-Filla: Mare mare, vull una Oficina de Dades.
-Mare: Però que dius filla? I tu perquè vols una Oficina de Dades?
-Filla: Per prendre decisions en base a dades.
-Mare: Per això no necessites una Oficina de dades, ja tens un Observatori!!
Dins del meu cap aquest diàleg sona com els patrocinis que aconsegueix el personatge Conrad Consum per la seva secció de l’Agència Catalana del Consum al programa La Competència. Evidentment aquest diàleg és a anys llum dels divertidíssims guions d’aquest exitós programa de ràdio que s’emet a RAC1. I per acabar-ho de reblar, quan llegeixo el títol de l’article em recorda al títol d’un capítol de la “La que se avecina”.
Entre el 14 i el 21 de març es van viure dies intensos a l’Ajuntament de Mataró. Van ser 7 dies en els quals van haver-hi dues jornades: la primera van ser unes jornades que anaven del dia 14 fins al 17 i es van titular “Retorn al futur, del Tr@nsformat 18-22 al Tr@nsformat 23-26”, eren unes jornades estrictament internes de l’Ajuntament de Mataró; la segona va tenir lloc el dia 21 de març sota el títol “Organitzacions que generen valor públic. La transformació interna de les administracions locals: l'elefant a l'habitació” (també sembla el títol d’un capítol de “La que se avecina”), que a diferència de l’anterior estava oberta a tothom.
Les jornades Tr@nsformat tenien per objectiu fer balanç del pla de transformació interna iniciat el 2018, on companys i companyes de diferents serveis de l’Ajuntament presentaven a la resta de companys i companyes de l’Ajuntament projectes que s’estaven duent a terme o que s’havien dut a terme dintre del pla “Tr@nsformat”. Sincerament em sembla una bona idea el fet de donar a conèixer al conjunt de l’organització projectes que s’estan fent o que s’han fet a l’Ajuntament (transformin o no l’organització), en especial en una organització com l’Ajuntament de Mataró amb més de 1.200 treballadors on es fa realment difícil saber tot el s’està desenvolupant (des d’aquesta humil palestra animo als organitzadors a seguir en aquesta línia).
Dintre d’aquestes jornades vaig haver de fer una presentació titulada “Model Oficina de Dades” (el títol no el vaig escollir jo, sinó que em va venir donat). Perquè la paraula “model” en el títol de la presentació? Doncs tal i com vaig dir a la jornada es tracta d’un eufemisme per dir que “no existeix”, com no queda bé titular “L’Oficina de Dades que no existeix” doncs es diu “Model Oficina de Dades” que queda més elegant. Que no existeixi l’Oficina de Dades, no vol dir que no s’acabi creant, de fet la intenció és crear aquesta Oficina (potser sota un altre nom), però també és cert que ja són més de dos anys parlant d’aquest tema sense res concret fins al moment. Però centrant una mica més el tema, el que volia que quedés clar de la presentació és la missió que sota el meu punt de vista ha de tenir l’Oficina de Dades, que no és altra que aconseguir que l’Ajuntament de Mataró esdevingui una organització datadriven. I què vol dir ser una organització datadriven? Doncs si reviseu per Internet trobareu alguna cosa similar a “Una organització datadriven, també coneguda com a organització orientada a les dades, és aquella que fa servir les dades com a eix central per prendre decisions, optimitzar les operacions i assolir els seus objectius estratègics” (definició extreta de ChatGPT). Aquesta definició (o una que s’hi assemblava força) és la que van donar en aquestes mateixes jornades, però presentant altres projectes, tant el gerent de l’Ajuntament de Mataró com el cap del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions.
Personalment em resultat una mica paradoxal aquesta definició d’organització datadriven ja que porto més de 20 anys dintre de la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local (XODEL), i en la seva descripció apareix el següent: “...són dispositius que recopilen, organitzen, generen i difonen, de manera permanent, informació socioeconòmica d'interès per a la presa de decisions...”. Dit d’altra manera, en la definició d’organització datadriven que dóna ChatGPT no s’està dient res que no es digués fa més de 20 anys. La diferència rau segurament en el fet que datadriven, sense dir-ho, fa referència a “totes” les dades, però en especial les que és generen dintre de la pròpia organització; mentre que la definició de la XODEL fa referència a les dades socioeconòmiques, es generin on es generin, però que habitualment es generen fora de l’organització. Sigui com sigui, en essència, l’objectiu que persegueix la XODEL i el que persegueix una organització datadriven (segons ChatGPT) és el mateix: “prendre decisions en base a dades”. Per tant amb l’experiència de més de 20 anys que hi ha a la XODEL potser hauria de fer-nos plantejar si la definició d’organització datadriven (segons chatGPT) és adequada. Sota el meu punt de vista “no”, i això és una altra cosa que també vaig intentar fer entendre a la resta de companys i companyes en la meva presentació.
Per mi que l’Ajuntament de Mataró esdevingui una organització datadriven vol dir que les dades s’han d’integrar de forma estructural en el funcionament ordinari de l’Ajuntament. Aquesta ha de ser la veritable missió de l’Oficina de Dades, i és una missió altament difícil perquè implica un canvi en la cultura de l’organització, un repte extremadament dificultós. Si s’aconsegueix aquest canvi cultural a l’Ajuntament de Mataró, si s’aconsegueix que les dades formin part de la identitat de l’Ajuntament, prendre les decisions en base a dades caurà com fruita madura.
La gran pregunta que va a continuació és: i com s’aconseguirà aquest canvi cultural a l’Ajuntament de Mataró? Doncs personalment crec que no hi ha una solució única ni una solució correcta, sinó més aviat hi ha un camí a seguir, un camí amb moltes bifurcacions i ramals que molts cops faran desviar-nos de la missió, i segurament més d’un cop caldrà desfer el camí recorregut, però aquesta és la gràcia del viatge. En aquest camí a seguir, per mi, hi ha dues fites importants a aconseguir: primera, que els gestors municipals utilitzin en el seu dia a dia les dades[1]; segona, eliminar les sitges de dades que hi ha en l’organització, i passar a tenir un sistema centralitzat de dades que permeti “socialitzar” les dades.
En altres articles ja he utilitzat aquest final, i a risc de fer-me pesat i repetitiu el torno a utilitzar en aquest article, ja que va penso que li va com anell al dit. Com diu l’inici del poema de Kavafis “Viatge a Ítaca”:
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.”
Així és com espero que sigui el viatge que ha de fer la futura Oficina de Dades de l’Ajuntament de Mataró.
[1] En general crec que falta més formació en els gestors municipals envers la presa de decisions en base a dades. A Catalunya hi ha l’EAPC on es fa molta formació, però penso que no s’incideix prou sobre d’aquest tema. Potser caldria prendre exemple de la famosa Escola Nacional d’Administració que hi ha a França, i que ara rep el nom d’Institut Nacional de Servei Públic.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari