De l’envelliment al sobreenvelliment: dues velocitats al Perfil de la Ciutat

Manresa i Vic lideren l’índex de població major de 85 anys, mentre els municipis de l’àrea metropolitana mantenen perfils més “joves”, malgrat l’alta dependència

 

La tendència, tant catalana com europea, és un envelliment progressiu de la població, i les ciutats mitjanes esdevenen el principal focus d’anàlisi d’aquesta transició demogràfica. L’esperança de vida ha anat augmentant amb el pas dels anys, però ho fa a la mateixa velocitat a tot arreu? Existeixen diferències palpables entre les ciutats metropolitanes i les de l’interior de Catalunya?

Analitzem les xifres de 2024 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’índex de sobreenvelliment (la proporció de majors de 85 anys respecte als de més 65 anys) ens mostra un rànquing liderat amb claredat per Manresa (18,0). La segueixen l’altra gran ciutat de l’interior, Vic (16,7) i Sabadell (16,6). Aquesta darrera  registra un resultat diferent del que podríem esperar d’un municipi de l’àrea metropolitana.

La primera gran conclusió és l’existència d’una bretxa real de gairebé cinc punts entre els residents a Manresa i els residents a Cerdanyola del Vallès (13,2), la ciutat amb l’índex més baix. A priori, es confirma aquell presagi de l’imaginari col·lectiu que situa un major envelliment a les zones d’interior en comparació a les urbs metropolitanes.

 

Tot i així, és interessant aportar un contrapunt, nodrint l’analítica amb un altre indicador clau: l’índex de dependència de gent gran (població >65 anys /respecte la seva població activa de 16-64 anys). Aquest estadístic ens permet matisar titulars precipitats, la realitat és molt més complexa. Si ens aturem en el contrast entre Manresa i Cerdanyola del Vallès, observem la gran paradoxa; aquesta última registra el sobreenvelliment més baix, però, en canvi, té la taxa de dependència de gent gran més elevada de tota la xarxa (32,3). En altres paraules, mentre Manresa té una població molt envellida (molts majors de 85 anys),  Cerdanyola té una base molt gran de jubilats “joves” (entre 65 i 84 anys). Això ens indica que, si cap dinàmica demogràfica ho reverteix, Cerdanyola afrontarà una onada molt important de sobreenvelliment en la propera dècada.

No són els únics municipis amb dinàmiques singulars. Vic, malgrat ser la segona ciutat amb més majors de 85 anys (sobreenvelliment alt), té la taxa de dependència més baixa de tot el Perfil de la Ciutat (23,8). Això s’explica perquè la capital d’Osona disposa d’una base de població activa sòlida, fruit  principalment de la seva capacitat d’atracció de població jove en edat de treballar, fet que compensa l’estructura de la piràmide.

Més enllà d’aquests casos singulars, el cos central de la taula el conformen tres capitals que actuen com a frontissa entre el sector interior i metropolità. Terrassa (15,7%), Granollers (15,2%) i Mataró (14,7%) es mantenen en una zona mitjana, amb indicadors que s’apropen a la mitjana del conjunt de la xarxa i que reflecteixen un envelliment sostingut però menys accentuat que a la Catalunya Central.

Finalment, entrem al gruix metropolità, encapçalat per Santa Coloma de Gramenet (14,4). Aquesta ciutat dibuixa la frontera d’una dinàmica més homogènia i compacta que comparteixen la resta de municipis del litoral i el prelitoral sud. D’aquesta manera, Badalona i Mollet del Vallès (ambdues amb un índex de 14,0), seguides de ben a prop pel Prat de Llobregat (13,8), Viladecans (13,5) i Barberà del Vallès (13,3), constitueixen un bloc amb taxes de sobreenvelliment inferiors al 14,5. Aquestes ciutats, històricament receptores de migració laboral, en una primera onada provinent de les regions de la resta de l’Estat Espanyol i a partir dels 2000 més de caràcter internacional, gaudeixen encara d’una inèrcia demogràfica sensiblement més jove. Ara bé, els seus índexs de dependència ens alerten que el repte de les cures serà, ben aviat, un leitmotiv compartit per a les tretze ciutats del Perfil de la Ciutat.