Anàlisi dels positius COVID-19 a les ABS del Perfil de la Ciutat

El present article analitza els casos positius per COVID-19 dels 14 municipis del Perfil de la Ciutat, a partir de representacions gràfiques i cartogràfiques interactives de les xifres del Registre RSAcovid19 que la Generalitat de Catalunya publica al seu Portal de Dades Obertes.

Més enllà d'observar quines ciutats són les més o menys afectades, l'objectiu d'aquest post és analitzar en detall:

• la font d'informació dels casos positius, amb les incidències detectades
• les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) com a unitat territorial
• la correlació entre el nombre de casos positius diagnosticats i la densitat de població 

 

1. Casos positius i anàlisi de la font d'informació:

Els dos datasets amb dades d'àmbit municipal disponibles són: Registre de casos segons municipi i sexe i Registre de casos segons ABS i sexe. Les dades de defuncions es publiquen agregades a comarca per evitar la identificació de les persones difuntes i garantir-ne la confidencialitat.

El primer cas positiu registrat data a 24/02/20 per a Catalunya i a 27/02/20 per a municipis del Perfil de la Ciutat. Des d'aleshores i fins a 22/05/20 es computen un total de 64.794 casos positius a Catalunya i 12.273 casos positius al Perfil de la Ciutat. Percentualment, els positius de les ciutats de la xarxa representen el 18,94% (el percentatge de la població de les 14 ciutats sobre Catalunya és gairebé el mateix: 18,32%). Segons sexe, el 57,56% són dones i el 42,44% homes. 

El següent gràfic interactiu representa l'evolució del nombre de casos positius acumulats tant per a cada ciutat, com per a la totalitat de la xarxa i per a Catalunya. A les pestanyes de la part inferior es pot seleccionar la visualització individualitzada de les corbes municipals:

 

La "carrera videogràfica" dels positius acumulats de les ciutats del Perfil de la Ciutat és la següent:

 

Segons la descripció actual dels dos datasets, els casos positius són aquells que han donat positiu en alguna prova diagnòstica (PCR o test ràpid). També es publiquen els casos sospitosos corresponents a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional sanitari els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) amb resultat positiu. Tots ells són casos activats pel servei de vigilància i s'ha pogut identificar la zona de residència que consta a la targeta sanitària de la persona. Cal esmentar que fins a data aproximada 23/03/20 els conceptes que es publicaven eren casos positius i casos negatius, ambdós mitjançant únicament proves PCR. Tanmateix, des de data 22/05/20 es diferencien els casos positius segons si són resultat de PCR o bé de test ràpid. A més a més, s'observen esmenes constants en els valors, per exemple a data 18/05/20 s'ha corregit a la baixa un total de 3.293 casos positius a Catalunya per motius de conversió de resultats PCR d'un laboratori (veure corba Catalunya del gràfic1 en aquesta data).

 

2. Anàlisi de les Àrees Bàsiques de Salut - ABS:

Per a la gestió dels serveis sanitaris, el Servei Català de la Salut divideix sectorialment Catalunya en 7 Regions Sanitàries, que es subdivideixen en 30 Sectors Sanitaris i aquests, en 373 Àrees Bàsiques de Salut. L'ABS és la unitat territorial elemental a través de la qual s'organitzen els serveis d'atenció primària. Segons CatSalut les ABS estan formades per barris o districtes en àrees urbanes o per un o més municipis en l'àmbit rural. El nombre i dimensió de les 67 ABS dels municipis del Perfil de la Ciutat és heterogeni, des de les 13 ABS de Badalona a l'única ABS de Barberà del Vallès.

Aquestes ABS no sempre corresponen amb els termes municipals, en aquest mapa interactiu es comparen cartogràficament les delimitacions dels 14 municipis del Perfil de la ciutat i de les ABS que en formen part. En seleccionar un element s'accedeix a les dades descriptives de l'àmbit seleccionat:

A destacar Cerdanyola del Vallès, Granollers, Manresa, Terrassa, Vic i Viladecans, amb àmbits ABS superior als termes municipals. Respecte al nombre de casos registrats per COVID-19, aquest fet implica discrepàncies entre el nombre de casos segons municipi i el nombre de casos pel conjunt d'ABS de cada municipi. Per a la totalitat del Perfil de la Ciutat, realitzant el recompte mitjançant sumatori de casos de les ABS, existeixen respectivament +467 casos positius i +1.585 casos sospitosos més.

 

3. Correlació entre casos positius i població:

Per a donar resposta a l'hipòtesi de que densitat de població explica el nombre de casos positius per COVID-19, i amb l'objectiu de disposar de més observacions i significació, s'analitzen les 67 ABS dels municipis de la xarxa. La font d'informació que generalment utilitzem en demografia i en càlcul de densitats municipals és el Padró Municipal d'Habitants. Ara bé, en aquest cas la població subjecte és la del Registre central de població de CatSalut (RCA). El Servei Català de la Salut registra les persones amb dret a rebre assistència sanitària de finançament públic a Catalunya, conté les regions sanitàries i àrees bàsiques de salut del mapa sanitari català, i el nombre de persones assegurades a cadascuna d'elles.

Analitzant les 67 ABS s'obté una correlació positiva amb associació alta (coeficient de Pearson r=0,76), és a dir, a més població més casos positius. Tot i tenir present que el nombre d'observacions no és suficient per extreure conclusions, amb l'anàlisi gràfic de dispersió municipi a municipi s'observa que la majoria també respon a una correlació positiva, no obstant hi ha certes ciutats amb les distribucions aleatòries o fins i tot negatives.

El següent gràfic de dispersió segons ABS mostra la tendència general i també la tendència municipal. Mitjançant la llegenda es pot activar i desactivar les ABS de les ciutats:

 

 

Tot i aquesta tendència generalitzada de que la densitat de població de cada ABS explica el grau de contagis, amb el càlcul de la taxa bruta de casos positius per cada 1.000 habitants podem comparar les ABS i observar divergències en certes ABS, que es fan més evidents en representar aquest paràmetre, amb una gradació d'intensitat i colors, en els àmbits cartogràfics estudiats o accedint a les dades descriptives de cada delimitació en seleccionar-les al mapa:

 

Conclusions:

De la mateixa manera que està succeint amb les discrepàncies en els recomptes de dades d'àmbit estatal i català i la corresponent controvèrsia mediàtica, es pot afirmar que el Registre RSAcovid19 és, en primer lloc, un registre continu amb les corresponents altes, baixes i modificacions constants de valors i, en segon lloc, una font d'informació dinàmica i variable en quant a metodologia. No significa que aquesta no sigui vàlida, però sí cal conèixer les mancances. 

Per a la gestió dels serveis, la Generalitat de Catalunya divideix sectorialment el territori en diverses regions, àrees, zones o demarcacions. Aquestes no sempre corresponen a les divisions politico-admninstratives oficials. En aquest sentit, el debat existent en els darrers dies en relació als àmbits geogràfics de les fases del desconfinament. 

En termes generals es confirma l'hipòtesi lògica que el nombre de població al territori explica el volum de contagis. No obstant, en certes ABS s'observen excepcions.

En les darreres setmanes s'ha publicat en les xarxes centenars d'articles i visualitzacions gràfiques i cartogràfiques amb diferents graus de complexitat metodològica i rigor científic. Aquest article pretén ser una aproximació a les dades disponibles a escala municipal per a l'anàlisi sanitari de l'impacte de la COVID-19. Convidem a tota persona interessada a complementar els anàlisi descrits.

Creiem oportú recordar la importància de l'anàlisi de dades per a la pressa de decisions i com a eina de coneixement per a millorar la gestió de les ciutats en els contexts de crisi com el que ens ocupa.

 

Xavier Vallès i Ana Caballero

Unitat d'Informació de Base, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat