Contra la violència masclista, informació i prevenció!

Al novembre de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el primer Pla Nacional de prevenció de les violències masclistes (2023-2025). Abasta diferents àmbits; entre els quals: espais culturals, el món de l’esport, els centres de treball, el transport públic, els centres educatius i l’àmbit digital. A més, preveu la creació d’una Xarxa Lila de país que estarà integrada per comerços, mercats, centres comercials, transports públics, espais i entitats veïnals, centres culturals, ateneus i espais esportius, entre d’altres.  

Un dels eixos fonamentals d’aquest pla és la transformació de l’administració pública perquè sigui motor de canvi en l’erradicació de les violències masclistes; anant més enllà de concebre únicament com un mecanisme de denúncia quan ocorre una situació de violència.   

Per poder avaluar l’impacte de les Polítiques de Prevenció d’Igualtat i de Gènere, la Generalitat també ha aprovat el Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes. Estàndards per al compliment de la prevenció a Catalunya . Un document exhaustiu que acompanya el Pla nacional de prevenció de les violències masclistes i fixa els estàndards de qualitat de totes les actuacions de prevenció contra les violències masclistes. Té com a objectiu proporcionar pautes comunes que acompanyin i enforteixin el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de prevenció de Catalunya, tant nacionals com locals, i que permetin així maximitzar la incidència dels recursos humans i materials que s’hi destinen i que la prevenció sigui realment transformadora.

 

Uns dels instruments locals que pot ajudar a implementar aquesta prevenció són els SAID (Serveis d’Atenció i Informació a les Dones) de titularitat municipal i comarcal. Tenen la finalitat d'oferir informació, orientació i assessorament a les dones del municipi, que per raons de gènere, presenten una situació de discriminació en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones en els àmbits laboral, socials, personal, familiar i altres_[1]. Als 108 SIAD que hi ha en el territori de Catalunya, amb una xarxa de 324 professionals, les dones poden trobar-hi assessorament des de la proximitat, informació i orientació sobre els seus drets, serveis a l'abast i recursos. És un servei obligatori a les poblacions de més de 20.000 habitants, a les quals el Govern de la Generalitat dona suport en el seu finançament. Ofereixen serveis gratuïts d'assessorament psicològic i d'assessorament jurídic, com ara consultes sobre processos de separació, custòdies d'infants, incompliments de convenis i règims de visites, situacions de discriminació o de violència masclista. Les professionals d'aquests serveis també creen grups terapèutics, duen a terme actuacions de sensibilització, organitzen accions formatives i desenvolupen polítiques de gènere i protocols per a l'abordatge de les violències masclistes en el territori on tenen influència.

L’Institut Català de les Dones (ICD) a través de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) publica les dades de les atencions dels SAID_[2] i del SEID_[3] (Servei d’Intervenció Especialitzada)  de tota Catalunya. Actualment, es disposa d’una sèrie des de l’any 2019 fins al 2022. L’àmbit territorial correspon a les principals ciutats catalanes (municipis), comarques i demarcacions territorials (SIAD). La tecnologia utilitzada per reflectir els resultats estadístics (característiques de l’atenció i característiques sociodemogràfiques) és a través del programa Power BI . A més, també es publica el dataset CSV a través del Portal de Dades Obertes de Catalunya. 

A través d’aquesta font es presenta en aquest article l’estadística referent als Serveis d’Atenció i Informació a les Dones de tots els municipis de la xarxa el Perfil de la Ciutat durant el període 2019-2022, a més, de reflectir els indicadors d’altres municipis mitjans, capitals de província i el conjunt de Catalunya. 

En aquesta anàlisi cal diferenciar entre atencions i dones ateses, prioritzant la diagnosi en l’indicador de dones ateses i característiques sociodemogràfiques.  

Durant el període analitzat (2019-2022), el municipi de Terrassa és el que presenta més atencions realitzades amb 11.856 (14,74% respecte al total del Perfil de la Ciutat), el segueixen el municipi de Sabadell amb 9.669, El Prat de Llobregat amb 9.492 i Badalona amb 9.236. L’evolució del nombre d’atencions ha estat diversa: per exemple, Terrassa va tenir un repunt d’atencions durant l’any d’inici de la pandèmia (2020) amb 3.801, baixant la tendència fins situar-se al 2022 en les 2.589 atencions. En canvi, el municipi del Prat de Llobregat no ha parat de créixer passant de les 1.954 el 2019 a les 2.944 atencions el 2022 (un augment destacable del 50,66%).  

Pel que fa a les dones ateses, segons la forma de tramitació de l’atenció, durant l’any 2022, per al conjunt del Perfil de la Ciutat, destaca la presencial amb 16.855 atencions. Durant aquest any va ser el municipi del Prat de Llobregat el que presentava més nombre d’atencions presencials amb 2.909. Rere l’atenció presencial, la que domina més és l’atenció telefònica amb 3.618 atencions. Per tant, podem deduir que aquest servei d’informació a les dones té un caràcter molt directe on l’atenció presencial i personalitzada a la dona és molt important. 

Pel que fa al nombre de dones ateses, ja no és Terrassa el municipi que lidera la sèrie, sinó que en primera posició es situa el municipi del Prat de Llobregat amb 2.889 durant el 2019-2022 (13,66% del total de dones ateses al Perfil de la Ciutat). El segueixen el municipi de Sabadell amb 2.612, Santa Coloma de Gramenet amb 2.410, Badalona amb 2.379 i Terrassa amb 2.050 dones ateses. En aquest cas sí que s’ha de destacar que l’evolució de les dones ateses durant aquest període ha estat clarament a l’alça a gairebé tots els municipis de la xarxa el Perfil de la Ciutat (excepte a Vic). 

El rànquing de dones ateses respecte al total de dones, dels àmbits territorials i període estudiat, el domina el municipi del Prat de Llobregat amb una ràtio de 2,16%. El segueixen les ciutats de Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès, Lleida, Vic, Barberà del Vallès i Viladecans, superant totes la ràtio de l’1%. Per contra, els municipis que presenten una menor proporció són: Tarragona, Terrassa i Mataró, tots ells amb valors per sota del 0,50%.

No obstant això, cal destacar que la proporció de dones ateses respecte al total de dones ha anat augmentant respecte el període analitzat en gairebé tots els municipis. Per exemple, el cas més destacat és el del municipi del Prat de Llobregat que ha passat d’una proporció del 1,74% al 2019 a un 3,23% durant el 2022 (+1,50pp). L´únic municipi en què la seva dinàmica no ha estat a l’alça ha estat el municipi de Vic passant el 1,74% al 2019 al 1,21% el 2022 (-0,54pp). 

Un altre indicador analitzat ha estat el nombre d’atencions per dona, ja que una mateixa dona pot haver necessitat diferents atencions personalitzades.  En aquest cas, durant aquest període, pel que fa a la xarxa El Perfil Ciutat, ha estat de 4 atencions per dona. Els municipis que el superen són Terrassa i Cerdanyola del Vallès, amb 6 i 5 atencions per dona, respectivament. 

L’anàlisi del perfil sociodemogràfic de les dones ateses és cabdal per poder aplicar polítiques públiques concretes i enfocades més estratègicament a les necessitats de les dones. Els paràmetres que s’han estudiats són: per grups d’edat, nivell d’instrucció, situació econòmica, lloc de naixement, unitat familiar i estat civil. S’ha volgut donar aquest ordre de prioritat per destacar que un dels factors més importants és saber el nivell d’instrucció de les dones i la seva situació econòmica per veure si tenen capacitat emancipadora. 

Respecte al grup d’edat de les dones, el que predomina és el grup entre 30-45 anys, el qual representa el 40,94% del total. La següent franja més freqüent al Perfil de la Ciutat és la de 46-65 anys amb el 33,84%. Per tant, la majoria de les dones ateses als SIADs són dones entre 30-65 anys, mateixa situació que al conjunt de Catalunya. 

El nivell de formació de les dones ateses que predomina a la xarxa El Perfil de la Ciutat és el que fa referència als Estudis primaris amb el 27,72% del total. El segueix el nivell d’Estudis secundaris amb el 27,08%. Cal destacar que, el municipi de Terrassa és el municipi de la xarxa que té més nombre de dones ateses Sense estudis (62 dones), el que representa el 9% del total de les dones ateses al SIAD terrassenc. En canvi, al conjunt de Catalunya el nivell d’instrucció que més predomina és el referent als Estudis secundaris amb el 16,10% del total. 

El 45,87% de les dones ateses són independents econòmicament. Contràriament, un 36,90% són dependents. La proporció al conjunt de Catalunya és del 28,9% dones independents i del 23,74% dependents. Tanmateix, cal destacar que hi ha un gran nombre de consultes que no consten estadísticament (43,31%). 

La majoria de dones ateses han nascut a Espanya (59%) i el 27% han nascut a l’estranger. Al conjunt de Catalunya la proporció de dones ateses que han nascut a Catalunya és més elevada que al conjunt de la xarxa del Perfil de la Ciutat, les quals representen el 34,54% respecte al total català. El 35,78% són de la resta d’Espanya i el 28% nascudes a l’estranger.

Per tipus d’unitat familiar la majoria de dones ateses al Perfil són de famílies monoparentals amb gairebé el 22% del total. Seguidament predominen altres situacions i gairebé el 15% es troben en situació de parella amb fills. Al conjunt de Catalunya també destaca la situació monoparental. 

L’estat civil de les dones ateses al Perfil més freqüent és el de casada, representa el 29,42% del total. Seguidament el segon estat civil que predomina és el de soltera amb el 25,55 % del total. Al conjunt de Catalunya passa el mateix.

Respecte al canal d’entrada als SIADs és important destacar que el més freqüent és per iniciativa pròpia de la dona, fet que reflecteix la necessitat social que hi ha actualment, en què les dones es puguin informar sobre aspectes de gènere i violències masclistes. Aquest canal d’entrada per iniciativa pròpia representa el 37,8% del total dels canals d’entrada. Un altre canal d’entrada destacable és a través dels Serveis Socials, que representa el 18,45% del total.

Pel que fa a les dones ateses segons tipologia de la consulta, a la xarxa del Perfil de la Ciutat, el tipus de violència masclista més relatada per les dones ha estat la violència múltiple amb 2.457 consultes produïdes a l’any 2022. La segueix la tipologia per aspectes psicològics (1.739 consultes) i jurídics (1.031 consultes). El motiu per violència múltiple representa el 40,85% del total de les consultes fet que s’ha de tenir en compte per aplicar correctament les polítiques de prevenció sobre violències masclistes. Al conjunt de Catalunya la consulta que predomina és la de violència psicològica amb un 29,84% respecte al total. 

Com a conclusió, tenir en compte aquests indicadors locals d’informació i atenció a les dones és cabdal per poder aplicar correctament les polítiques preventives sobre violències masclistes. Cal parar atenció per exemple que la majoria de consultes realitzades al conjunt de la nostra xarxa del Perfil de la Ciutat es produeixen per motius de violència múltiple, podríem dir que és el motiu més greu de les violències masclistes, especialment, si es produeix violència física, el que podria derivar a un delicte i/o denúncia policial.

Als informes de resultats de les enquestes sobre violències masclistes de l’any 2021  i violències sexuals (2019)  del Departament d’Interior de la Generalitat s’afirma que la majoria de les violències que han patit les dones per part de les seves exparelles, des dels 15 anys fins el 2021, són de caire psicològic (58,4% del total) i les que tenen parella aquesta violència psicològica representa el 20% (durant tot el temps de la relació). L’impacte que es deriva d’aquesta violència masclista cap a la víctima provoca majoritàriament insomni o dormir malament (76%), seguit d’ansietat i/o angoixa.  

En aquestes enquestes també s’estudia la intersecció de diferents identitats i situacions de desigualtat que pateixen les dones víctima de violència sexual. El grup d’edats majoritari també coincideix amb els resultats analitzats en aquest informe sobre les dones ateses als SIADs, la franja d’edats majoritària va dels 30 als 64 anys, concretament de 30-49 anys (38,9%) i de 50 a 64 anys (23,1%).

Respecte al nivell d’estudis, el 34,6% tenen Educació secundaria superior i el 29,4% Estudis Universitaris. Les dones amb estudis universitaris tenen una victimització global des dels 15 anys (de tots els fets en conjunt) més alta, que prové principalment de fets menys greus (especialment les violències normalitzades) i de les relacions sota coaccions o intimidacions. És important destacar que les dones Sense estudis o estudis bàsics són menors degut al fet que el factor edat hi està molt relacionat, ja que la majoria d’aquestes dones Sense estudis són d’edat més avançada que mostren menor victimització. 

La situació econòmica de les víctimes per violència sexual reflecteix que un 57,2% tenen certa facilitat i/o són independents econòmicament. En canvi, un 31,4% tenen dificultat. Finalment, pel que fa al lloc de naixement, la majoria de les dones han nascut a Catalunya (70,7%), el 15,7% a la resta d’Espanya i el 13,5% a l’estranger. A l’informe de resultats de l’enquesta sobre violències sexuals de 2019, justifica que molt probablement el percentatge menor de les dones nascudes a la resta d’Espanya està també molt relacionat amb el factor edat, ja que la majoria d’aquestes dones es troben dins del grup de més edat, que és el menys victimitzat. 

Per altra banda, a la memòria anual de l’Institut Català de les Dones, a la seva diagnosi corrobora de la importància de treballar transversalment amb els ens locals a través dels SIADs municipals i comarcals. 

D’aquests estudis autonòmics es deriva que la majoria de les agressions sexuals, concretament el 33,4%, es produeixen en espais públics (carrers, places, bars, discoteques, llocs d’oci i de transport públic). A més, es destaca que un dels motius més importants del perquè les dones no denuncien la seva victimització és per la manca d’informació, aspecte rellevant que caldrà que les administracions públiques ho tinguin en compte per donar un millor servei a les seves ciutadanes, aquí és on els SIADs poden jugar un paper molt important per aplicar les polítiques de prevenció.  

 

Notes:

[1] D’acord amb allò que estableix la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes que impulsa la cooperació transversal amb els ens locals.

[2] Serveis d’Informació i Atenció a les Dones de titularitat municipal o comarcal

[3] Servei d’Intervenció Especialitzada en violència masclista (procés de recuperació)

 

Referències:

Departament d’Igualtat i Feminismes: Comissió Nacional per una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM)

 

SÒNIA MORENO OSUNA, Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Terrassa