L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari, però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.
En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d'alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona - Figueres Vilafant.
L'àmbit d'estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts. D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials, ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.
La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l'alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d'usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars - laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.
Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d'usuaris dels serveis d'alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l'AVANT respon a un transvasament modal d'altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?; ha influït l'existència del AVANT en la decisió d'aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?...
D'acord amb el que s'ha fet en altres corredors ferroviaris per trobar dades que permetin descriure el perfil de l'usuari, les seves pautes de mobilitat i altres dinàmiques generades; es van adreçar 600 enquestes als usuaris a bord del tren, fins a obtenir un 95% de confiança per a un univers de 3.600 viatgers diaris de mitjana. El qüestionari permet saber la ciutat de residència, el motiu principal de viatge, la freqüència, el mode de transport per arribar a l’estació, el nivell d'estudis, l'ocupació, si és la primera vegada que viatja, el mitjà que utilitzava abans de la implantació de la infraestructura, etc. El mètode utilitzat per explicar i exposar els resultats trobats és l'estadística descriptiva. Tanmateix, s'és conscient que determinar la influència en les pautes de mobilitat interurbana de Girona com si d'una equació es tractés seria pretensiós, i per tant es pren una postura descriptiva i analítica de les situacions presentades.
Els resultats obtinguts són els següents:
El motiu principal de viatge entre les tres ciutats és el laboral, però Girona té el percentatge més elevat amb un 63% (veure figura 1). A més, un 60% dels usuaris laborals de tot el trajecte resideixen a l’àrea d’influència de l’estació de Girona[2] (AIEG).
La mobilitat laboral amb la freqüència més elevada és la diària, 56% (veure figura 2); i la seva destinació principal és l’àrea de influència de l’estació de Barcelona (AIEB) en un 98%.
La demanda laboral del trajecte es caracteritza perquè el 77% dels usuaris tenen estudis universitaris. Però en el cas de Girona el percentatge és del 79% (veure figura 3), mentre que a l’àrea de influència de l’estació de Figueres Vilafant (AIEF) és del 68%. Addicionalment, hi ha un equilibri entre el 79% dels usuaris de Girona amb educació universitària, atès que desenvolupen en un 78% treballs on es requereix l’esmentada formació acadèmica, tal com: directiu, professional superior i mitjà (veure figura 4). En conseqüència, sí que hi ha un perfil socioprofessional dominant que es mobilitza majoritàriament per motius laborals. Això obeeix a la flexibilitat en l'horari de treball (69%) i a l'oferta d'abonaments que fa Renfe, que els fa viable viatjar diàriament.
L’AVANT, a més d'influir en determinat perfil d'usuari, també ha canviat la manera com es mobilitzen els habitants de Girona, Barcelona i Figueres, ja que el 71% de la demanda prové del tren convencional i el 27% del cotxe (veure figura 5). D’altra banda, malgrat al temps de funcionament de la infraestructura (gairebé 2 anys), el 21% dels usuaris són demanda induïda, és a dir, persones que abans de la implantació de la infraestructura no viatjaven, i d'aquest percentatge, el 51% correspon a individus que ho fan per motius professionals. Afegint a això, per al 36% dels usuaris laborals l'existència de l’AVANT ha estat determinant per escollir el seu lloc de treball i residència (veure figura 6). Per concloure, és evident que el tren d'alta velocitat influeix immediatament en els patrons de mobilitat dels perfils socioprofessionals més alts de Girona, atès que reforça relacions prèvies en el mercat laboral amb Barcelona i en crea de noves, tot i l'actual crisi económica.
[1] Tesi final del Màster en Gestió i Valoració Urbana, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. [2] El 50% de la totalitat dels usuaris independentment del motiu de viatge resideixen a l’àrea de influència de l’estació de Girona.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari