Anuari del Perfil de la Ciutat 2020

Els municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat a mitjans de 2019 apleguen el 39,6% de la població de les ciutats mitjanes de Catalunya, ciutats enteses en aquesta Xarxa com les que tenen més de 25.000 habitants, exceptuant Barcelona. Així mateix representen el 51,8% de la població de les ciutats mitjanes de la província de Barcelona.

Com a línies generals, és destacable esmentar que la població segueix la tendència a augmentar, de forma lenta però constant, que va començar després de 2014. Aquest progressiu augment —tenint en compte les dades migratòries i de natalitat— es deu més a un increment de la migració que no pas al creixement natural de la població, ja que tant la taxa de natalitat com la taxa de fecunditat segueixen la tendència a la baixa dels darrers anys. Al seu torn, la davallada de la taxa de fecunditat pot ser explicada per l’envelliment de la població que podem comprovar en tots els indicadors al respecte. 

En l’anterior anuari es van marcar 3 subperíodes en relació a l’evolució de la població segons si la tendència era positiva o negativa: una petita davallada de mig punt percentual —tant a Catalunya com en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat — després de 2009, que va passar de +1,5% a +0,5% o menys; un segon subperíode que abastava el període  2013-2014, on les taxes van tenir sentit negatiu; i un tercer període, en que el sentit va tornar a ser positiu, marcant una tendència a créixer que segueix donant-se fins les darreres dades disponibles. En aquest darrer cas, del 2015 al 2018 s’ha experimentat un creixement de 1,48% a Catalunya i de 2,44% en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat. 

En el cas concret dels municipis, la variació interanual es mou entre el 0 i l’1,0% en la majoria de casos, a excepció dels increments del 2,6% de Vic, seguit de l’1,92% de Manresa i de l’1,24% de Badalona; i en sentit contrari destaca Cerdanyola del Vallès, que presenta l’única variació en sentit negatiu, amb un -0,5%. 

La mitjana d’edat a Catalunya segueix creixent d’una manera lenta però progressiva, passant dels 42,6 anys del 2018 als 42,7 del 2019. En canvi, la del conjunt de municipis de la Xarxa s’ha mantingut constant en 42 anys. Aquesta tendència es produeix en gairebé tots els municipis de la Xarxa, tret de Manresa.

Segons aquest indicador, els municipis més joves de la Xarxa són Vic (40,2) , Terrassa (41,13)  i Viladecans (41,14), mentre que en l’altre extrem, trobem Cerdanyola (43,28) , Manresa (43,01)  i el Prat de Llobregat (42,73)

La gran majoria de municipis de la Xarxa han augmentat la seva mitjana d’edat, encara que mínimament, sent el cas més rellevant el de Cerdanyola del Vallès, amb un augment de 0,5 anys. Terrassa i Granollers s’han mantingut en 42,1 i 41,1 respectivament. L’únic municipi on la mitjana d’edat ha sigut Manresa, que ha baixat 0,1 punts. 

Amb la taxa de població de 65 anys i més respecte el total de la població, és fa més palesa la tendència a l’envelliment. Aquesta proporció a 2019 representa el 18,9% en el global de Catalunya i el 18,1% en el cas del conjunt dels municipis de la Xarxa. Aquesta proporció de la població de més edat segueix una tendència alcista, de forma constant en els darrers anys, i sense perspectives de canvi a curt termini. En aquest sentit, tots els municipis de la Xarxa han experimentat a la darrera dècada un increment en el pes percentual que la població de 65 anys i més respecte del total, excepte en el cas de Vic, que està al mateix nivell que deu anys enrere (i fins i tot ha experimentat al 2019 una lleu disminució respecte el 2018) . Manresa i Santa Coloma de Gramenet segueixen sent els municipis de la Xarxa, amb diferència, on la població de 65 anys i més té un pes més considerable, amb el 20,1% i 20,0%, respectivament. Només aquests dos municipis tenen un nivell significativament per sobre la mitjana de Catalunya. A l’altre extrem, els dos municipis amb menys proporció de població gran són Vic i Viladecans, 15,5% i 16,4%, respectivament.

L’índex de sobreenvelliment complementa, en el marc de l’anàlisi de les tendències de l’envelliment de la població, els indicadors ‘edat mitjana’ i ‘proporció de població de 65 anys i més’. Aquest índex expressa en percentatge la població de 85 anys i més respecte el conjunt de la població de 65 i més; o d’altra manera, mostra de cada 100 persones de 65 anys i més, quantes en tenen 85 i més.

En els darrers deu anys l’indicador ha evolucionat gairebé en paral·lel en el conjunt de Catalunya i el global de la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb increments de 3,6 i 2,8 punts percentuals, respectivament.  Així, en el cas de Catalunya s’ha passat del 13,3% al 16,9%, mentre que en el cas de la Xarxa de l’11,9% al 14,7%. En relació als municipis de la Xarxa, Manresa i Vic continuen essent les ciutats amb més persones de 85 anys i més entre la població que supera els 65 anys, amb un índex de sobreenvelliment del 19,7% i  18,3%, respectivament. De fet són els únics que superen la mitjana catalana, que és del 16,9%. En l’altre extrem trobem Cerdanyola, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, els tres municipis amb l’índex de sobreenvelliment més baix respectivament, amb valors entre 11,8% i 12,40%.  

Referent als moviments migratoris, tant Catalunya com el conjunt dels municipis de la Xarxa segueix la tendència dels saldos migratoris positius. El saldo migratori del Perfil de la Ciutat se situa el 2018 en 1.9 punts, dada que coincideix amb Terrassa i Sabadell. Els municipis que han tingut un saldo migratori més baix de la Xarxa han estat Barberà del Vallès, amb un 0.8, Viladecans amb un 1.1 i Mollet del Vallès amb 1.2. En l’altre extrem trobem que Vic ha sigut el municipi que ha presentat un saldo migratori més gran dins dels territoris analitzats, amb 3.8 punts, seguit de Manresa amb 2.9 i Badalona amb 2.4. 

Finalment, la població estrangera també segueix amb la tendència de creixement dels últims 3 anys, després de la baixada al 2010 provocada per les nacionalitzacions i la posterior crisi econòmica, i donant-se una inflexió al 2015-206. . 

En el 2019 a Catalunya la població estrangera representa el 15,1% dels habitants i en el Perfil de la Ciutat al 13,19%. En relació als municipis, es pot percebre una pujada generalitzada. Tres municipis presenten una proporció de població estrangera per sota del 8%, Sant Feliu de Llobregat, 6,95% —l’únic per sota de 7% —, Barberà del Vallès, 7,2%, i Viladecans, 7,4%; seguits a distància per El Prat de Llobregat, 8,6%. En l’altre extrem trobem Vic amb la proporció més elevada, 27,6%, seguit a distància per Santa Coloma de Gramenet, 21,1%, ambdós molt per sobre de la mitjana de Catalunya, 15,1%, i de la del conjunt de municipis de la Xarxa, 13,2%. Pel que fa a la variació interanual, Vic també ha estat el municipi on més s’ha incrementat, 1,5 punts percentuals. En cap municipi hi ha hagut variacions negatives, però sí una estabilitat en el cas de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

En relació al moviment natural de la població, hi ha una tendència constant a la disminució del nombre de naixements, tendència que s’inicià en 2009 i no ha variat.

Així doncs, la  taxa de natalitat, amb ha disminuït al voltant de tres-quatre dècimes tant en el conjunt de Catalunya com en el conjunt de la Xarxa. Vic clarament és el municipi de la Xarxa amb la taxa de natalitat més alta, 10,7‰, mentre altres es troben tot just igual o per sota el llindar del 10,0‰. La taxa  de Catalunya és el 8,4‰, i la del conjunt dels municipis de la Xarxa, 8,6‰. En l’altre extrem destaca la taxa de Cerdanyola del Vallès, 6,4‰, seguit de prop per Sant Feliu de Llobregat, amb un 6,47‰)

La taxa de fecunditat era el darrer any el 36,9‰ a Catalunya i el 37,9‰ al conjunt de la mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat, en ambdós casos lleugerament inferiors a l’any precedent. Des de 2008 la taxa de fecunditat ha tingut tendència a disminuir.  

Aquest indicador es comporta de manera diferent entre els municipis de la Xarxa, des del cas de Cerdanyola del Vallès, amb una taxa de fecunditat de 28,5‰, la més baixa — seguit de prop per Sant Feliu de Llobregat, amb un 28,1‰ —; al de Vic, que amb 46,6‰, és el que representa la taxa més alta.

La conjuntura del mercat de treball l’any 2019 continua amb xifres positives i, en línies generals, l’ocupació augmenta i l’atur baixa, però amb una certa desacceleració en el creixement d’alguns indicadors respecte els tres anys anteriors.

2019 es tanca amb un total de 82.784 persones aturades al conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat, xifra que representa un descens interanual de l’atur del 1,3% (3,3 punts percentuals per sota del descens registrat l’any 2018). Aquest descens està en consonància amb el registrat al conjunt de Catalunya, amb un -1,2% (4,8 p.p. menys que l’any 2018).

Aquesta mateixa dinàmica de moderació s’observa també als municipis que integren la xarxa, i només el Prat de Llobregat registra una reducció superior a la del 2018. Cerdanyola del Vallès (+4,7%) i Manresa (+1,0%) augmenten el nombre d’aturats, mentre que a la resta de municipis baixa: Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell i Viladecans presenten reduccions per sobre del 2%. Badalona, Barberà del Vallès, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic se situen amb reduccions entre el 0,4% i l’1,8%.

La taxa d’atur registral per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït en 3 dècimes menys respecte el mateix període de l’any anterior, situant-se la mitjana en l’11,9%, mentre que a Catalunya és del 10,6%. Es tracta en ambdós casos de la taxa d’atur registral més baixa des de l’any 2008, un fet que es fa extensible a tots els municipis de la xarxa –tret de Manresa. No obstant això en cap cas s’han assolit els valors previs a l'inici de la crisi. Dels catorze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha sis que es troben en un interval d’1 punt percentual al voltant de la taxa mitjana de la Xarxa –Badalona, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa–; sis es troben per sota d’aquest interval –Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Viladecans; Mataró i Manresa estan per sobre de la mitjana.  En relació a la taxa d’atur catalana, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Viladecans presenten una taxa inferior a la del conjunt de Catalunya. 

La majoria dels indicadors del mercat de treball i també els d’activitat econòmica presenten evolucions favorables des del 2014 i, conseqüentment l’impacte de la crisi sobre l’atur s’ha reduït notablement. No obstant això, cap municipi ha recuperat els nivells d’abans de la recessió econòmica. Entre 2007 i 2019, el nombre de persones aturades s’ha multiplicat per 1,40 al conjunt de la xarxa, situant-se per sota dels registres del conjunt de Catalunya (1,46). En el desglossament per municipis, els valors oscil·len entre l’1,14 de Sant Feliu de Llobregat i l’1,81 de Manresa. 

En relació a l’atur registrat, el col·lectiu de persones de 45 anys i més mereix una atenció especial: des de 2014 s’ha intensificat la reducció de l’atur, però en el cas de les persones de 45 i més anys el descens ha estat menor al registrat pel conjunt de la població, un fet que té relació amb la major dificultat que mostren per trobar un nou lloc de treball i sortir de l’atur un cop entren en la situació de desocupació. Això comporta que aquest col·lectiu tingui un major pes dins l’estructura de l’atur, que és del 53,9% al conjunt de la xarxa i del 53,7% a Catalunya. En relació als municipis del Perfil, el pes de les persones aturades majors 45 anys i més oscil·len entre el 50,7% de Vic i el 58,2% de Sant Feliu de Llobregat. 

Un altre dels col·lectius amb més dificultats per sortir de la recessió, és el de les persones aturades de llarga durada i baixa qualificació. El 2019 el pes d’aquest col·lectiu es redueix lleugerament, tant en el conjunt de la xarxa (-0,7 p.p.) com a Catalunya (-0,6 p.p.). En el desglossament per municipis, el pes de les persones aturades i baixa qualificació es manté igual o amb una reducció inferior al punt percentual en nou de les ciutats, mentre que a cinc –Badalona, Barberà del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vic- la reducció és igual o superior al punt percentual, situant-se el valor més positiu a Santa Coloma de Gramenet, amb un descens d’1,5 p.p. Pel que fa al pes d’aquest col·lectiu, els valors municipals es mouen en l’interval entre el 20,7% de Manresa i el 10,4% de Cerdanyola del Vallès.

El fet que la proporció de persones aturades de 45 anys i més i les de llarga durada i baixa qualificació es mantingui força estable tenint en compte la trajectòria continuada de descens de l’atur, indica que aquests col·lectius no abandonen la situació d’atur amb l’impacte que això suposa tant a nivell de la seva autonomia, salut i entorn familiar, com de cara al seu futur, ja que afecta a la seva cotització i corren el risc d’esdevenir persones en risc de pobresa i exclusió social.

Pel que fa a l’ocupació -entenent per aquesta les afiliacions a la Seguretat Social de les persones residents als municipis- durant el 2019 s’ha continuat generant ocupació, tot i que el context de creixement econòmic ha estat més moderat que en els anys anteriors. El registre d’afiliacions a la Seguretat Social mostra un creixement interanual de l’1,6% al conjunt de la xarxa i de l’1,8% a Catalunya, el ritme més lents des de que es va iniciar la recuperació econòmica. Aquesta mateixa dinàmica s’observa als municipis que conformen el Perfil de la Ciutat –tret de Barberà del Vallès que no presenta cap variació respecte al 2014 ni al 2008. A nivell municipal els valors extrems se situen en el +2,0% de Granollers i Sant Feliu de Llobregat i el +0,7% de Cerdanyola del Vallès. No obstant aquesta desacceleració en el ritme de creixement de l’ocupació, tots els municipis presenten el volum d’ocupació més elevat de tota la sèrie històrica iniciada al 2012.

En conseqüència també l’índex d’ocupació és manté força elevat, amb un 87,7% per al conjunt de la xarxa, un percentatge encara llunyà del 94,5% de la mitjana catalana. Respecte l’índex d’ocupació dels catorze municipis, n’hi ha cinc que es troben en un interval d’1 punt percentual al voltant de l’índex mitjà de la Xarxa –Badalona, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès i Sant Feliu de Llobregat–, altres sis per sobre d’aquest interval –Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Vic i Viladecans; mentre que Manresa, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa estan per sota de la mitjana.

Al gràfic següent es pot observar com han evolucionat els municipis en relació a l’atur registrat i l’ocupació creada.

Segons els diferents règims d’afiliació, l’increment de les afiliacions al règim general en el conjunt de xarxa ha estat del 2,2% durant el 2019, en línia amb el registre de Catalunya(+2,4%). A nivell de municipis destaca, amb un creixement molt per sobre de la resta, Vic (+9,5%), mentre que a la resta els augments en cap cas superen el 2,5%. Les dades d’afiliació al règim d’autònoms mostren una evolució més feble, de fet, tant al Perfil de la Ciutat com a Catalunya es registren descensos en aquesta modalitat (-1,0% i -0,3%, respectivament). Pel que fa a les ciutats de la xarxa, Manresa, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Viladecans i, de manera més intensa, Vic (-29,6%) han perdut treball autònom. A l’altre extrem, Santa Coloma de Gramenet registra l’increment més acusat (+2,9%).

En relació a les afiliacions de residents a altres règims, tots els municipis presenten una evolució negativa –tret de Cerdanyola del Vallès amb un increment del 9,1%-, situant-se la mitjana de la Xarxa en el -3,6%.

L’any 2019 el volum de contractes formalitzats al conjunt de la xarxa baixa respecte l’any anterior (-1,3%), com a resultat dels descensos registrats als municipis de Badalona (-9,0%), Cerdanyola del Vallès (-16,6%), Mataró (-2,2%), Sabadell (-8,4%), Santa Coloma de Gramenet (-8,5%) i Terrassa (-2,2%). No obstant això, en cinc dels municipis –Barberà del Vallès, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès i el Prat de Llobregat- s’ha assolit la xifra rècord de contractes formalitzats de la sèrie història analitzada (des de 2007), dada que es pot extrapolar al conjunt de Catalunya.

Tanmateix, l’índex de contractació respecte de la població activa ha baixat en el global de la Xarxa (-1,5 p.p.) i se situa en el 64,0%, encara molt per sota de l’índex registrat al conjunt de Catalunya (91,7%). A nivell municipal, l’índex de contractació presenta divergències ja que es tracta d’un indicador força relacionat amb la rellevància del teixit empresarial. Així, ciutats com el Prat de Llobregat (159,0%), Granollers (137,3%) o Barberà del Vallès (124,5%) tenen els resultats més destacats, situant-se en un nivell molt superior a la mitjana de Catalunya i a la del conjunt del Perfil. A l’altre extrem, Santa Coloma de Gramenet (25,3%) o Sant Feliu de Llobregat (28,4%) registren un índex de contractació més baix. 

El volum de la contractació indefinida baixa respecte el 2018, tant al conjunt de la xarxa (-4,7%), com a Catalunya (-3,4%). Desglossat per municipis, Santa Coloma de Gramenet (-11,8%), Sabadell (-9,1%), Terrassa (-9,0%) i el Prat de Llobregat (-8,5%) registren les davallades més intenses. A l’altre extrem, Cerdanyola del Vallès destaca, amb un 12,3% d’increment. 

Paral·lelament, la taxa de contractes indefinits al conjunt de la xarxa i a Catalunya cau mig punt percentual, després de varis anys d’increments continuats, situant-se en el 13,6% i el 13,4%, respectivament. En relació als municipis que integren la xarxa, només Badalona (+0,8%) i, més intensament, Cerdanyola del Vallès (+4,5%) han vist créixer el pes de la contractació indefinida. 

El pes de la contractació indefinida té una variabilitat important segons les ciutats que conformen la Xarxa, oscil·lant els valors extrems entre el 7,7% de Mollet del Vallès i el 19,6% de Sant Feliu de Llobregat. 

Pel que fa a la contractació indefinida per sexe l’evolució global de la Xarxa ha estat negativa, amb un descens del 2,4%, una tendència que es pot aplicar a vuit dels catorze municipis, essent Mataró (-12,4%) i Santa Coloma de Gramenet (-11,7%) on més ha baixat la contractació indefinida femenina. A la banda contraria, Cerdanyola del Vallès registra un increment del 29,8%. 

La distribució de la contractació indefinida per sexe mostra diferències i  les dones signen menys contractes indefinits que els homes, tant a la Xarxa (el 46,2%, amb un increment d’1,1 punts percentuals respecte 2018), com al conjunt de Catalunya (el 45,8%; +0,2 dècimes). Els valors municipals oscil·len entre el 38,9% de Barberà del Vallès i el 56,2% de Cerdanyola del Vallès. Dels catorze municipis integrants de la Xarxa, dos tenen un repartiment paritari (entorn al 50,0%) entre sexes – Granollers i Mollet del Vallès- i només a Manresa (53,4%) i a Cerdanyola del Vallès (56,2%), el pes de la contractació indefinida femenina supera el pes de la masculina. Badalona, Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat i Viladecans tenen les ràtios més baixes i, menys del 43,0% dels contractes indefinits els hi signen dones.

El registre dels contractes indefinits signats per la població jove mostra com el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat ha experimentat descens de l’1,1% % durant l’any 2019, descens que al conjunt de Catalunya, ha estat del 3,4%.

Pel que fa a les ciutats del Perfil, només Viladecans (+0,6%), el Prat de Llobregat (+2,3%), Granollers (+10,5%) i, sobretot, Cerdanyola del Vallès (+47,5%) registren un increment de la contractació indefinida juvenil.

De fet, els joves només signen un 9,8% de contractes indefinits en el conjunt de la Xarxa, percentatge en línia amb les dades de Catalunya (el 9,5%). Això comporta que la temporalitat juvenil continua essent superior a la del conjunt de la població. Considerant un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població, la dels joves es situa al voltant d'1,4 a la Xarxa i de l’1,5 a Catalunya. Pel que fa als municipis la temporalitat juvenil es mou entre l'1,1 de Cerdanyola del Vallès  i l’1,8 de Barberà de Llobregat.

En aquest capítol es presenten les dades i els indicadors que permeten aproximar-se a l’evolució, a l’estat i a les característiques del sector de l’habitatge als municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

Cal recordar que en l’anuari precedent de 2018 i 2019, l’àmbit de l’habitatge presentaven un creixement dels preus dels lloguers i de les noves edificacions residencials —de nou els més alts en els darrers deu anys, acompanyat però d’un menor ritme en els contractes de lloguer d’habitatges. La novetat d’anys anteriors va ser la posada en marxa de l’índex de referència de preus de lloguer a Catalunya. Aquest índex ja s’aplica a cinquanta-tres municipis de Catalunya com “Àrees de Demanda Acreditada d’Habitatge” que inclou quasi tots els municipis del Perfil de la Ciutat  Un altre dels elements positius ha estat la incorporació dels aturats del sector de la construcció al mercat laboral, fet que ha continuat tot i en menor ritme el  2019.

En l’anuari d’enguany, les dades sobre habitatge són de estables amb una variació a l’alça respecte dels anuaris anteriors. Començant pels temes del lloguer, una situació molt desregulada amb situacions limit d’abús d’increments, en una situació que més impacta i condiciona els projectes de vida de les famílies i emancipacions del jovent,i que es reclama per al 2020 la seva regulació amb una nova llei aprovada (setembre 2020) amb fixació de topalls d’increment de preus, que caldrà analitzar nous comportaments futurs. 

Els preus dels lloguers als municipis del Perfil de Ciutat han passat de 640 €/mes a 670 €/mes, han continuat incrementant-se respecte de la mitjana catalana (531,96 €/mes), un 4,7% als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb un valor destacat a les ciutats de Sant Feliu (816,4 €/mes), Cerdanyola (773,1 €/mes), i Viladecans (746,2 €/mes), i un valor molt inferior als municipis de Manresa (469,9 €/mes), i Vic (558,9 €/mes), i Terrassa (615,0 €/mes), i Santa Coloma (614,7 €/mes), com els municipis més econòmics. Observant la diferencia interanual 2018-2019 el municipi amb major disminució de preus es Manresa (-162,07 €/mes) on es sumen altres indicadors en aquest sentit, mentre que el municipi que té un increment superior de preus es Barberà del Vallès (79,19 €/mes) respecte la mitjana del perfil de la ciutat (25,83 €/mes).

Els contractes de lloguers (contractes per cada 10.000 habitants), ha estat d’un 4,4% menys a Catalunya i un manteniment del nombre de contractes al territori de la Xarxa amb una reducció del 2,4%, en què només les ciutats de l’arc català; Manresa (245ut), Mataró (238ut.), Granollers (225ut) i Vic (260ut.) superen el promig català (213ut.), mentre que Viladecans i el Prat presenten les dades més baixes dels contractes de lloguer que s’han dut a terme.

Pel que fa a l’edificació i a la urbanització, dins la recuperació dels darrers anys del sector de la construcció, en els municipis del Perfil de la Ciutat hi ha poca alteració en l’indicador de la intensitat d’urbanització, que mesura el  superfície de les parcel·les urbanes respecte la superfície total de les parcel·les, i defineix el model urbà respecte el terme municipal, amb descensos lleugers a Santa Coloma i Vic i Viladecans, que s’equilibren amb l’augment de Badalona que fan en conjunt, l’evolució anual de l’indicador sigui d’equilibri, igual que la mitjana catalana. Tanmateix, la intensitat d’edificació —unitats parcel·les edificades urbanes respecte el total de parcel·les urbanes— es manté estable en els municipis de la Xarxa, set municipis pugen lleugerament la intensitat destacant Viladecans, i baixen la intensitat vuit municipis, destacant de forma important Sant Feliu de Llobregat i en menor grau Mollet del Vallès.

L’indicador de densitat d’habitatge residencial —que mostra els immobles amb ús d’habitatge que hi ha per hectàrea i per tant descriu el model de compacitat del municipi— disminueix lleugerament respecte d’anys anteriors tant als municipis del Perfil (de 72 a 71,80), com a tot Catalunya. Així, disminueix lleugerament o s’equilibra a set municipis amb decreixement interanual amb els casos més rellevants de Badalona i Terrassa, i amb creixement lleuger de set municipis, el més destacat Mollet del Vallès.

Quant al nombre d’habitants per bé immoble residencial, les xifres presenten una certa estabilitat i consolidació tot i l’increment d’immobles, amb la consolidació d’un 25% d’habitatges unipersonals en el promig de les ciutats. La regió del Perfil de la Ciutat (2,45) manté una densitat superior a la de Catalunya (2,09). Viladecans i Santa Coloma de Gramenet són els municipis que presenten la densitat més alta (2,60 i 2,59), mentre que Manresa i Terrassa són les més baixes (2,32 i 2,25).

La dinàmica constructiva i del mercat de l’habitatge nou comporta l’anàlisi de diversos indicadors, com ara el d’habitatges acabats per cada 1.000 habitants. Als municipis de la Xarxa (1,05) es manté el baix nivell de construcció de nous habitatges respecte del conjunt de Catalunya (1,15), que presenta un increment anual. Només els municipis de Granollers (2,25), Badalona (1,83) i Sant Feliu de Llobregat (1,27) estan per sobre mentre que Manresa (0,02), Mollet del Vallès (0,07), i Barberà del Vallès (0,30) son els municipis amb menor actuació residencial per habitant aquest any.

Aquests nous habitatges lliures construïts tenen una superfície útil retorna a la baixa respecte a la de l’any anterior d’ascens, dels 96,8 m2  als 92,73 m2  i per sota dels 102,0 m2 de Catalunya. Les ciutats del Perfil de la Ciutat amb les construccions noves que tenen superfícies més petites que l’any anterior han estat Badalona i Terrassa, mentre que Cerdanyola del Vallès (110,4) i Granollers (105,9) i Barberà del Vallès (102,2)  tenen els habitatges de major dimensió i per sobre el promig català en metres quadrats.

Així mateix, el preu mitjà del metre quadrat d’habitatge nou ha estat preocupantment alcista a la Xarxa Perfil de la Ciutat, de 2.095 €/m2 el 2018 a 2.239 €/m2 el 2019 (+6,87%), arrossegat, en bona part, pels preus més elevats de Badalona (2.640 €/m2), Cerdanyola del Vallès (2.722,3 €/m2), Sant Feliu de Llobregat (2.892,5 €/m2) i el Prat de Llobregat  (2.996,6 €/m2). En canvi Manresa (908,7 €/m2), Mollet del Vallès (1.672,2 €/m2) i Vic (1.888,3 €/m2) tenen els preus inferiors al promig de Catalunya (2.312,5 €/m2),

Finalment, relacionat amb la construcció d’habitatge nou i amb les reformes, enguany hi ha hagut un increment del tant per cent d’aturats procedents del sector de la construcció. Aquests treballadors han frenat respecte la millora de l’ocupació i també la recuperació del sector de la construcció. A Catalunya, aquesta any la taxa es situa a Catalunya en el 8,26% i en la Xarxa Perfil de la Ciutat en el 8,34%, degut a la major desocupació de treballadors a Manresa, Santa Coloma i Terrassa per sobre del 10-11%.

El registre de les persones assalariades per cada municipi mostra com el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat mostra un increment del +3,5% durant el 2019. El que suposa una desacceleració del ritme de creixement en 2,5 punts percentuals en relació al creixement experimentat durant el 2018. Malgrat això, el conjunt de la Xarxa es manté amb creixements més elevats que el conjunt de Catalunya (+2,3%). Destaquen amb creixements importants Sant Feliu de Llobregat (+5,6%) i, sobretot, el Prat de Llobregat (+21,8%). Si ens parem a observar les evolucions de la darrera dècada, el que inclou part de la darrera crisi i un període de recuperació, l’increment en el global de la Xarxa ha estat d’un 21%, amb només un municipi amb valor negatiu.  Pel que fa al procés de recuperació, des de 2013, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i el Prat de Llobregat han tingut més dinamisme en aquesta variable i queden més lluny del valor a finals de 2013.

Amb la finalitat d’aprofundir en la tipologia de municipi, és a dir, si és un pol d’atracció de treballadors d’altres municipis, creiem important creuar el nombre de persones actives amb el d’assalariades. Gràcies a això obtenim que ciutats com ara el Prat de Llobregat amb 161 i Barberà del Vallès amb 111, tenen uns índexs de persones assalariades molt elevats en relació a la població que hi resideix, específicament en relació a la població activa estivada. En la banda contrària hi trobem ciutats, que sense ser residencials, com Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Mollet del Vallès, tenen 17, 42 i 42 assalariats per cada 100 actius respectivament.

Pel que fa als resultats relacionats amb les persones afiliades al règim d’autònoms l’evolució global de la Xarxa ha estat negativa (-1,0%), tot i que en un context de petits alts i baixos durant els darrers cinc anys. Els municipis que més creixen en autònoms són Santa Coloma de Gramenet (+2,8%), i Barberà del Vallès (+1,4%), més altres amb un 1,0% d’augment, Granollers, Sabadell i Terrassa. És rellevant el decreixement de Vic, que es pot deure a un canvi en el model productiu de l’agroindústria, on treballadors autònoms a falses cooperatives vinculades als escorxadors van ser contractats al règim general d’assalariats. 

Resulta molt interessant veure la relació de les persones autònomes respecte de les persones assalariades. Seguint com en anys anteriors, Santa Coloma de Gramenet continua sent el municipi que presenta una ràtio més alta, 62 autònoms per cada 100 assalariats, seguida a certa distància Badalona amb 29. En el sentit oposat, ens trobem amb el Prat de Llobregat i Barberà del Vallès, amb 6 i 11 treballadors autònoms per cada 100 assalariats, on s’afegeix Vic, on l’índex ha baixat de 22 a 16.

Continuant amb la informació obtinguda a partir dels registres de la Seguretat Social, resta la informació relativa a les empreses o comptes de cotització donats d’alta a les diverses ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat. La variació interanual ha estat lleugerament negativa en el conjunt dels municipis (-0,6%) per primer cop des de l’inici de la recuperació econòmica. Els municipis que han crescut més aquest darrer any són Mollet del Vallès (+1,2%) i altres tres al voltant del 0,5%, el Prat de Llobregat, Vic i Viladecans. Per contra han decrescut al voltant del -1,5% les ciutats de Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès, Manresa, i Terrassa; i al voltant del -1,0% Granollers, Mataró i Sabadell.

Combinant les dades d’assalariats i del nombre d’empreses podem establir la grandària de les empreses de cada municipi. El conjunt de la Xarxa continua amb una mitjana (11,2) lleugerament per sobre la xifra que hi ha per tot Catalunya (10,8). En ambdós casos ha crescut en el darrer any, com ho ve fent des de l’inici de la recuperació, si més no, al 2013. El Prat de Llobregat destaca amb el nombre més elevat d’assalariats per empresa (26,7) i se situa a una distància considerable del segon, el tercer i el quart municipi, que en aquest cas són Cerdanyola del Vallès (14,4), Sant Feliu de Llobregat (13,0) i Barberà del Vallès (13,0). Per contra, Santa Coloma de Gramenet es manté com el municipi amb un nombre més baix de persones assalariades per empresa (5,5) i se situa a una distància significativa del penúltim i avant penúltim municipis, que són Badalona (8,8) i Mollet del Vallès (9,4). A tots els municipis ha crescut la grandària de les empreses des de finals de 2013.

En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement comprovem que Cerdanyola del Vallès (65,5%), continua sent el municipi que concentra més percentatge d’assalariats en aquests sectors. A continuació trobem Sant Feliu de Llobregat, amb un percentatge també molt elevat (59,3%), seguit per Mataró (54,8%), Manresa (52,7%), i Sabadell (50,2%), que superen el 50%, als que cal afegir Mollet del Vallès (46,9%), entre els que superen la mitjana de la xarxa (44,5%), la qual és molt similar a la mitjana catalana. Cal assenyalar que els de la 2a a la 4a posició tenen les seus territorials del Departament d’Educació, on s’imputen el conjunt de treballadors de les àrees territorials independentment d’on treballin. Barberà del Vallès (23,9%) i Viladecans (26,5%) són els municipis on aquests sectors presenten un pes relatiu més baix. 

Un dels indicadors que presenta una major divergència entre els municipis que formen part de la Xarxa és, sens dubte, el PIB per habitant. Les darreres dades disponibles del PIB per habitant són de l’any 2018 (2017 en el cas dels municipis menors de 50.000 habitants). El Prat de Llobregat és, amb diferència, la ciutat que presenta un PIB per habitant més elevat, amb una capacitat productiva de 64.651,03 € per habitant, seguit de Barberà del Vallès (50.216,07 € per habitant en 2017). A l’altra banda es situa Santa Coloma de Gramenet, amb uns resultats d'11.671,34 € per habitant i Badalona amb 19.546,16 €. La mitjana del Perfil de Ciutat (25.507,10 €) és inferior a la mitjana de Catalunya (31.059,46 €), un 17,9% en 2017.

L’indicador que fa referència a l’IRPF per declarant (base imposable) ens pot apropar a la capacitat adquisitiva de les persones del municipi. Les darreres dades disponibles de l’IRPF per habitant són de l’any 2017. Santa Coloma de Gramenet se situa novament a la part baixa del quadre amb 17.710,45 € per declarant, seguit de Mataró, 20.224,11 €, i Badalona, 20.773,42 €. A l’altre extrem de la xarxa Cerdanyola del Vallès continua sent el municipi amb un valor més alt, de 25.266,23 €, seguit de Sant Feliu de Llobregat, 24.629,61 € per declarant (els dos únics per sobre la mitjana catalana) i Granollers, 23.202,17 € (prop d’aquesta mitjana).

Pel que fa a l’índex d’especialització, per tal de determinar si un municipi està especialitzat en una activitat ha de complir dos requisits: si és un municipi que aglutina bona part dels llocs de treball d’aquella activitat en el conjunt de Catalunya i si aquella activitat té un pes rellevant en el conjunt de l’economia del municipi. En aquest sentit, l’activitat amb més índex d’especialització per municipi són:

• Badalona: Activitats sanitàries (0,7) 

• Barberà del Vallès: Indústria del cuir i del calçat (21,3) 

• Cerdanyola del Vallès: Recerca i desenvolupament (3,0)

• Granollers: Indústries químiques (0,8)

• Manresa: Administració pública (0,8)

• Mataró: Confecció de peces de vestir (1,6)

• Mollet del Vallès: Fabricació de productes farmacèutics (1,3)

• El Prat de Llobregat: Transport aeri (15,9)

• Sabadell: Mediació financera (1,9) 

• Sant Feliu de Llobregat: Administració pública (3,2) 

• Santa Coloma de Gramenet: Activitats especialitzades de la construcció (0,7)

• Terrassa: Activitats sanitàries (0,5)

• Vic: Indústries de productes alimentaris (1,8)

• Viladecans: Activitats especialitzades de la construcció (0,7)

Les condicions de vida que es donen en un territori venen determinats per diversos factors que influeixen, en diferent grau, en el benestar i en la qualitat de vida de les persones que els habiten. Aquests factors són determinants per a la cohesió social  i bon funcionament dels municipis, i es relacionen amb qüestions educacionals, d’equipaments o amb el nivell de renda, entre d’altres. Així, els col·lectius en risc d’exclusió social es veuran en la necessitat de requerir en major mesura dels serveis que minorin aquest risc i que, alhora, aconsegueixin incrementar les possibilitats d’allunyar-se d’aquesta situació d’exclusió.

Així, en aquest capítol trobareu indicadors que ens mostren les condicions i nivells dels territoris vers l’ensenyament (escolarització o fracàs escolar), nivell de renda, temes judicials (execucions hipotecàries o violència de gènere), entre d’altres.

Iniciant per la part més jove de les ciutats, analitzem les taxes d’escolarització. Els municipis que tenen una taxa d’escolarització més elevada són, en primer lloc, Cerdanyola del Vallès (80,4% i +11,7 p.p. respecte Catalunya), seguida de Sant Feliu de Llobregat (78,3% i +9,6 p.p.) i Granollers (75,4% i + 6,7 p.p.). A l’extrem contrari, hi trobem, destacant per sobre de la resta, Santa Coloma de Gramenet (60% i – 8,7 p.p. per sota de Catalunya), Viladecans (62,3% i -6,4 p.p.), i Barberà del Vallès amb una taxa de 62,4% (i -6,3 p.p.). Quant a les evolucions interanuals registrades, podem veure que en tots els municipis, menys en Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat i Mataró, s’ha incrementat l’índex d’escolarització. 

La taxa de no graduats de 4t d’ESO per al conjunt de municipis de la Xarxa del curs 2017-2018 se situa en el 12,9% —clarament per sobre de la taxa de no graduats catalana (11,14%)— i s’ha reduït en tots els municipis excepte a Sabadell, Mollet del Vallès i Sant Feliu de Llobregat. Les reduccions més rellevants es donen a Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Viladecans. Per primera vegada des de 2007, Santa Coloma no és el municipi amb la major taxa de fracàs escolar, deixant aquest lloc a Vic, seguida de Badalona i Santa Coloma de Gramenet que tenen ambdues taxes gairebé idèntiques. 

És un fet demostrat que la posició de les persones en el mercat de treball determina les condicions de vida i el seu benestar. D’aquesta forma, considerem important veure la fluctuació de l’atur de llarga durada als territoris que conformen la Xarxa del Perfil de la Ciutat. El pes dels aturats de llarga durada respecte del total d’aturats és del 39,8% a tota la Xarxa (-2,7 p.p. respecte de l’any 2018), tot i que continua sent +3,4 p.p. més elevat que a tota Catalunya. Les ciutats amb un pes d’aturats de llarga durada més gran són Terrassa (43,13%), Manresa (43,05%) i Mataró (41,94%), mentre que entre els municipis que presenten els percentatges més baixos hi ha Sant Feliu de Llobregat (33,09%), Vic (33,10%), i Santa Coloma de Gramenet (35,29%).

En aquest 2019 el pes dels desocupats de llarga durada s’ha continuat reduint i s’ha establert la xifra més baixa des de l’any 2011 quan encara no arribava al 38%. Malgrat l’evolució favorable dels darrers anys, les xifres d’atur de llarga durada estan lluny de representar menys d’una tercera part com ho feien abans de la crisi econòmica viscuda. Això significa que es manté un important nombre de persones o col·lectius fora del mercat laboral i que tenen una difícil reintegració ocupacional a curt termini.

El nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) per cada mil habitants és un dels indicadors de cobertura de la demanda de serveis socials bàsics, que són l’accés immediat al primer nivell del sistema català de serveis socials.

L’any 2019, el valor mitjà de l’indicador per al conjunt dels municipis de la Xarxa dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) va ser de 140 per cada mil habitants, resultat que és clarament inferior al que va registrar-se en l’any 2018 (151). Entre els municipis de la Xarxa, un any més, Mataró és l’únic que s’apropa als 200 usuaris per cada mil habitants amb 199, seguit de Santa Coloma de Gramenet (160) i Granollers (154). Al respecte d’aquestes dades, destaquem que aquest 2019 disposem d’informació de només 9 ciutats. 

Continuant amb la línia d’indicadors vinculats a serveis socials de les ciutats, ens interessa conèixer el nombre de beneficiaris de la Renda Garantida per la Ciutadania (RGC, abans RMI), ja que és una dada que ens pot donar una idea aproximada del grau de necessitat econòmica de la població. L’any passat ja ens vàrem trobar amb que diversos municipis no tenien disponible aquesta informació, i aquest 2019 encara hi ha menys (passem de 9 a 7). De totes formes, amb la informació que disposem podem comprovar que Badalona és la ciutat amb una major ràtio de persones beneficiàries, 19,2 per cada 1.000 habitants, seguida de Mataró (17,7) i Granollers (17,3). 

El nombre de persones usuàries amb un pla individual d’atenció (PIA) vigent —del seguiment del qual és responsable l‘SBAS— per al foment de l’autonomia personal és 26,6 per mil habitants a la Xarxa, +1,6 punts per mil habitants més que al 2018. Per municipis, hi destaquen Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès, amb uns valors de 56,5 i 31,4 respectivament, trobant-nos amb els nivells més baixos a Santa Coloma de Gramenet (17,1) i Manresa (18,2).

Per a l’any 2017, la renda neta mitjana anual per llar a la Xarxa se situava en els 33.126 euros, sensiblement per sobre de Catalunya, que era de 31.411 euros. Un any més, Cerdanyola del Vallès (38.333) se situa clarament com el municipi amb un nivell de renda més gran en la Xarxa del Perfil de la Ciutat, seguit per Sant Feliu de Llobregat (37.265). A la parta baixa d’aquest rànquing hi ha Santa Coloma de Gramenet (27.520 euros/llar), Mataró (30.250) i Badalona (30.705). La diferència entre el municipi amb la renda neta mitjana anual per llar més elevada i el que la té més baixa és de 10.810 euros per llar, diferència prop 300 euros superior a la de l’any anterior. Per últim, tots els municipis de la Xarxa han vist com la renda neta mitjana anual per llar augmentava entre els anys 2016 i 2017.

Els dos darrers indicadors inclosos en el capítol de cohesió social aporten informació a escala de partit judicial, en lloc de municipal, però són prou importants —i sovint tractats en els mitjans de comunicació— com per no tenir-los en compte. En aquest context, cal tenir en compte que Barberà del Vallès pertany al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, motiu pel qual comparteixen els mateixos valors en els dos indicadors que es descriuen tot seguit, i que Viladecans pertany al partit judicial de Gavà.

El primer contempla un dels temes més controvertits durant aquesta crisi econòmica, com són les execucions hipotecàries. L’any 2012 i 2013 va ser l’any en què es va registrar el nombre més gran d’execucions hipotecàries ingressades a la Xarxa i l’any 2012 va ser l’any en què es van registrar els màxims a Catalunya. Des de l’any 2013 el nombre d’execucions s’ha anat reduint progressivament, que, malgrat el petit repunt en el 2018, en aquest 2019 ha tornat a baixar i marcar mínims en la sèrie. De manera individual, el partit judicial que al 2019 registra una major taxa d’execucions hipotecàries és el de Manresa, amb 0,86 execucions per cada 1.000 habitants, seguit pels partir judicials de Mataró i Sabadell, tots dos amb 0,49. 

El segon indicador quantifica els delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants. Ofereix una altra visió del prisma de cohesió del municipi; en aquest cas, d’una de les possibles causes i situacions de risc social. L’any 2019, les dades sobre els delictes ingressats per cada mil habitants per violència de gènere a la Xarxa va ser inferior a la de Catalunya; en concret, de 3,13 (-0,09 p.p. interanual) en el cas del Perfil de la Ciutat enfront dels 3,56 (+ 0,13 p.p.) de Catalunya.  

El partit judicial de Gavà (al que pertany Viladecans), és el que registra un major nombre de delictes ingressats per violència de gènere amb 5,07 per mil habitants. En segon lloc ens trobem amb el partit judicial de Santa Coloma de Gramenet, amb una taxa de 4,30, i en tercer lloc el de Granollers amb un 3,78. En el sentit contrari, els valors més baixos són els registrats als partits judicials de Sant Feliu de Llobregat amb un 2,17 per cada mil habitants, seguit de Sabadell (2,30).

Per valorar la sostenibilitat ambiental dels municipis es calculen tres tipus d’indicadors: els de model, que descriuen l’estructura territorial; els de flux, que informen sobre els cicles d’energia i matèria des de la seva producció fins a la seva distribució-consum, tractament i reutilització; i els de qualitat, que ens informen sobre l’estat i les condicions del medi ambient.

La majoria dels indicadors escollits corresponen als indicadors de flux, ja que fan referència al consum energètic, la generació de residus, la motorització i el consum d’aigua. Els quatre restants són dos indicadors de model —l’artificialització del sòl i el potencial de creixement urbanístic— i dos de qualitat —la qualitat de l’aire i la ràtio de mitjana anual de PM10 i de NO₂ vers el valor límit establert per la legislació.

Al present informe s’ha eliminat l’indicador de les emissions de CO₂ al no tenir font d’informació d’aquest indicador més enllà de l’any 2014. 

L’expansió dels nuclis urbans i l’artificialització del sòl, conseqüència dels diversos models de planificació urbanística, mostren grans diferències entre municipis. Des del punt de vista del model de ciutat, les ciutats compactes amb densitats d’habitants elevades en sòl urbà —com ara Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, per aquest ordre— tenen menys del 40% del seu terme municipal protegit de l’expansió urbanística; és a dir, com a sòl no urbanitzable. Gairebé amb aquest nivell de protecció trobem Granollers, amb un 40,78% del territori protegit. En el tram que va del 41% al 60 % de sòl no urbanitzable trobem Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Viladecans i Mataró, seguint el respectiu ordre, essent Sabadell un municipi amb el 43,04% de sòl no urbanitzable i Mataró, un territori amb un 51,97%. Els municipis amb més espai classificat com a sòl no urbanitzable són en ordre decreixent: Manresa, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Terrassa, els quals han aconseguit mantenir l’expansió urbanística per sota del 40% del seu terme municipal. D’altra banda, el potencial de creixement urbanístic, que mostra el marge d’esgotament del sòl urbanitzable planificat de cada nucli, revela diferències molt importants entre municipis. D’una banda, hi ha municipis que tenen pràcticament esgotat el marge de creixement, amb menys del 5% de sòl disponible, com ara Badalona, Barberà del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Mollet del Vallès i Terrassa. De l’altra, hi ha municipis amb un marge important de creixement, de més del 20%, com Cerdanyola del Vallès, Viladecans i el Prat del Llobregat; aquest últim presenta el valor més alt d’entre els municipis amb un 49,12% de potencial de creixement urbanístic. Entre mig, hi ha una franja que va d’entre el 5  fins al 20% de sòl disponible on trobem municipis com Manresa, Vic, Sabadell, Granollers i Mataró. 

Pel què fa al consum energètic per habitant, el qual inclou tant el consum elèctric com el tèrmic (gas natural), s’aprecien a grans trets 3 franges de municipis consumidors. La primera, formada per municipis amb un consum energètic de fins a 5.000 kWh/habitant i any. Aquests municipis són Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. La segona franja està formada per municipis amb un consum energètic entre 5.000 i 10.000 kWh/habitant i any: Manresa, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Viladecans. La tercera franja, dels 10.000 als 15.000 kWh/habitant i any, queda formada pels municipis de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Granollers i Vic. Per últim, hi ha un municipi que queda al marge d’aquesta classificació amb un valor de consum energètic màxim que és el Prat del Llobregat, amb 24.424 kWh/habitant i any. Una possible explicació del per què, podria ser degut a la gran quantitat d’indústria i també empreses de logística i transport que hi ha al municipi degut a la proximitat amb l’Aeroport.  

Els indicadors de residus domèstics informen sobre el percentatge de residus reciclats i el volum de residus generats per càpita i dia. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, la taxa de recollida selectiva se situa en el 37,1%, amb un increment del 3% respecte l’any anterior. No obstant, s’hi amaguen diferències importants entre els municipis de la Xarxa i cal destacar, que aquesta recollida selectiva es situa per sota de la mitjana catalana (44,8%). Santa Coloma té la taxa més modesta (22,7%) i Vic la més alta (59%), amb una diferència entre ambdues localitats de més de 30 punts. També cal destacar l’esforç en la taxa de Manresa (45,7%), el Prat de Llobregat (41,8%) i Terrassa (41,7%).

A diferència de l’indicador anterior (molt condicionat per les polítiques públiques i sistemes de recollida, i el nivell de conscienciació de la ciutadania), la intensitat de generació de residus s’associa a unes pautes de consum i conscienciació ciutadana i a uns nivells de renda concrets i, per tant, a la crisi econòmica. En el conjunt de la Xarxa, l’indicador augmenta lleugerament des de 2013, passant de 1,05 kg/hab·dia a 1,18 kg/hab·dia (any 2019). Els municipis que presenten la xifra més elevada són Manresa (1,31 kg/hab·dia) i el Prat de Llobregat (1,29 kg/hab·dia), seguits de Mataró (1,27 kg/hab·dia), Vic (1,25) i Sabadell i Cerdanyola del Vallès (ambdós amb 1,24 kg/hab·dia). Per contra, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat presenten una xifra d’intensitat de generació més baixa, de 1,05, 1,06 i 1,06 kg/hab·dia, respectivament. Cal destacar que tots els municipis de la Xarxa mantenen uns nivells d’intensitat en generació de residus inferiors a la mitjana catalana, que és de 1,44 kilograms per habitant i dia.

La mobilitat és un dels vectors clau de la sostenibilitat del transport en vehicles privats impulsats per combustibles fòssils, principals emissors de contaminats derivats de la combustió (CO2 i gasos d’efecte hivernacle, òxids de nitrogen i partícules) que incideixen en la qualitat de l’aire i en la salut. Els efectes de la mobilitat sobre la sostenibilitat ambiental depenen tant del volum de vehicles presents al municipi com de les pautes de mobilitat de les persones.

L’índex de motorització ens informa del nombre de vehicles per habitant dels municipis de la Xarxa. El parc de vehicles està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic que hi ha disponibles. Així, Santa Coloma de Gramenet presenta l’índex més baix, amb un total de 456,1 vehicles/1.000 hab., molt lluny de la mitjana de la Xarxa que se situa en els 612,2 vehicles/1.000 hab. En el cas contrari hi destaca Barberà del Vallès amb 719,4 vehicles/1.000 hab. Una possible explicació d’aquests índexs més elevats podria estar relacionada amb la presència d’empreses al municipi amb un parc de vehicles elevat, o per manca o disponibilitat d’infraestructures de transport públic, etc. Des del 2012, els municipis en els quals més ha augmentat l’índex de vehicles per habitant són Mollet del Vallès i Mataró, on l’indicador ha crescut un 5,89% i 5,83%, respectivament. La tendència d’aquest indicador ha estat d’ augment als darrers anys. En concret, des de l’any 2012 tots els municipis presenten increments pel què fa a l’índex de motorització a excepció de Vic, qui presenta un descens del 0,19% entre el període 2012-2019. No obstant, si es compara l’indicador d’enguany amb el de l’any passat (2018), s’observa una reducció en els índexs de motorització en 7 dels 14 municipis de la Xarxa (Badalona, Barberà del Vallès, Manresa, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vic).  

Els indicadors comuns disponibles que ens permeten mesurar la qualitat del medi ambient als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan referència a la qualitat de l’aire, condicionada tant pel volum d’emissions com pels factors meteorològics. L’índex de qualitat de l’aire a Catalunya (ICQA)—que és un indicador sintètic a partir de les dades recollides per la xarxa d’estacions automàtiques de vigilància— té la millor valoració a Santa Coloma de Gramenet, amb un índex de 64. Pràcticament tots els municipis de la Xarxa presenten uns indicadors amb una bona qualtat d’aire (ICQA>50), a excepció de Granollers, que manté amb una qualificació satisfactòria (ICQA<50) de 48. Pel que fa a l’evolució d’aquest indicador durant l’últim any, la majoria dels municipis de la Xarxa han millorat el seu ICQA, amb les excepcions de Mataró i Sabadell.

Els tres principals contaminants en l’ICQA que provoquen problemes en la qualitat de l’aire són les partícules en suspensió PM10 (de diàmetre inferior a les 10 micres), els òxids de nitrogen i l'ozó. És per això que s’inclou el valor límit diari de partícules —PM10, quantificat com a percentil 90.4— permès per la legislació, que ha de ser inferior a 50.

Aquest indicador ha millorat els darrers anys, amb menys superacions del valor límit diari. L’any 2015, Granollers i Mollet del Vallès superaven el màxim permès legalment i l’any 2016 tots els municipis de la Xarxa tenien un percentil inferior a 50, tendència que s’ha mantingut fins el 2019, a excepció del municipi de Granollers, el qual l’ha superat mínimament amb un valor de 50,4. Els millors comportaments de l’indicador els trobem a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, amb valors de 24, 30 i 30 µg/m³, respectivament. S’observa que dels municipis de la Xarxa únicament Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Mataró en general han registrat una millora d’aquest indicador respecte l’any 2018; per contra, la resta han obtingut increments en les concentracions d’aquests contaminants.   

Pel què fa al consum d’aigua per habitant —incloent-hi el consum en la indústria— el Prat de Llobregat segueix mantenint un valor destacat per sobre de la resta, amb 359,71 l/hab·dia. L’evolució d’aquest indicador respecte l’any passat ha estat d’un lleuger increment 1,97%) en relació al conjunt dels municipis de la Xarxa. Mentre que els municipis amb major creixement han estat el Prat de Llobregat i Badalona amb un 15,06% i 5,94%, respectivament, també hi ha hagut municipis que han reduït el seu consum d’aigua per habitant. Aquests són, Mollet del Vallès (-4,14%), Barberà del Vallès (-3,44%), Manresa (-3,18%), Vic (-1,27%), Granollers (-0,44%) i Viladecans (-0,06%). Cal notar que el consum d’aigua dels municipis de la Xarxa se situa en els 167,70 l/hab.dia, essent la mitjana catalana en 212,70 litres per habitant i dia, només sent superada pel Prat del Llobregat i Vic.

Per últim i en relació al preu de l’aigua, cal destacar que la mitjana de municipis de la Xarxa és de 2,15 €/m³, no obstant, hi ha diferències destacables entre aquests. Els municipis amb un cost superior de l’aigua són Mataró (2,626 €/m³) seguit de Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans; tots aquests amb un cost de 2,454 €/m³. Per contra, el municipi amb el cost de l’aigua més baix és Mollet del Vallès amb 1,496 €/m³. Cal destacar l’important augment en el preu de l’aigua des de l’any 2010, produint-se un total increment del 45,88% del promig dels municipis de la Xarxa.

Entre els catorze municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat tenen una previsió pressupostària definitiva per l’exercici 2018 de 1.892 milions d’euros, la qual cosa suposa una mitjana de 135,1 milions per municipi. El municipi amb una major previsió pressupostària definitiva és Sabadell amb 286,8 milions d’euros i el que registra una menor previsió pressupostària definitiva és Sant Feliu de Llobregat amb 52,7 milions d’euros. La correlació entre el pressupost i el nombre d’habitants és directa.

A partir del moment que s’expressa la informació de les finances municipals en relació amb el nombre d’habitants es lleven les correlacions. Els ajuntaments del Prat de Llobregat i de Granollers són els que registren una major despesa per càpita. La despesa per habitant d’aquestes ciutats és de 1.604 i 1.321 euros respectivament. Les ciutats amb un menor nivell de despesa per càpita són Badalona (839 euros per habitant) i Terrassa (908 euros per habitant).

Els indicadors d’inversió per habitant i esforç inversor mantenen una certa correlació directa; les siluetes que traça la representació gràfica dels dos indicadors són similars. Dos municipis han registrat al llarg de l’any 2018 una inversió de més de 170 euros per habitant. Es tracta del Prat de Llobregat (296 euros d’inversió per habitant) i Barberà del Vallès (173 euros). Els dos municipis que han destinat una menor part de les seves obligacions reconegudes netes a inversió són Mollet del Vallès (49 euros d’inversió per habitant) i Badalona (62 euros).

També es registra, fins a cert punt, una correlació directa entre l’indicador del pes del deute i l’indicador de les despeses financeres per habitant. Un indicador vàlid per mesurar el nivell d’endeutament d’un municipi és a partir de la ràtio entre el deute viu sobre el pressupost municipal. Prenent aquest indicador com a referència, s’obté que els municipis amb un major pes del deute són Mataró (61,8%) i Mollet del Vallès (58,5%). Els municipis amb un menor endeutament són el Prat de Llobregat (1,3%) i Barberà del Vallès (2,3%). Els dos municipis de la xarxa amb més despeses financeres per càpita són Manresa (13 euros de despeses financeres per habitant) i Mollet del Vallès (13 euros). Els municipis que dediquen menors quanties a despeses financeres són el Prat de Llobregat (26 cèntims d’euro per habitant), Cerdanyola del Vallès (1 euro per habitant) i Badalona (1 euro per habitant).

Entre les catorze ciutats de la xarxa Perfil de la Ciutat han destinat 195,0 milions d’euros a despeses socials, aquest import implica 140 euros de despesa social per habitant. El Prat de Llobregat és el municipi de la xarxa que destina més despeses socials per càpita (213 euros) i Mollet del Vallès és el que en destina menys (80 euros per habitant).

Badalona és el municipi de la xarxa que registra una menor despesa (obligacions reconegudes netes) per habitant. El 24,1% dels 256,0 milions d’euros del pressupost municipal d’aquesta ciutat es destina a despeses de personal; el 28,6%, a béns i serveis, i el 23,2%, a inversions.

Barberà del Vallès destina a inversió 173 euros per habitant, un nivell d’inversió que només el supera un sol municipi de la xarxa Perfil de la Ciutat. Barberà del Vallès obté més de la meitat dels seus ingressos d’impostos directes i taxes. El 35,6% del pressupost d’ingressos del municipi procedeix del capítol 1 (impostos directes) i el 18,1% procedeix del capítol 3 (taxes).

Cerdanyola del Vallès, que és el segon municipi que registra una ràtio més elevada en l’indicador de realització de cobraments (93,8%), destina el 26,8% del seu pressupost a despeses de personal i el 30,9% a despeses corrents de béns i serveis. Per la banda d’ingressos, el 44,1% del pressupost de l’Ajuntament procedeix d’impostos directes i de taxes.

Granollers, que és el municipi de la xarxa que registra una menor ràtio en l’indicador de realització de cobraments (87,8%), destina el 33,1% del seu pressupost a despeses del capítol 1 (personal), el 23,3% al capítol 2 (despeses corrents de béns i serveis) i el 24,5% al capítol 6 (inversions).

Manresa obté el 62,5% dels seus ingressos d’impostos directes (capítol 1) i taxes (capítol 3). Es tracta del major valor registrat entre els municipis socis de la xarxa Perfil de la Ciutat. Tanmateix, la capital del Bages és el municipi de la xarxa que suporta unes majors despeses financeres per càpita (13,5 euros per habitant).

Mataró és el municipi de la xarxa Perfil de la Ciutat que registra un major pes del deute, la ràtio entre el deute viu i les previsions pressupostàries definitives és del 61,8%. La capital del Maresme, que dedica una tercera part del seu pressupost a despeses de personal (capítol 1), destina 168 euros per habitant a despeses socials, un import ben per sobre del registrat en el conjunt dels catorze municipis socis de la xarxa (140 euros per habitant).

Mollet del Vallès executa el 95,1% del seu pressupost d’ingressos (relació entre els drets reconeguts nets i les previsions definitives), un nivell d’execució que no arriba a assolir cap altre municipi de la xarxa. Per altra banda, Mollet del Vallès és el municipi que realitza una menor inversió per habitant (49 euros per habitant).

El Prat de Llobregat és el municipi de la xarxa Perfil de la Ciutat que genera una major despesa per habitant (1.604 euros), una major inversió per habitant (296 euros) i destina una major quantia a despeses socials (213 euros per habitant). El Prat de Llobregat obté el 40,1% dels seus ingressos d’impostos directes (capítol 1), la xifra més elevada registrada entre els municipis socis del Perfil de la Ciutat.

Sabadell, la ciutat de la xarxa amb un major pressupost (286,8 milions d’euros), destina el 22,6% del seu pressupost a despeses de personal, el 28,4% a despeses corrents de béns i serveis i el 23,7% a inversions reals. L’Ajuntament obté el 27,5% dels seus ingressos d’impostos directes (capítol 1) i el 9,8 de taxes (capítol 2). 

Sant Feliu de Llobregat, que és el municipi de la xarxa amb un menor pressupost (52,7 milions d’euros), obté el 39,8% dels seus ingressos d’impostos directes (capítol 1) i l’11,5% de taxes (capítol 2). Al mateix temps, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat dedica el 34,7% del seu pressupost a despeses de personal (capítol 1) i el 30,6% a despeses corrents en béns i serveis (capítol 2).

Santa Coloma de Gramenet és l’únic municipi de la xarxa que registra una autonomia de menys del 50%; s’entén per autonomia la relació dels drets reconeguts nets dels capítols 1, 2, 3, 5, 6 i 8 i les transferències rebudes sobre el total de drets reconeguts nets. Santa Coloma de Gramenet és el segon municipi de la xarxa que registra un major nivell de despeses socials (192 euros per habitant).

Terrassa és el municipi de la xarxa que destina una major part del seu pressupost a despeses del capítol 1: el 37,1% dels 220,5 milions d’euros de pressupost de Terrassa es destinen a despeses de personal. L’Ajuntament de Terrassa obté més de la meitat dels seus ingressos d’impostos directes (37,9%) i de taxes (14,2%).

Vic és el municipi que destina una menor part del seu pressupost a despeses de personal: el 21,1% dels 68,1 milions d’euros de l’Ajuntament de Vic es destinen al capítol 1. Els ingressos de la ciutat procedeixen d’impostos directes (28,9%), taxes (14,6%), transferències (23,2%), actius financers (19,3%), passius financers (5,1%) i d’altres conceptes (8,8%).

Viladecans, que és el municipi de la xarxa que executa una menor part del seu pressupost d’ingressos (60,2%), és el segon municipi que destina una major part del seu pressupost a inversions reals; el 30,0% dels 118,9 milions d’euros de pressupost del municipi es destinen a despeses del capítol 6 (inversions).