A propòsit de les notes de tall...

Aquesta setmana el Departament de Recerca i Universitats ha publicat les notes de tall per accedir a les universitats catalanes el proper curs. Les places que ofereixen els centres d’estudis s’adjudiquen per rigorós ordre començant per la sol·licitud de l’estudiant amb la nota més alta fins que s’adjudiquen totes les places disponibles. L’anomenada “nota de tall” és la nota d’admissió de l’últim estudiant que ha obtingut plaça, i varia cada any depenent del nombre de places disponibles per aquells estudis i del nombre d’estudiants que els hagin sol·licitat en la preinscripció.

La nota de tall més alta aquest any, amb un 13,536, és per accedir al doble grau de física i matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), seguida del mateix grau que ofereix la Universitat de Barcelona (UB) amb un 13,453. Aquests dos estudis amb només 20 places cadascun d’ells han tingut la nota de tall més alta durant els darrers onze anys.  El tercer lloc aquest any l’ocupa el grau de matemàtiques que imparteix la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb un 13,254, que es manté en aquesta posició per tercer any consecutiu.

Curiosament aquests no són els estudis més sol·licitats pels estudiants en 1a assignació. El curs 2021-22 els estudis més sol·licitats van ser medicina (5.171 sol·licituds), infermeria (4.474), administració i direcció d’empreses (2.627), psicologia (2.479) i dret (1.935). Mentre que 78 estudiants van sol·licitar accedir al doble grau de física i matemàtiques de la UAB, i 117 al de la UB. Per la seva banda, el grau de matemàtiques de la UPC va rebre 108 sol·licituds per accedir a 50 places.

En resum, és una qüestió d’oferta i demanda. I no poc rellevant. Les fornades de nous titulats que s’incorporaran al mercat laboral tindran un impacte en les organitzacions empresarials del país, sobretot ara que la digitalització ha creat noves professions que demanen noves habilitats i competències. En els darrers anys, diversos informes i articles ens han anat alertant de la necessitat de formar joves en l’àmbit de les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), amb perfils molt especialitzats i amb molta capacitat d’adaptació als canvis. Els departaments de recursos humans de moltes empreses fa temps que expressen la dificultat que tenen per incorporar als seus equips determinats perfils.

Si bé és cert que la via universitària no és l'única per formar aquests nous perfils professionals, les universitats són responsables de la formació de molts joves. El curs 2021-2022 més de 40.000 joves van començar els seus estudis universitaris a Catalunya. En quines especialitats majoritàriament? Els graus amb més estudiants matriculat van ser infermeria (2.133), administració i direcció d’empreses (2.059), dret (1.443), psicologia (1.264) i medicina (1.234). Exactament les mateixes especialitats amb més oferta universitària.

Sembla que els rànquings dels graus que els estudiants més sol·liciten i dels graus amb més places estan força alineats, però no el nombre de places. Algunes de les especialitats amb més demanda laboral a Catalunya deixen a fora molts estudiants per falta de places. Medicina, el grau més sol·licitat (5.171), només disposa de 1.084 places. Infermeria amb 4.474 sol·licituds, només ofereix 1.939 places. Enginyeria informàtica amb 1.378 sol·licituds, només disposa de 965 places.

Si l’oferta de places universitàries ens està determinant les matrícules dels estudiants, no hauríem de tenir un rànquing amb les especialitats més demandades pel mercat laboral que incidís en quina ha de ser l’oferta universitària del país? I treballar per permetre construir vocacions laborals pensant en el futur?