Aprofundiment en el clonatge comercial

El passat 28 de març va tenir lloc a la Universitat de Barcelona l'acte de presentació de l'estudi de Clonatge Comercial. Un mes després, l'estudi es va tornar a presentar, aquest cop en la presentació de la tercera edició de Comerç 21 de la Diputació de Barcelona. L'objectiu que ens vam marcar els tècnics del Perfil de la Ciutat amb aquest estudi, és aportar informació per al debat que fa referència al model comercial que han de tenir les ciutats, analitzant la similitud (o dissimilitud) que tenen els eixos comercials de les ciutats entre elles (i també respecte dels centres comercials), .

La metodologia de l'estudi és molt simple, consisteix a recollir en una base de dades els noms de les botigues, les seves adreces i els tipus d'activitat de cadascun dels principals eixos comercials de les 15 ciutats que pertanyen al Perfil de la Ciutat; en total s'ha obtingut informació de 2.811 comerços. Per altra banda, a través de les seves pàgines web, també s'ha recollit el nom de les botigues que hi ha en 15 centres comercials de Catalunya; aconseguint disposar informació de 1.603 botigues. Per definir si una botiga és o no clònica es va utilitzar el criteri que l'ensenya de la botiga havia d'estar present com a mínim a més d'una quarta part dels eixos comercials del Perfil de la Ciutat o com a mínim a més d'una quarta part dels centres comercials. Podeu veure els resultats en el següent gràfic rectangular.

 

Val a dir, però, que personalment la taula que em resulta més interessant de tot l'informe és la que fa la comparació dos a dos entre els eixos comercials de les 15 ciutats analitzades. Aquesta taula ens mostra el grau de similitud que hi ha entre un eix comercial de ciutat respecte els catorze eixos restants. La lectura d'aquesta taula s'ha de fer única i exclusivament per files, és a dir, el 16,4% de les botigues que hi ha a l'eix comercial de Mataró també estan a l'eix comercial de Sabadell, i el 14,2% de les botigues de Mataró també hi són a l'eix comercial de Granollers.

 

Grau de clonació entre els eixos comercials de les ciutats

 

Però amb les dades d'aquesta taula també es podria fer un anàlisi clúster, i presentar la mateixa taula del grau de clonació afegint-hi un dendograma. El resultat és el que apareix en la següent taula, i mostra dos (o tres) grups de ciutats en funció del seu grau de clonació respecte la resta d'eixos comercials. El dendograma mostra clarament un grup format per Sabadell, Manresa i Granollers, que són els municipis amb el grau de botigues clòniques més elevat en el Perfil de la Ciutat; per altra banda hi ha la resta de municipis del Perfil de la Ciutat, si bé dintre d'aquest grup es prodrien crear dos subgrups: un que correspondria a municipis amb eixos comercials que tenen un grau de clonació intermedi, i que correspon a les ciutats de Badalona, Vic, Mataró, Terrassa, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Rubí; i l'altre correspondria a municipis amb eixos amb un nivell de clonació baix de les seves botigues, i que correspon a Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès, Viladecans, El Prat de Llobregat, i Girona.

 

Grau de clonació entre els eixos comercials de les ciutats i dendograma

 

I que passa si a la taula del grau de clonació li afegim les dades dels centres comercials? Doncs el resultat és el que es mostra en la taula que apareix a sota. En aquesta taula es pot veure que hi ha una clara distinció entre els centres comercials i els eixos comercials de ciutat. L'excepció rau en els centres comercials de Baricentro, l'Illa Diagonal i el Triangle, els quals s'agrupen dins del clúster que configuren els eixos comercials de ciutat, i per ser més precisos aquests tres centres comercials s'agrupen amb les ciutats que tenen un nivell de clonació comercial més elevat. 

 

Grau de clonació entre els eixos comercials de les ciutats i centres comercials, i dendograma

 

Amb aquest article només volia posar de relleu que l'estudi de Clonatge Comercial, que es va elaborar des del Perfil de la Ciutat, dóna la possibilitat d'aprofundir més en l'anàlisi, com per exemple, fent un simple anàlisi clúster. Però es podrien fer altres tipus d'anàlisi, com podria ser, estudiar si hi ha alguna relació entre el grau de clonació i la distància (en quilòmetres) que separen els eixos comercials i els centres comercials; fer un anàlisi dels potencials compradors per als eixos comercials i per als centres comercials utilitzant l'estadística de població georeferenciada que publica l'Idescat; o testar el funcionament de models de gravetat del comerç.