Crisi econòmica i activitat judicial

El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) facilita, a través de la seva pàgina web, la consulta de la base de dades d’estadística judicial per al període que va de 1995 a 2010, que és el darrer any amb Memoria de la Actividad Judicial disponible. L’actualització de la base pública és anual i es nodreix de les corresponents memòries dels jutjats.

La base de dades recull informació de la activitat desenvolupada pels diferents òrgans judicials existents a l’Estat espanyol, i a través de la consulta interactiva a l’activitat dels mateixos es pot obtenir el detall d’activitat a tres escales territorials diferenciades: autonòmica, provincial i partit judicial.

En el cas de les dades relatives a Terrassa, per exemple, hem obtingut dades referides a l’activitat judicial desenvolupada en l’àmbit del seu partit judicial (el núm. 15), conformat, a banda de la pròpia ciutat de Terrassa, pels municipis de Matadepera, Rellinars, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell. L'agregació territorial de la informació està, a més, sotmesa als serveis propis de l'estructura de l’administració judicial en cada territori. En aquest sentit, la informació que és possible obtenir a nivell del partit judicial de Terrassa serà la que es correspon amb els òrgans judicials que allà s'hi desenvolupen: jutjats de primera instància (8), jutjats d’instrucció (4), jutjats del social (2), jutjat de violència sobre la dona (1), i jutjats del penal (3).

Aquests estadístics de l'acció judicial permeten extraure indicadors a escala local (partit judicial) relatius a l'impacte de la crisi sobre les famílies i sobre l’activitat econòmica. Per al cas de Terrassa, ens ha estat possible analitzar les dades sobre execucions hipotecàries, processos monitoris, acomiadaments i indemnitzacions consignades per acomiadaments improcedents. Per a d'altres partits judicials és possible, a més, extraure'n dades sobre els serveis d'execució judicial (per exemple, llançaments), que no es disposen de forma automatitzada per al cas de Terrassa.

D'una primera explotació de les dades de Terrassa (la tònica és semblant a nivell provincial i català), s'observa com l'activitat judicial augmenta substancialment a partir de l'inici de la crisi, el 2007, per estabilitzar-se en unes xifres ben elevades durant el 2010, en clara correlació amb l'augment de la desocupació. Això esdevé molt especialment en el seguiment de les execucions hipotecàries i, més encara, dels estadístics relacionats amb les causes per acomiadament. Només entre 2007 i 2008, per exemple, les execucions hipotecàries augmenten a Terrassa més d'un 220%, situant-se la ràtio d'execucions a 3,6 per cada 1.000 habitants a finals de 2010 (quasi el doble d'aquesta mitjana per a la província de Barcelona), a la vegada que els jutjats de primera instància i instrucció registraven una mitjana de 2,35 casos per dia.

Evolució de les execucions hipotecàries ingressades als jutjats de primera instància i instrucció del Partit Judicial de Terrassa, la província de Barcelona i a Catalunya, 2001 – 2010 (índex base 100 (100=2001)). Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

Pel que fa als processos monitoris (aquells que interessen causes mercantils de reclamacions que no excedeixen de 250.000 euros), si bé la línia és ascendent des de l'inici de la sèrie disponible (molt probablement en funció de l'increment de negoci i també de la població), també s'observa un salt considerable entre 2007 i 2008, equivalent a un augment superior al 80%. La ràtio assolida durant el 2010 ha estat de 23,65 monitoris per cada 1.000 habitants, tot registrant l’ingrés de més de 15 casos diaris, quan a l'inici del decenni la mitjana estava tan sols al voltant dels 2.

Evolució dels processos monitoris ingressats als jutjats de primera instància i instrucció del partit judicial de Terrassa, la província de Barcelona i a Catalunya, 2001 – 2010 (ndex base 100 (100=2001)). Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

La correlació entre les causes per demandes d'acomiadament i l'atur és aparentment més òbvia. Des de l'inici del segle XIX el comportament ha estat força oscilant, però entre una franja anual que anava aproximadament de les 540 a les 700, segurament lligades al tipus de contracte. Altre cop entre 2007 i 2008 s'experimenta un augment súbit del 65% de les demandes presentades, que han arribat a suposar l'entrada de 3 demandes al dia a Magistratura. En qualsevol cas, aquestes són unes observacions que poden complementar les que, sobre relacions laborals, es proveeixen des del Departament d'Empresa i Ocupació.

Evolució dels ingressos per indemnitzacions realitzats als jutjats socials del partit judicial de Terrassa, 2001 – 2009. Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per part del CGPJ

+ Info informe: OESST, Impacte de la crisi econòmica a través d'informació relativa a l'activitat judicial, juliol 2011.

Marc Armengol i Rabal i Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

La teva valoració d'aquest article: