Tradicionalment han mancat marcs d’observació i reflexió a l'entorn d'internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d'estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l'atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l'estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.
L'estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L'estudi s'ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s'han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.
Els principals resultats de l'estudi caracteritzen l'ús d'internet entre els joves sota set paràmetres
1/ Una pràctica estesa i generalitzada: molts dispositius, molt temps, molta connexió.
- Alta propietat de dispositius: més del 80 % tenen en propietat telèfons (83.2%) i ordinadors (86.6%) amb connexió a internet. Un 85.5% disposa de dispositius per escoltar música. Més de la meitat dels alumnes disposa d’una televisió en propietat (55.7%).
- L’smartphone com a quelcom molt present en les seves vides. Especialment a 4t on un 90.6% en disposa en propietat. Existeixen diferències entre els centres de titularitat pública o concertada respecte a la possessió d’un smartphone: mentre a la pública en disposa un 77.54%, a la concertada puja al 90.29 %.
- El temps que es passen connectats és alt. Tant amb l’ordinador com amb el mòbil, el temps diari dedicat supera les 2 hores en més del 48% dels alumnes als dos dispositius (48.1% smartphone, 48.9% ordinador)
- Pel que fa al pes de la connexió: un dispositiu sense internet no és un dispositiu. Quasi 3 de cada 4 mai fa servir l’ordinador sense internet (72.5% ) i més de la meitat mai fa servir el mòbil sense connexió (59.5%)
- Canvis en l’adolescent connectat: la multipantalla, que no multitasca: (només un 9’3% no utilitzen mai més d’una pantalla a la vegada). Mentre que un 46.9 % dels nois diuen que sovint o sempre fan servir més d’una pantalla a la vegada, puja fins el 58.3% quan li preguntes a les noies.
- A més edat, més tinença de dispositius. I, com a conseqüència: més usos i més temps connectats. Quasi el 60 % dels de 4t d’ESO passen més de 2 hores diàries amb el mòbil, mentre que els de 2n d’ESO no arriben al 40%
- Els més petits (2n d’ESO) tenen menys referents. Davant determinades situacions conflictives, un percentatge major d’estudiants de 2n no s’adreçarien a ningú respecte els de 4t (màxima diferència a la situació “Enviament de fotos íntimes sense permís” 55.4% els de 2n vs. 45.8% els de 4t)
- A més edat hi ha més diversitat d’usos. Els de 4t tenen percentatges superiors a molts dels usos. Ens sembla especialment interessant l’augment d’usos respecte a “Cercar informació que m’interessa” (47.5% vs. 58.1%) i respecte a “Compartir i difondre informació” (15.1% vs. 21.1%), entenem que són dos usos més complexos i que amb l’edat s’incrementa.
- La connectabilitat i portabilitat condicionen els llocs de connexió. Quasi un de cada dos alumnes passa més dues hores connectat a la seva habitació (un 27.9 % passa més de 3 hores). Als espais comuns de casa, prop del 30% és connecta entre una i dues hores. Per contra, tres de cada quatre alumnes fan servir pantalles a l’escola menys de dues hores diàries (24.9% no les fan servir mai).
- Pels adolescents, els equipaments no són espais on anar-se a connectar. Els equipaments, ja siguin públics o privats, són espais menys utilitzats per connectar-se (entre el 65% i el 73% no és connecta mai a aquests espais).
- Els que tenen 1×1 no passen més estona connectats a casa (de fet a cap dels espais consultats, exceptuant l’escola, òbviament). Fins i tot tenen percentatges lleugerament inferiors de temps diari de connexió a l’habitació (47.8%, dels que no estan al programa 1×1 ,fan servir pantalles més de dues hores diàries a la seva habitació front el 45.5% dels que si que estan a l’1×1)
- Les xarxes que més triomfen són Facebook i Whatsapp (91% i 81.7%, respectivament). Tot i això, parlem de mitjans canviants, on fenòmens com modes o noves aparicions modifiquen la presència a les xarxes.
- De mitjana tenen perfil en 4’67 xarxes socials. Sense entrar a aprofundir el grau d’ús de cadascuna i el grau d’activitat, evidencia que no hi ha un únic canal. Les noies, de mitjana, tenen més perfils a les xarxes socials (4’38 nois vs. 4’96 noies).
- La quantitat de perfils també té relació amb l’edat, a més edat més perfils (4’41 2n ESO vs. 4’99 4t ESO)
- La quantitat de perfils a diferents xarxes socials és menor en els alumnes que estan a centres amb el programa 1×1 (4.39 1×1 vs. 5.19 no 1×1).
- La principal motivació pels usos de pantalles és comunicar-se amb amics (87.3%). Però també tenim, com a usos relacionals “Comunicar-me familiars” amb un 56,9%
- En les noies, els usos relacionals són més elevats que en els nois. Tant a comunicar-se amb amics (91.4% vs 83.4%) com a comunicar-se amb familiars (65% vs 49.2%). També hi ha una diferència important a la motivació de “tafanejar” entre noies i nois (47.7% vs 28.6%)
- Els nois juguen més i les utilitzen més amb fins recreatius. Això queda molt clar a les diferències entre noies i nois respecte a tres motivacions: Jugar (28.8% vs 75.5%), Fer bromes (8.2% vs 15.5%) i Lligar (11% vs 21.9%)
- L’alumne 1×1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
- Els usos de les pantalles per crear continguts son molt baixos (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1×1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.
- L’addicció sembla una tema present en els discursos, pèro en canvi poc present en les pràctiques reals. Només un 5’3% contesta a la meitat o més dels barems sobre addicció. Tot i així és la principal preocupació per bona part dels adults: 61 % de les famílies, 100 % equips directius, 77% tutors.
- Alguns que ho estan, presenten una alta prevalença d’indicadors: ho estan molt (0.2% ha contestat “sovint o molt” a tots els indicadors).
- Pel que fa a la dades que tenim: elles s’enganxen més al mòbil (mitjana sobre 11 indicadors: noies 1’45 vs. nois 1’79).
- Els alumnes de centres amb el programa 1×1 presenten indicadors més baixos d’addicció (mitjana sobre 21: 1×1 3’31 vs. no 1×1 3’92)
- Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força problemàtica
- Els de segon es molesten més entre ells. Hi ha un percentatge més alt d’estudiants de 4t que mai s’han trobat que una persona coneguda els molesti o assetgi (78% vs 70.5%)
- Hi ha una diferència important entre la preocupació del centre educatiu i de les famílies, respecte a les ofenses i assetjaments. Per les famílies, l’assetjament, ocupa la posició 12 entre totes les preocupacions consultades, mentre que el 77% dels equips directius l’han marcat i el 48% dels tutors. Pel que fa als comentaris ofensius, mentre que només ho han marcat un 23 % de les famílies, en el cas del professorat, 3 de cada 4 ho han seleccionat (77% tutors i 81% equips directius)
- El paper de referència de l’adult davant situacions problemàtiques és escàs. A les 6 situacions plantejades el percentatge més alt no s’adreçaria a ningú, especialment alt és el 51% d’alumnes que no s’adreçarien a ningú davant l’enviament de fotos íntimes sense permís. També és destacable que els professors estan escassament visualitzats com a referents, mentre les famílies se situen entre el 20% i el 28%, els professors d’escola estan entre 2.5% i 5.9%. Quan se’ls demanat perquè no s’adreçarien a ningú, en el cas de les noies, l’opció més majoritària era “per por a tenir problemes” (al voltant del 40 %). En el cas dels nois, l’opció més majoritària era “Perquè no té importància” (al voltant del 40%). Els alts percentatges a l’opció de “Perquè no té importància” ens haurà de fer replantejar aspectes bàsics (privacitat, intimitat).
L'estudi s'ha materialitzat en el Decàleg d’intervenció socioeducativa amb adolescents i pantalles: propostes per a Secundària Ajuntament de Granollers Recursos d'interès: Matriu amb dades de l'enquesta (open data) Estudi complet [scribd id=293901749 key=key-oaaunZ0OOCCBgsBy0aEN mode=scroll]
La teva valoració d'aquest article:
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari