Anuari del Perfil de la Ciutat 2018

Població, superfície, densitat de població i classificació del sòl

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de població, superfície, densitat de població i classificació del sòl, a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatPoblacióSuperfície del terme municipal segons classificació del sòlDensitat de població
Total (ha)Urbà (%)Urbanitzable (%)No urbanitzable (%)Bruta (hab./ ha. total)Neta (hab./ ha. sòl urbà)
Badalona215.8482.11861,71%1,59%36,70%101,90165,10
Barberà del Vallès32.86083075,43%19,10%22,66%39,5852,48
Cerdanyola del Vallès57.7233.05731,55%20,97%47,48%18,8859,85
Granollers60.6951.49246,65%12,58%40,77%40,6987,23
Manresa75.1524.16517,60%7,83%74,57%18,04102,50
Mataró126.1272.25135,38%12,62%52,00%56,02158,30
Mollet del Vallès51.1281.08052,37%2,33%45,30%47,3290,37
Prat de Llobregat (el)63.8973.31121,00%48,22%30,78%19,3091,89
Rubí75.5683.23124,06%26,66%49,28%23,3897,20
Sabadell209.9313.77844,92%12,03%43,05%55,56123,60
Santa Coloma de Gramenet117.59770060,38%2,21%37,41%167,90278,10
Terrassa216.4287.01932,54%4,78%62,68%30,8394,77
Vic43.9643.05823,76%9,64%66,60%14,3760,51
Viladecans65.9932.03929,30%22,65%48,05%32,36110,40
El Perfil de la Ciutat1.511.92442.03233,93%13,27%52,79%35,97106,00
Catalunya7.555.8303.210.9804,36%1,65%93,99%2,3553,95

Exportar la taula en format:

Població

Descripció
Nombre d’habitants
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la *Generalitat de Catalunya.

Superfície total

Descripció
Àrea del terme municipal en hectàrees
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Densitat bruta de població

Fórmula
Nombre de habitants / hectàrees de la superfície total del terme municipal
Numerador
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la *Generalitat de Catalunya.
Denominador
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la *Generalitat de Catalunya.

Densitat neta de població

Fórmula
Nombre de habitants / hectàrees de sòl urbà del terme municipal
Numerador
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la *Generalitat de Catalunya.
Denominador
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Classificació del sòl

Descripció
Superfície (%) en funció de la classificació del sòl
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de demografia (Població, Variació població, Mitjana d'edat, Gent gran, Sobreenvelliment, Població estrangera, Nascuts a Catalunya, Taxa de natalitat, Taxa de fecunditat i Saldo migratori) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatPoblacióVariació població (2008-2017)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
Badalona215.8480,2%42,318,35%13,65%12,10%63,20%n.d.n.d.n.d.
Barberà del Vallès32.8608,6%40,815,63%12,89%6,58%66,70%n.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès57.723-1,3%42,417,80%11,63%8,73%64,00%n.d.n.d.n.d.
Granollers60.6951,0%42,017,36%15,97%12,83%60,40%n.d.n.d.n.d.
Manresa75.1520,1%43,119,95%18,96%15,44%68,00%n.d.n.d.n.d.
Mataró126.1275,3%41,517,03%15,59%15,31%63,00%n.d.n.d.n.d.
Mollet del Vallès51.128-1,5%41,116,11%12,93%9,87%62,00%n.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)63.8971,6%42,318,37%12,09%7,56%62,90%n.d.n.d.n.d.
Rubí75.5685,1%40,415,08%12,89%10,49%62,90%n.d.n.d.n.d.
Sabadell209.9312,9%42,118,52%15,95%10,57%66,80%n.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet117.5970,2%42,419,72%11,31%19,42%50,10%n.d.n.d.n.d.
Terrassa216.4284,9%40,916,50%15,92%11,70%67,00%n.d.n.d.n.d.
Vic43.96412,8%40,115,56%18,48%24,48%63,90%n.d.n.d.n.d.
Viladecans65.9935,5%40,515,68%10,95%6,68%65,20%n.d.n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat1.511.9242,9%41,617,43%14,64%12,81%63,90%n.d.n.d.n.d.
Catalunya7.555.8302,6%42,518,52%16,34%13,78%64,80%n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de demografia (Població, Variació població, Mitjana d'edat, Gent gran, Sobreenvelliment, Població estrangera, Nascuts a Catalunya, Taxa de natalitat, Taxa de fecunditat i Saldo migratori) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatVariació població (2008-2017)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
ManresaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Mollet del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
TerrassaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
VicMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
ViladecansSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Quant a l’evolució de la població, en els darrers informes constatàvem que,tant a Catalunya com en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat, des del 2009 es van reduir les taxes de creixement fins al nivell de mig punt percentual +0,5% o inferior. Aquestes taxes es van mantenir així durant un trienni. Posteriorment, en el trienni 2012-2014, les taxes van tenir el mateix nivell, però en sentit negatiu, entre –0,1% i –0,5%. En el darrer bienni, en els anys 2015 i 2016, s’han produït un altre cop increments —tot i que també minsos— del 0,4% a Catalunya i del 0,5% en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

En el cas dels municipis, la variació interanual es mou entre el –0,7% de Mollet del Vallès i el +1,6% de Vic. Ambdós casos repeteixen en els pols de variació negativa i positiva, respectivament, tot i que són variacions poc rellevants. La resta de municipis presenten variacions interanuals menors, ja siguin a l’alça o al voltant de zero, però en tots els casos positius. De fet, el segon municipi amb un creixement més gran no arriba a l’1%. A partir d’aquestes dades, podríem dir que hi ha un repunt de la població en la majoria de casos.

La mitjana d’edat continua augmentant en proporcions força semblantstant a Catalunya, que passa dels 42,3 anys del 2016 als 42,5 del 2017, com en el conjunt dels municipis de la Xarxa, que passa dels 41,4 als 41,6. Així, doncs, la diferència entre la mitjana de Catalunya i la de la Xarxa, que és gairebé d’un any, es manté. Aquesta diferència, però, ha disminuït progressivament des dels 1,3 anys del2015 als 0,9 anys del 2017.

Tots els municipis de la Xarxa, sense excepció, han experimentat un augment de la mitjana d’edat de la població en el darrers anys, tal com està passant des del 2009. Abans, la mitjana també creixia a la majoria de municipis o era més estable, tret del cas de Manresa,on va disminuir progressivament del 2005 al 2009. Es dona el cas que Manresa és el municipi de la Xarxa que presenta la mitjana d’edat més elevada (43,1 anys)i alhora l’únic que se situa per sobre de la mitjana catalana (42,5). La mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat encara és força més baixa (41,6), amb Girona i Vic com els municipis amb la mitjana d’edat més jove de tots els que conformen la Xarxa, però tot just acaben de superar el llindar dels 40 anys.

La tendència a l’envelliment de la població queda encara més palesa si considerem la proporció de població de 65 anys i més respecte del total de la població, atès que al 2017 representa el 18,5% de la població de Catalunya i el 17,4% de la població del conjunt dels municipis de la Xarxa. Aquesta taxa de població de més edat segueix augmentant de manera progressiva i constant en els darrers anys, i ho continuarà fent a curt termini. En aquest sentit, tots els municipis de la Xarxa han experimentat un increment en el pes percentual que la població de 65 anys i més té dins del total, excepte en el cas de Vic, però és una variació molt menor. Així, doncs, observem que, l’any 2016, Santa Coloma de Gramenet i Manresa continuen sent els municipis de la Xarxa on la població de 65 anys i més té un pes més considerable (19,7% i 20,0%, respectivament),amb uns nivells força superiors respecte de la mitjana de Catalunya i dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat. En l’altre extrem, hi trobem Rubí i Girona, municipis en què el grup de població de 65 anys i més té un pes menor (15,1% i 15,3%, respectivament).

L’anàlisi sobre les tendències de l’envelliment de la població es complementa amb l’índex de sobreenvelliment, que analitza la població de 85 anys i més dins del conjunt de la població de 65 anys i més, expressat en percentatge; és a dir, de cada 100 persones de 65 anys i més, mostra quantes en tenen 85 i més.

Aquest indicador ha evolucionat gairebé en paral·lel en el cas de Catalunya i del conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat en els darrers deu anys, amb increments d’entre 4,1 p.p. (punts percentuals) i 3,4 p.p., respectivament.Així, en el cas de Catalunya s’ha passat del 12,3% al 16,3%, mentre que en el cas de la Xarxa s’ha passat del’11,2% al 14,6%. Pel que fa als diversos municipis de la Xarxa, Manresa i Vic continuen essent les ciutats amb més persones de 85 anys i més entre la població que supera els 65 anys, amb un índex de sobreenvelliment del 19,0% i del 18,5%, respectivament. De fet, són les úniques poblacions, juntament amb Girona (17,1%), que superen la mitjana catalana, que és del 16,3%. Per contra, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat, amb valors entre l’11,3% i el 12,1% respectivament, presenten l’índex de sobreenvelliment més baix de tots els municipis de la Xarxa.

Amb referència als moviments migratoris, tant Catalunya com el conjunt dels municipis de la Xarxa han recuperat i reforçat al 2016 els saldos migratoris positius del 2015, després de tres anys de saldos negatius. En l’anàlisi per municipis, tan sols Vic ha mantingut un saldo migratori positiu al llarg dels darrers deu anys. En el darrer any, només Barberà del Vallès i Mollet del Vallès han tingut saldos negatius, tot i que poc rellevants. En el cas de Vic, el saldo —en aquest cas, sí, positiu— és rellevant.

En aquest sentit, i vinculat a l’evolució dels saldos migratoris, el pes relatiu de la població estrangera als municipis s’ha estabilitzat respecte del conjunt de la seva població en el darrer bienni, després que iniciés una tendència a la baixa el 2010. Els municipis que presenten una proporció més baixa de població estrangera són Barberà del Vallès (6,6%) i Viladecans (6,7%). En l’altre extrem, Vic continua essent, amb diferència, el municipi amb un percentatge més elevat (24,5%), seguit a distància per Santa Coloma de Gramenet (19,4%) i Girona (18,5%), i molt per sobre de la mitjana de Catalunya (13,8%) i de la del conjunt de municipis de la Xarxa (12,8%). Pel que fa a la variació interanual 2016-2017, Vic ha estat el municipi de la Xarxa que presenta una variació més gran (0,5 p.p.), mentre queles variacions més grans en sentit contrari, com en l’any anterior, han estat les de Granollers i Mollet del Vallès (-0,5 i -0,7 p.p., respectivament).

Cal remarcar que aquesta dinàmica ve determinada pel comportament de la població estrangera que pot haver retornat als seus països d’origen o pot haver marxat a altres municipis, però també per altres factors com ara l’adquisició de la nacionalitat espanyola després d’un període de residència i també les baixes per omissió que afecten les persones estrangeres que no han renovat la inscripció padronal.

Amb relació al moviment natural de la població, hi ha una tendència a la disminució del nombre de naixements des del 2008.

La taxa de natalitat es manté amb tendència a la baixa, disminueix dues dècimes en el conjunt de Catalunya i quatre en el cas de la Xarxa, mentre que els dos anys anteriors havien estat més estables. L’any 2016, Vic, Girona i Terrassa són els municipis de la Xarxa amb les taxes de natalitat més altes (11,0‰, 10,7‰ i 10,5‰, respectivament), per sobre la mitjana de Catalunya (9,2‰) i del conjunt dels municipis de la Xarxa (9,8‰). En l’altre extrem, hi destaca la taxa de Cerdanyola del Vallès (7,4‰).

Quant a la taxa de fecunditat, el darrer any, la de Catalunya era del 39,7‰ i la mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat del 43,0‰, en ambdós casos lleugerament inferiors a l’any anterior. Des del 2008, la taxa de fecunditat ha tingut tendència a disminuir. Tot i així, hi ha contrastos entre els diversos municipis de la Xarxa: Cerdanyola del Vallès, amb diferència, és el que presenta una taxa de fecunditat més baixa (31,8‰) i Vic, el que presenta la més alta (46,8‰). La resta de casos municipals (tret d’un), incloent-hi la mitjana catalana i de la Xarxa, estan força agrupats en l’interval 39,5‰-44,6‰. En tots els casos encara ens trobem molt lluny dels valors màxims assolits l’any 2008, amb un interval del 46,2‰-58,4‰ (interval sense els dos valors extrems, corresponents als dos municipis esmentats).

Tenint en compte l’evolució de les variables del moviment natural, tant pel que fa a la natalitat com a les defuncions —tenint en compte que les generacions que són prou nombroses arriben a edats avançades—, en un futur no gaire llunyà potser estarem parlant de variacions naturals estancades o negatives.

Població

Descripció
Nombre d’habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Mitjana d’edat

Fórmula
Sumatori de l’edat de tots els habitants / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Gent gran

Fórmula
Població de més de 64 anys / Població total
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Sobreenvelliment

Fórmula
(Població de 85 anys i més / Població de 65 anys i més) * 100
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Població estrangera

Fórmula
Població amb nacionalitat diferent a l’espanyola / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Nascuts a Catalunya

Fórmula
Població nascuda a Catalunya / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Taxa de natalitat

Fórmula
Nombre de naixements * 1.000 / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de mercat de treball (Aturats registrats, Taxa d'atur registral, Impacte crisi en l'atur, Aturats 45 i més anys, Atur llarga durada de baixa qualificació, Índex d'ocupació, Índex de contractació, Indefinits vs. total, Indefinit dones vs. indefinits i Temporalitat juvenil) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
Badalona14.61913,74%1,4554,41%15,86%84,53%49,61%13,60%43,51%1,23
Barberà del Vallès1.83911,47%1,3155,08%12,72%90,73%109,81%13,99%38,80%1,56
Cerdanyola del Vallès2.7099,54%1,3256,26%12,18%88,69%66,53%12,39%51,00%1,58
Granollers3.73012,49%1,6455,79%17,83%86,78%125,60%10,45%48,99%1,38
Manresa4.92014,07%1,8152,62%18,52%84,86%83,51%10,91%52,37%1,47
Mataró9.59815,63%1,5657,42%14,26%84,47%60,25%14,88%47,85%1,39
Mollet del Vallès3.53613,84%1,4355,32%19,37%85,60%84,62%7,11%52,34%1,47
Prat de Llobregat (el)3.59711,61%1,3353,35%16,04%90,11%136,07%10,30%43,29%1,57
Rubí4.92413,41%1,5757,17%21,67%91,50%84,83%9,62%37,96%1,94
Sabadell13.41313,35%1,5154,16%15,01%88,10%62,69%12,97%46,87%1,33
Santa Coloma de Gramenet8.36714,16%1,5951,17%15,27%79,50%26,97%12,60%50,67%1,13
Terrassa15.01613,77%1,5653,17%15,57%84,82%51,13%16,25%44,33%1,41
Vic2.57211,00%1,7551,44%17,03%87,80%84,43%15,46%49,34%1,24
Viladecans3.80211,87%1,4653,60%15,44%91,75%49,67%14,83%44,87%1,11
El Perfil de la Ciutat97.76713,15%1,5353,85%15,83%86,39%69,74%12,47%46,77%1,34
Catalunya418.01811,80%1,5753,29%12,92%92,83%89,97%12,91%46,27%1,42

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de mercat de treball (Aturats registrats, Taxa d'atur registral, Impacte crisi en l'atur, Aturats 45 i més anys, Atur llarga durada de baixa qualificació, Índex d'ocupació, Índex de contractació, Indefinits vs. total, Indefinit dones vs. indefinits i Temporalitat juvenil) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
BadalonaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
SabadellForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
TerrassaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
VicSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
ViladecansSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

L’any 2017 finalitza amb una reducció interanual de l’atur registrat en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat del 8,4%, descens que ha estat del 7,9% a tot Catalunya. L’atur registrat acumula cinc anys de reducció sostinguda, si bé s’ha moderat la intensitat de la davallada en relació amb l’any anterior: 4,3 p.p. menys en el conjunt de la Xarxa i 4,1 p.p. menys a Catalunya. 

El descens interanual de l’atur s’ha fet extensiu a tots els municipis de la Xarxa. La reducció més significativa s’ha registrat a Cerdanyola del Vallès (-13,1%), seguida del Prat de Llobregat (-13,0%) i de Granollers (-12,2%). Els registres de l’atur mostren una evolució positiva de tots els municipis en relació amb el 2012, moment amb el màxim nombre de persones aturades del període analitzat (2008-2017), amb valors que se situen per sota del -30,0% en tots els casos. De fet, en deu dels quinze municipis, el nombre de persones aturades se situa per sota de les que havia en finalitzar el 2008, una dada que es fa extensiva al conjunt del Perfil i a Catalunya.

La taxa d’atur registral per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït en 1,4 p.p. respecte de l’any 2016 ila mitjana se situa en el 13,2%, xifra que es troba 1,4 p.p. per sobre de la registrada a Catalunya (11,8%). Dels quinze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha vuit que es troben en un interval d’1p.p. al voltant de la taxa mitjana de la Xarxa —Badalona, Granollers, Manresa, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa—, sis es troben per sota d’aquest interval —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat, Vic i Viladecans—, mentre que Mataró se situaper sobre de la mitjana.Ambrelació a la taxa d’atur catalana, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat i Vic presenten una taxa inferior a la del conjunt de Catalunya.

L’evolució positiva de les dades de l’atur registrat comporta que l’impacte de la crisi sobre l’atur es vagi reduint progressivament. No obstant això, cap municipi ha recuperat els nivells previs a l’inici de la recessió econòmica. Entre 2007 i 2017, el nombre de persones aturades s’ha multiplicat per 1,54 en el conjunt de la Xarxa, xifra que està en consonància amb la registrada a Catalunya (1,57). En el desglossament per municipis, els valors extrems se situen en l’1,31 de Barberà del Vallès i l’1,81 de Manresa.

La majoria dels registres de mercat de treball presenten evolucions favorables que fan pensar que s’està sortint de la crisi, però no es pot obviar que hi ha indicadors que encara mostren l’existència de determinats perfils en què les millores quantitatives no són suficients. Un d’aquest col·lectius és el de les persones aturades de 45 anys i més. L’evolució d’aquest grup presenta un balanç positiu per a l’any 2017 a tots els municipis de la Xarxa, amb descensos que oscil·len entre el -5,4% de Girona i el -13,1% de Cerdanyola del Vallès. En el conjunt del Perfil de la Ciutat, la reducció és del -8,3%, un xic per sobre del descens registrat a Catalunya (-7,6%). No obstant això, i malgrat que des de l’any 2014 l’atur de la població de 45 anys i més s’ha anat reduint, el pes d’aquest col·lectiu dins l'estructura de l'atur registrat no presenta canvis significatius respecte de l’any anterior. En el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat, les persones aturades de 45 anys i més són el 53,7% i a Catalunya, el 53,3% del total de persones aturades, amb una variació de -0,1 i +0,2 dècimes, respectivament. En el desglossament per municipis, només n’hi hados —Girona (46,8%) i Santa Coloma de Gramenet (49,6%)— el pes dels quals sobre el total d’aturats no supera el 50%, mentre que n’hi hasis —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès i Rubí— que presenten valors per sobre del 55,0%.

Un altre dels col·lectius amb més dificultats per sortir de la recessió és el de les persones aturades de llarga durada i baixa qualificació. Després d’un augment ininterromput del pes relatiu d’aquest grup en el global de Xarxa, l’any 2017 l’evolució ha estat positiva per primer cop des del 2010 i la proporció s’ha reduït en 0,9 p.p. i s’ha situaten el 15,8% del total, percentatge que es troba per sobre de la mitjana de Catalunya (12,9%). En el conjunt de municipis que conformen la Xarxa, el seu pes també ha disminuït de maneragairebé generalitzada, ambManresa (-2,1 p.p.), Viladecans (-1,5 p.p.) i el Prat de Llobregat (-1,4 p.p.) com els municipisque presenten una variació més favorable. Pel que fa al pes d’aquest col·lectiu, els valors municipals es mouen en l’interval del 21,7% de Rubí i el 12,2% de Cerdanyola del Vallès.

El fet que la proporció de persones aturades de 45 anys i més i les de llarga durada i baixa qualificació es mantingui força estable —tenint en compte la trajectòria continuada de descens de l’atur—, indica que aquests col·lectius no abandonen la situació d’atur amb la mateixa intensitat que el conjunt de la població aturada i que es manté el risc que siguin desplaçats del mercat de treball de manera permanent.

Pel que fa a l’ocupació(entenent per ocupacióles afiliacions a la Seguretat Social de persones residents als municipis),es manté la tendència ascendent observada els darrers quatre anys. En termes interanuals, en el conjunt de la Xarxa,l’ocupació total dels residents ha crescut un 3,6%, elevant l’índex d’ocupació fins al 86,4%, el nivell més altde la sèrie històrica disponible des del 2012. Quant als municipis de la Xarxa, l'augment de la població ocupada ha estat generalitzat. Així, doncs, en termes relatius,la ciutat que ha generat més ocupació durant el 2017 ha estatVic (+4,8%), seguida de Santa Coloma de Gramenet (+4,3%) i de Granollers (+4,2%). De fet, tots els municipis han superat el volum d’ocupació registrat l’any 2012, amb increments que es mouen en un interval d’entre el +9,3% de Barberà del Vallès i el +24,1% de Vic.

Respecte de l’índex d’ocupació dels quinze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha dos que es troben en un interval d’1 p.p. al voltant de l’índex mitjà de la Xarxa—Granollers i Mollet del Vallès— ivuit més que se situen per sobre d’aquest interval —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Vic i Viladecans—,mentre que per sota de la mitjana es troben Badalona, Manresa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa .

Com a resultat, en el gràfic següent es pot observar com tots els municipis es troben en el quadrant dret;és a dir, més afiliacions i menys atur.

Segons els diversosrègims d’afiliació, l’augment es concentra en les afiliacions al règim general de la Seguretat Social amb un increment en el conjunt de Xarxa del 4,5% durant el 2017, un creixement que és un xic més elevat que el registrat a Catalunya (+4,3%). Quant als municipis, destaquen amb un creixement més elevat Vic (+5,8%) i Granollers (+5,7%). Pel que fa als autònoms residents, l’evolució global de la Xarxa no presenta cap variació respecte del 2016, la qual cosa respon a l’evolució negativa de nou dels quinze municipis integrants. Els únics municipis que creixen per sobre de l’1% són Vic (+2,6%), Girona (+1,7%) i Badalona (+1,4%). Quant a les afiliacions de residents a altres règims, tots els municipis presenten una evolució negativa ila mitjana de la Xarxa se situa en el -2,8%.

En línies generals, es manté el creixement de la contractació durant l’any 2017 —només Barberà del Vallès i Mollet del Vallès presenten una evolució negativa—, tot i que a un ritme més moderat que no pas el registrat l’any anterior. En el conjunt de la Xarxa, l’increment és del 6,3% (3,9 p.p. menys que al 2016) i es troba en línia amb el comportament de la contractació a Catalunya (6,7% i 2,6 p.p. menys que l’any anterior). Tanmateix, l’índex de contractació respecte de la població activa ha augmentat en el global de la Xarxa (+3,1 p.p.) i se situa en el 69,74%, tot i que encara molt per sota de l’índex registrat en el conjunt de Catalunya (90,0%). Cal tenir en compte que el nombre de contractes no es corresponen sempre amb un lloc de treball, ja que es comptabilitzen la totalitat de contractes i una mateixa persona pot acumular diversos contractes en un període determinat. Per tant, l'índex ens pot indicar un increment del nombre de contractes, però també una elevada taxa de temporalitat en la contractació.

En l’àmbit municipal, l’índex de contractació presenta divergències, ja que es tracta d’un indicador força relacionat amb la rellevància del teixit empresarial. Així, doncs, ciutats com ara el Prat de Llobregat (136,1%), Granollers (125,6%), Girona (122,8%) o Barberà del Vallès (109,8%) tenen els resultats més destacats i se situen en un nivell molt superior al de la mitjana de Catalunya i al del conjunt del Perfil. En l’altre extrem, Santa Coloma de Gramenet (27,0%), Badalona (49,6%) i Viladecans (49,7%) registren un índex de contractació més baix.

El volum de la contractació indefinida augmenta a tots els municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat —tret de Terrassa, amb un descens del 2,5%—,tot i queho fa de manera menys acusada que l’any anterior. Pel que fa a la Xarxa, l’increment ha estat del 7,5%, mentre que per al conjunt de Catalunyaha estat del 9,4%, xifres que representen -9,9 p.p. i -6,1 p.p. respectivament en relació amb el creixement experimentat l’any 2016. Desglossat per municipis, per sobre de la resta destaquen Mollet del Vallès (amb un increment de la contractació indefinida del 20,3%) i Vic (18,7%). Això no obstant,des de l’any 2014,el creixement de la contractació indefinida ala majoria de municipis del Perfil se situa per sobre de l’increment de la temporal ila taxa de contractes indefinits continua tenint un pes molt baix sobre el total de la contractació amb una proporció força constant al llarg d’aquests anys. Així, només el 12,5% dels contractes que s’han formalitzat l’any 2017 en el global de la Xarxa són indefinits, un percentatge molt semblant al registrat en el conjunt de Catalunya (12,9%). L’anàlisi desglossat per municipis indica que el pes de la contractació indefinida té una variabilitat important queoscil·la entre els valors extrems del 7,1% de Mollet del Vallès i el 16,3% de Terrassa. Tots els municipis de la Xarxa encara sónlluny de recuperar el percentatge de contractes indefinits registrat l’any 2008.

L’any 2017 augmenta la contractació indefinida femenina a tots els municipis que conformen el Perfil de la Ciutat, amb una mitjana del +8,4%. No obstant això, la distribució de la contractació indefinida per sexe mostra que les dones han signat menys contractes indefinits que no pas els homes, tant a la Xarxa (el 46,8%, amb un increment de 0,4 p.p. respecte del 2016) com en el conjunt de Catalunya (el 46,3%). Els valors municipals oscil·len entre el 38,8% de Barberà del Vallès i el 53,4% de Girona. Dels quinze municipis integrants de la Xarxa, quatre tenen un repartiment paritari entre sexes que se situa al voltant del 50,0% —Cerdanyola del Vallès, Granollers, Santa Coloma de Gramenet i Vic—i només en tres —Girona (53,4%), Manresa (52,4%) i Mollet del Vallès (52,3%)— el pes de la contractació indefinida femenina supera el de la masculina.

L’any 2017 augmenta la contractació indefinida entre els joves i ho fa de maneramés intensa que no pas en el conjunt de la població:a la Xarxa creix un 19,8% enfront del 7,5% del total i a Catalunya, un 16,5% enfront del 9,4%. Totes les ciutats del Perfil registren un increment en el nombre de contractes indefinits formalitzats per la població jove i en catorze municipis l’augment dels indefinits ha estat més intens que no pas el dels temporals. Malgrat aquest increment, els joves només signen un 9,6% dels contractes indefinits del conjunt de la Xarxa, percentatge en línia amb les dades de Catalunya (9,4%). Això comporta que la temporalitat juvenil continuïessent superior a la del conjunt de la població. Considerant un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població, la dels joves sesitua al voltant de l'1,3 a la Xarxa i de l’1,4 a Catalunya. Pel que fa als municipis, la temporalitat juvenil es mou entre l'1,0 de Gironai l’1,94 de Rubí.

 

Atur registrat

Descripció
Persones aturades registrades a les oficines del SOC demandants d’ocupació, amb determinades excepcions
Font
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Taxa d’atur registral

Fórmula
Persones aturades registrades / Aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Impacte crisi en l’atur

Fórmula
Factor sobre el qual s’ha multiplicat la desocupació des del 31 de desembre de 2007
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre 2007.

Aturats majors de 45 anys

Fórmula
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Atur llarga durada de baixa qualificació

Fórmula
Població aturada registrada classificada en ‘ocupacions elementals’, amb demanda d’ocupació superior a 12 mesos / Total persones aturades registrades
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referncia: 31 de desembre.

Índex d’ocupació

Fórmula
Afiliacions a la Seguretat Social (règim general, autònoms i altres) de residents / Aproximació població activa
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex de contractació

Fórmula
Nombre de contractes laborals / Aproximació població activa
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: Agregat anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Indefinits vs. total

Fórmula
Nombre de contractes laborals indefinits / Total contractes laborals
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: agregat anual.

Indefinits dones vs. indefinits

Fórmula
Nombre de contractes indefinits de dones / Total contractes laborals indefinits
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Temporalitat juvenil

Fórmula
(Contractes temporals a joves < 25 anys / Contractes temporals) / (Contractes indefinits a joves < 25 anys / Contractes indefinits)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Població, Població potencialment activa, Població d’edats inactives

Descripció
Població total, Població entre 16 i 64 anys, Població menor de 16 i major de 64 anys, respectivament.
Font
Font: Padró continu, Institut d’Estadística de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Actius

Descripció
Nombre d’afiliacions a la Seguretat Social de la població resident en el territori a considerar + nombre de persones aturades registrades a les oficines del SOC
Font
Font: Afiliacions a la Seguretat Social, Institut d'estadística de Catalunya Data referència: 31 de desembre. Font: Dept. d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors d'habitatge (Contractes lloguer per 10.000 habitants, Preu mitjà contractes lloguer, Sup. mitjana útil habitatge nou construït, Preu m² habitatge nou construït, Habitants per bé immoble residencial, Densitat d'habitatge residencial, Intensitat d'edificació Habitatges acabats per cada 1.000 habitants, Intensitat d'urbanització i Percentatge de desocupats procedents de la construcció) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
Badalona155,0638782.2502,59677,01%4,452,51%3,54%
Barberà del Vallès125,06131432.0302,32979,84%1,975,17%5,76%
Cerdanyola del Vallès157,0698602.9692,520363,19%0,940,66%0,94%
Granollers186,0582852.5492,44376,80%3,155,56%2,20%
Manresa270,0369858762,25073,90%0,418,35%2,90%
Mataró235,0576721.3952,56475,53%2,341,23%10,41%
Mollet del Vallès151,0558731.4642,55171,03%0,144,18%7,81%
Prat de Llobregat (el)112,0636842.7322,53880,31%3,042,25%5,08%
Rubí164,05821411.7912,42773,99%1,241,65%3,68%
Sabadell188,0589851.5142,35773,60%1,352,01%10,44%
Santa Coloma de Gramenet165,0529921.9972,514788,71%0,317,45%4,27%
Terrassa220,0525691.6342,35271,68%0,933,04%13,75%
Vic272,0494871.6832,32967,90%1,723,53%6,28%
Viladecans120,0683144n.d.2,64572,85%2,036,80%9,76%
El Perfil de la Ciutat195,0575921.9332,46773,96%1,735,88%7,18%
Catalunya208,06541011.9572,04068,50%1,54,17%4,25%

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats d'habitatge (Contractes lloguer per 10.000 habitants, Preu mitjà contractes lloguer, Sup. mitjana útil habitatge nou construït, Preu m² habitatge nou construït, Habitants per bé immoble residencial, Densitat d'habitatge residencial, Intensitat d'edificació Habitatges acabats per cada 1.000 habitants, Intensitat d'urbanització i Percentatge de desocupats procedents de la construcció) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
BadalonaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
MataróForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Força per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ViladecansForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Si no hi ha icona, indica al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

En aquest capítol es presenten les dades i els indicadors que permeten aproximar-se a l’evolució, a l’estat i a les característiques del sector de l’habitatge als municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

Revisant les novetats, en forma de titulars de l’àmbit de l’habitatge a l’any 2017, en escalacatalana i estatal, hi destaquen el creixement dels preus de l’habitatge a Catalunya i la menor venda de pisos. Així, l’any 2017 el preu de l’habitatge català creix un 7,4%, l’increment més gran dels darrers deu anys, mentre queen l’àmbit espanyol som la comunitat autònoma amb un creixement més gran. Aquesta pujada del preu de l’habitatge no ha anat acompanyadadel nombre de compravendes d’habitatges en el conjunt d’Espanya, després de viure catorze mesos de creixement; hi ha, però, una excepció, la de la província de Girona, ja que ha estat l’única de tot l’Estat que ha continuat augmentant.

Igual que la compravenda, els lloguers a Catalunya han pujat pràcticament un 10%. Una de les novetats més interessants d’aquest sector ha estat la posada en marxa de l’índex de referencia de preus de lloguer a Catalunya. Aquest índex s’aplica a vint-i-set municipis de Catalunya (dotze dels quals formen part de la Xarxa de Perfil de Ciutat, i encara no en formen part Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat i Viladecans) amb la voluntat de frenar la pujada de preus del mercat de lloguer i de dotar de més transparència un sector que està experimentant una gran pujada des del 2016. Durant aquesta primera fase informativa del nou índex no hi haurà sancions als propietaris i s’anuncia—per a una segona fase per incentivar el seguiment— l’oferta d’incentius fiscals perals propietaris que posin preus que estiguin dins dels marges d'aquest índex, com ara subvencionar l'impost de béns immobles o donar garanties per al cobrament o ajudes a la rehabilitació.

Per tot això, començarem amb els indicadors d’habitatge relacionats amb el lloguer als municipis del Perfil de Ciutat durant el 2017. Segurament, aquest ha estat un dels factors que més interès i preocupació ha concentrat durant l’any 2017 a les administracions públiques i a bona part de la ciutadania. La tendència a l’increment—iniciada l’any 2015, frenada a bona part dels municipis del Perfil de Ciutat l’any següent i en creixement general a Catalunya— ha fet que l’administració catalana hagi actuat a través de l’índex de referència de preus de lloguer de Catalunya. Seguint la tendència de l’any 2016, el conjunt de Catalunya creix en contractes de lloguer amb una dinàmica anual superior al 9%, mentre que en el conjunt de la Xarxatan sols arriba al 3%, gràcies als increments superiors al 7% de les ciutats de Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Terrassa, i frenat pels resultats del Prat de Llobregat, Vic, Manresa i Granollers.

Pel que faal preu mitjà dels contractes de llogueren el conjunt de la Xarxa, val a dir queha crescut un 11% i que s’ha situat per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 10%. Aquest increment del preu del lloguer ha estat més alt als municipis més dinàmics, com ara és el cas de Badalona, Girona, Granollers, Sabadell i Terrassa, i menys important—tot i que també ambincrements— a Manresa, el Prat de Llobregati Santa Coloma de Gramenet.

Pel que faa l’àmbit de l’edificació i de la urbanització, en el conjunt de municipis de Perfil de Ciutat hi ha molta estabilitat en la intensitat d’urbanització, amb alguns descensos més accentuats a Terrassa i Sabadell —les dues cocapitals vallesanes— que fan que l’evolució anual de l’indicador sigui de desacceleració, igual que la mitjana catalana. Tanmateix, laintensitat d’edificació segueix un sentit contrari, amb un lleuger increment a Catalunya i increments més importants a les ciutats de Manresa i de Granollers.

L’indicador de densitat d’habitatge residencial—que mostra les unitats residencials que hi ha per hectàrea— supera la tendència d’anys anteriors i creix d’una manera important en el conjunt de Catalunya i de manera molt més moderada en el conjunt de la Xarxa, amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Vic com les ciutats que lideren aquest creixement interanual.

L’antiguitat dels edificis i dels habitatges ens permet copsar el volum de construcció immobiliària durant els darrers decennis. Amb l’augment de les construccions l’any 2017, el percentatge dels edificis construïts des del 2010 creix un 7% i, lògicament,durant el darrer cicle expansiu immobiliari dels anys noranta a l’any 2007 es mantenen pràcticament igual, amb el 40% i el 60% del total de béns immobles construïts. Aquest indicador va acompanyat d’una dada interessant sobre el volum d’edificacions que ha de gestionar la Inspecció Tècnica d’Edificis (inspecció visual per descriure l’estat general de l’edifici obligatòria per a tots els edificis de més de 45 anys d’antiguitat, ara l’any 1972), que en el cas del Perfil de Ciutat són un 42%-43% dels edificis i per al conjunt de Catalunya,un 23-24%.

Quant al nombre d’habitants per bé immoble residencial existent, les xifres presenten unes petites variacions. Tot i el descens poblacional viscut durant tres anys,el conjunt de Catalunya va superar els 7,5 milions de persones al 2017,amb un increment del 0,6% respecte del 2016. Tanmateix, però, amb l’increment de nous immobles, la distribució del nombre d’habitants per bé immoble residencial existent en el conjunt de Catalunya baixa del 2,1 del 2016 al 2,07 del 2017, mentre que en el conjunt del Perfil de Ciutat augmenta fins al 2,4 gràcies a la incorporació de Viladecans (ara, el municipi amb el nombre més alt d’habitants per habitatge, amb 2,6). A la part més baixa, hi trobem la ciutat de Girona, amb 1,6 habitants, seguida pels 2,2 habitants per habitatge de la capital del Bages.

La dinàmica constructiva i del mercat de l’habitatge nou passa per l’anàlisi de diversos indicadors, com ara el d’habitatges acabats per cada 1.000 habitants. Després dels valors mínims de l’any 2013 i de la recuperació i l’increment anual del període 2014 a 2016, l’any 2017, Badalona i Girona han estat novament els municipis amb una dinàmica constructiva més gran en el mercat de l’habitatge nou, generalitzada en el conjunt de la Xarxa, i més alt que l’índex que presenta el conjunt de Catalunya. Així mateix, el preu mitjà del metre quadrat d’habitatge nou ha acompanyat la tendència a l’alça del mercat residencial i les diferències del preu més alt del conjunt de Catalunya amb el del Perfil de Ciutat —un 14% menys al 2016— s’han reduït fins a pràcticament igualar el preu del 2017. L’increment del 17% als municipis de la Xarxa ha tingut Cerdanyola, Granollers, el Prat de Llobregat, Badalona i Girona com les locomotores d’aquest sobrepreu de l’habitatge nou, essent les localitats que presenten els valors de preu venda més alts.

Finalment, relacionat amb la construcció d’habitatge nou i amb les reformes, una bona notícia ha estat, sens dubte, la reducció del tant per cent d’aturats procedents del sector de la construcció, que han aprofitat la millora de l’ocupació en general i també la recuperació del seu sector laboral de la construcció i de les reformes. Aquesta recuperació d’ocupació sectorial s’ha viscut en el conjunt de Catalunya i a pràcticament tots els municipis del Perfil de Ciutat, tot i que de manera significativa a Badalona, Cerdanyola, Manresa i Rubí.

Contractes de lloguer per 10.000 habitants

Fórmula
Nombre de contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL * 10.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Renda mitjana contractes de lloguer (€/mes)

Descripció
Renda mitjana dels contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Superfície mitjana útil dels habitatges nous contruïts

Descripció
Mitjana de la superfície útil dels habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Preu mitjà m² habitatge nou construït

Descripció
Mitjana del preu per cada m² de tots els habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Habitants per bé immoble residencial existent

Fórmula
Nombre d’habitants / Nombre de béns immobles residencials
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Densitat d’habitatge residencial

Fórmula
Nombre total de bens immobles residencials / superfície total parcel·les urbanes edificades
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’edificació

Fórmula
Superfície parcel·les urbanes edificades / superfície parcel·les urbanes
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Habitatges acabats per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre d’habitatges acabats * 1.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’urbanització

Fórmula
Superfície urbana / (superfície urbana + superfície rústica)
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors d'activitat econòmica (Assalariats Assalariats / Actius, Autònoms, Autònoms / Assalariats, Empreses, Assalariats / Empreses, Tecnològics i Coneixement, PIB per habitant (milers d'euros) i IRPF per declarant (base imposable, en euros)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAssalariatsAssalariats / ActiusAutònomsAutònoms / AssalariatsEmpresesAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
Badalona43.55840,93%12.54428,80%5.1088,536,65%n.d.n.d.
Barberà del Vallès18.041112,48%1.98210,99%1.35713,322,41%n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès21.19474,68%3.99018,83%1.58813,456,46%n.d.n.d.
Granollers25.66785,96%3.72414,51%2.48210,339,25%n.d.n.d.
Manresa24.81670,98%4.61718,60%2.46410,151,31%n.d.n.d.
Mataró37.93561,79%7.74020,40%3.70610,252,53%n.d.n.d.
Mollet del Vallès12.05247,18%2.56121,25%1.16810,351,95%n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)39.114126,28%2.8667,33%1.82521,439,02%n.d.n.d.
Rubí19.53553,20%4.32922,16%2.1009,345,63%n.d.n.d.
Sabadell50.67250,44%12.64824,96%5.5119,241,68%n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet9.50816,09%6.05763,70%1.8525,139,65%n.d.n.d.
Terrassa54.89150,34%12.75023,23%5.8099,540,99%n.d.n.d.
Vic18.93380,99%5.47928,94%2.0609,243,70%n.d.n.d.
Viladecans15.00046,85%3.83025,53%1.5549,726,33%n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat454.40861,10%92.20920,29%43.20510,544,38%n.d.n.d.
Catalunya2.631.81174,29%545.95020,74%255.94310,341,45%n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats d'activitat econòmica (Assalariats Assalariats / Actius, Autònoms, Autònoms / Assalariats, Empreses, Assalariats / Empreses, Tecnològics i Coneixement, PIB per habitant (milers d'euros) i IRPF per declarant (base imposable, en euros)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAssalariats / ActiusAutònoms / AssalariatsAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GranollersSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Molt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
SabadellSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
VicSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
ViladecansSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Shift-Share analysis

xxxxxx
CiutatDinàmica generalDinàmica pròpiaEstructura productivaTotal
Badalona1.820-798-60962
Barberà del Vallès732235-82886
Cerdanyola del Vallès887-49535427
Granollers2.583391703.043
Manresa1.026829-1961.659
Mataró9092.680-423.547
Mollet del Vallès1.3814.403-1675.616
Prat de Llobregat (el)526-1.056279-251
Rubí790270-241.036
Sabadell2.100-247-3371.516
Santa Coloma de Gramenet396-113-40243
Terrassa2.269-335-1551.779
Vic790239-41988
Viladecans606239-21824
El Perfil de la Ciutat18.4295.1371423.579
Catalunya107.834n.d.n.d.107.834

Exportar la taula en format:

El registre de les persones assalariades per cada municipi mostra com el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat ha experimentat un increment del +5,3% durant el 2017, la qual cosa suposa una desacceleració del ritme de creixement de 0,9 p.p. en relació amb el creixement experimentat durant el 2016. Malgrat això, el conjunt de la Xarxa es manté amb increments més elevats que no pas el conjunt de Catalunya (+4,3%). Hi destaquen els municipis de Mataró (+17,4%), Manresa (+16,7%) i Granollers (+6,9%), tot i que també cal remarcar els casos de Viladecans, el Prat de Llobregat i Vic per haver-sesituat molt per sobre del nombre d’assalariats del 2008, amb una variació del +16,1%, +14,8% i +13,4%, respectivament. Pel que fa al procés de recuperació, Viladecans, el Prat de Llobregat i Manresa han tingut més dinamisme i cada cop s’allunyen més del seu mínim històric analitzat (2013).

Amb la finalitat d’aprofundir en la tipologia del municipi —és a dir, si és un pol d’atracció de treballadors d’altres municipis—, creiem important creuar el nombre de persones actives amb el d’assalariades. Gràcies a això obtenim que ciutats com ara el Prat de Llobregat (126) i Barberà del Vallès (112) tenen uns índexs de persones assalariades molt elevats perquè són els centres amb més concentració d’activitat econòmica del seu entorn. En la banda contrària, hi trobem ciutats més residencials com ara Santa Coloma de Gramenet (16), Badalona (41), Viladecans (47) i Mollet del Vallès (47).

Pel que fa als resultats relacionats amb les persones autònomes, l’evolució global de la Xarxa ha estat negativa (-0,1%) per primer cop des del 2012. Aquesta variació respon a un canvi de tendència iniciat el 2014, quan es van generar més autònoms que en tota la sèrie històrica; d’aleshores ençà, el creixement d’autònoms s’ha anat moderant any rere any fins al 2017, quan per primer cop el conjunt de la Xarxa ha registrat menys autònoms que al 2016. Els únics municipis que encara creixen en autònoms a nivells més elevats és Vic (+1,7%); en canvi, els que han patit més descensos són el Prat de Llobregat (-2,6%) i Granollers (-2,5%). Cal destacar que Vic se situa en màxims històrics pel que fa al volum d’autònoms, ja que ha tingut un creixement molt elevat des del seu mínim històric analitzat (2011), amb una variació des d’aquella data del +46,5%. Per l’altra banda, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i el Prat del Llobregat estan en mínims històrics, ja que en cap any de la sèrie històrica —que va del 2008 al 2017— havien tingut un nombre tan baix d’autònoms.

En una època com l’actual, en què la via de l’autoocupació i l’emprenedoria és una sortida per la qual s’aposta amb fermesa des de diverses institucions del país, resulta molt interessant veure la relació de les persones autònomes respecte de les persones assalariades. Com en anys anteriors, Santa Coloma de Gramenet continua sent el municipi que presenta una ràtio més alta, amb 64 autònoms per cada 100 assalariats, seguida a certa distància de Vic i Badalona,amb 29. En el sentit oposat, ens trobem amb el Prat de Llobregat i Barberà del Vallès, amb 11 treballadors autònoms per cada 100 assalariats.

Continuant amb la informació obtinguda a partir dels registres de la Seguretat Social, resta la informació relativa a les empreses o comptes de cotització donats d’alta a les diverses ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat. La variació interanual ha estat positiva en el conjunt dels municipis (+0,7%), però tot i això el pes del conjunt de la Xarxa sobre el total de Catalunya (16,9%) encara es manté per sota dels nivells del 2008 (17,4%). Els municipis que han crescut més aquest darrer any són Barberà del Vallès (+2,8%)i Badalona (2%), mentre que a l’altra banda, les que més han decrescut són Vic (-1,3%), Viladecans (-0,7%) i Cerdanyola del Vallès (-0,7%).

Combinant les dades d’assalariats i del nombre d’empreses podem establir la grandària de les empreses de cada municipi. El conjunt de la Xarxa continua amb una mitjana per sobre dels 10 treballadors assalariats per empresa (10,5), lleugerament per sobre la xifra que hi ha per a tot Catalunya (10,3). El Prat de Llobregat destaca novament per presentar el nombre més elevat d’assalariats per empresa (21,4) i se situa a una distància considerable del segon i el tercer municipi, que en aquest cas són Cerdanyola del Vallès (13,4) i Barberà del Vallès (13,3). Per contra, Santa Coloma de Gramenet es manté com el municipi amb un nombre més baix de persones assalariades per empresa (5,1) i se situa a una distància significativa del segon i tercer municipi, que són Badalona (8,5) i Vic (9,2). Els municipis que han crescut més en la grandària mitjana de les empreses són Manresa (+16,8%) i Mataró (+16,4%), mentre que l’únic que ha reduït la mida empresarial és Mollet del Vallès (-1,5%). De mitjana, en tota la sèrie històrica, Mataró, Viladecans, Vic i Manresa són els municipis que més han crescut en grandària empresarial.

En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement comprovem que Cerdanyola del Vallès (57,7%) continua sent el municipi que concentra més percentatge d’assalariats en aquests sectors. Seguida de Mollet del Vallès (56,5%) i de Mataró (52,5%). En el conjunt de la Xarxa, aquests sectors concentren el 44,4% dels assalariats, per sobre del registre de Catalunya (41,5%). Barberà del Vallès (22,4%), Viladecans (26,3%) i Badalona (36,6%) són els municipis en què aquests sectors presenten un pes relatiu més baix. En relació amb la indústria tecnològica, però, destaca Rubí (28,2%), Barberà del Vallès (14,2%) i Mollet del Vallès (8,4%).

Un dels indicadors que presenta una divergència més important entre els municipis que formen part de la Xarxa és, sens dubte, el PIB per habitant. Les darreres dades disponibles del PIB per habitantsón de l’any 2016. El Prat de Llobregat és, amb diferència, la ciutat que presenta un PIB per habitant més elevat, amb una capacitat productiva de 63.520,40 € per habitant, seguit de Barberà del Vallès, amb 49.254,88 €. A l’altra banda se situa Santa Coloma de Gramenet, amb uns resultats d'11.671,06 € per habitant i Viladecans, amb 18.241,38 €. Ara bé, el PIB generat per cada lloc de treball ja presenta menys diferències entre els municipis de Perfil de Ciutat; en aquest cas, però, destaquen igualment el Prat de Llobregat (95.791,82 € per lloc de treball) i Rubí (94.444,69 €), mentre que a la cua se situa Viladecans (66,520,68 €).

L’indicador que fa referència a l’IRPF per declarant (base imposable) ens pot apropar a la capacitat adquisitiva de les persones del municipi. Les darreres dades disponibles de l’IRPF per habitant són de l’any 2015. Santa Coloma de Gramenet se situa novament a la part baixa del quadre amb 16.721,72 € per declarant, seguit de Mataró (18.924,92 €) i de Badalona (19.559,45 €), mentre que Cerdanyola del Vallèsés el municipi amb un valor més alt (23.692,26 €), seguida de Granollers (21.971,02 €).

Pel que fa a l’índex d’especialització, en aquesta nova edició s’ha incorporat al càlcul de l’índex el pes relatiu de les activitats en el conjunt dels municipis. Per tal de determinar si un municipi està especialitzat en una activitat ha de complir dos requisits: si és un municipi que aglutina bona part dels llocs de treball d’aquella activitat en el conjunt de Catalunya i si aquella activitat té un pes rellevant en el conjunt de l’economia del municipi. En aquest sentit, l’activitat amb més índex d’especialització per municipi són:

• Badalona: comerç al detall (0,65), amb un pes sobre el sector català del 3% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 17%.

• Barberà del Vallès: indústria del cuir i del calçat (16,65), amb un pes sobre el sector català del 41% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 7%.

• Cerdanyola del Vallès: recerca i desenvolupament (2,70), amb un pes sobre el sector català del 8% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 7%.

• Granollers: indústries químiques (0,82), amb un pes sobre el sector català del 4% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 4%.

• Manresa: administració pública (0,69), amb un pes sobre el sector català del 2% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 12%.

• Mataró: confecció de peces de vestir (2,08), amb un pes sobre el sector català del 15% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 4%.

• Mollet del Vallès: activitats relacionades amb l’ocupació (4,26), amb un pes sobre el sector català del 5% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 16%.

• El Prat de Llobregat: transport aeri (20,87), amb un pes sobre el sector català del 74% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 14%.

• Rubí: fabricació de productes farmacèutics (3,88), amb un pes sobre el sector català del 10% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 9%.

• Sabadell: administració pública (0,52), amb un pes sobre el sector català del 3% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 10%.

• Santa Coloma de Gramenet: confecció de peces de vestir (0,79), amb un pes sobre el sector català del 3% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 2%.

• Terrassa: indústries tèxtils (0,53), amb un pes sobre el sector català del 8% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 2%.

• Vic: indústries de productes alimentaris (2,95), amb un pes sobre el sector català del 5% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 17%.

• Viladecans: activitats especialitzades de la construcció (0,73), amb un pes sobre el sector català de l'1% i sobre el conjunt d’activitats del municipi del 9%.

En darrer terme, a través de l’anàlisi shift-share es descompon l’evolució de les persones assalariades, durant l’any 2017 i de tota la sèrie històrica 2008-2017, de cadascun dels quinze municipis que configuren la Xarxa en tres factors: la dinàmica general, la dinàmica pròpia i l’estructura productiva.

En el conjunt dels municipis del Perfil de Ciutat, en tot el període històric analitzat, el 80% dels guanys en assalariats ha estat provocat per la dinàmica global, tot i que alhora també ha estat la causant del 76% de la pèrdua d’assalariats; l’estructura productiva, en canvi, ha estat la responsable del 0% dels guanys, però del 7% de les pèrdues de llocs de treball. Per l’altra banda, la dinàmica pròpia ha aportat el 20% dels guanys i només el 17% de les pèrdues. En aquest sentit, el conjunt del Perfil de Ciutat ha aconseguit créixer en assalariats sobretot gràcies a l'impuls de la dinàmica general de Catalunya i a dinàmiques pròpies d’alguns municipis; en canvi, el teixit productiu propi d’aquests municipis està frenant la recuperació de llocs de treball. La dependència de les activitats de la construcció en alguns municipis ha provocat una destrucció més accelerada dels llocs de treball que no ha estat compensada per activitats que hagin mantingut un creixement sectorial més elevat que la mitjana, com ara les relacionades amb alguns serveis intensius en coneixement: transport aeri, administració pública, educació, sanitat i serveis socials, entre d’altres. En aquest sentit, Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat han tingut més guanys d’assalariats que no pas pèrdues per l’estructura productiva; de fet, la dinàmica global catalana n’ha frenat el creixement. En canvi, els municipis que més depenen de sectors de la construcció i de la indústria han vist com durant tot el període històric s’ha produït una destrucció més gran de llocs de treball.

Si analitzem els municipis que han presentat una dinàmica pròpia més favorable en el conjunt de l’economia catalana i en el conjunt del sector de les seves activitats econòmiques predominants, observem que Viladecans, Vic, Barberà del Vallès i Mataró presenten una dinàmica pròpia amb molts més guanys que no pas pèrdues d’assalariats. En el cas de Viladecans, s’ha produït per una inversió pròpia al municipi en el comerç i la restauració en els últims anys; en el cas de Vic, és degut a una dinàmica pròpia de la indústria del metall i de la indústria alimentària, que evolucionen de manera més favorable que el conjunt del sector de Catalunya; en el cas de Barberà del Vallès, al rendiment més elevat dels seus polígons industrials, ja que totes les activitats industrials han creat més ocupació que aquests mateixos sectors a Catalunya; i, finalment, en el cas de Mataró és degut a un fet conjuntural de trasllat de la seu d’una administració pública amb molts treballadors.

Si ens fixem en l’últim any, el 2017, Badalona, Granollers, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès i Terrassa han tingut més guanys d’assalariats per la dinàmica de l’economia global catalana que no pas per tenir més sectors que evolucionin més favorablement que el conjunt de l’economia ni per fets conjunturals del municipi; en aquest cas, els ha restat creixement. Per l’altra banda, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Barberà del Vallès, Vic i Viladecans han crescut més en assalariats per una dinàmica pròpia, i alhora arrossegades pel conjunt de l’economia catalana, que no pas per tenir sectors que han evolucionat de manera més favorable en el conjunt durant el 2017. El creixement només ha tingut més a veure amb el teixit productiu en el cas del Prat de Llobregat, ja que un dels sectors que millor ha evolucionat en el conjunt de l’economia catalana és l’aeri, juntament amb els serveis a seus centrals, les activitats administratives, professionals, científiques i tècniques, les TIC i les relacionades amb l’ocupació. Al 2017, aquestes activitats han sigut les que han presentat una evolució molt més favorable que el conjunt de l’economia catalana, mentre que la resta d’activitats no ho han fet tan favorablement.

Assalariats

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Assalariats / Actius

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Aproximació a la población activa registrada
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referencia: 31 de desembre

Autònoms

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Autònoms / Assalariats

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Empreses

Descripció
Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Assalariats / Empreses

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Tecnològics i coneixement

Fórmula
Nombre d’assalariats en els sectors tecnològics i en els sectors de serveis basats en coneixement en el municipi / Nombre total d’assalariats en el municipi
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

PIB per habitant

Descripció
El producte interior brut a preus de mercat per habitant (PIB pm), base 2008
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

IRPF per declarant

Descripció
Base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per declarant
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

Shift Share

Descripció
Desglossament de la variació del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any (31 de desembre de 2013 a 31 de desembre de 2014), atribuït a tres conceptes teòrics:
Font
Dinàmica General Dinàmica pròpia Estructura productiva Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de cohesió social (Índex de places en centres de dia, Índex d'escolarització infantil, Taxa de no graduats en ESO, Percentatge d'atur de llarga durada, Persones usuàries SBAS per 1.000 habitants, Beneficiaris del PIRMI per 1.000 habitants, Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 habitants, Renda neta mitja anual de les llars, Exec. hipotecàries per cada 1.000 habitants i Delictes ingressats per violència de gènere per 1.000 habitants) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
Badalona5,44%n.d.n.d.42,84%n.d.n.d.n.d.n.d.0,613,69
Barberà del Vallès12,39%n.d.n.d.41,44%n.d.n.d.n.d.n.d.0,531,67
Cerdanyola del Vallès8,70%n.d.n.d.43,19%n.d.n.d.n.d.n.d.0,531,67
Granollers5,17%n.d.n.d.41,80%n.d.n.d.n.d.n.d.0,662,45
Manresa5,28%n.d.n.d.44,13%n.d.n.d.n.d.n.d.0,722,76
Mataró12,10%n.d.n.d.44,77%n.d.n.d.n.d.n.d.0,692,81
Mollet del Vallès12,11%n.d.n.d.42,53%n.d.n.d.n.d.n.d.0,632,61
Prat de Llobregat (el)9,44%n.d.n.d.39,98%n.d.n.d.n.d.n.d.0,303,66
Rubí10,55%n.d.n.d.45,92%n.d.n.d.n.d.n.d.0,411,74
Sabadell9,66%n.d.n.d.43,66%n.d.n.d.n.d.n.d.0,532,25
Santa Coloma de Gramenet6,67%n.d.n.d.39,37%n.d.n.d.n.d.n.d.0,613,51
Terrassa6,52%n.d.n.d.44,53%n.d.n.d.n.d.n.d.0,702,61
Vic12,66%n.d.n.d.40,44%n.d.n.d.n.d.n.d.0,392,59
Viladecans5,56%n.d.n.d.42,43%n.d.n.d.n.d.n.d.0,506,24
El Perfil de la Ciutat8,08%n.d.n.d.43,08%n.d.n.d.n.d.n.d.0,582,89
Catalunya8,12%n.d.n.d.39,20%n.d.n.d.n.d.31.4110,613,24

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de cohesió social (Índex de places en centres de dia, Índex d'escolarització infantil, Taxa de no graduats en ESO, Percentatge d'atur de llarga durada, Persones usuàries SBAS per 1.000 habitants, Beneficiaris del PIRMI per 1.000 habitants, Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 habitants, Renda neta mitja anual de les llars, Exec. hipotecàries per cada 1.000 habitants i Delictes ingressats per violència de gènere per 1.000 habitants) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
BadalonaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GranollersForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Molt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ViladecansForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

La cohesió social i el nivell de vida d’un territori venen determinats per diversos condicionants que influeixen, en major o menor mesura, en el benestar i en la qualitat de vida de les persones que els habiten. Aquests condicionants poden estar relacionats amb qüestions educacionals, d’equipaments o amb el nivell de renda, entre d’altres. Així, els col·lectius amb risc d’exclusió social es veuran amb la necessitat de requerir els serveis necessaris que minorin aquest risc i que, alhora, aconsegueixin incrementar les possibilitats d’allunyar-se d’aquesta situació.

Com a conseqüència de l’envelliment progressiu que està vivint la societat, ens trobem que un dels col·lectius amb risc d’exclusió social és el de la gent gran. Per a aquestes persones és molt important disposar d’una sèrie de serveis i d’equipaments que els ajudin a fer front a les seves necessitats. És per això que un indicador que ens sembla adient d’analitzar és el del quocient entre el nombre de places en centres de dia i el nombre d’habitants de 85 i més anys. Així, el nombre de la població d’aquesta edat ha augmentat un any més, tant a Catalunya com a tots els municipis de la Xarxa. En paral·lel a aquest augment, per al conjunt de municipis de la Xarxa, l’indicador referit al nombre de places en centres de dia amb relació a les persones de 85 anys i més s’ha incrementat l’any 2017 en 0,06 p.p., remuntant lleugerament després que l’any 2016 s’assolís la taxa més baixa de totes les taxes de la sèrie registrades anteriorment.

Entre els municipis que presenten unes taxes de places de centre de dia més baixes tenim, en ordre ascendent, Granollers (5,2%), Manresa (5,3%), Badalona (5,4%) i Viladecans (5,6). En el sentit contrari, hi destaca Vic (12,7%), Barberà del Vallès (12,4%), i Mollet del Vallès i Mataró, amb un 12,1%, que són els municipis que tenen les taxes més elevades de places de centre de dia al 2017. Pel que fa a l’evolució experimentada en el darrer any, més enllà de la foto del moment, comprovem que la taxa ha baixat a tots els municipis integrants de la Xarxa respecte de l’any 2016, tret dels casos de Badalona (+0,52 p.p.), Santa Coloma de Gramenet (+1,79 p.p.) i el Prat de Llobregat (+1,96 p.p.).

En la part oposada de la piràmide demogràfica tenim el col·lectiu infantil i jove, considerats també com a col·lectius prioritaris en l’anàlisi dels riscos de l’exclusió social, sobre els quals analitzem l’escolarització no obligatòria (fins als cinc anys) i la taxa de no graduats del cicle d’educació secundària obligatòria (4t d'ESO). L’any 2016 veiem com continuen aproximant-se les taxes d’escolarització de Catalunya i la mitjana de la Xarxa, tot i ser encara lleugerament superior la de la primera. D’entre els municipis que tenen una taxa d’escolarització superior a la mitjana catalana tenim, en primer lloc, Cerdanyola del Vallès (+10,1 p.p.), seguida de Granollers (+6 p.p.) i Sabadell (+ 1,3 p.p.). A l’altre extrem, hi trobem, destacant per sobre de la resta, Rubí (-8,3 p.p.), Santa Coloma de Gramenet (-7,9 p.p.), i Barberà del Vallès, juntament amb Viladecans (ambdós amb -6,4 p.p.). Quant a les evolucions interanuals registrades, podem veure que deu dels catorze municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat han incrementat l’índex d’escolarització. Comentar que dels quatre que l’han vist reduït, tres d’ells són els que se situen en valors màxims de tota la Xarxa.

La taxa de no graduats de 4t d’ESO per al conjunt de municipis de la Xarxa del curs 2015-2016 se situa en el 16,8% —clarament per sobre de la taxa de no graduats catalana (11,04%)— i s’ha reduït en deu dels catorze municipis. Les baixades més destacades són les registrades a Granollers (-4,2 p.p.), Rubí (-3,8 p.p.) i Terrassa (-3,4 p.p.). Per contra, els municipis amb una evolució més desfavorable durant el darrer curs han estat Manresa (+1,9 p.p.) i Mollet del Vallès (+0,9 p.p.). Més enllà de les evolucions registrades, per l’any 2016, els municipis amb una menor taxa de no graduats de 4t d’ESO són Granollers (7,9%), Vic (9,2%) i Rubí (9,6%).

Tal com apuntàvem inicialment, la posició de les persones en el mercat de treball determina les condicions de vida i el benestar d’aquestes persones. Així, doncs, considerem important analitzar el comportament de l’atur de llarga durada als territoris que conformen la Xarxa Perfil de la Ciutat. El pes dels aturats de llarga durada respecte del total d’aturats és del 43,1% a tota la Xarxa (-3,1 p.p. respecte de l’any 2016), tot i que continua sent +3,9 p.p. més elevat que a tot Catalunya. Les ciutats amb un pes d’aturats de llarga durada més gran són Rubí (45,9%), Mataró (44,8%) i Terrassa (44,5%), mentre que entre els municipis que presenten els percentatges més baixos hi ha Santa Coloma de Gramenet (39,4%), el Prat de Llobregat (40%) i Vic (40,4%).

En el darrer any, el pes dels desocupats de llarga durada s’ha continuat reduint, sent inclús més notòria la disminució que no pas la de l’any anterior. Malgrat l’evolució favorable dels darrers dos anys, si comparem els resultats d’aquest 2017 amb els del 2007 o 2008, podem observar com encara som lluny de les xifres observades en aquells anys.

El nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) per cada mil habitants és un dels indicadors de cobertura de la demanda de serveis socials bàsics, que són l’accés immediat al primer nivell del sistema català de serveis socials.

L’any 2016, el valor mitjà de l’indicador per al conjunt dels municipis de la Xarxa dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) va ser de 158 per cada mil habitants. Entre els municipis de la Xarxa, un any més, Cerdanyola del Vallès i Rubí són els únics que superen els 200 usuaris per cada mil habitants; més en concret, 262 a Cerdanyola del Vallès i 207 a Rubí.

La crisi econòmica ha impulsat l’augment d’aquest indicador a la Xarxa, ja que s’ha passat dels 134 usuaris dels SBAS per cada mil habitants al 2009 als 158 del 2016 (amb màxims de 159 l’any 2013). En el darrer any, l’indicador ha crescut en sis dels catorze municipis; a Barberà del Vallès és on més ha augmentat amb 93 persones usuàries més, mentre que en el sentit contrari trobem unes davallades de certa intensitat a Viladecans (-11) i Manresa (-9).

Continuant amb la línia d’indicadors vinculats a serveis socials de les ciutats, ens interessa conèixer el nombre de beneficiaris de les rendes mínimes d’inserció (RMI), ja que ens pot donar una idea aproximada del grau de necessitat econòmica de la població. En el conjunt de la Xarxa, la ràtio de beneficiaris de l‘RMI per cada mil habitants del 2016 ha baixat respecte de l’any 2015, establint-se en el 16,6. D’entre els municipis de la Xarxa, Manresa, amb una ràtio de 54,9, destaca per sobre de la resta, seguit a molta distància per Badalona (27,7) i Terrassa (20,2). Les xifres més baixes d’aquest indicador les trobem a Barberà del Vallès (5,1), Cerdanyola del Vallès (5,3) i Viladecans (5,4). Entre els anys 2014 i 2015, aquest indicador s’ha reduït de manera més intensa a Manresa (-12,6) i a Granollers (-2,5), mentre que l’únic augment que es produeix a la Xarxa el trobem a Badalona (+8,1).

El nombre de persones usuàries amb un pla individual d’atenció (PIA) vigent —del seguiment del qual és responsable l‘SBAS— per al foment de l’autonomia personal és 21,8 per mil habitants a la Xarxa, +1,3 punts per mil habitants més que al 2015. Per municipis, hi destaquen Barberà del Vallès i el Prat de Llobregat, amb uns valors de 41,9 i 29,9 respectivament, trobant-nos amb els nivells més baixos a Manresa (7,1) i a Mataró (14,4).

La variació en el darrer any de l’indicador d’usuaris amb PIA presenta un increment en nou dels catorze municipis, destacant els augments de Barberà del Vallès (+22,8), Granollers (+6,4) i Mollet del Vallès (+5). Quant a la variació per al període 2009-2016, tots els municipis de la Xarxa (excepte Manresa) han vist créixer, en diverses intensitats, les persones usuàries PIA. Les necessitats socials es mantenen i l’avenç de l’acció municipal reverteix en la millora de la cohesió social i en la garantia de les condicions de vida per als ciutadans afectats per la crisi econòmica.

Per a l’any 2015, la renda neta mitjana anual per llar a la Xarxa se situava en els 30.604 euros, en la línia de la mitjana de Catalunya, que era de 30.655 euros. Un any més, Cerdanyola del Vallès (35.889) se situa clarament com el municipi amb un nivell de renda més gran en la Xarxa Perfil de la Ciutat, seguit a certa distància per Granollers (32.487) i Viladecans (32.125). A la parta baixa d’aquest rànquing hi ha Santa Coloma de Gramenet (26.122 euros/llar), Mataró (28.315) i Badalona (29.062). La diferència entre el municipi amb la renda neta mitjana anual per llar més elevada i el que la té més baixa és de 9.767 euros per llar, diferència 1.000 euros superior a la de l’any anterior. Per últim, tots els municipis de la Xarxa, tret de Manresa, han vist com la renda neta mitjana anual per llar augmentava entre els anys 2014 i 2015.

Els dos darrers indicadors inclosos en el capítol de benestar social aporten informació a escala de partit judicial, en lloc de municipal, però són prou importants —i sovint tractats en els mitjans de comunicació— com per no tenir-los en compte. En aquest context, cal tenir en compte que Barberà del Vallès pertany al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, motiu pel qual comparteixen els mateixos valors en els dos indicadors que es descriuen tot seguit, i que Viladecans pertany al partit judicial de Gavà.

El primer contempla un dels temes més controvertits durant aquesta crisi econòmica, com és el de les execucions hipotecàries. L’any 2013 va ser l’any en què es va registrar el nombre més gran d’execucions hipotecàries ingressades a la Xarxa i l’any 2012 va ser l’any en què es van registrar els màxims a Catalunya. Entre els anys 2013 i 2017, el nombre d’execucions s’ha anat reduint progressivament; així, la darrera xifra disponible se situa en 0,58 i 0,61 execucions hipotecàries per cada mil habitants a la Xarxa i a Catalunya, respectivament. Al 2017, Granollers, Terrassa i Manresa se situen com els territoris amb una taxa d’execucions hipotecàries més alta per cada mil habitants (amb valors de 0,72, 0,7 i 0,69, respectivament), mentre que en el sentit oposat hi ha el Prat de Llobregat, Vic i Rubí (amb xifres del 0,3, 0,39 i 0,41, respectivament).

El segon indicador quantifica els delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants. Ofereix una altra visió del prisma del benestar del municipi; en aquest cas, d’una de les possibles causes i situacions de risc social. L’any 2017, les dades sobre els delictes ingressats per cada mil habitants per violència de gènere a la Xarxa va ser inferior a la de Catalunya; en concret, de 2,89 en el cas del Perfil de la Ciutat enfront dels 3,24 de Catalunya.

El partit judicial de Gavà (al qual pertany Viladecans) és el que registra un major nombre de delictes ingressats per violència de gènere, amb 6,24 per cada mil habitants. En segon i tercer lloc, amb xifres molt similars, hi trobem els partits judicials de Badalona i del Prat de Llobregat, amb valors de 3,69 i 3,66, respectivament. En el sentit contrari, els valors més baixos són els registrats als partits judicials de Cerdanyola del Vallès (que és compartit amb Barberà del Vallès), amb un 1,67 per cada mil habitants, seguit de Rubí (1,74) i de Sabadell (2,25). Cal comentar que els resultats registrats per al 2017 presenten unes xifres molt semblants—a nivell agregat— a les del 2016: per partits judicials, la baixada més gran es dona a Viladecans (-0,8) i a Badalona (-0,51) i els increments més notoris es registren a Granollers (0,86) i al Prat de Llobregat (0,84).

Índex de places en centres de dia

Fórmula
Nombre de places en centres de dia / Població de més de 84 anys
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007-2012), i Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya (2013-2014). Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Índex d’escolarització infantil

Fórmula
Nombre de nens escolaritzats entre 0 i 5 anys / Nombre total de nens entre 0 i 5 anys
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’escolarització s’assignen a l’any d’inici del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que el gruix de la matriculació dels alumnes es produeix a l’any d’inici del curs.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Taxa de no graduats en alumnes de 4t d’ESO

Fórmula
Nombre d’alumnes que no han superat l’avaluació de quart d’ESO / Total alumnat de quart d’ESO
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs.
Denominador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs

Percentatge d’atur de llarga durada

Fórmula
Nombre d’aturats amb més de 12 mesos d’antiguitat d’atur / Nombre d’aturats
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.

Persones usuàries de l’SBAS per cada 1.000 habitants

Fórmula
Persones usuàries ateses pels Serveis Socials d’Atenció Social / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir de la Fitxa d’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) de la Recollida Unificada de Dades dels Ens Locals (RUDEL). En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Nombre de persones beneficiàrie de RMI, per cada 1.000 habitants

Fórmula
Beneficiaris i beneficiàries de RMI durant l’any / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir dels expedients de les persones usuàries. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Nombre de persones usuàries amb PIA vigent per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre total de persones usuàries amb un Pla Individual d’Atenció (PIA) vigent / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir del sistema d’informació de l’SBAS. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Renda neta mitja anual de les llars

Descripció
Renda anual procedent de totes les fonts durant l’any de referència, que inclou: tots els rendiments del treball (sous dels assalariats i ingressos dels treballadors autònoms), ingressos privats procedents d’inversions i béns immobles, transferències entre llars i totes les prestacions socials rebudes en efectiu, incloses les pensions de jubilació. No s’inclouen: els ingressos procedents de plans de pensions privats, transferències socials en espècia, lloguer imputat, ingressos en espècia (exceptuant el vehicle d’empresa) i el consum propi
Font
Font: indicadors Urban Audit per ciutats i conurbacions. Instituto Nacional de Estadística (INE). Data de referència: anual.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de sostenibilitats (Artificialització del sòl, Potencial de creixement urbanístic, Consum energètic per habitant, Emissions de CO₂ per habitant, Taxa de recollida selectiva, Intensitat generació residus municipals, Índex de motorització, Index Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), PM10 Percentil 90.4 (μg/m³) i Consum d'aigua (litres per habitant i dia)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
Badalona63,30%2,56%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5233n.d.
Barberà del Vallès77,34%2,53%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6036n.d.
Cerdanyola del Vallès52,52%66,44%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.49n.d.n.d.
Granollers59,23%26,95%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.67n.d.n.d.
Manresa25,43%44,54%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5438n.d.
Mataró48,05%35,79%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5430n.d.
Mollet del Vallès47,63%43,50%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5547n.d.
Prat de Llobregat (el)69,21%244,48%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6439n.d.
Rubí50,72%110,78%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5947n.d.
Sabadell56,95%26,76%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5842n.d.
Santa Coloma de Gramenet62,59%3,65%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6737n.d.
Terrassa37,31%14,66%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5139n.d.
Vic33,40%40,54%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5347n.d.
Viladecans51,94%77,41%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6428n.d.
El Perfil de la Ciutat47,05%49,59%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5838n.d.
Catalunya6,03%38,44%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de sostenibilitats (Artificialització del sòl, Potencial de creixement urbanístic, Consum energètic per habitant, Emissions de CO₂ per habitant, Taxa de recollida selectiva, Intensitat generació residus municipals, Índex de motorització, Index Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), PM10 Percentil 90.4 (μg/m³) i Consum d'aigua (litres per habitant i dia)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
BadalonaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Mollet del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
Prat de Llobregat (el)Força per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
TerrassaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
VicForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
ViladecansAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Per valorar la sostenibilitat ambiental dels municipis es calculen tres tipus d’indicadors: de model, que descriuen l’estructura territorial; de flux, que informen sobre els cicles d’energia i matèria des de la seva producció fins a la seva distribució-consum, tractament i reutilització; i de qualitat, que ens informen sobre l’estat i les condicions del medi.

La majoria dels indicadors escollits corresponen als indicadors de flux, ja que fan referència a consum energètic, generació de residus, motorització i consum d’aigua. Els quatre restants són dos indicadors de model —artificialització del sòl i potencial de creixement urbanístic— i dos de qualitat —qualitat de l’aire i la ràtio de mitjana anual de PM10 i d’NO2 vers el valor límit legislat.

Aquest 2018 no s’han fet canvis en els indicadors recollits. Això no obstant, hi ha una variació per a l’indicador del consum energètic per habitant. A diferència d’altres anys, la font de les dades és l’Institut Català de l’Energia. A causa de variacions en la metodologia, la sèrie s’inicia l’any 2013 amb dades que mancaven en altres edicions del Perfil de la Ciutat sobre el municipi de Girona.

L’expansió dels nuclis urbans i l’artificialització del sòl, conseqüència dels diversos models de planificació urbanística, mostren grans diferències entre municipis. Des del punt de vista de model de ciutat, les ciutats compactes amb densitats d’habitants en sòl urbà elevades —com ara Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet— tenen menys del 40% del seu terme municipal protegit de l’expansió urbanística; és a dir, no urbanitzable. Gairebé amb aquest nivell de protecció trobem Granollers, amb un 40,77% del territori protegit. En el tram que va del 60% al 40 % de sòl no urbanitzable, hi trobem Cerdanyola del Vallès, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Viladecans i Rubí. Els municipis amb més espai classificat com a no urbanitzable són Manresa, Vic, Girona i Terrassa, els quals han aconseguit mantenir l’expansió urbanística per sota del 40% del terme. D’altra banda, el potencial de creixement urbanístic, que mostra el marge d’esgotament del sòl urbanitzable planificat de cada nucli, revela diferències molt importants entre municipis. D’una banda, hi ha municipis que tenen pràcticament esgotat el marge de creixement, amb menys del 5% de sòl disponible, com ara Girona, Badalona, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. I de l’altra, hi ha municipis amb un marge important de creixement, de més del 50%, com ara Rubí, Viladecans i Cerdanyola del Vallès. Val a dir que com a valor límit i degut a les seves peculiaritats, amb un nivell excepcional de potencial de creixement, trobem el cas del Prat de Llobregat (amb molt més sòl urbanitzable que no pas urbanitzat: 244,48%).

No es disposa de dades actualitzades de consum energètic per habitant.

No es disposa de dades actualitzades d’emissions de CO2 per habitant.

Els indicadors de residus domèstics informen sobre el percentatge de residus reciclats i el volum de residus generats per càpita i dia. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, la taxa de recollida selectiva se situa en el 33,05%, xifra dos punts per sobre de les dades de l’any anterior que amaga diferències importants entre els municipis de la Xarxa i que se situa per sota de la mitjana catalana (38,61%). Santa Coloma té la recuperació més modesta (19,54%) i Vic, la més alta (50,26%), amb una diferència entre ambdues localitats de més de 30 punts. També cal destacar l’esforç en recuperació de Girona (49,3%) i també de l’altre municipi de la Xarxa que supera la mitjana catalana, Manresa (39,69%).

A diferència de l’indicador anterior (molt condicionat per les polítiques públiques i sistemes de recollida i el nivell de conscienciació de la ciutadania), la intensitat de generació de residus s’associa a unes pautes de consum i de conscienciació ciutadana i a uns nivells de renda concrets i, per tant, a la crisi econòmica. En el conjunt de la Xarxa, l’indicador augmenta lleugerament en relació amb els tres anys anteriors, d’1,1 kg/h./dia a 1,12 kg/h./dia. Els municipi que presenten la xifra més elevada són el Prat de Llobregat (1,24kg/h./dia) i Girona (1,21kg/h./dia). Per contra, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet presenten una xifra d’intensitat de generació més baixa, de 0,97 i 1,00 kg/h./dia, respectivament. Cal destacar que tots els municipis de la Xarxa mantenen uns nivells d’intensitat en generació de residus inferiors a la mitjana catalana, que és d’1,36 kilograms per habitant al dia.

La mobilitat és un dels vectors clau de la sostenibilitat del transport en vehicles privats impulsats per combustibles fòssils, principals emissors de contaminats derivats de la combustió (CO2 i gasos d’efecte hivernacle, òxids de nitrogen i partícules) que incideixen en la qualitat de l’aire i en la salut. Els efectes de la mobilitat sobre la sostenibilitat ambiental depenen tant del volum de vehicles presents al municipi com de les pautes de mobilitat de les persones.

L’índex de motorització ens informa del nombre de vehicles per habitant dels municipis de la Xarxa. El parc de vehicles està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic que hi ha disponibles. Així, Santa Coloma de Gramenet presenta l’índex més baix, amb un total de 447,97 vehicles/1.000 h., molt lluny de la mitjana de la Xarxa que se situa en els 604,56 vehicles/1.000 h. En el cas contrari, hi destaquen Barberà del Vallès i Girona, amb 702,92 i 688,72 vehicles/1.000 h, respectivament. Una possible explicació d’aquests índexs més elevats podria estar relacionada amb la presència d’empreses al municipi amb un parc de vehicles elevat. Des del 2012, els municipis en els quals més ha augmentat la presència de vehicles per habitant són Mollet i Manresa, on l’indicador creix un 4,3% i 3,4%, respectivament. Aquest indicador ha augment en els darrers anys: mentre l’evolució havia estat decreixent durant la crisi econòmica, el darrer any s’ha consolidat el lleuger augment del 2015. Només Vic ha reduït el nombre de vehicles (-2,1%) per cada 1.000 habitants des de l’any 2012.

Els indicadors comuns disponibles que ens permeten mesurar la qualitat del medi als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan referència a la qualitat de l’aire, condicionada tant pel volum d’emissions com pels factors meteorològics. L’índex de qualitat de l’aire (ICQA)a Catalunya—que és un indicador sintètic a partir de les dades recollides per la xarxa d’estacions automàtiques de vigilància— té la millor valoració a Girona, amb un índex de 67,2. Entre els municipis de la Xarxa de la província de Barcelona, l’indicador té bona valoració a Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, el Prat de Llobregat i Barberà el Vallès. La resta, tret de Granollers, es manté amb una qualificació satisfactòria: ICQA>50. Pel que fa a l’evolució d’aquest indicador durant l’últim any, tots els municipis de la Xarxa han millorat el seu ICQA, tret de Barberà del Vallès, Girona, Mataró i Vic.

Els tres principals contaminants en l’ICQA que provoquen problemes en la qualitat de l’aire són les partícules en suspensió PM10 (de diàmetre inferior a les 10 micres), els òxids de nitrogen i l'ozó. És per això que s’inclou el valor límit diari de partícules —PM10, quantificat com a percentil 90,4— permès per la legislació, que ha de ser inferior a 50.

Aquest indicador ha millorat els darrers anys, amb menys superacions del valor límit diari. L’any 2015, Granollers i Mollet del Vallès superaven el màxim permès legalment i l’any 2016 tots els municipis de la Xarxa tenien un percentil inferior a 50, tendència que s’ha mantingut durant el 2017. El millor comportament de l’indicador el trobem a Mataró, Badalona i Girona, amb valors de 30, 33 i 34 µg/m³, respectivament. En general, tots els municipis de la Xarxa milloren aquest indicador i també la mitjana catalana i la mitjana dels municipis del Perfil de la Ciutat, amb l’excepció de Rubí i Terrassa.

I, per últim, el consum d’aigua per habitant —incloent-hi la indústria— continua mantenint un valor destacat per sobre de la resta, que és el del Prat de Llobregat, amb 326,89 l/h./dia. L’evolució d’aquest indicador en els darrers anys ha estat en general decreixent. El darrer any, l’índex s’ha reduït per al conjunt dels municipis de la Xarxa un 0,5%, amb la reducció màxima a Vic (3,49 l/h./dia) i l’únic increment a Mollet del Vallès (1,1 l/h./dia). Cal notar que el consum d’aigua dels municipis de la Xarxa se situa en la mitjana de 163,38 l/h./diai la catalana en 213,11 l/h./dia, superada només per Girona, el Prat del Llobregat i Vic.

Artificialització del sòl

Descripció
Percentatge del sòl qualificat d’urbà+urbanitzable sobre el total de sòl del municipi
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Potencial de creixement urbanístic

Descripció
Sòl qualificat d’urbanitzable entre el sòl qualificat d’urbà expressat en percentatge
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Consum energètic per habitant

Descripció
Consum energètic total (terciari, domèstic i transport) en kWh per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d'acció per a l'energia sostenible (PAES). Data de referència: anual.

Emissions de CO2 per habitant

Descripció
Emissions de CO2 en tones per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES).Data de referència: anual.

Taxa de recollida selectiva

Descripció
Percentatge de residus municipals recollits selectivament sobre el total de residus generats
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Data de referència: anual

Intensitat en la generació de residus municipals

Descripció
Quilograms de residus municipals generats per habitant i dia
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Data de referència: anual.

Índex de motorització

Descripció
Nombre de vehicles per cada 1.000 habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Índex Català de Qualitat de l’Aire

Descripció
Promig dels valors diaris de l’ICQA. Com més alt és l’índex millor és la qualitat de l’aire, ICQA=100 determina una atmosfera totalment neta de contaminants mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l’aire d’algun contaminant supera la seva concentració límit aceptable. La qualitat de l’aire pot ser Bona (ICQA>50), Millorable (0≤ICQA≤50) o Pobre (ICQA<0).
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: anual.