de les botigues que pertanyen a una marca franquícia.

Mentre que en les High Streets del món anglosaxó impera el clonisme; a nivell francòfon, el clonisme s’ha ancorat en els polígons comercials de la perifèria de la ciutat. El centre comercial de les ciutats angleses tenen una crisi comercial d’identitat en la mateixa mesura que les zones comercials perifèriques de les ciutats franceses. A Catalunya, de moment, en aquest sentit, estem més afrancesats que no pas anglicitzats.

Ramon Culleré

Ajuntament de Manresa