Cobertura de les prestacions per desocupació

La proporció de persones aturades que reben algun tipus de prestació o subsidi econòmic és un altre indicador, com el de la taxa d’atur, del que a primer cop d’ull hauria de semblar evident el seu càlcul, i sobre el que hi hauria d’haver consens. Però igual que hi ha diferents mesures sobre la comptabilització de l’atur, unes per registres i altres per estimació, igualment hi ha diferents mesures sobre quina proporció de la població desocupada rep algun tipus de prestació.

La Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local (XODEL) de la Diputació de Barcelona ha elaborat un document explicatiu sobre les principals mesures d’aquesta cobertura, alhora que ha consensuat la denominació d’aquests indicadors, reduir la confusió. Es tracta d’un exercici per donar més llum sobre el tema, sense valoracions subjectives de quin és el millor indicador, sinó fer més transparent què hi ha darrere de cadascun. Val a dir que segons l’escala territorial es pot calcular un o altre indicador, o tots dos, amb el que a més de tenir en compte les virtuts de cadascun també cal tenir en compte la possibilitat o no de calcular-lo per a un determinat territori, per tant no es prioritza un indicador sobre l’altre.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, calcula un indicador on es divideix la “Població aturada registrada perceptora de prestacions i subsidis” per la “Població aturada registrada”. Com disposa de la informació de la població desocupada segons si és perceptora o no i segons si és població aturada registrada o altres tipus de demandants pot realitzar aquesta mesura tenint en compte només la població aturada tant al numerador com al denominador. En aquest cas estaríem parlant doncs de la “Taxa de cobertura de l’atur registrat”. Aquesta mesura, però, només està disponible per a municipis de més de 30.000 habitants, i només la taxa, no les dades absolutes.

Com a exemple, a juny de 2017, a Barberà del Vallès la “Taxa de cobertura de l’atur registrat” és el 46,2%, i a nivell de Catalunya, el 44,6%.

El Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), situa al numerador el total de població demandant d’ocupació perceptora de prestacions i subsidis de desocupació, estigui o no classificada com a població aturada registrada, és a dir, respecte l’anterior indicador també afegeix els “altres demandants d’ocupació”. En el denominador situa la població aturada registrada amb experiència laboral, és a dir, a diferència de l’anterior indicador treu la població aturada registrada Sense Ocupació Anterior (SOA). En definitiva ni numerador ni denominador són iguals entre ambdós indicadors. En aquest cas estaríem parlant d’un “Índex de cobertura de l’atur”, atès que algunes persones del numerador no necessàriament estan al denominador (com per exemple fixos discontinus i afectats per EROs temporals). Aquesta mesura, però, sí aporta la distribució per tipus de prestació o subsidi.

Com a exemple, a juny de 2017, a Barberà del Vallès l’”Índex de cobertura de l’atur” és el 63,6%, i a nivell de Barcelona província, el 60,0%. Si no es restés la població sense ocupació anterior, l’índex seria el 58,6% i 55,9%, respectivament.

Aquesta font d’informació ens mostra, a més, que del total de 1.076 beneficiaris al municipi, un 45% ho són a nivell contributiu, un altre 45% a nivell assistencial (subsidi), un 9% corresponen a Rendes actives d’inserció, i l’1% restant per “Programa d’activació per a l’ocupació”.

A més de les diferències de càlcul cal tenir en compte altres consideracions com que hi ha una petita discrepància d’un 2-3% entre les xifres de població beneficiària de prestacions i subsidis que disposa el Departament de Treball i les que publica el SEPE, atès que el primer treballa amb demandes de prestació i el segon amb prestacions.

A banda de la darrera consideració, més tècnica, una altra alternativa a la taxa de cobertura actual del SEPE seria dividir el total de població perceptora de prestacions i subsidis sobre el total de població demandant d’ocupació i no sobre la població aturada registrada. Aquest càlcul, però, donaria uns valors de cobertura més baixos que, segurament, no reflectirien correctament la realitat.

Fins i tot hi ha una altra mesura com la “Taxa de protecció per atur”, segons els informes de CCOO, on es divideix el total d’aturats que perceben prestacions entre el total d’aturats segons l’Enquesta de Població Activa, sense excloure a cap tipus de desocupat. El nivell de protecció segons aquest càlcul és relativament baix, més enllà que només es pot calcular per províncies o nivells territorials superiors.

Sigui quin sigui el mètode, el que tenen en comú és que des de 2011 s’observa una caiguda en la proporció de protecció per desocupació de, si més no, de 15 punts percentuals. Val a dir que la població aturada registrada en 2009-2010 va créixer molt en poc temps, població que majoritàriament tenien prestacions. Un cop el creixement de l’atur s’esmorteí i varen anar caducant les prestacions augmentà la proporció de població aturada sense aquestes prestacions i subsidis.

Actualment es redueix la població aturada registrada, però de forma més lenta la població aturada registrada que no percep prestacions o subsidis. Conseqüentment disminueix la proporció de persones cobertes per aquestes, es mesuri com es mesuri.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès