L'índex global de bretxa de gènere, realitzat pel Fòrum Econòmic Mundial, fa referència anualment a l'estat actual i l'evolució de la paritat de gènere a partir de catorze indicadors agrupats en quatre dimensions clau: Participació i oportunitats econòmiques, Assoliment educatiu, Salut i supervivència, i Empoderament polític. És l’índex més antic que fa un seguiment del progrés dels esforços de nombrosos països per tancar les llacunes al llarg del temps, des de la seva creació l'any 2006.
L'Informe global de la bretxa de gènere de 2023 mostra que es necessitaran 131 anys per tancar la bretxa mundial de gènere, és a dir, que aquesta es tancarà en 2154. Segons l’informe, les llacunes en l'assoliment educatiu i la salut i la supervivència estan gairebé tancades, el progrés en les llacunes en la participació econòmica i les oportunitats i l'apoderament polític segueixen retardant a tot el món.
No ens centrarem en aquest article en qüestionar, per exemple, com pot ser que “la bretxa estigui gairebé tancada a nivell de Salut i supervivència”, segons l’informe. Val a dir que es tracta d’un índex que ha de ser estable en el temps en el sentit que no es pot trencar la sèrie de valors dels indicadors que el composen. A més ha de ser calculable amb la mateixa metodologia per tots els països. Així, per la dimensió Salut i supervivència utilitzen 2 indicadors: l’esperança de vida al néixer i la proporció de nenes/nens al néixer. Aquest darrer és un quocient que de forma natural és fixe, però pot estar alterat artificialment en aquells països on hi ha forta preferència pels fills mascles, que dona lloc al fenomen anomenat ”dones desaparegudes” . En definitiva, aquests dos indicadors s’estan equiparant per sexe a nivell mundial, però trobaríem altres vinculats a la salut, condicions de vida, morbiditat, etc., que mostrarien bretxes clares i persistents.
En aquest article, aplicat als municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat, ens centrem en el primer indicador “Labour-force participation rate (%)” de la primera dimensió, “Economic Participation and Opportunity”, informació que es pot trobar al capítol “2. Gender gaps in the workforce”, específicament a l’apartat “2.2 Workforce representation across industries” (pàg. 37) de l'Informe global de la bretxa de gènere.
Per fer-nos una idea de la dificultat d’aplicar indicadors a nivell mundial, és a dir, que per tots els països hi hagi la mateixa informació, a partir de fonts fiables, estables, i aplicar la mateixa metodologia, etc., aquest informe utilitza Linkedin com a font d’informació per a calcular el “% de participació de dones i homes en la força de treball de les diferents activitats econòmiques”.
A nivell més local tenim les dades d’afiliació per municipis que ofereix el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. La distribució dels llocs de treball per sexe en el conjunt dels municipis del Perfil de Ciutat és gairebé el 50%-50% a desembre de 2023, el que és una bona mostra del context català, si més no barceloní de ciutats de més de 25.000 habitants. De fet, en cap dels catorze municipis de la Xarxa l’interval de distribució per sexe no excedeix el 40%-60%, en un sentit o altre.
Nota: entre parèntexi llocs de treball de l'activitat econòmica
En funció de les activitats econòmiques s’observen força biaixos en la distribució dels llocs de treball per sexe. Per fer l’anàlisi hem tingut en compte les divisions econòmiques amb més de 25 llocs de treball, per observar les proporcions de dones i homes treballadores. D’un total de 88 divisions, unes 59,5 de mitjana als municipis del Perfil de Ciutat tenen més de 25 llocs de treball. D’aquestes una mitjana de 15,4 tenen una distribució per sexe més enllà que 80%-20%. És a dir, en un 26% de les divisions d’activitat econòmica, mitjana dels catorze municipis, el pes d’homes o dones és extrem, més del 80%. Al gràfic interactiu adjunt es relacionen, per cada municipi, aquestes activitats, que tenen un pes tant desigual per sexe. Aquelles divisions d’activitats amb 25-50 llocs de treball estan indicades amb “*”, on la proporció pot estar més condicionada per la dimensió.
El segon destacable és que la majoria d’aquestes activitats amb distribució per sexe d’allò més esbiaixada són activitats amb més del 80% d’homes, i per tant, menys del 20% de dones. Es tracta sovint de les diferents activitats industrials, les diferents activitats de la construcció, i les del transport. La relació d’activitats és llarga.
Els casos d’activitats amb més de 80% dones i menys del 20% d’homes són menys, i quan es donen, estan concentrats en menys activitats: principalment activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic, activitats de serveis socials amb i sense allotjament. En algun municipi les activitats sanitàries tenen aquest biaix extrem. I d’activitats industrials en algun cas només les relacionades amb el tèxtil, confecció, el cuir i calçat.
No sabem si es tardaran els 131 anys que indica el Fòrum Econòmic Mundial per tancar la bretxa de gènere, però el cert que aquests biaixos extrems exposats difícilment s’eixugaran en una generació.
Fonts:
L'Informe Global Gap Gender 2023: Perfils de país. Fòrum Econòmic Mundial 2023. https://www.weforum.org/reports/global-gender-gap-report-2023/economy-profiles-5932ef6d39 .
Afiliacions darrer dia del mes a nivell municipal, per règim, CNAE2D i Sexe. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones.
Imatge de:
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari