Activitats essencials

L’essencial: el més important o necessari [enciclopèdia.cat]

En el Reial Decret 463 de 14 de març [1], pel que es declarà l’estat d’alarma, es decretaren una sèrie de mesures amb les que per contenir l’expansió del COVID-19 es suspenien certes activitats i per contra altres s’havien de mantenir per garantir l’abastiment alimentari, el subministrament d’energia, els operadors crítics, aquests alhora previstos a la Llei 8/2011 [2], entre altres.

Posteriorment, al Reial Decret-Llei 10 de 29 de març [3] es detallaren les considerades “activitats essencials”, sense, però, associar-les a la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE 2009, equivalent a la CCAE 2009). L’INE ha realitzat aquest exercici d’associació per tal de dimensionar per territoris el pes de les “activitats essencials”. Així mateix per dimensionar el possible efecte decret-llei en l’activitat econòmica, entre altres, fent una estimació de les empreses i ocupació no afectades pel permís retribuït recuperable de la setmana i mitja posterior al 29 de març.

 

El mateix INE, a partir d’aquesta relació de codis d’activitat del CNAE 2009, ha utilitzat el Directori Central d’Empreses (DIRCE) per a seleccionar les empreses que presten activitats essencials durant l’estat d’alarma. El DIRCE [4,5] és un registre estadístic que conté informació entre altres, d’empreses i unitats locals [6], unitats legals, empreses, grups i els vincles entre ells. Es compila anualment atès que prové de diverses fonts administratives i estadístiques [7] i s'actualitza anualment d'acord amb els períodes de disponibilitat d'aquestes fonts. La darrera actualització data d’1 de gener de 2019.

 

Aquest exercici és una estimació, una anàlisi feta amb criteris estadístics, per fer-se una idea de la dimensió relativa de les “activitats essencials”, anàlisi que cal destacar ha baixat fins a nivell municipal.

 

 

És una estimació per la que cal tenir diverses consideracions. La primera ja esmentada, que a l’Annex del Reial decret-llei hi ha la relació d’activitats, que no es corresponen clarament amb la relació de codis de la CNAE 2009. Fins aquí ja hi ha un exercici d’interpretació. La segona, que un cop identificades les activitats, s’han pres aquells codis a 4 dígits (divisions d’activitat) que contenen si més no una activitat essencial. Un exemple molt clar del que implica, com detalla la nota metodològica de l’INE [8], és el cas de la restauració, potser el més rellevant: la classe 5610 de la CNAE comprèn, entre altres, l’activitat dels restaurants, tant els serveis prestats en el propi local com els preparats o servei a domicili. No és possible separar aquestes dues activitats amb la informació estadística disponible i el Reial decret llei només inclou com a essencial l'última de les dues. En situacions com aquesta s’han inclòs totes les empreses del codi, per no poder separar, amb el que en general, es pot tendir a la sobreestimació. Per tant, cal tenir en compte aquestes limitacions.

Als mapes es presenten a nivell municipal per Catalunya, doncs, el percentatge d'empreses i el percentatge d’ocupació sobre el total, de cada divisió de la CNAE 2009 on l'activitat principal està inclosa, ni que sigui parcialment, en alguna de les activitats esmentades a l’esmentat Annex sobre "activitats essencials".

Ajuntament de Barberà del Vallès. Fundació Barberà Promoció. Observatori econòmic i social.

 

Notes:

[1] Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19

[2] Ley 8/2011, de 28 de abril, por la que se establecen medidas para la protección de las infraestructuras críticas.

[3] Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de març, pel que es regula un permís retribuit recuperable per a les persones treballadores per compte ali`t que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19

[4] Metodologia d’Explotació estadística del DIRCE

[5] El DIRCE cobreix totes les activitats econòmiques excepte la producció agrària i pesquera, els serveis administratius de l’Administració Central Autònoma i Local (inclosa la Seguretats Social), les activitats de les comunitats de propietaris i el servei domèstic.

[6] L'empresa correspon a una unitat organitzativa de producció de béns i serveis, que gaudeix d'una certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. L'empresa exerceix una o més activitats en un o diversos llocs.

La unitat local correspon a una empresa o una part d'aquesta, situada en una ubicació geogràfica concreta, i des de la qual s'exerceixen activitats econòmiques per compte de la mateixa empresa.

[7] Fonts del DIRCE: A partir de fonts tributàries (IAE, retencions de rentes del treball personal, l’IVA), fonts de la a Seguretat social (comptes de cotització amb treballadors, treballadors actius per compte propi), i altre fonts com el Registre Mercantil, fonts estadístiques, i fitxers de sectorització de l’economia.

[8] Nota tècnica sobre l’elaboració d’aquesta informació. INE