Canvi de cicle?

Fa unes setmanes, l’Instituto Nacional de Estadística feia públiques les xifres oficials del Padró de població corresponents a 1 de gener de l’any 2012. I amb les dades publicades es corroborava quelcom que ja s’intuïa darrerament: s’atura el creixement de la població. I diem s’atura perquè en el cas del conjunt dels municipis que integren el Perfil de la Ciutat encara no es registra una davallada en el nombre d’habitants (tot i algunes excepcions, com veurem més endavant).

Què havia passat fins ara?

Des del tombant de segle, l’augment de la població en el nostre territori ha estat força més intens del que es registrava en anys anteriors: la combinació de l’arribada de població estrangera (amb xifres mai vistes fins aleshores) i el repunt de la natalitat en el mateix període (gràcies a les aportacions de la població estrangera nouvinguda i les dones de la generació “baby boom” que havien retardat el fet de la maternitat) han propiciat que es registrés un màxim del nombre d’habitants en tots els municipis analitzats en els últims anys.

Aquesta dinàmica, però, ha començat a canviar en els últims dos anys: el creixement de la població s’ha atenuat fins al punt que, en el darrer any (2012), aquest creixement ha estat quasi bé nul o bé lleugerament negatiu en algun cas.

El següent gràfic mostra l’evolució de les taxes de creixement interanual de la població dels municipis del Perfil de la Ciutat en el període 1999-2012:

En el gràfic es pot veure com des de l’any 2008 hi ha una desacceleració en el ritme de creixement de la població en la majoria de municipis del Perfil, fins a situar-se en el límit del decreixement l’any 2012 (municipis com Santa Coloma o Vilanova i al Geltrú ja registren taxes negatives). Només dos municipis, Barberà del Vallès i Lleida, registren una taxa de variació de la població superior a l’1% en el darrer any.

Quins motius expliquen aquesta desacceleració del creixement de la població?

Aquest augment de la població dels últims deu anys ha anat associat, com dèiem abans, a l’augment del nombre de naixements i el saldo migratori. En el cas de la natalitat, des del màxim observat l’any 2008 (17.997 naixements per al conjunt dels municipis del Perfil), la xifra no ha parat de decréixer fins a situar-se, l’any 2012, en els 16.286 naixements, un 9,5% inferior a la xifra registrada l’any 2008.

Aquesta minva del nombre de naixements va associada, a la vegada, amb una davallada del nombre de dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys), provocada pel descens de l’arribada de població estrangera i per una major sortida d’efectius autòctons en edats reproductives que no pas entrades.

Pel que fa a l’evolució del saldo migratori, en línies generals s’observa com, després d’uns anys amb xifres clarament positives (amb més entrades que sortides), novament l’any 2008 marcaria un punt d’inflexió (com és el cas de Mataró, Rubí, Sabadell o Terrassa) fins a situar el saldo migratori en el llindar de la taxa negativa per a l’any 2011. O fins i tot superar-lo.

Conclusió

Les dades a 1 de gener de 2013 ajudaran a corroborar l’argument de si, efectivament, hi ha un canvi de cicle en l’evolució del creixement de la població, si bé tot fa pensar que sí. El decreixement del nombre de naixements i l’aturada de l’arribada de població nouvinguda (sumat als que puguin marxar) fa pensar en taxes de variació negatives en els pròxims anys. El que caldrà observar és cóm els efectes externs (com la crisi econòmica) poden ajudar a mitigar-ho o intensificar-ho.

Observatori de l'Economia Local de Sabadell