Distribució dels ingressos dels ciutadans: salaris, pensions i atur a vuit ciutats del Perfil de la Ciutat

A partir de l’estadística experimental de l’Idescat de salaris per territoris hem procedit a analitzar i calcular quin pes té cada component d’ingressos (nòmines, prestació contributiva d’atur, pensions de jubilació i altres pensions). Som conscients que les llars tenen altres ingressos recurrents (ingressos per lloguer, subsidis de Drets Socials, pensions d’altres països, etc.), però hem concentrat l’article en els components d’ingressos més habituals.

Abans d’avançar en l’article considerem necessari definir l’origen de les xifres que es veuran. L’estimació de remuneració anual de les persones s’ha fet de la següent format:

• Salaris (nòmines): els resultats que es presenten en aquesta estadística experimental provenen de l'explotació de la informació salarial de la Mostra contínua de vides laborals (MCVL), que s'ha dut a terme en col·laboració amb l'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament de Barcelona. La MCVL és un conjunt organitzat de microdades anònimes que s'extreuen de registres administratius provinents de la Seguretat Social, del Padró continu i de l'Agència Estatal d'Administració Tributària. La metodologia de l'OMD s'ha aplicat com a referència als municipis de més de 50.000 habitants i al total de Catalunya per tenir-ne dades de context, motiu pel qual alguns municipis del Perfil de la Ciutat queden fora de l’anàlisi.
• Prestació contributiva d’atur: estimació de l’import anual a partir de la quantia mitjana bruta diària estatal informada per part del SEPE de l’any 2024. Valor multiplicat per 365.
• Pensió de jubilació: pensió de caràcter vitalici per tal de cobrir la pèrdua d'ingressos derivada del cessament de l'activitat laboral, que és el resultat d'aplicar a les bases de cotització declarades durant els darrers anys les proporcions que corresponguin segons el total d'anys cotitzats. Multiplicat el valor per 14 pagues.
• Altres pensions: sumatori de les pensions d’incapacitat permanent, viduïtat i orfandat. Multiplicat el valor per 14 pagues.

Una vegada disposem d’un valor anual pels quatre components, passem a multiplicar-lo per les persones que tenen el dret de rebre cada remuneració. En el cas de les nòmines, amb informació de l’any 2026 de les afiliacions padronals per secció econòmica (no hem trobat a l’Idescat dades de 2024), hem estimat per cada sector el nombre de persones vinculades a un salari i després hem realitzat la multiplicació. Per a l’atur, hem agafat la xifra mitjana d’aturats al 2024; mentre que les xifres de persones que reben alguna pensió és la informada per part de l’Idescat. Les dades sobre l’estadística experimental de salaris no estan disponibles per a tots els municipis actius del Perfil de la Ciutat, disposant d’informació només per a Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans.

Les afiliacions referenciades a l’any 2026 es distribueixen per branca econòmica de la següent forma:

 

Taula 1 – Pes de cada branca econòmica per municipi

Hem volgut destacar quina branca econòmica té més pes en el municipi (color verd), així com la que menys (color vermell). En 6 dels 8 municipis la branca econòmica amb menys pes de persones és la de l’Administració Pública. Quant a la Indústria destaquen, en termes relatius, Manresa i Mollet del Vallès; Mataró i Viladecans que tenen en la branca econòmica de Comerç la major representativitat laboral, Santa Coloma i el Prat ho fan en la branca de Transports, emmagatzematge i hostaleria, mentre que Terrassa i Sabadell comparteixen que la majoria de treballadors residents als seus municipis ho són de la branca d’Educació, sanitat i serveis socials.

La taula següent conté la remuneració que cada component suma per cada municipi, a més del total i de la població registrada a l’any 2024, que és el període al que estan vinculades totes les dades amb excepció de les persones treballadores segons afiliació padronal.

 

Taula 2 – Distribució dels ingressos recurrents als municipis

La taula següent recull el pes en euros dels diferents components analitzats.

 

Taula 3 – Pes econòmic de cada component d’ingressos

Les dades presentades ens mostren com els municipis on les pensions són més rellevants per al flux monetari del territori són Manresa i el Prat de Llobregat; els salaris representen més del 75% del flux monetari de la ciutat només a Terrassa i Viladecans, sent Manresa el lloc on menys representen els ingressos vinculats al treball. Manresa, alhora, és la ciutat on les retribucions de les pensions tenen més pes en el municipi, representant prop del 20% dels ingressos del territori. Per últim, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat són els municipis on més pes tenen les retribucions provinents de pensions diferents a les de jubilació.

En la següent taula visualitzem el pes en persones que cada component té. Si bé la comparativa ens ofereix resultats similars a l’anàlisi del pes en l’acumulat en euros, hi ha algunes diferències.

 

Taula 4 – Pes de persones per component d’ingressos

Aquest experiment realitzat té un component com és el de l’atur que és totalment estimat, motiu pel qual l’he incorporat al model però no hem fet un anàlisi més detallat del mateix.

Pel que fa a la resta veiem que les pensions representen més d’una sisena part del flux monetari del municipi analitzat, mentre que la resta de rendes vinculades a pensions tenen un pes de poc més del 6% de mitjana. Així, prop d’una quarta dels ingressos habituals en els municipis estan associats a les pensions en els diferents conceptes que aglutinen. A nivell de persones aquests percentatges varien, i les persones que reben algun tipus de pensió assoleixen una representativitat superior, que s’apropa a un terç de mitjana i que per tant són més permeables a la gestió per part de l’Estat de les pensions públiques.

Per altra banda, si ens concentrem en comparar el volum de persones de mitjana que treballen i les que reben una pensió, tenim 3 persones treballadores per cada persona pensionista. En termes econòmics la diferència es major, amb 4,4 treballadors per cada pensionista de mitjana.

Amb les dades aquí plantejades (no hem obert el “debat” a ràtios sobre el PIB, productivitat, i altres obligacions retributives de les institucions de l’Estat), i amb l’ajuda de l’assistent intel·ligent Gemini, hem volgut comprovar fins a quin punt l’exercici realitzat, tenint en compte aquest model de fluxos estàtics, mostra un escenari controlat respecte al manteniment del sistema actual de pensions. Doncs bé, Gemini ens comunica el següent:

“El diagnòstic econòmic global és el d’un sistema equilibrat i raonablement sanejat. No pateix el col·lapse estructural que es produeix quan l’atur es dispara i la base de cotitzants es desploma davant les pensions”.

 

-----------------------------

Fonts:

• Pensions contributives de la Seguretat Social per tipus. Mes de desembre. Tots els règims de cotització - Font: Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).
• Pensió contributiva mitjana de la Seguretat Social per tipus. Tots els règims de cotització - Font: Idescat, a partir de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de l'Institut Social de la Marina (ISM).
• Aturats registrats - Font: OTMP, Gencat.
• Import mitjà euros atur – Font: SEPE.
• Ingressos salarials bruts - Font: Idescat, a partir de la Mostra contínua de vides laborals.
• Afiliacions a la Seguretat Social segons residència padronal de l'afiliat: Secció d'activitat econòmica (CCAE-2025): Idescat