Anuari del Perfil de la Ciutat 2019

Els municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat a mitjan 2019 apleguen el 39,7% de la població de les ciutats mitjanes de Catalunya, que en aquesta Xarxa es considera que són les que tenen més de 25.000 habitants, tret de Barcelona. Així mateix, representen el 51,8% de la població de les ciutats mitjanes de la província de Barcelona.

Quant a l’evolució de la població, la darrera dècada es pot dividir en tres subperíodes. Des de la taxa del +1,5% del 2009, les taxes de creixement es van reduir fins al nivell de mig punt percentual, +0,5% o menys, tant a Catalunya com en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat. Aquestes taxes es van mantenir així durant un trienni. En el segon subperíode, trienni 2013-2014, les taxes van tenir un sentit negatiu, entre -0,1% i -0,5%. Finalment, en el darrer trienni, 2015-2017, s’han produït un altre cop increments —minsos, però creixents—, que en el darrer any han estat del 0,6% a Catalunya i del 0,8% en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

En el cas dels municipis, la variació interanual es mou entre l’increment rellevant del +2,4% de Vic, seguit de l’1,5% de Manresa i de l’increment nul de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Mollet del Vallès. La resta de municipis presenten variacions interanuals menors o iguals a l’1,0%, però en tot cas de signe positiu.

El creixement de la mitjana d’edat a Catalunya és una constant, ja que passa dels 42,5 anys del 2017 als 42,6 del 2018, de la mateixa manera que en el conjunt dels municipis de la Xarxa, en què passa dels 41,8 als 42,0, en paral·lel al conjunt de Catalunya. La diferència és molt similar en els darrers anys, al voltant dels 0,7 anys, tot i que hi ha una certa tendència a la convergència. Aquesta diferència ha disminuït progressivament des d‘1,19 anys el 2015 a 0,65 anys el 2018.

Tots els municipis de la Xarxa, encara que en alguns casos mínimament, han experimentat un augment de la mitjana d’edat de la població en el darrer any, com està passant des del 2009. Els que més han crescut, amb gairebé mig any d’augment, són Barberà del Vallès i Mollet del Vallès, i els que menys, Vic i Manresa, amb un increment nul. Així mateix, Manresa, sense haver augmentat, continua sent el municipi de la Xarxa amb la mitjana d’edat més elevada, 43,1 anys, clarament per sobre de la mitjana catalana, 42,6. Només Cerdanyola del Vallès, entre els de la Xarxa, també se situa per sobre. En l’altre extrem, Vic és el municipi amb la mitjana d’edat més jove de tots els de la Xarxa, amb 40,1 anys, i el que menys ha augmentat en la darrera dècada.

Amb la taxa de població de 65 anys i més respecte del total de la població es fa més palesa la tendència a l’envelliment. El 2018, aquesta proporció representa el 18,7% en el global de Catalunya i el 18,0% en el cas del conjunt dels municipis de la Xarxa. Aquesta proporció de la població de més edat segueix una tendència alcista, de manera constant en els darrers anys, i sense perspectives de canvi a curt termini. En aquest sentit, en la darrera dècada, tots els municipis de la Xarxa han experimentat un increment en el pes percentual que té la població de 65 anys i més respecte del total, tret del cas de Vic, que es troba al mateix nivell que fa deu anys enrere. Manresa i Santa Coloma de Gramenet, amb diferència, continuen sent els municipis de la Xarxa en què la població de 65 anys i més té un pes més considerable, amb el 20,0% i 19,7%, respectivament. Només aquests dos municipis tenen un nivell significativament per sobre de la mitjana de Catalunya. En l’altre extrem, els dos municipis amb menys proporció de població de 65 anys i més són Vic i Viladecans, amb el 15,5% i 16,1%, respectivament.

L’índex de sobreenvelliment complementa, en el marc de l’anàlisi de les tendències de l’envelliment de la població, els indicadors 'edat mitjana' i 'proporció de població de 65 anys i més'. Aquest índex expressa en percentatge la població de 85 anys i més respecte del conjunt de la població de 65 i més; o dit d’una altra manera, mostra de cada 100 persones de 65 anys i més, quantes en tenen 85 i més.

En els darrers deu anys, l’indicador ha evolucionat gairebé en paral·lel amb el del conjunt de Catalunya i el global de la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb increments de 3,3 i 2,9 punts percentuals (p.p.), respectivament. Així, en el cas de Catalunya, s’ha passat del 12,9% al 16,6%, mentre que en el cas de la Xarxa s’ha passat de l’11,6% al 14,8%. Quant als municipis de la Xarxa, Manresa i Vic continuen sent les ciutats amb més persones de 85 anys i més entre la població que supera els 65 anys, amb un índex de sobreenvelliment del 19,2% i 18,3%, respectivament. De fet, són els únics que superen la mitjana catalana, que és del 16,6%. En l’altre extrem, hi trobem Viladecans, Santa Coloma de Gramenet i Cerdanyola del Vallès, amb valors entre l’11,6% i el 12,0%, respectivament, municipis amb l’índex de sobreenvelliment de la Xarxa.

Pel que fa als moviments migratoris, tant Catalunya com el conjunt dels municipis de la Xarxa han recuperat i reforçat els anys 2016 i 2017 els saldos migratoris positius del 2015, després de tres anys de saldos negatius. En l’anàlisi per municipis, en el darrer any, només Barberà del Vallès i Mollet del Vallès han tingut saldos negatius, tot i que molt poc rellevants. A la resta de municipis, el saldo ha estat positiu: Vic ha estat el que més —i l’únic per sobre la mitjana de Catalunya—, seguit a distància per Sabadell i Terrassa.

En aquest sentit, i relacionat a l’evolució dels saldos migratoris, la població estrangera respecte del total es va estabilitzar als municipis en el bienni 2015-2016, després que el 2010 iniciés una tendència a la baixa. Des del darrer any del qual tenim dades disponibles, el 2017, aquesta proporció ha repuntat en mig punt percentual, tant a Catalunya com al conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

Hi ha tres municipis que presenten una proporció de població estrangera per sota del 7% —Sant Feliu de Llobregat (6,5%), Barberà del Vallès(6,6%) i Viladecans(6,8%)—, seguits a distància pel Prat de Llobregat (7,9%). En l’altre extrem, Vic presenta la proporció més elevada (26,1%), seguit a distància per Santa Coloma de Gramenet (20,2%), ambdós molt per sobre de la mitjana de Catalunya (14,2%) i de la del conjunt de municipis de la Xarxa(12,8%). Pel que fa a la variació interanual del 2017, Vic ha estat el municipi on més s’ha incrementat (1,6 p.p.), raó per al qual no s’ha produït convergència de proporcions. No hi ha cap municipi amb variacions negatives, però sí que hi ha hagut estabilitat de les proporcions en el cas de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

En relació amb el moviment natural de la població, hi ha una tendència constant a la disminució del nombre de naixements, que es va iniciar el 2009 i que no ha variat.

Continua la tendència a la baixa de la taxa de natalitat, amb una disminució d’unes tres-quatre dècimes tant en el conjunt de Catalunya com en el cas de la Xarxa. Vic és clarament el municipi de la Xarxa amb la taxa de natalitat més alta, 11,3‰, mentre que els altres se situen tot just igual o per sota del llindar del 10,0‰. La mitjana de Catalunya és el 8,8‰ i la del conjunt dels municipis de la Xarxa, el 9,3‰. En l’altre extrem destaca la taxa de Cerdanyola del Vallès, que és del 7,0‰.

El darrer any, la taxa de fecunditat era del 38,5‰ a Catalunya i del 40,4‰ en el conjunt de la mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat, en ambdós casos lleugerament inferiors a l’any anterior. Des del 2008, la taxa de fecunditat ha tingut tendència a disminuir, al voltant de 10-15 punts en tots els casos. Tot i així, hi ha contrastos entre les taxes de fecunditat dels diversos municipis de la Xarxa, que van des del cas de Cerdanyola del Vallès(30,3‰), la més baixa, al de Vic(48,0‰), que és el que presenta la taxa més alta. La resta de municipis, incloent-hi la mitjana catalana i de la Xarxa, es troben en l’interval 35,7‰-45,5‰. En tot cas, som molt lluny dels valors màxims assolits l’any 2008, amb un interval del 43,0‰-58,4‰ (interval sense els dos valors extrems, corresponents als dos municipis esmentats).

El mercat de treball continua evolucionant de manera favorable, malgrat el progressiu alentiment de la millora de les xifres observat durant aquest any. Així, el 2018 finalitza amb una reducció interanual de l’atur registrat del 6,6% en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat, xifra que se situa 1,9 p.p. per sota del descens registrat l’any 2017 i a la meitat del registrat l’any 2016. Aquestes dades també es poden extrapolar a Catalunya, amb un descens del 6,0% per a aquest any, però que l’any 2016 va ser del 12,0%.

Aquesta mateixa dinàmica de moderació s’observa també als municipis que integren la Xarxa, ja que les úniques poblacions que presenten reduccions superiors a les del 2017 són Mataró i Sabadell. No obstant això, el descens de l’atur ha estat generalitzat a totes les ciutats, entre les quals sobresurten Mataró (-9,7%), Cerdanyola del Vallès (-9,0%), Viladecans (-8,6%) i Sant Feliu de Llobregat (-8,4%). També cal destacar que tots els municipis mostren una evolució molt positiva respecte del moment màxim d’atur registrat (2012), amb reduccions que oscil·len entre el -39,9% de Granollers i el -49,6% de Cerdanyola del Vallès.

La taxa d’atur registral per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït en 1,1 p.p. respecte de l’any 2017 i la mitjana s’ha situat en el 12,1%, mentre que a Catalunya és del 10,9%. Es tracta, en ambdós casos, de la taxa d’atur registral més baixa del darrer decenni, un fet que es fa extensible a tots els municipis de la Xarxa, tret de Santa Coloma de Gramenet, on la taxa és la mateixa que la registrada el 2008. Dels catorze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha sis que es troben en un interval d’1 p.p. al voltant de la taxa mitjana de la Xarxa (Badalona, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa), sis que se situen per sota d’aquest interval (Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Viladecans) i dos que es troben per sobre de la mitjana (Mataró i Manresa). Amb relació a la taxa d’atur catalana, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Viladecans presenten una taxa inferior a la del conjunt de Catalunya.

Després de gairebé sis anys de descens sostingut, l’impacte de la crisi sobre l’atur s’ha anat reduint progressivament d‘ençà del 2013. No obstant això, cap municipi ha recuperat els nivells d’abans de la recessió econòmica. Entre 2007 i 2018, el nombre de persones aturades s’ha multiplicat per 1,42 en el conjunt de la Xarxa, xifra que està en consonància amb la registrada a Catalunya (1,48). En el desglossament per municipis, els valors oscil·len entre l’1,20 de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès i l’1,80 de Manresa.

El creixement de l’economia en els darrers anys ha impulsat la creació d’ocupació, però no cal obviar que les condicions del mercat de treball presenten una sèrie de desequilibris com ara l’atur de les persones de 45 anys i més, un col·lectiu que s’ha vist afectat de manera especial per les conseqüències de la darrera crisi. El comportament de l’atur en les persones de 45 anys i més ha estat similar al del conjunt de l’atur, amb un fort increment fins al 2013 i una recuperació al llarg dels cinc anys següents. Tanmateix, si observem el detall de l’estructura de l’atur durant aquest període de recuperació, el percentatge de persones aturades de 45 a 64 anys ha augmentat en més de 7 p.p., tant en el conjunt de la Xarxa com a Catalunya. Així, tot i que el balanç anual ha estat positiu a gairebé tots el municipis de la Xarxa pel que fa al nombre d’aturats de 45 i més anys, aquest col·lectiu continua representant la meitat o més dins l’estructura de l’atur, amb valors que oscil·len entre el 50,3% de Vic i el 58,4% de Mataró.

Un altre dels col·lectius amb més dificultats per sortir de la recessió és el de les persones aturades de llarga durada i baixa qualificació. El 2018, el pes d’aquest col·lectiu torna a augmentar, tant en el conjunt de la Xarxa com a Catalunya, fent estèril la reducció registrada l’any anterior. En el desglossament per municipis, el pes de les persones aturades de llarga durada i baixa qualificació ha tornat créixer en sis de les ciutats (Badalona, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa), mentre que a la resta ha baixat, tot i que la reducció en cap cas supera el punt percentual. Pel que fa al pes d’aquest col·lectiu, els valors municipals es mouen en l’interval d’entre el 20,7% de Manresa i l’11,7% de Cerdanyola del Vallès.

El fet que la proporció de persones aturades de 45 anys i més i les de llarga durada i baixa qualificació es mantingui força estable —tenint en compte la trajectòria continuada de descens de l’atur—, indica que aquests col·lectius no abandonen la situació d’atur amb la mateixa intensitat que el conjunt de la població aturada i que es manté el risc que siguin desplaçats del mercat de treball de manera permanent.

Pel que fa a l’ocupació (entenent per ocupació les afiliacions a la Seguretat Social de les persones residents als municipis), ha continuat mostrant una evolució positiva durant el 2018. En termes interanuals, en el conjunt de la Xarxa, l’ocupació total dels residents ha crescut un 3,0% (el mateix que a Catalunya), arribant l’índex d’ocupació fins al 87,2%, el nivell més elevat de la sèrie històrica disponible des del 2012. Quant als municipis de la Xarxa, l'augment de la població ocupada ha estat generalitzat. Així, la ciutat que ha generat més ocupació durant el 2018 en termes relatius ha estat Mataró (+4,0%), seguida de Vic (+3,7%) i de Badalona (+3,5%). De fet, tots els municipis han superat el volum d’ocupació registrat l’any 2012, amb increments que es mouen en un interval d’entre l’11,4% de Barberà del Vallès i el 28,6% de Vic.

Respecte de l’índex d’ocupació dels catorze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha cinc que es troben en un interval d’1 p.p. al voltant de l’índex mitjà de la Xarxa (Badalona, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès i Sant Feliu de Llobregat), sis per sobre d’aquest interval (Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Vic i Viladecans) i tres per sota de la mitjana (Manresa, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa).

Com a resultat, en el gràfic següent es pot observar com tots els municipis es troben en el quadrant dret; és a dir, més afiliacions i menys atur.

Segons els diversos règims d’afiliació, el treball assalariat creix amb més intensitat que no pas l’autònom. L’increment en les afiliacions al règim general de la Seguretat Social en el conjunt de la Xarxa ha estat del 3,6% durant el 2018, el mateix que a Catalunya. Pel que fa als municipis, Vic destaca amb un creixement molt per sobre de la resta, del +10,7%. Les dades d’afiliació al règim d’autònoms mostren una evolució més feble, tendència que es dona en tots els àmbits analitzats. Així, l’increment interanual en el global de la Xarxa ha estat del +0,5%, 0,5 dècimes per sota del registrat en el conjunt de Catalunya. En l’àmbit municipal, cal destacar Badalona i Mataró, amb un 2,6% d’increment en ambdós casos. En l’altre extrem, Vic és el municipi que perd més treball autònom, amb un -16,3%. Quant a les afiliacions de residents a altres règims, tots els municipis presenten una evolució negativa —tret de Badalona, amb un increment poc significatiu— i la mitjana de la Xarxa se situa en el -3,1%.

Durant l’any 2018 s’ha assolit el segon millor registre en el nombre de contractes formalitzats en el global de la Xarxa de la sèrie història analitzada, des del 2007, mentre que a Catalunya i als municipis de Cerdanyola del Vallès, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Vic i Viladecans s’ha assolit una xifra rècord de contractes. Respecte del 2017, en el conjunt de la Xarxa l’increment de la contractació ha estat del +4,4%, en línia amb el comportament de la contractació a Catalunya (+4,5%).

Així mateix, l’índex de contractació respecte de la població activa ha augmentat en el global de la Xarxa (+1,8 p.p.) i se situa en el 65,5%, encara molt per sota de l’índex registrat en el conjunt de Catalunya (92,4%). Cal tenir en compte que el nombre de contractes no es correspon sempre amb un lloc de treball, ja que es comptabilitzen la totalitat de contractes, i una mateixa persona pot acumular diversos contractes en un període determinat. Per tant, l'índex ens pot indicar un increment del nombre de contractes, però també una elevada taxa de temporalitat en la contractació.

A escala municipal, l’índex de contractació presenta divergències, ja que es tracta d’un indicador força relacionat amb la rellevància del teixit empresarial. Així, doncs, ciutats com ara el Prat de Llobregat (149,3%), Granollers (135,3%) o Barberà del Vallès (118,2%) tenen els resultats més destacats i se situen en un nivell molt superior al de la mitjana de Catalunya i al del conjunt del Perfil de la Ciutat. En l’altre extrem, Sant Feliu de Llobregat (27,4%) i Santa Coloma de Gramenet (27,8%) registren un índex de contractació més baix. 

El volum de la contractació indefinida augmenta de manera generalitzada. Pel que fa al conjunt de la Xarxa, l’increment interanual ha estat del 13,3% i del 12,5% a Catalunya, xifres que representen 5,8 i -3,1 p.p., respectivament. Desglossat per municipis, destaca per sobre de la resta el Prat de Llobregat, amb un increment de la contractació indefinida del 52,9%.

Aquests increments fan que la taxa de contractes indefinits en el conjunt de la Xarxa i a Catalunya mostri una evolució creixent per segon any consecutiu, que se situa en el 14,1% i el 13,9%, respectivament, sobre el total dels contractes formalitzats l’any 2018. L’anàlisi desglossat per municipis indica que la taxa de contractació indefinida augmenta gairebé a tots els municipis, entre els quals destaquen el Prat de Llobregat (+3,9 p.p.) i Viladecans (+2,6 p.p.). El pes de la contractació indefinida té una variabilitat important segons les ciutats que conformen la Xarxa, amb valors extrems que oscil·len entre el 7,8% de Mollet del Vallès i el 20,8% de Sant Feliu de Llobregat.

Pel que fa a la contractació indefinida per sexe, l’evolució global de la Xarxa ha estat positiva, amb un increment del +10,0%, una tendència a l’alça que es pot aplicar a la majoria de municipis, amb el Prat de Llobregat (+38,5%) i Sabadell (+15,3%) com les poblacions on més ha crescut la contractació indefinida femenina. A la banda contrària, Viladecans té una evolució negativa, amb un descens del -4,5%.

No obstant aquest creixement, la distribució de la contractació indefinida per sexe mostra que les dones han signat menys contractes indefinits que no pas els homes, tant a la Xarxa (el 45,1%, amb un descens d’1,3 p.p. respecte del 2017) com en el conjunt de Catalunya (el 45,6% i -0,7 dècimes). Els valors municipals oscil·len entre el 38,3% de Barberà del Vallès i el 52,4% de Granollers. Dels catorze municipis integrants de la Xarxa, tres tenen un repartiment paritari entre sexes al voltant del 50,0% (Granollers, Mataró i Mollet del Vallès) i només a Manresa el pes de la contractació indefinida femenina supera el pes de la contractació masculina (52,4%). Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat i Viladecans tenen les ràtios més baixes, ja que menys del 40,0% dels contractes indefinits d’aquestes poblacions els signen dones.

El registre dels contractes indefinits signats per la població jove mostra com el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat ha experimentat un increment del +12,8% durant l’any 2018, la qual cosa suposa una reducció de 7 p.p. amb relació al creixement registrat el 2017. En el conjunt de Catalunya, en canvi, el creixement del 2018 ha estat un xic superior al de l’any anterior, de +0,6 dècimes, i s’ha situat en el +17,1%.

Pel que fa a les ciutats del Perfil de la Ciutat, la contractació indefinida juvenil només baixa a Viladecans i molt lleument a Barberà del Vallès, mentre que a la resta de municipis ha augmentat, amb els casos destacats del Prat de Llobregat (+45,3%), Mollet del Vallès (+39,9%) i Manresa (+23,2%).

Malgrat aquest increment, els joves només signen un 10,2% de contractes indefinits en el conjunt de la Xarxa, percentatge en línia amb les dades de Catalunya (10,1%). Això comporta que la temporalitat juvenil continua sent superior a la del conjunt de la població. Considerant un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població, la dels joves se situa al voltant de l'1,5 a la Xarxa i de l’1,4 a Catalunya. Pel que fa als municipis, la temporalitat juvenil es mou entre l'1,2 de Sant Feliu de Llobregat i l’1,89 de Barberà de Llobregat.

En aquest capítol es presenten les dades i els indicadors que permeten aproximar-se a l’evolució, a l’estat i a les característiques del sector de l’habitatge als municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

Cal recordar que en l’anuari precedent, l’àmbit de l’habitatge presentava un creixement dels preus dels lloguers i de les noves edificacions residencial —el més alt en els darrers deu anys—, acompanyat d’un menor ritme en la venda d’habitatges. La gran novetat va ser la posada en marxa de l’índex de referencia de preus de lloguer a Catalunya. Aquest índex ja s’aplica a cinquanta-tres municipis de Catalunya (Badalona, Barcelona, Blanes, Calafell, Calella, Cambrils, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Masnou, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, la Seu d'Urgell, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Lloret de Mar, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Sitges, Tarragona, Terrassa, Torredembarra, Tortosa, Valls, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú). Un dels elements més positius va ser la incorporació dels aturats del sector de la construcció al mercat laboral, fet que va continuar durant els mesos del 2018.

En l’anuari d’enguany, les dades sobre habitatge són força estables i presenten poques variacions respecte dels anuaris anteriors. Començant pels temes de lloguer, un dels aspectes que més impacten i condicionen els projectes de vida de les famílies i emancipacions del jovent. Els preus dels lloguers han continuat incrementant-se un punt per sota de la mitjana catalana, un 9% als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb un increment destacat a la ciutat de Manresa i un creixement inferior als municipis de Terrassa, Vic i Barberà del Vallès. Aquesta pujada dels lloguers ha estat d’un 10% més dels contractes a Catalunya i un manteniment del nombre de contractes al territori de la Xarxa, en què només el Prat de Llobregat i Granollers segueixen la tendència catalana, mentre que Santa Coloma de Gramenet presenta un descens significatiu dels contractes de lloguer que s’han dut a terme.

Pel que fa a l’edificació i a la urbanització, dins la recuperació dels darrers anys del sector de la construcció, en el conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat hi ha molta estabilitat en la intensitat d’urbanització, amb alguns descensos més importants a Granollers i Sabadell —les dues capitals vallesanes— i el creixement a Santa Coloma de Gramenet que fan que, en conjunt, l’evolució anual de l’indicador sigui d’una lleu acceleració, igual que la mitjana catalana. Tanmateix, la intensitat d’edificació—unitats residencials que hi ha per hectàrea—es manté a onze municipis de la Xarxa (Sant Feliu, Sabadell, Granollers, Mollet, Barberà, Vic, Badalona, Mataró, Cerdanyola, Sant Coloma i Manresa) de la llista de ciutats catalanes amb creixements inferiors a sis noves edificacions cada 1.000 habitants. En comparació amb Catalunya (40%), en el cas del Perfil de la Ciutat (72%), l’increment del darrer any —en què augmenten pràcticament tots els municipis— fa que en el proper exercici es puguin doblar les dades catalanes.

L’indicador de densitat d’habitatge residencial —que mostra les unitats residencials que hi ha per hectàrea— supera la tendència d’anys anteriors. Així, creix d’una manera important a tot Catalunya (de 40 a 69) i de manera molt més moderada en el conjunt de la Xarxa (de 67 a 75), amb onze municipis amb creixement interanual i amb decreixement tan sols a Cerdanyola del Vallès i a Santa Coloma de Gramenet.

Quant al nombre d’habitants per bé immoble residencial existent, les xifres presenten una gran estabilitat. La regió del Perfil de la Ciutat (2,4) té una densitat superior a la de Catalunya (2). El Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet són els municipis que presenten la densitat més alta (2,6), mentre que Terrassa és la més baixa (2,2).

La dinàmica constructiva i del mercat de l’habitatge nou passa per l’anàlisi de diversos indicadors, com ara el d’habitatges acabats per cada 1.000 habitants. Als municipis de la Xarxa es manté el baix nivell de construcció de nous habitatges, a diferència del conjunt de Catalunya, que presenta un increment anual. Els municipis de Badalona, Barberà del Vallès, Granollers, el Prat de Llobregat i Vic han reduït els habitatges acabats, mentre que Mataró, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans han acabat més promocions residencials aquest any.

Aquests nous habitatges lliures construïts tenen una superfície útil lleugerament superior a la de l’any anterior, dels 92 als 96,8 m², tot i que encara per sota dels actuals 100,3 m² de Catalunya. Les ciutats del Perfil de la Ciutat amb les construccions noves que tenen superfícies més petites que l’any anterior han estat Barberà del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, mentre que Cerdanyola del Vallès ha incrementat molt els metres quadrats de les noves construccions.

Així mateix, el preu mitjà del metre quadrat d’habitatge nou ha estat alcista a la Xarxa Perfil de la Ciutat (6,6%), arrossegat, en bona part, pels increments a Santa Coloma de Gramenet i Mataró. Per contra, a Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Granollers i Vic els preus han estat inferiors.

Finalment, relacionat amb la construcció d’habitatge nou i amb les reformes, un any més ha estat una excel·lent notícia la reducció del tant per cent d’aturats procedents del sector de la construcció. Aquests treballadors han aprofitat la millora de l’ocupació en general i també la recuperació del sector laboral de la construcció i de les reformes. A Catalunya, aquesta reducció ha estat del 12% i en la Xarxa Perfil de la Ciutat del 57%, gràcies a l’ocupació de treballadors de Badalona, Barberà del Vallès, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic i Viladecans.

El registre de les persones assalariades per cada municipi mostra com el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat presenta un increment del +6,0% durant el 2018. Aquest fet suposa una desacceleració del ritme de creixement en 0,5 p.p. en relació amb el creixement experimentat durant el 2017. Malgrat això, el conjunt de la Xarxa es manté amb creixements més elevats que no pas el conjunt de Catalunya (+3,7%). Aquest any, hi destaquen, amb creixements importants, Sabadell (+14,9%), Vic (+9,7%) i Granollers (+7,2%), encara que també cal esmentar els casos de Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Vic per haver estat molt per sobre del nombre d’assalariats del 2008, amb una variació del +32,0%, +29,0% i +27,4%, respectivament. Pel que fa al procés de recuperació, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i el Prat de Llobregat han tingut més dinamisme i se situen més lluny del seu mínim històric analitzat.

Amb la finalitat d’aprofundir en la tipologia de municipi —és a dir, si és un pol d’atracció de treballadors d’altres municipis—, creiem important creuar el nombre de persones actives amb el d’assalariades. Gràcies a això obtenim que ciutats com ara el Prat de Llobregat (amb 133 assalariats per cada 100 actius) i Barberà del Vallès (116) tenen uns índexs de persones assalariades molt elevats perquè són els centres amb més concentració d’activitat econòmica del seu entorn. En la banda contrària, hi trobem ciutats més residencials com ara Santa Coloma de Gramenet (17), Badalona (42)i Mollet del Vallès (42).

Pel que fa als resultats relacionats amb les persones afiliades al règim d’autònoms, l’evolució global de la Xarxa ha estat estable (+0,3%). Els municipis que creixen en autònoms a nivells més elevats són Sant Feliu de Llobregat (+2,6%), Badalona (+2,5%) i Mataró (+2,3%); en canvi, els que han patit els descensos més importants són Vic (-16,6%), Viladecans (-0,5%) i Barberà del Vallès (-0,4%). Cal destacar que el decreixement de Vic es degut a un canvi en el model productiu de l’agroindústria, en què treballadors autònoms de falses cooperatives vinculades als escorxadors van ser contractats al règim general d’assalariats.

Resulta molt interessant veure la relació de les persones autònomes respecte de les persones assalariades. Com en anys anteriors, Santa Coloma de Gramenet continua sent el municipi que presenta una ràtio més alta, amb 62 autònoms per cada 100 assalariats, seguida a certa distància Badalona, amb 29. En el sentit oposat, ens trobem amb el Prat de Llobregat i Barberà del Vallès, amb 7 i 11 treballadors autònoms per cada 100 assalariats, respectivament.

Continuant amb la informació obtinguda a partir dels registres de la Seguretat Social, resta la informació relativa a les empreses o comptes de cotització donats d’alta a les diverses ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat. La variació interanual ha estat positiva en el conjunt dels municipis (+1,1%); malgrat això, però, el pes del conjunt de la Xarxa sobre el total de Catalunya (15,6%) encara es manté per sota dels nivells del 2008 (16,0%). Els municipis que han crescut més aquest darrer any són Barberà del Vallès (+3,8%) i el Prat de Llobregat (+3,1%), mentre que,a l’altra banda, els que més han decrescut són Vic (-2,8%), Viladecans (-0,6%) i Cerdanyola del Vallès (-0,7%).

Combinant les dades d’assalariats i del nombre d’empreses podem establir la grandària de les empreses de cada municipi. El conjunt de la Xarxa continua amb una mitjana per sobre dels 10 treballadors assalariats per empresa (10,7), lleugerament per sobre la xifra que hi ha per a tot Catalunya (10,6). El Prat de Llobregat destaca per presentar el nombre més elevat d’assalariats per empresa (22) i se situa a una distància considerable del segon, del tercer i del quart municipi, que en aquest cas són Cerdanyola del Vallès (14,1),  Barberà del Vallès (13,2) i Sant Feliu de Llobregat (12,3). Per contra, Santa Coloma de Gramenet es manté com el municipi amb un nombre més baix de persones assalariades per empresa (5,3) i se situa a una distància significativa del segon i tercer municipi, que són Badalona (8,7) i Terrassa (9,8). Els municipis que han crescut més en la grandària mitjana de les empreses són Sabadell (+13,9%) i Vic (+12,9%), mentre que els únics que han reduït la mida empresarial són Mollet del Vallès (-9,1%) i Barberà del Vallès (-0,4%). Ara bé, cal assenyalar que el creixement de Sabadell està condicionat per canvis en el registre dels centres de cotització dels treballadors del Departament d’Educació i del Banc de Sabadell, mentre que a Vic té a veure amb el canvi d’afiliació dels autònoms de l’agroindústria. Els següents que més han crescut són Cerdanyola del Vallès (+5,9%) i Viladecans (+5,6%).

En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement comprovem que Cerdanyola del Vallès (64,6%) continua sent el municipi que concentra més percentatge d’assalariats en aquests sectors. A continuació, hi trobem Sant Feliu de Llobregat, amb un percentatge també molt elevat (58,8%), seguit de Mataró (53,4%) i Manresa (52,2%). Cal assenyalar que aquests tres municipis tenen les seus territorials del Departament d’Educació, on s’imputen el conjunt de treballadors de les àrees territorials independentment d’on treballin. En el conjunt de la Xarxa, aquests sectors concentren el 40,7% dels assalariats, per sota del registre de Catalunya (45,0%). Barberà del Vallès (24,0%) i Viladecans (28,5%) són els municipis on aquests sectors presenten un pes relatiu més baix.

Un dels indicadors que presenta una divergència més important entre els municipis que formen part de la Xarxa és, sens dubte, el PIB per habitant. Les darreres dades disponibles del PIB per habitant són de l’any 2017. El Prat de Llobregat és, amb diferència, la ciutat que presenta un PIB per habitant més elevat, amb una capacitat productiva de 64.898,20 € per habitant, seguit de Barberà del Vallès, amb54.026,56 €. A l’altra banda se situa Santa Coloma de Gramenet, amb uns resultats d'11.769,86 € per habitant i Badalona, amb 19.473,89 €. La mitjana del Perfil de la Ciutat (24.743,70 €) és inferior a la mitjana de Catalunya (31.055,48 €).

L’indicador que fa referència a l’IRPF per declarant (base imposable) ens pot apropar a la capacitat adquisitiva de les persones del municipi. Les darreres dades disponibles de l’IRPF per habitant són de l’any 2016. Santa Coloma de Gramenet se situa novament a la part baixa del quadre (17.193,05 € per declarant), seguit de Mataró (19.480,06 €) i de Badalona (20.335,26 €), mentre que Cerdanyola del Vallès continua sent el municipi amb un valor més alt (24.749,86 €), seguit de Sant Feliu de Llobregat (24.146,33 €) i de Granollers (22.582,21 €).

Pel que fa a l’índex d’especialització, per tal de determinar si un municipi està especialitzat en una activitat ha de complir dos requisits: si és un municipi que aglutina bona part dels llocs de treball d’aquella activitat en el conjunt de Catalunya i si aquella activitat té un pes rellevant en el conjunt de l’economia del municipi. En aquest sentit, l’activitat amb més índex d’especialització per municipi són:

• Badalona: comerç al detall (0,68)

• Barberà del Vallès: indústria del cuir i del calçat (18,86)

• Cerdanyola del Vallès: recerca i desenvolupament (2,89)

• Granollers: indústries químiques (1,00)

• Manresa: Administració pública (0,72)

• Mataró: confecció de peces de vestir (1,94)

• Mollet del Vallès: fabricació de productes farmacèutics (1,22)

• El Prat de Llobregat: transport aeri (19,36)

• Sabadell: mediació financera (1,92)

• Sant Feliu de Llobregat: Administració pública (3,18)

• Santa Coloma de Gramenet: confecció de peces de vestir (0,72)

• Terrassa: activitats sanitàries (0,53)

• Vic: indústries de productes alimentaris (3,23)

• Viladecans: transport terrestre (0,79)

En darrer terme, a través de l’anàlisi shift-share es descompon l’evolució de les persones assalariades, durant l’any 2018 i de tota la sèrie històrica 2008-2018, de cadascun dels catorze municipis que configuren la Xarxa en tres factors: la dinàmica general, la dinàmica pròpia i l’estructura productiva.

Quant a la dinàmica global, s’observa un canvi de tendència al desembre del 2017 a causa de la petita desacceleració que va tenir lloc a Catalunya. Els municipis on ha tingut més impacte la dinàmica de l’economia catalana són Badalona i Cerdanyola.

Quant a l’estructura productiva del conjunt del Perfil de la Ciutat, per primer cop en tota la sèrie històrica aporta valors positius des del juny del 2018. Ara bé, s’observen resultats força divergents entres els diversos municipis. D’una banda, els que tenen un pes rellevant en el transport aeri (el Prat de Llobregat), l’arquitectura i les enginyeries (Cerdanyola del Vallès i Vic), els serveis de tecnologia de la informació (Viladecans i Vic) i l’agroindústria (Vic), que són sectors amb un fort creixement sectorial a Catalunya en el darrer any, han vist com l’estructura productiva contribuïa a crear més llocs de treball. De l’altra, els municipis amb un fort pes del comerç s’han vist perjudicats, ja que el comerç ha estat un sector amb un dinamisme inferior a la mitjana.

Finalment, aquest any destaca el creixement en dinàmica pròpia pels canvis dels comptes de cotització de les seus territorials del Departament d’Educació, que passen de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, Mataró, Manresa i Sabadell.

La cohesió social i les condicions de vida que es donen en un territori venen determinades per diversos factors que influeixen, en diferent grau, en el benestar i en la qualitat de vida de les persones que els habiten. Aquests factors es vinculen i relacionen amb qüestions educacionals, d’equipaments o amb el nivell de renda, entre d’altres. Així, els col·lectius amb risc d’exclusió social es veuran amb la necessitat de requerir, en major mesura, els serveis que minorin aquest risc i que, alhora, aconsegueixin incrementar les possibilitats d’allunyar-se d’aquesta situació d’exclusió.

Com a conseqüència de l’envelliment continu que està vivint la societat, ens trobem que un dels col·lectius amb risc d’exclusió social és el de la gent gran. Per a aquestes persones és clau disposar d’una sèrie de serveis i d’equipaments que els ajudin a fer front a les seves necessitats i que actuïn de primer suport davant situacions en què no hi ha família al darrere. És per això que, entre d’altres, un indicador que ens sembla adient d’analitzar és el del quocient entre el nombre de places en centres de dia i el nombre d’habitants de 85 i més anys. Així, el nombre de la població d’aquesta edat ha augmentat un any més, tant a Catalunya com a tots els municipis de la Xarxa, fixant un nou màxim en la sèrie. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, l’indicador referit al nombre de places en centres de dia amb relació a les persones de 85 anys i més ha baixat interanualment en 0,4 p.p., convertint-se en la xifra agregada més baixa de tota la sèrie.

Entre els municipis que presenten unes taxes de places de centre de dia més baixes tenim, en ordre ascendent, Sant Feliu de Llobregat (4,91%), Badalona (5,07%), Viladecans i Granollers (5,13%). En el sentit contrari, destaca Mollet del Vallès (11,56%), Barberà del Vallès (11,42%) i Vic (10,99%), que són els municipis que tenen les taxes més elevades de places de centre de dia al 2018. Pel que fa a l’evolució experimentada en el darrer any, més enllà de la foto del moment, comprovem que la taxa ha baixat a tots els municipis integrants de la Xarxa respecte de l’any 2017, excepte en el cas de Manresa. A més, la capital del Bages destaca com l’únic municipi en què s’ha incrementat el nombre de places de centres de dia (31 més), mentre que ha disminuït en altres municipis com ara Mataró (-50), Vic (-20) o Badalona (-10).

En la part oposada de la piràmide demogràfica tenim el col·lectiu infantil i jove, que són també considerats com a col·lectius prioritaris en l’anàlisi dels riscos de l’exclusió social, sobre els quals analitzem l’escolarització no obligatòria (fins als cinc anys) i la taxa de no graduats del cicle d’educació secundària obligatòria (4t d'ESO), que en el curs 2016-2017 experimenta un petit repunt de fracàs escolar tant en l’àmbit català com en l’àmbit agregat de la Xarxa.

D’entre els municipis que tenen una taxa d’escolarització més elevada tenim, en primer lloc, Cerdanyola del Vallès (80,1% i +11,5 p.p. respecte de Catalunya), seguit de Sant Feliu de Llobregat (76,8% i +8,3 p.p.) i Granollers (74,7% i +6,2 p.p.). En l’altre extrem, destacant per sobre de la resta, hi trobem Santa Coloma de Gramenet (59,7% i -8,8 p.p. per sota de Catalunya), Viladecans (61,4% i -7,1 p.p.), i Vic i Barberà del Vallès (63,6% i -4,9 p.p.). Quant a les evolucions interanuals registrades, podem veure que nou dels catorze municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat han incrementat el seu índex d’escolarització. 

La taxa de no graduats de 4t d’ESO per al conjunt de municipis de la Xarxa del curs 2016-2017 se situa en el 17,6% —clarament per sobre de la taxa de no graduats catalana (11,4%)— i s’ha reduït en cinc dels catorze municipis, havent-se reduït de manera més notòria al municipi de Sabadell. L’increment més elevat respecte de l’any passat ha estat a Badalona, ja que la taxa de fracàs escolar d’aquest municipi se situa com la segona més alta tot just per darrere de la de Santa Coloma de Gramenet.

Tal com apuntàvem inicialment, la posició de les persones en el mercat de treball determina les seves condicions de vida i el seu benestar. Així, doncs, considerem important analitzar el comportament de l’atur de llarga durada als territoris que conformen la Xarxa Perfil de la Ciutat. El pes dels aturats de llarga durada respecte del total d’aturats és del 42,5% a tota la Xarxa (-0,4 p.p. respecte de l’any 2017), tot i que continua sent +4,1 p.p. més elevat que a tot Catalunya. Les ciutats amb un pes d’aturats de llarga durada més gran són Terrassa (45,75%), Mataró (45,26%) i Terrassa (45,11%), mentre que entre els municipis que presenten els percentatges més baixos hi ha Vic (36,53%), Sant Feliu de Llobregat (36,98%), el Prat de Llobregat (37,63%) i Granollers (38,44%).

En aquest 2018, el pes dels desocupats de llarga durada s’ha continuat reduint i s’ha establert la xifra més baixa des de l’any 2011, quan encara no arribava al 40%. Malgrat l’evolució favorable dels darrers anys, les xifres d’atur de llarga durada estan lluny de representar menys d’una tercera part, tal com ho feien abans de la crisi econòmica viscuda. Això significa que hi ha un important nombre de persones o col·lectius que s’han quedat fora del mercat laboral i que tenen una reintegració ocupacional difícil a curt termini.

El nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) per cada mil habitants és un dels indicadors de cobertura de la demanda de serveis socials bàsics, que són l’accés immediat al primer nivell del sistema català de serveis socials.

L’any 2018, el valor mitjà de l’indicador per al conjunt dels municipis de la Xarxa dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) va ser de 151 per cada mil habitants, resultat que és superior al que va registrar-se l’any 2017. Entre els municipis de la Xarxa, un any més, Cerdanyola del Vallès és l’únic que supera els 200 usuaris per cada mil habitants, amb 288, quedant Terrassa i Manresa prop d’aquesta xifra rodona, amb 190 i 186, respectivament.

La crisi econòmica ha impulsat l’augment d’aquest indicador a la Xarxa, ja que s’ha passat dels 130 usuaris dels SBAS per cada mil habitants al 2009 als 154 de màxims del 2013 i del 2016, fins als 151 que registrem enguany. En el darrer any, l’indicador ha crescut en cinc dels catorze municipis: a Cerdanyola del Vallès és on més ha augmentat (24 usuaris més), mentre que en el sentit contrari trobem unes davallades amb certa intensitat a Viladecans (-11) i a Santa Coloma de Gramenet (-10).

Continuant amb la línia d’indicadors vinculats a serveis socials de les ciutats, ens interessa conèixer el nombre de beneficiaris de les rendes mínimes d’inserció (RMI), ja que ens pot donar una idea aproximada del grau de necessitat econòmica de la població. Per fer les valoracions d’aquest indicador, agafarem la referència del 2017, ja que per a l’any 2018 hi ha diversos municipis de la Xarxa sense resultats. Així, en el conjunt de la Xarxa, la ràtio de beneficiaris de l‘RMI per cada mil habitants del 2017 ha baixat notòriament respecte de l’any 2016, establint-se en el 10,3. D’entre els municipis de la Xarxa, Mataró, amb una ràtio de 21, seguit de Terrassa (19,2) i de Badalona (18,6), destaquen mínimament per sobre de la resta. Les xifres més baixes d’aquest indicador les trobem a Sant Feliu de Llobregat (1) i a Barberà del Vallès (5,1), mentre que no hi ha dades per als municipis de Manresa i Santa Coloma de Gramenet.

El nombre de persones usuàries amb un pla individual d’atenció (PIA) vigent —del seguiment del qual és responsable l‘SBAS— per al foment de l’autonomia personal és 25 per mil habitants a la Xarxa, +1,2 punts per mil habitants més que al 2017. Per municipis, hi destaquen Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès, amb uns valors de 52,9 i 40,9, respectivament, trobant-nos amb els nivells més baixos a Sant Feliu de Llobregat (15,8) i a Mataró (17).

La variació en el darrer any de l’indicador d’usuaris amb PIA presenta un increment en onze dels catorze municipis, destacant els augments de Barberà del Vallès (+4,9), Manresa (+3) i Mollet del Vallès (+2,9). Quant a la variació per al període 2009-2018, tots els municipis de la Xarxa han vist créixer, en diverses intensitats, les persones usuàries PIA (queden fora d’aquesta comparativa Barberà del Vallès, del que disposem de dades des del 2012, i Sant Feliu de Llobregat, que les tenim des del 2017). Les necessitats socials es mantenen i l’avenç de l’acció municipal reverteix en la millora de la cohesió social i en la garantia de les condicions de vida per als ciutadans afectats per la crisi econòmica.

Per a l’any 2016, la renda neta mitjana anual per llar a la Xarxa se situava en els 32.231 euros, sensiblement per sobre de Catalunya, que era de 31.339 euros. Un any més, Cerdanyola del Vallès (37.413) se situa clarament com el municipi amb un nivell de renda més gran en la Xarxa Perfil de la Ciutat, seguit per Sant Feliu de Llobregat (36.114). A la parta baixa d’aquest rànquing hi ha Santa Coloma de Gramenet (26.874 euros/llar), Mataró (29.515) i Badalona (29.847). La diferència entre el municipi amb la renda neta mitjana anual per llar més elevada i el que la té més baixa és de 10.539 euros per llar, diferència que se situa a prop dels mil euros superior a la de l’any anterior. Per últim, tots els municipis de la Xarxa han vist com la renda neta mitjana anual per llar augmentava entre els anys 2015 i 2016.

Els dos darrers indicadors inclosos en el capítol de benestar social aporten informació a escala de partit judicial, en lloc de municipal, però són prou importants —i sovint tractats en els mitjans de comunicació— com per no tenir-los en compte. En aquest context, cal tenir en compte que Barberà del Vallès pertany al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, motiu pel qual comparteixen els mateixos valors en els dos indicadors que es descriuen tot seguit, i que Viladecans pertany al partit judicial de Gavà.

El primer contempla un dels temes més controvertits durant aquesta crisi econòmica, com ara són les execucions hipotecàries. L’any 2012 va ser l’any en què es va registrar el nombre més gran d’execucions hipotecàries ingressades a la Xarxa i l’any 2012 va ser l’any en què es van registrar els màxims a Catalunya. Des de l’any 2013, el nombre d’execucions s’ha anat reduint progressivament, experimentant un petit repunt en aquest darrer 2018, seguint una tendència similar a la catalana. De manera individual, el municipi que al 2018 registra una major taxa d’execucions hipotecàries és Santa Coloma de Gramenet, amb 2,28 execucions per cada 1.000 habitants, seguida de Granollers (0,94) i Terrassa (0,77).

El segon indicador quantifica els delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants i ofereix una altra visió del prisma de cohesió del municipi; en aquest cas, d’una de les possibles causes i situacions de risc social. L’any 2018, les dades sobre els delictes ingressats per cada mil habitants per violència de gènere a la Xarxa va ser inferior a la de Catalunya; en concret, de 3,23 en el cas del Perfil de la Ciutat enfront dels 3,43 de Catalunya. Val a dir, però, que en ambdós casos s’ha incrementat la xifra respecte de l’any anterior: 0,3 p.p. en el cas de la Xarxa i 0,19 p.p. en el de Catalunya.

El partit judicial de Gavà —al que pertany Viladecans— és el que registra un major nombre de delictes ingressats per violència de gènere, amb 6,27 per mil habitants. En segon lloc, hi trobem el partit judicial de Santa Coloma de Gramenet, amb una taxa de 4,13, i en tercer lloc, el de Badalona, amb un 3,94. En el sentit contrari, els valors més baixos són els registrats als partits judicials de Cerdanyola del Vallès —que és compartit amb Barberà del Vallès—, amb un 2,17 per cada mil habitants, seguit de Sabadell (2,26). Cal comentar que els resultats registrats per al 2018 presenten un increment, en major o menor mesura, per a totes les ciutats de la Xarxa amb l’excepció del Prat de Llobregat, que veu com la seva taxa es redueix en prop d’un punt i passa del 3,66 al 2,74.

Per valorar la sostenibilitat ambiental dels municipis es calculen tres tipus d’indicadors: de model, que descriuen l’estructura territorial; de flux, que informen sobre els cicles d’energia i matèria des de la seva producció fins a la seva distribució-consum, tractament i reutilització; i de qualitat, que ens informen sobre l’estat i les condicions del medi ambient.

La majoria dels indicadors escollits corresponen als indicadors de flux, ja que fan referència al consum energètic, la generació de residus, la motorització i el consum d’aigua. Els quatre restants són dos indicadors de model —l’artificialització del sòl i el potencial de creixement urbanístic— i dos de qualitat —la qualitat de l’aire i la ràtio de mitjana anual de PM₁₀ i de NO₂ vers el valor límit establert per la legislació.

En aquest informe s’ha eliminat l’indicador de les emissions de CO₂ en no tenir cap font d’informació d’aquest indicador més enllà de l’any 2014. Al mateix temps, s’hi ha afegit un nou indicador que no estava disponible en versions anteriors, com és el preu de l’aigua per cada municipi. Per últim, cal comentar que aquest 2019 s’incorpora al Perfil de la Ciutat el municipi de Sant Feliu de Llobregat i que en causen baixa els de Girona i Rubí.

L’expansió dels nuclis urbans i l’artificialització del sòl, conseqüència dels diversos models de planificació urbanística, mostren grans diferències entre municipis. Des del punt de vista del model de ciutat, les ciutats compactes amb densitats d’habitants elevades en sòl urbà —com ara Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, per aquest ordre— tenen menys del 40% del seu terme municipal protegit de l’expansió urbanística; és a dir, com a sòl no urbanitzable. Gairebé amb aquest nivell de protecció trobem Granollers, amb un 40,78% del territori protegit. En el tram que va del 41% al 60 % de sòl no urbanitzable, hi ha Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Viladecans i Mataró, seguint l’ordre respectiu, sent Sabadell un municipi amb el 43,05% de sòl no urbanitzable i Mataró, un territori amb el 51,95%. Els municipis amb més espai classificat com a sòl no urbanitzable són, en ordre decreixent: Manresa, Sant Feliu de Llobregat, Vic i Terrassa, els quals han aconseguit mantenir l’expansió urbanística per sota del 40% del seu terme municipal. Així mateix, el potencial de creixement urbanístic, que mostra el marge d’esgotament del sòl urbanitzable planificat de cada nucli, revela diferències molt importants entre municipis. D’una banda, hi ha municipis que tenen pràcticament esgotat el marge de creixement, amb menys del 5% de sòl disponible, com ara Badalona, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. De l’altra, hi ha municipis amb un marge important de creixement, de més del 50%, com ara Viladecans i Cerdanyola del Vallès. Entre mig, hi ha una franja que va del 20 al 50% de sòl disponible on trobem municipis com ara Granollers, Mataró, Manresa, Sabadell i Vic. Per últim, en el valor límit, i degut a les seves peculiaritats amb un nivell excepcional de potencial de creixement, hi trobem el cas del Prat de Llobregat, amb molt més sòl urbanitzable que no pas urbanitzat: 244,48%.

Pel que fa al consum energètic per habitant, que inclou tant el consum elèctric com el tèrmic (gas natural), s’aprecien a grans trets tres franges de municipis consumidors. La primera, formada per municipis amb un consum energètic de fins a 5.000 kWh/habitant i any: Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. La segona franja està formada per municipis amb un consum energètic d’entre 5.000 i 10.000 kWh/h./any: Manresa, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Viladecans. La tercera franja, dels 10.000 als 15.000 kWh/h./any, queda formada pels municipis de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Granollers i Vic. Per últim, hi ha un municipi que queda al marge d’aquesta classificació amb un valor de consum energètic màxim que és el Prat del Llobregat, amb 22.407 kWh/h./any. Una possible explicació del per què d’aquest consum podria ser la gran quantitat d’indústria i també d’empreses de logística i de transport que hi ha al municipi degut a la proximitat amb l’aeroport.

Els indicadors de residus domèstics informen sobre el percentatge de residus reciclats i el volum de residus generats per càpita i dia. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, la taxa de recollida selectiva se situa en el 34,3%, el mateix percentatge que l’any anterior. No obstant això, s’hi amaguen diferències importants entre els municipis de la Xarxa i, a més, cal destacar que aquesta recollida selectiva se situa per sota de la mitjana catalana (41,8%). Santa Coloma té la taxa més modesta (21,43%) i Vic la més alta (53,10%), amb una diferència entre ambdues localitats de més de 30 punts. També cal destacar l’esforç en la taxa de Manresa (43,31%) i del Prat de Llobregat (39,54%), el primer d’ells per sobre de la mitjana de Catalunya.

A diferència de l’indicador anterior (molt condicionat per les polítiques públiques i sistemes de recollida i pel nivell de conscienciació de la ciutadania), la intensitat de generació de residus s’associa a unes pautes de consum i conscienciació ciutadana i a uns nivells de renda concrets i, per tant, a la crisi econòmica. En el conjunt de la Xarxa, l’indicador augmenta lleugerament des del 2013, passant d’1,05 a 1,18 kg/h./dia (any 2018). Els municipis que presenten la xifra més elevada són Manresa i Mataró (ambdós amb 1,28 kg/h./dia), seguits de Vic i el Prat de Llobregat (1,27 kg/h./dia als dos municipis) i Cerdanyola del Vallès (1,24 kg/h./dia). Per contra, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet presenten una xifra d’intensitat de generació més baixa, d’1,05 i d’1,06 kg/h./dia, respectivament. Cal destacar que tots els municipis de la Xarxa mantenen uns nivells d’intensitat en generació de residus inferiors a la mitjana catalana, que és d’1,43 kilograms per habitant i dia.

La mobilitat és un dels vectors clau de la sostenibilitat del transport en vehicles privats impulsats per combustibles fòssils, principals emissors de contaminats derivats de la combustió (CO₂ i gasos d’efecte hivernacle, òxids de nitrogen i partícules) que incideixen en la qualitat de l’aire i en la salut. Els efectes de la mobilitat sobre la sostenibilitat ambiental depenen tant del volum de vehicles presents al municipi com de les pautes de mobilitat de les persones.

L’índex de motorització ens informa del nombre de vehicles per habitant dels municipis de la Xarxa. El parc de vehicles està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic que hi ha disponibles. Així, Santa Coloma de Gramenet presenta l’índex més baix, amb un total de 456,2 vehicles/1.000 h., molt lluny de la mitjana de la Xarxa que se situa en els 612,3 vehicles/1.000 h. En el cas contrari, hi destaca Barberà del Vallès amb 730,5 vehicles/1.000 h. Una possible explicació d’aquests índexs més elevats podria estar relacionada amb la presència d’empreses al municipi amb un parc de vehicles elevat. Des del 2012, els municipis en els quals més ha augmentat l’índex de vehicles per habitant són Mataró i Mollet del Vallès, on l’indicador ha crescut un 5,83% i 5,68%, respectivament. La tendència d’aquest indicador ha estat d’augment en els darrers anys. En concret, des de l’any 2012, tots els municipis presenten increments pel que fa a l’índex de motorització. De la mateixa manera, i si comparem l’indicador d’enguany amb el de l’any passat (2017), no hi ha cap municipi en què s’hagi reduït el nombre de vehicles.

Els indicadors comuns disponibles que ens permeten mesurar la qualitat del medi ambient als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan referència a la qualitat de l’aire, condicionada tant pel volum d’emissions com pels factors meteorològics. L’índex de qualitat de l’aire a Catalunya (ICQA)—que és un indicador sintètic a partir de les dades recollides per la xarxa d’estacions automàtiques de vigilància— té la millor valoració a Santa Coloma de Gramenet, amb un índex de 67,2. Entre els municipis de la Xarxa de la província de Barcelona, l’indicador té una bona valoració a Viladecans, el Prat de Llobregat i Barberà el Vallès. La resta, tret de Granollers, es manté amb una qualificació satisfactòria: ICQA>50. Pel que fa a l’evolució d’aquest indicador durant l’últim any, la majoria dels municipis de la Xarxa han millorat el seu ICQA, amb les excepcions de Barberà del Vallès, Mataró i Vic.

Els tres principals contaminants en l’ICQA que provoquen problemes en la qualitat de l’aire són les partícules en suspensió PM₁₀ (de diàmetre inferior a les 10 micres), els òxids de nitrogen i l'ozó. És per això que s’inclou el valor límit diari de partícules —PM₁₀, quantificat com a percentil 90,4— permès per la legislació, que ha de ser inferior a 50.

Aquest indicador ha millorat els darrers anys, amb menys superacions del valor límit diari. L’any 2015, Granollers i Mollet del Vallès superaven el màxim permès legalment i l’any 2016 tots els municipis de la Xarxa tenien un percentil inferior a 50, tendència que s’ha mantingut durant el 2017, a excepció del municipi de Vic, que l’ha superat amb un valor de 54. Els millors comportaments de l’indicador els trobem a Viladecans, Terrassa i Mataró, amb valors de 29, 30 i 33 µg/m³, respectivament. Els municipis de la Xarxa en general han registrat una millora d’aquest indicador respecte de l’any 2016. No obstant això, alguns municipis, com ara Vic, Santa Coloma de Gramenet, Barberà del Vallès, Badalona, Manresa, Mataró i Viladecans, han obtingut un lleuger increment en les concentracions d’aquests contaminants.

Pel que fa al consum d’aigua per habitant —incloent-hi el consum en la indústria—, el Prat de Llobregat continua mantenint un valor destacat per sobre de la resta, amb 312,83 l/h./dia. L’evolució d’aquest indicador respecte de l’any passat ha estat d’un lleuger decreixement (-0,08%) en relació amb el conjunt dels municipis de la Xarxa. Mentre que els municipis amb un major decreixement han estat el Prat de Llobregat i Mataró amb un -4,96% i -4,19%, respectivament, també hi ha hagut municipis que han augmentat el consum d’aigua per habitant. Els que han presentat un augment més gran són Mollet del Vallès (4,19%), Badalona i Sant Feliu de Llobregat (ambdós amb 2,43%). Cal notar que el consum d’aigua dels municipis de la Xarxa se situa en els 167,70 l/h./dia, per sota de la mitjana catalana de 218,77 l/h./dia, i només superada pel Prat del Llobregat i Vic.

Per últim, pel que fa al preu de l’aigua, cal destacar que la mitjana de municipis de la Xarxa és de 2,16€/m³, tot i existir diferències destacables entre ells. Els municipis amb un cost superior de l’aigua són Mataró (2,63€/m³), seguit de Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, tots ells amb un cost de 2,48€/m³. Per contra, el municipi amb el cost de l’aigua més baix és Mollet del Vallès, amb 1,44€/m³. Cal destacar l’important augment en el preu de l’aigua des de l’any 2010, ja que s’ha produït un increment total del 46,32% de la mitjana dels municipis de la Xarxa.

Entre els catorze municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat tenen una previsió pressupostària definitiva per l’exercici 2017 de 1.798 milions d’euros (MEUR), la qual cosa suposa una mitjana de 128,4 MEUR per municipi. El municipi amb una previsió pressupostària definitiva més gran és Sabadell (284,3 MEUR) i el que registra una previsió pressupostària definitiva més petita és Barberà del Vallès (51,4 MEUR). La correlació entre el pressupost dels ajuntaments i el nombre d’habitants és directa.

A l’hora d’expressar la informació de les finances municipals amb relació al nombre d’habitants es perden les correlacions. Els ajuntaments del Prat de Llobregat, Barberà del Vallès i Granollers són els que registren una despesa per càpita més gran. La despesa d’aquestes ciutats és de 1.492, 1.220 i 1.202 euros per habitant, respectivament. Les ciutats amb un nivell de despesa per càpita més baix són Badalona (770 €/h.) i Terrassa (868 €/h.).

Els indicadors de la inversió per habitant i esforç inversor mantenen una certa correlació. Així mateix, les siluetes que es desprenen de la representació gràfica dels dos indicadors són similars. Al llarg de l’any 2017, hi ha dos municipis que han registrat una inversió de més de 200 €/h., que són el Prat de Llobregat (236 €/h.) i Sant Feliu de Llobregat (208 €/h.). Els dos municipis que han destinat una menor part de les seves obligacions reconegudes netes a inversió són Cerdanyola del Vallès (23 €/h.) i Badalona (25 €/h.).

També es registra, fins a cert punt, una correlació entre l’indicador del pes del deute i l’indicador de les despeses financeres per habitant. Un indicador vàlid per mesurar el nivell d’endeutament d’un municipi és a partir de la ràtio entre el deute viu sobre el pressupost municipal. Prenent aquest indicador com a referència, s’obté que els municipis amb un major pes del deute són Mataró (73,8%) i Terrassa (42,3%), mentre que els municipis amb un menor endeutament són el Prat de Llobregat (0,8%) i Barberà del Vallès (4,7%). Els dos municipis de la xarxa amb més despeses financeres per càpita són Viladecans (18 €/h.) i Manresa (16 €/h.), mentre que els municipis que dediquen menors quanties a despeses financeres són el Prat de Llobregat (1 €/h.), Cerdanyola del Vallès (2 €/h.) i Badalona (3 €/h.).

Entre les catorze ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat han destinat 176,0 MEUR a despeses socials, la qual cosa implica una despesa social de 127 €/h. El Prat de Llobregat és el municipi de la xarxa que destina més despeses socials per càpita (208 €/h.) i Mollet del Vallès, el que menys (70 €/h.).

El municipi de la Xarxa que destina una menor part del seu pressupost a despeses de personal és Badalona:el 20,0% del pressupost municipal és per a despeses de personal; el 24,6%, per a béns i serveis, i el 23,3%, per a inversions.

Barberà del Vallès és el segon municipi en despeses de béns i serveis. Així, el 33,6% del pressupost de Barberà es dedica a despeses del capítol 2, que són despeses corrents en béns i serveis. Tanmateix, Barberà del Vallès és un dels tres municipis de la Xarxa que obté més de la meitat dels seus ingressos d’impostos directes i taxes. El 53,0% del pressupost d’ingressos del municipi procedeix del capítol 1 (impostos directes) i del capítol 3 (taxes).

Cerdanyola del Vallès destina el 29,7% del seu pressupost a despeses de personal i el 31,6% a despeses corrents de béns i serveis. Quant als ingressos, el 49,7% del pressupost de l’Ajuntament procedeix d’impostos directes i de taxes.

Granollers és el segon municipi de la Xarxa que destina una major part del seu pressupost a despeses del capítol 1 (personal), ja que el 35,0% del pressupost de l’Ajuntament es destina a despeses de personal.

El municipi de la Xarxa que obté una major part dels seus ingressos a partir d’impostos directes i taxes és Manresa. El 37,8% dels 98,2 MEUR del pressupost de l’Ajuntament de Manresa procedeix d’impostos directes i el 28,2%, de taxes.

Mataró és el tercer municipi de la Xarxa Perfil de la Ciutat que destina una major part del seu pressupost a despeses de personal, un34,1%. El 26,2% del pressupost del municipi es destina a despeses corrents de béns i serveis (capítol 2) i el 13,4% a inversions reals (capítol 7).

Mollet del Vallès és el municipi de la Xarxa que destina una major part del seu pressupost a despeses corrents de béns i serveis (33,9%). Dels 62,2 MEUR de pressupost del municipi, 17,7 MEUR procedeixen d’impostos directes i 13,3, de taxes.

El Prat de Llobregat és el municipi de la Xarxa Perfil de la Ciutat que obté una major part dels ingressos a partir d’impostos directes (39,8%) i, alhora, és el municipi que obté menys ingressos de taxes (4,6%). Pel que fa a les despeses, el Prat de Llobregat és el municipi de la xarxa que destina una major part del seu pressupost a inversions reals (31,5%).

La ciutat de la Xarxa amb un pressupost més gran és Sabadell, amb 284,3 MEUR. La ciutat destina el 21,4% del pressupost a despeses de personal,el 26,4% a despeses corrents de béns i serveis i el 20,2% a inversions reals (capítol 6).

Sant Feliu de Llobregat és el municipi de la Xarxa que dedica una major part del seu pressupost a les despeses de personal i a les despeses corrents en béns i serveis; en concret, el 61,7% del pressupost de l’Ajuntament es destina als capítols 1 i 2 del pressupost. Al mateix temps, les inversions reals representen el 23,3% del pressupost.

Santa Coloma de Gramenet és el municipi de la Xarxa que obté una menor part del seu pressupost d’ingressos d’impostos directes (20,4%); en total, 31,7 dels 155,5 MEUR del pressupost del municipi procedeixen d’impostos directes i 17,1 MEUR, de taxes.

De la Xarxa Perfil de la Ciutat, l’Ajuntament de Terrassa és el que destina una major part del seu pressupost a despeses del primer capítol. Així, doncs, el 37,0% dels 207,9 MEUR de pressupost de Terrassa es destinen a despeses de personal. Alhora, Terrassa és el segon municipi de la Xarxa que obté una major part dels seus ingressos dels impostos directes (38,6%).

Vic destina el 23,7% dels seus 59,2 MEUR de pressupost a despeses de personal, el 22,2% a despeses corrents i el 21,4% a inversions reals. De la part del pressupost d’ingressos, el 32,1% procedeix d’impostos directes i el 15,2%,de taxes.

Viladecans és el segon municipi de la Xarxa en destinar una major part del seu pressupost a inversions reals. El 25,8% dels 99,6 MEUR de pressupost del municipi es destinen a inversions reals, el 23,6% a despeses de personal i el 29,0% a despeses corrents en béns i serveis.