Arriba Sant Jordi

2021 està sent el segon any de la “nova normalitat”, el segon any en que tot no és normal. Un de tants exemples de coses que han deixat de ser com eren són les celebracions. Així, aquest és el segon Sant Jordi atípic que ens toca viure. Amb aquest motiu, hem volgut portar un article comparatiu sobre les biblioteques dels municipis de la Xarxa, fent especial esment a com la situació de la Covid-19 ha afectat en el seu funcionament i afluència.

La mitjana de nombre de biblioteques entre els municipis de la Xarxa és 2’6, cosa que vol dir que, tot i que el més habitual entre aquests municipis és tenir una sola biblioteca, hi ha d’altres que en tenen més: dues, quatre, i fins a un màxim de set, en el cas de Sabadell, seguit de prop per Badalona i Terrassa, que en tenen sis. En quant a superfície, la mitjana de m² per cada 1.000 habitants de totes les biblioteques és de 43, sent Barberà del Vallès la que més en té, amb 60,93 m² per cada 1.000 habitants. Pel que fa al servei, la mitjana d’hores de servei de les biblioteques centrals – en una setmana estàndard –.

En quant al percentatge de creixement de la col·lecció de les biblioteques, la mitjana de la Xarxa ha sigut positiva, però només en 1,2 punts; quatre municipis han vist reduïda la seva col·lecció, sent la reducció més gran la de Badalona, amb una disminució de 3,56. D’altra banda, és El Prat de Llobregat el municipi que més ha augmentat la seva col·lecció, amb un 4,67%.

En quant al perfil d’edat dels usuaris i usuàries de les biblioteques, la mitjana dels municipis de la Xarxa mostra que el grup de població que més ús fa dels serveis de la biblioteca és el comprés entre els 5 i els 14 anys — el percentatge de població d’aquest grup d’edat que fa uns dels serveis de la biblioteca és de  16,8% —. El segueix molt de prop del següent grup d’edat: entre 15 i 24 anys, amb un 15,6%. Així, veiem que el perfil dels usuaris i usuàries de les biblioteques es predominantment jove, deixant els grups de més avançada edat amb percentatges més baixos però, es clar, existents i significatius. En aquest sentit, el següent grup d’edat és el comprés entre els 25 i 39 anys, amb un 9,6% i, a continuació, el que va des dels 40 als 64 anys, amb un 8,4%. En aquest darrer grup, és destacable el cas de Granollers, que té el percentatge més alt de tots els municipis per a aquest grup d’edat, i significativament per sobre de la mitjana de la Xarxa: 13,03%.

La perspectiva de gènere també està present a les biblioteques dels municipis de la Xarxa, i volem fer una pinzellada al respecte en aquest article. De mitjana a la Xarxa, el percentatge de dones respecte el total de treballadors i treballadores és de 75,5%, sent Manresa el municipi amb un percentatge més alt, un 85%. És important, però, saber també el percentatge de dones comandament sobre el total de comandament, i, en aquest cas el percentatge de la mitjana de la Xarxa és encara major, un 80,4%. Ens trobem que 8 municipis tenen al capdavant de les biblioteques un 100% de dones – Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Viladecans –.

Com era d’esperar, la situació de la Covid-19 ha afectat al funcionament de les biblioteques municipals. Analitzarem aquesta afectació en tres sentits: l’ús dels serveis de la biblioteca, les visites presencials i el préstec de llibres.

En primer lloc, pel que fa a l’ús dels serveis de la biblioteca, la mitjana de la xarxa del percentatge de població que n’ha fet ús és de 9,8% — quasi tres punts per sota, d’altra banda, del percentatge de població estrangera (12,6%), com ve sent tendència en els darrers anys —. Al següent gràfic es pot apreciar la evolució en els darrers quatre anys:

 

Com pot apreciar-se, la tendència general ha sigut d’una considerable baixada al 2020 respecte el 2019, que, en general, es mantenia estable des de 2017, amb pujades i baixades estadísticament poc significatives. Per parlar de números, vers el 9,8% de la població que ha fet ús dels serveis de les biblioteques ja esmentat anteriorment, la mitjana de la Xarxa per a 2019 era de 13,3%. El municipi que ha experimentat la baixada més acusada ha sigut Cerdanyola del Vallès, que ha passat d’un 14,17% a un 8,23%, suposant una baixada de 5,93 punts percentuals. Cas contrari el de Vic que només ha patit una baixada d’1,35 punts percentuals.

No és sorpresa per a ningú que les visites presencials també hagin patit una baixada al 2020 respecte anys anteriors. Vegem les xifres d’aquesta baixada:

En aquesta gràfica, que mostra el nombre de visites presencials per habitant, podem apreciar de manera gràfica – valgui la redundància – la magnitud d’aquesta baixada. Començant per la mitjana de la Xarxa, ens trobem que la baixada ha sigut de 2,17 punts, passant de 3,29 al 2019 a 1,12 al 2020.

Una altra cosa que ens mostra aquesta gràfica són els municipis que, abans de la irremeiable baixada del 2020, es trobaven considerablement per sobre de la mitjana de la Xarxa. En aquest sentit, Granollers, Sant Feliu de Llobregat i Manresa es troben al capdavant, amb 5’96, 5’18 i 4’66 visites per habitant respectivament al 2019. No obstant, els bons números d’aquests municipis fan que les baixades hagin sigut més fortes. Així, el municipi que més ha patit aquesta disminució ha sigut Granollers, amb una baixada de 4 punts, quedant-se en 1,95 visites per habitant. En contrapartida, el municipi en que menys ha disminuït aquest indicador ha sigut Viladecans, on només ha baixat 1,23 punts, passant de 1,74 al 2019 a 0,51 al 2020.

En aquest sentit, també les visites d’escoles i instituts han disminuït considerablement. El percentatge d’escoles de primària que han realitzat una visita a la biblioteca (mitjana de la Xarxa) va ser al 2020 de 7,26%, front el 27,76% del 2019. Aquesta baixada, de més de 20 punts percentuals, suposa la més potent en tot el context de la Covid-19. Significatiu és el cas de Badalona, que d’un 31,74% d’escoles que van fer una visita a la biblioteca al 2019 va passar a un 4,43% que la va realitzar al 2020. Els centres d’ESO també van patir una baixada, passant d’un 11,79% al 2019 a un 3,8% al 2020.

En darrer lloc, comprovem de nou aquesta baixada amb el nombre de préstecs per habitant, que ha disminuït en un 0,9 en la mitjana de la Xarxa – ha passat de 1,63 al 2019 a 0,74 al 2020 –. La tendència general pot apreciar-se en el següent gràfic:

És destacable el cas de Granollers on, tot i ser el municipi on ha afectat més la davallada de préstecs, passant de 2,37 al 2019 a 1,15 al 2020, és també el municipi de la Xarxa que més préstecs per habitant ha tingut en aquest darrer any. D’altra banda, és rellevant el fer que, abans de la pandèmia seguia sent líder en aquest sentit. Per l’altre costat, és Mollet del Vallès el municipi menys afectat per aquesta disminució, amb una reducció de 0,5 punts – d’1,5 préstecs per habitant al 2019 a 0,54 –.

Aquest ha sigut un petit anàlisi a la situació de les biblioteques municipals de la Xarxa, institucions essencials per a la cultura de les nostres ciutats i, més concretament, per aconseguir una cultura accessible per a tots i totes. Com molts altres sectors, la cultura ha patit un cop amb aquesta situació, que caldrà treball i esforç per part dels municipis per a poder dur a terme una recuperació en tots els sentits.

Bon Sant Jordi!

 

Font de les dades: Cercles de Comparació de la Diputació de Barcelona

Autoria: Paula Alcalà Caballero

Equip Observatori de Polítiques Públiques

Ajuntament de Viladecans