Acompanyament i anàlisi de les transicions educatives

L'ajuntament de Barberà del Vallès ja fa diversos cursos que va decidir entomar el repte de prevenir l'Abandonament Educatiu Prematur (AEP) a través de la creació de la Comissió mixta per a l'Èxit Educatiu del Consell Municipal d’Educació (CME) i el Pla Educatiu d'Entorn (PEE), formada per agents molt diversos de la comunitat socioeducativa (educació, joventut, promoció econòmica, serveis socials, equip d'atenció psicopedagògica, serveis educatius, assessora LIC, personal orientador i direccions dels centres educatius, famílies...).

Va ser una aposta que pretenia aportar coneixement sobre l'abast, les característiques i les conseqüències de l'abandonament educatiu prematur a la ciutat de Barberà del Vallès, així com dissenyar propostes de política pública dirigides específicament a prevenir-lo, juntament amb altres accions ja encetades que comparteixen aquest repte , i que complementen la gran acció orientadora que es fa des dels centres educatius.

Aquesta comissió va assumir aquest repte encarregant una diagnosi sobre el tema d'acord amb la qual fer una anàlisi de necessitats, una identificació dels recursos ja existents per a l'èxit educatiu a la nostra ciutat, i una proposta d'actuacions amb un ordre de priorització. D'aquí neix el projecte "L'Orientació, clau per a l'èxit educatiu, i una de les seves accions més prioritzades: L'Observatori de trajectòries i transicions educatives".

En el marc d’aquest projecte s’està fent un seguiment de l’alumnat que han iniciat un CFGM en el curs 2022-2023, amb l’objectiu d’orientar-los al llarg d’aquest període, detectar precoçment de risc d’abandonament, i intervenir en cas d’abandonament, acompanyar-los/reorientar-los en aquest procés. En paral·lel i de forma complementària s’està realitzant una anàlisi de seguiment de les trajectòries i transicions educatives, tema en el que ens centrarem en aquest article.

Un factor d’èxit clau, és que des de finals del curs previ, 2021-22, es van fer presentacions del projecte, el seu propòsit i el calendari d'actuacions als equips directius dels centres i a l'alumnat participant i les seves famílies. Així els joves coneixien de primera mà el projecte, i es generà un vincle que motivà a participar-hi.

El grup diana és l’alumnat escolaritzat a Barberà del Vallès el curs 2021-22, que inicià escolarització a CFGM en el curs 2022-23, és a dir, independentment del municipi on el realitzi. Aquest alumnat inclou graduació d’ESO, superació de PFI o provés d’accés, entre altres. S’estimà a priori en 110 joves, nombre acotat i assumible per a ésser conegut i fer-ne seguiment individualment pels tècnics/ques, un altre factor d’èxit del projecte.

Centrant-nos en la part de l’anàlisi, l’objectiu de l’estudi és aportar informació sobre el possible risc individual de deixar els CFGM, acompanyant a la tasca de seguiment que s’està realitzant. Així doncs, ajudar a la detecció individual d’aquest possible abandó, no teoritzar sobre els factors influents en l’abandó dels CFGM.

En segon lloc per la teorització dels factors de risc, que no és el cas, caldria una altra dimensió de l’estudi, com mostra la diversa literatura sobre el tema. Així, doncs, no ha estat pertinent en aquest cas preguntes relatives a l’origen social, els estudis o llocs de treball dels progenitors, els nivells de renda, o altres factors socioculturals, que haguessin fàcilment quadruplicat el nombre de preguntes a realitzar, respecte les 22 que ha tingut el qüestionari inicial.

A més les preguntes s’han centrat en l’alumnat, en la seva motivació, en les seves prioritats. S’ha defugit de preguntes que puguin incomodar l’alumnat, perquè no es sentin objecte d’estudi, sinó persones acompanyades en l’inici d’una nova etapa formativa. Així preguntes que defugen de valoracions sobre la condició social, d’origen, qüestions sobre renda, o preguntes relatives als progenitors, i de la mateixa manera tampoc preguntes al voltant del comportament de l’alumnat (hores dedicades a estudi, absentisme, comportament previ a classe). Aquests serien sense dubte àmbits d’anàlisi interessants i segurament correlacionats amb el grau d’èxit o el grau d’abandonament del CFGM. Tot i així, com fet esment, no era objectiu prioritari “fer teoria sobre els factors de risc”, sinó copsar els possibles riscos individualment, persona a persona, per tal focalitzar els recursos en el seguiment de persones concretes i avançar-nos en la detecció de possibles abandonaments. Així s’ha plantejat la realització de poques preguntes en cada enquesta (inici de curs, mig curs, final de curs). En l’enquesta d’inici de curs 114 persones han participat, el 91,2% del grup diana.  

L’enquesta a inici de curs es centrà en la identificació de la formació que està realitzant l’alumnat, molt circumscrita amb la motivació i la priorització del propi alumnat vers els estudis dels que s’ha matriculat i en els factors de selecció del CFGM, i finalment en possibles factors un cop iniciat el curs que podrien posar en risc la continuació del CFGM.

Centrant-nos en l’objectiu de detecció de l’abandonament, les diverses qüestions de l’enquesta inicial i successives aportaran informació sobre el mateix. A més s’ha valorat la realització d’un indicador de risc de no continuació amb el CFGM que aplegui informació de més d’una variable. Després de valorar les diverses variables amb diverses dimensions (variables que donen informació objectiva o bé subjectiva, que donen informació prèvia a la matriculació o bé a posteriori, etc.) ens hem centrat en la prioritat* amb la que les persones varen seleccionar el CFGM concret, en la motivació* que tenien a priori en realitzar-lo, i la nota d’accés* al CFGM.

Es tracta d’un indicador de caire sintètic, a partir de diverses variables, i simple, donat es tenen en compte les variables amb la mateixa ponderació. I sobretot flexible, podent incloure en el futur altres variables recollides (com un o més dels factors que els estudiants creuen que poden succeir) o d’altres que eventualment es puguin recollir en cas de que l’estudi es pugui replicar d’una forma millorada.

Les categories de cadascuna de les tres variables s’han agrupat en tres nivells. De l’agregació de les tres variables resultants en resulta una altra, que alhora s’ha categoritzat en tres nivells, associables a risc baix, risc mitjà i risc alt de no continuació del CFGM.

Com a risc baix, s’ha categoritzat l’alumnat que havia respost simultàniament que estava altament o molt altament motivat en iniciar el CFGM matriculat, CFGM que havia seleccionat en 1ª opció, i al que hi havia accedit amb una nota superior a 6.

Com a risc mitjà s’ha inclòs el que tenia un nivell intermig en una de les tres variables, encara que el nivell fos òptim en les altres dues.

Finalment, com a risc alt s’ha categoritzat la resta de situacions: si més no un nivell baix en una de les tres variables, o nivell intermig en més d’una variable.

Com a resultat, s’ha categoritzat com risc alt el 31,6% de l’alumnat. Òbviament és una referència, no pretén encertar amb el grau d’abandonament. Caldrà contrastar a posteriori, però si més no ens ajuda priori a focalitzar els recursos per a propers seguiments del mateix alumnat.