El Perfil de la Ciutat

El terme “treball precari” engloba diverses nocions. Diferenciar entre inestabilitat, inseguretat i precarietat és important per evitar arribar a conclusions simplistes.

La Diputació de Barcelona presenta una nova eina analítica d'intel·ligència local, el MesuraDEL. L'aplicació ofereix el grau d'assoliment en setze àmbits crítics del desenvolupament econòmic local. Les dades s'ofereixen a escala municipal, per sistema territorial i per comarca, però també es permet l'agrupació municipal ad-hoc per estudiar els efectes potencials de la cooperació entre territoris.

El marcador d’innovació regional (RIS) avalua el rendiment en innovació de les regions europees sobre un nombre limitat d’indicadors. El RIS 2021 proporciona una avaluació comparativa del rendiment dels sistemes d’innovació en 240 regions de 22 països de la UE.

L'Informe anual publicat per l'Observatori de la Indústria, fa un repàs de l'evolució dels sectors industrials durant l'any de la pandèmia, quan el VAB industrial va caure un 9%, la pitjor dada des de la Gran Recessió del 2009.

Un total de 16.711 empreses formen a Catalunya un dels sectors més dinàmics de la seva economia; amb 129.000 treballadors i una facturació que ja supera els 19.325 milions d’euros. Descobreix totes les dades del sector TIC al món i a Catalunya

El blog ‘Apunts d’economia’ de la Direcció General d’Anàlisi Econòmica analitza la pobresa ancorada i la densitat dels ingressos per tal d’oferir visions complementàries a la taxa de risc de pobresa.

La pobresa creix a Catalunya durant el 2020. El 26,3% de la població catalana viu per sota del llindar de risc de pobresa, segons els resultats de l'ECV que ha publicat l'Idescat. Destaca també l'augment dels indicadors de desigualtat; l'índex S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 6 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l'any 2019 era del 5,4.

Enguany l'informe publicat pel Consell General de Cambres de Catalunya, a banda de l'anàlisi de l'economia catalana i de les seves comarques, inclou un monogràfic dedicat a analitzar l'impacte que ha ocasionat la Covid-19 sobre l'economia, l'empresa i la societat.

Article publicat a The Lancet, on s'estima l'efecte futur del canvi climàtic sobre la mortalitat atribuïble per temperatura a tota Europa. Les conclusions posen de manifest la importància de polítiques de mitigació, especialment a la Mediterrània, on l'alta vulnerabilitat a la calor comportarà, durant la segona meitat del s.XXI, un desequilibri entre la disminució del fred i l'augment de la mortalitat atribuïble per calor.

L'InfoPAE és el visor de polígons i àrees d'activitat econòmica del territori metropolità, creat en concertació amb els ajuntaments i amb la coordinació entre administracions. Concentra tota la informació actualitzada dels polígons: activitats econòmiques, mobilitat, connectivitat, oportunitats de localització, sostenibilitat, serveis i equipaments, entre altres continguts.

Enquesta sobre les condicions de vida de la població llogatera a Barcelona i l'àrea metropolitana. . L’enquesta, realitzada a trenta-sis municipis, es centra en el cicle alcista entre els anys 2014 i 2019: etapa durant la qual els preus van augmentar sense precedents, superant el seu màxim històric

El Banc d'Espanya ha presentat l'índex de cost de la vida a les ciutats espanyoles

En l'informe anual del 2020 del Banc d'Espanya hi ha un capítol amb una descripció detallada de la distribució espacial de la població als pobles i ciutats espanyoles, així com la seva relació amb diversos aspectes econòmics rellevants.

El passat 1 d'abril va iniciar-se la recollida de dades d'una de les operacions estadístiques més importants que duu a terme l'INE: l'elaboració del Cens. Cada 10 anys, a partir de les dades del cens de població s'obté informació sobre la xifra de població al país, la seva estructura, creixement i característiques econòmiques, socials i demogràfiques amb un elevat grau de detall. Com ja va passar al Cens de 2011, el Cens de 2021 no és un cens universal sinó mostral.

El Grup de Treball Catalunya 2022 ha publicat el document "Catalunya 2022. Reset. Crida per reactivar el país". Aquest document és un pla d'acció per reactivar el país que està estructurat en 3 àmbits, 12 objectius i 91 accions.

Interesantíssim article publcat a elDiario.es on s'analitzen les variacions residencials a partir de les microdades procedents dels padrons municipals d'habitants que recentment ha publicat l'INE.

Story publicada a La Vanguardia on es mostra com España és el país que té les àrees més denses i les més deshabitades. El barri de la Florida, a L’Hospitalet, i el de Clignancourt, al nord de París, són els seus màxims exponents.

L'informe aborda, d'una manera sintètica, la dinàmica demogràfica terrassenca d'ençà que cap a finals de la primera dècada del present segle XXI, coincidint amb l'esclat de la crisi econòmica l'any 2008, es posa fi a la darrera gran època de creixement demogràfic de la ciutat.

L'estudi elaborat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) a petició de l'Ajuntament de Mataró, mostra com les dinàmiques actuals de segregació residencial provoquen que els municipis que acullen a població de rendes més baixes tendeixen a tenir menys capacitat de despesa pública per a les necessitats socials.

@PythonMaps és un compte de Twitter on és publiquen periòdicament mapes, habitualment de tot el món, amb dades de diferent tipologia: des de les emissions de CO2 fins a la xarxa ferroviària (els propietaris del compte assenyalen com la xarxa ferroviària permet veure les fronteres de l'antic imperi prussià).