Policies Locals per cada 1.000 habitants i Índex de criminalitat. Nou Decret regulador i criteris d’actualització de les dotacions policials en l’àmbit local.

A inicis d’aquest any 2019 es va introduir una modificació estatal que permetria la jubilació anticipada de policies locals als 59 anys, a canvi que els Ajuntaments poguessin suplir les baixes amb noves contractacions. Concretament, el dia 2 de gener de 2019 va entrar en vigor el nou Real Decret 1449/2018, de 14 de desembre, pel que s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació a favor dels policies locals al servei de les entitats que integren l’Administració Local. Amb aquest nou decret es pot entreveure que a mig termini pot haver una manca d’agents locals a les ciutats i que aquest fet podria impactar en la seguretat ciutadana.

Una parella de dones de la Policia Local de Manresa (ACN/Gemma Aleman).

 

Tanmateix, partint de la base que el sol fet de tenir menys efectius policials locals no significa que una ciutat necessàriament hagi de ser més insegura que d’altres. Cal destacar que, en aquest fet hi juguen els factors geogràfics i socials relacionats amb la criminalitat que són diversos (el fet fronterer, aeroports i control de duanes, el turisme de costa, nivell d’instrucció, poder adquisitiu, situació familiar, etc.) i que fan que la correlació no sigui directa.

Efectivament veurem com les dades oficials que s’ofereixen seguidament reflecteixen com ciutats amb més ràtio (nombre d’agents locals per cada 1.000 habitants) presenten més criminalitat que d’altres amb una menor proporció d’efectius policials. 

No obstant això, també cal valorar l’augment anual de la criminalitat i la seva evolució per tenir en compte si calen o no més efectius a un municipi. I també el fet demogràfic que juga com a factor determinant, com és l’augment actual de la població en algunes ciutats mitjanes pròximes a Barcelona, que fa necessari el replantejament de l’actualització del nombre d’agents locals  i/o del seu rejoveniment per garantir la vigilància al carrer i la seguretat del ciutadà.  

Per altra banda, arran del nou decret, està el supòsit de la jubilació anticipada (abans dels 60 anys) dels policies locals que pot provocar una davallada en la plantilla d’efectius. Davallada en el nombre i/o una reorganització en les tasques i funcions minimitzant el nombre d’agents efectius al carrer, ja que es valora que per tenir un nivell acceptable d’efectivitat no es pot mantenir un policia al carrer fins els 67 anys. Els pressupostos generals de l’Estat contemplen una taxa anticipada de reposició. 


Estadístiques de l’Indicador de Criminalitat i Efectius de les Policies Locals

S’ha contrastat les dades que es reflecteixen en el present article amb fonts oficials, bàsicament procedents del Ministerio del Interior, INE i l’Idescat. Concretament, els indicadors dels Agents (efectius de les policies locals) dels municipis de Catalunya s’han extret de l’Idescat (dades de 2018), les Infraccions penals (4t trim. 2018), la seva variabilitat anual (períodes 2018-2017 i 2017-2016) i la taxa de criminalitat del Ministerio de l’Interior i el nombre d’habitants (a 1 de gener de 2018 i a 1 de gener de 2017) de l’INE. Pel que fa a la ràtio (agents per cada 1.000 habitants) aquest indicador es reflecteix a l’Idescat i l’última dada disponible és de l’any 2018.

L’indicador de Criminalitat es mesura a través del nombre total d’infraccions penals i la Taxa de Criminalitat representa el nombre d’infraccions penals existents per cada 1.000 habitants. 

En aquest article s’analitza l’estat actual i l’evolució del nombre de policies locals, ràtio d’agents locals i taxa de criminalitat dels 14 municipis que integren la xarxa El Perfil de la Ciutat. Per altra banda, també es contextualitzen amb la resta de municipis catalans de més de 30.000 habitants, les províncies, el conjunt de Catalunya i amb les principals ciutats espanyoles. 

Actualment, pel que fa al nombre d’efectius policials locals, Badalona, Sabadell i Terrassa són els tres municipis capdavanters de la xarxa el Perfil de la Ciutat amb 262, 230 i 222 agents, respectivament. Aquest fet va lligat amb el nombre d’habitants, ja que són els municipis amb més població de la xarxa.

En canvi, pel que fa a la ràtio (nombre agents policials per cada 1.000 habitants), els tres municipis amb major proporció són: Granollers, El Prat de Llobregat i Vic (1,56, 1,54 i 1,44, respectivament). I al contrari, els que es troben al final de la cua són: Santa Coloma de Gramenet (0,89), Terrassa (1,02) i Sabadell (1,09). El que significa que tot just arriben a 1 agent per cada 1.000 habitants i en el cas de Santa Coloma ni això. 

L’evolució del nombre de policies locals i la ràtio, durant el període 1993-2018, ha estat molt diversa segons el municipi. Han actuat diversos factors, entre els quals: per una banda, l’augment i disminució del nombre d’efectius policials i, per l’altra, la disminució, l’estabilització i l’increment del nombre d’habitants que ha anat fluctuant al llarg d’aquest període, molt condicionats per l’impacte de la recent crisi socioeconòmica.  

Evolució dels policies locals per cada 1.000 habitants. Període 2005-2018

Font: Idescat

En els deu últims anys, la plantilla de la Policia Local al conjunt del Perfil de la Ciutat s’ha reduït al voltant d’un 4% (73 agents menys). Pel que fa a Catalunya aquesta xifra ha estat inferior amb un -1,09% (121 agents). El municipi de la Xarxa que ha perdut més agents, en nombre absolut, ha estat Sabadell amb 28 efectius menys, el que representa un -10,85% respecte l’any 2008. Proporcionalment, el municipi que més ha minimitzat les seves xifres ha estat Cerdanyola del Vallès amb un -24,10%. 

Contràriament, a aquesta dinàmica de descens, ha estat el municipi de Mataró que ha guanyat 12 agents des del 2008 fins l’actualitat (7,41% més). 

Si es compara l’evolució de tota la sèrie analitzada (període 1993-2018), la dinàmica ha estat positiva. El conjunt del Perfil de la Ciutat ha guanyat 260 agents i Catalunya ho ha fet amb 2.685. En nombre absolut, el municipi de Terrassa ha estat el que ha incrementat més la seva plantilla policial amb 55 agents locals més (gairebé un 33% més).

L’evolució del nombre de policies locals per cada 1.000 habitants, ha anat caient des de 2008, presentant valors negatius en la majoria dels municipis de la xarxa. Actualment, El Perfil de la Ciutat té una ràtio per sota del que es marca en l’àmbit català (1,18 i 1,44, respectivament). El conjunt de Catalunya ha perdut -0,07 punts (1,44 ràtio actualitat i 1,51 el 2008). El Prat de Llobregat és el municipi de la xarxa amb una dinàmica més negativa amb -0,43 punts respecte el 2008. El segueix el municipi de Vic amb -0,36pp. 

Respecte a la taxa de criminalitat (nombre d’infraccions penals per cada 1.000 habitants) els municipis amb més índex són: El Prat de Llobregat [2], Badalona i Mataró i els que presenten una xifra més baixa són: Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Terrassa. 

 

L’evolució anual de la taxa de criminalitat durant el període 2018-2017 [3], la guanya el municipi del Prat de Llobregat seguit dels municipis de Manresa i Santa Coloma de Gramenet. Les millors xifres les tenen els municipis de Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Barberà del Vallès amb una tendència més baixa.  

En conjunt, cal assenyalar que tots els municipis de la xarxa presenten un augment anual en la taxa de criminalitat. En canvi, pel que fa a l’evolució anual del nombre d’infraccions penals, els municipis de Mollet del Vallès, Viladecans i Barberà del Vallès han baixat. 

Finalment, com a conclusió, la criminalitat no està condicionada per la ràtio d’agents locals, per exemple si comparem Terrassa amb Badalona, al 4t trimestre de 2018, a Terrassa s’havien produït 8.329 infraccions penals (ràtio 1,02) i a Badalona 12.265 (ràtio 1,20), unes 3.936 infraccions més que a Terrassa. No obstant això, cal destacar l’augment anual d’infraccions penals a Terrassa amb un 9,60% més respecte l’any 2017, l’increment de Badalona era inferior (7,20%).

Si es comparen els dos períodes disponibles de la variació anual de les infraccions penals [4], el municipi de Vic és el que presenta un augment més significatiu (+30,90pp). Actualment, presenta una variació anual positiva de 18,8 pp més respecte el 2017. A més, cal afegir que tot i que la seva actual ràtio d’agents policials per cada 1.000 habitants és de 1,44 (una de les més elevades de la Xarxa); aquesta ha minvat durant els darrers deu anys. 

També contrasten els indicadors de municipis de costa com són Lloret de Mar i Blanes amb una ràtio d’agents locals per cada 1.000 habitants molt més elevada que la dels municipis de la Xarxa (2,70 agents/1.000habitants i 1,91, respectivament), molt possiblement relacionada amb una major necessitat d’efectius policials locals degut a una situació de més inseguretat ciutadana que a altres ciutats on no incideix el turisme de costa.

Aquestes dades reflecteixen com els factors socials són els que realment incideixen més en la situació de seguretat ciutadana d’un municipi, més que no pas el nombre d’efectius policials locals que pugui disposar a la pràctica.


Autora,

Sònia Moreno Osuna, tècnica del Servei d’estudis i Observatori de la ciutat Ajuntament de Terrassa.

[2] Cal destacar que al municipi del Prat de Llobregat s’ubica l’aeroport de Barcelona, fet que impacta directament amb el control de duanes i per tant, amb un major  nombre d’infraccions penals. 
[3] Període  analitzat: 2018-2017. Les úniques dades disponibles són dels anys 2018 i 2017. 
[4] Únics períodes disponibles: 2018-2017 i 2017-2016.


 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.6 (7 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Real Decret 1449/2018, de 14 de desembre, pel que s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació a favor dels policies locals al servei de les entitats que integren l’Administració Local." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/dones_polis.jpeg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari