Mercat de treball: Incertesa davant una nova normalitat

La reducció de l’activitat productiva derivada de les mesures preses per tal de controlar-la pandèmia de la COVID-19 comença a reflectir-se en les estadístiques laborals Els registres del mercat de treball dels darrers tres mesos posen de manifest l’impacte de la crisi social i econòmica provocada per la situació de pandèmia pel coronavirus. Així, en uns mesos que són tradicionalment de descens de l’atur i augment de les afiliacions, el comportament ha estat negatiu, amb una important destrucció de llocs de treball i, conseqüentment, d’increment de l’atur. Tanmateix, la contractació registrada també s’ha vist afectada per aquesta situació.

En aquest post veurem quina ha estat l’evolució d’alguns dels principals indicadors del mercat de treball, agafant, bàsicament, el mes de febrer de 2020 com a referència, ja que es tracta del darrer mes abans de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma (14 de març) i el conseqüent confinament i tancament de bona part de les activitats productives per fer front a la propagació del coronavirus.

A partir del mes de març i a causa de la crisi sanitària l’atur registrat va capgirat la tendència positiva que mantenia, pràcticament, ininterrompuda des de mitjans de 2013. Si bé l’últim any, l’atur registrat havia moderat el seu ritme de descens, els mesos de març i abril van registrat increments molt intensos, sumant aquests dos mesos a Catalunya 72.596 persones aturades més que el febrer de 2020 (+18,4%), xifra que va ser de 14.139 aturats/ades més al conjunt del Perfil de la Ciutat (+16,8%)

Si bé  l’atur registrat ha millorat al maig i al juny, en part perquè les mesures de desescalada han permès recuperar l’activitat,  l’impacte de la COVID-19 sobre l’atur continua sent palès. Catalunya tanca el mes de juny amb 485.019 persones aturades. Són un 0,4% més en comparació al maig, el mateix increment registrat al conjunt del Perfil de la Ciutat. Ara bé, si comparem el nombre de persones aturades al juny amb les del mes de febrer, l’increment a Catalunya és del 22,7% (89.805 persones més a l’atur), xifra que és del 21,5% en el cas de la xarxa Perfil de la Ciutat (18.116 persones més). Si anem un any enrere, la diferència de percentatges és encara més elevada, ja que l’atur ha pujat a Catalunya en un 35,8% i en un 29,0% al Perfil. De fet tots els municipis de la xarxa presenten increments interanuals per sobre del 20%.

 

Al costat de les dades de l'atur, n'hi ha altres que mostren l'impacte que el coronavirus està provocant en el mercat de treball. Són les d'afiliacions a la Seguretat Social, que serveixen de termòmetre per veure si el mercat laboral genera llocs de feina o en destrueix. Les primeres dades d’afiliació, corresponents al març de 2020 ja mostraven els ajustos de l’ocupació per part de les empreses davant el confinament i l’aturada de gran part de l’activitat. El nombre de persones afiliades al Regim General i al Règim de treballadors autònoms a finals de març del 2020 va caure un 3,6% mensual a Catalunya, amb 122.580 persones afiliades menys. Gairebé 2 de cada 10 afiliacions que es van perdre provenien del conjunt de municipis que integren la xarxa Perfil de la Ciutat, que va registrat un descens del 4,1% (20.587 afiliacions menys que el febrer). Si es tenen en compte els règims de la Seguretat Social, a Catalunya la caiguda d’afiliació al règim general (que concentra el gruix d’assalariats) va ser d’un 4,2% interanual el mes de març. En el règim d’autònoms el descens ha estat més suau (-1,0%), unes dades comparables a les registrades al Perfil de la Ciutat (-4,7% i -1,2%, respectivament). Si bé a partir del mes d’abril la reducció de les afiliacions es va moderar a nivell intermensual, en part gràcies a que el desconfinament esmorteeix parcialment l’impacte de la COVID-19 sobre mercat laboral, les dades desestacionalitzades del conjunt d’afiliats al Règim General i al Règim de treballadors autònom mostren un descens al mes de juny 2020 de 184.197 persones respecte el juny de 2019 a Catalunya (-5,4%), que ha estat de 20.746 al conjunt del Perfil de la Ciutat (-4,2%).

Tanmateix si comparem les dades d’afiliats al Règim general i al de treballadors autònoms del mes de juny amb les de febrer, es pot observar l’ intensitat de l’impacte de la pandèmia sobre els llocs de treball. A Catalunya en aquests quatre mesos s’han perdut 150.267 llocs de treball (-4,6%), de les quals 135.545 corresponen a treball assalariat (-4,8%) i 16.772 a autònom (-3,0%). Pel que fa al conjunt de la Xarxa, la reducció se situa en 25.914 afiliats menys (-5,2%), 25.078 assalariats (-6,0%) i 836 autònoms (-1,0%)

Cal tenir en compte que les xifres d’afiliació inclouen els treballadors i treballadores afectats per un expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO), que poden ser de suspensió o de reducció de jornada. Aquesta figura ha permès que les empreses mantinguin en plantilla als treballadors inclosos a l’ERTO sense perdre el seu lloc de treball per la qual cosa continuen en alta a la Seguretat Social i no redueixen encara més les xifres d’afiliacions.

A data 1 de juliol els treballadors afectats per ERTO a Catalunya són 727.159, dels quals el 83,8% s’inclouen en un expedient per causa de força major. El nombre de treballadors afectats per ERTO al conjunt del Perfil de la Ciutat és de 121.142, xifra que representa el 16,7% del total de treballadors afectats a Catalunya.

Les persones treballadores afectades per un ERTO a Catalunya representarien un 27,2% del total d’afiliats al règim general de la Seguretat Social (excloent els autònoms i els afiliats al règim de la llar, col•lectius que no es poden acollir individualment a un ERTO). En el cas del conjunt de la xarxa, el percentatge arriba al 30,8% i, de fet, tots els municipis integrants presenten valors superiors al 25%.

La distribució territorial dels ERTOs es fa d’acord amb el domicili de la raó social de l'empresa i, per tant no ha de coincidir necessàriament amb la situació de cadascun dels centres de treball, ni amb la residència de les persones treballadores afectades per l’expedient. En aquest sentit a nivell municipal les dades de demandants d’ocupació ens apropen a l’afectació per municipi de l’afectació dels ERTOs, ja que el grup de demandants ocupats incorpora a les persones afectades per expedients de regulació temporal.

El mes de juny el nombre total de persones demandants d’ocupació a la xarxa Perfil de la Ciutat és de 97.838. En relació al mes de febrer de 2020, el nombre de persones demandants ha augmentat en 137.091 més (+134,6%). D’aquest augment, 18.116 corresponen a l’atur registrat; 368 a altres demandants no ocupats i, 118.607 a la resta de demandants que apleguen, entre d’altres, a les persones afectades per un ERTO. És aquest darrer grup el que registra els increments més elevats, la qual cosa ens dóna una aproximació a l’afectació que els ERTOS estan tenint en el mercat de treball.

A tots els municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat el nombre de demandants d’ocupació registren increments força elevats entre els mesos de febrer i juny de 2020, però és en el grup de la resta de demandants, és a dir, aquell que inclou les persones treballadores afectades per un expedient de regulació temporal, on es concentra els increments més elevats i, en tots els casos, per sobre del registrat al conjunt de Catalunya.

Veiem que, malgrat totes les mesures extraordinàries que s’han pres des de les diferents administracions per tal de mitigar els efectes de la crisi sanitària sobre l’activitat econòmica, la contracció dels principals indicadors de mercat de treball mostren una realitat, encara lluny de una relativa normalitat esperada: increment de l’atur i les demandes d’ocupació, ajustos en l’ocupació per part de les empreses... . Si bé aquestes conseqüències han de tenir necessàriament un caràcter temporal, la recuperació de la demanda interna i dels mercats d’exportació serà condició necessària però no suficient per al retorn a la normalitat viscuda* . Les raons? la incertesa existent en relació a aquesta pandèmia afecta de manera negativa a la confiança empresarial i dels consumidors i afecta a la recuperació a curt termini.

* El crash pandèmic, Josep Lladós, Economia i Empresa Blog dels Estudis d'Economia i Empresa. Universitat Oberta de Catalunya

Fonts:

http://observatoritreball.gencat.cat

http://www.seg-social.es

http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/el-crash-pandemic/

http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/economia-post-covid-19-reestructuracio-o-reconfiguracio/

https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/analisi-conjuntura/tant-bo-ens-equivoquem

http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/economia-catalana/estudis-publicacions/nota-conjuntura/numero-109/

https://www.elbaixllobregat.cat

http://www.perfilciutat.net/articles

Imatge: Foto de Fondo creado por 4045 - www.freepik.es

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (3 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
La reducció de l’activitat productiva derivada de les mesures preses per tal de controlar-la pandèmia de la COVID-19 comença a reflectir-se en les estadístiques laborals Els registres del mercat de treball dels darrers tres mesos posen de manifest l’impacte de la crisi social i econòmica provocada per la situació de pandèmia pel coronavirus. Així, en uns mesos que són tradicionalment de descens de l’atur i augment de les afiliacions, el comportament ha estat negatiu, amb una important destrucció de llocs de treball i, conseqüentment, d’increment de l’atur." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/default_images/default.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari