Les ciutats del Perfil s'omplen

Les últimes setmanes els mitjans ens estan recordant que hi ha una Espanya punyent, que ha vist créixer la seva població, i una en decadència, on passa el contrari. Fins i tot han tingut lloc mobilitzacions ciutadanes amb la voluntat de donar visibilitat a la problemàtica. A les zones allunyades de la costa, exceptuant Madrid, s’ha perdut un quart de milió de la població l’última dècada. Les causes van des de la baixa fecunditat fins la sortida d’immigrants que vivien en aquestes localitats, passant per l’augment de la mortalitat (perquè els que s’hi queden, tenen edats avançades).

Quines repercussions té aquest fet a Catalunya i a les ciutats del Perfil de la ciutat?

Si ens fixem amb les dades del darrer Anuari presentat pel Perfil de la ciutat, només hi ha dos municipis membres que hagin perdut població entre 2008 i 2017: Cerdanyola del Vallès i Mollet del Vallès. Per contra, n’hi ha que han augmentat amb percentatges tan alts com el 12,8% a Vic, 8,6% a Barberà del Vallès o el 5,3% a Mataró; tots ells molt per sobre de la mitjana catalana (2,6%).

Ciutat

Població

Variació 2008-2017

Població estrangera

Nascuts a Catalunya

Taxa de natalitat

Taxa de fecunditat

Saldo migratori

Badalona

215.848

0,2%

12,10%

63,20%

9,00‰

39,70‰

1,0

Barberà del Vallès

32.860

8,6%

6,58%

66,70%

9,50‰

40,00‰

1,0

Cerdanyola del Vallès

57.723

-1,3%

8,73%

64,00%

7,40‰

31,80‰

1,1

Granollers

60.695

1,0%

12,83%

60,40%

10,20‰

43,90‰

1,1

Manresa

75.152

0,1%

15,44%

68,00%

9,20‰

41,80‰

1,1

Mataró

126.127

5,3%

15,31%

63,00%

9,80‰

42,60‰

1,1

Mollet del Vallès

51.128

-1,5%

9,87%

62,00%

8,50‰

35,30‰

1

Prat de Llobregat (el)

63.897

1,6%

7,56%

62,90%

9,50‰

41,80‰

1,2

Rubí

75.568

5,1%

10,49%

62,90%

10,30‰

42,50‰

1,1

Sabadell

209.931

2,9%

10,57%

66,80%

10,30‰

44,60‰

1,2

Santa Coloma de Gramenet

117.597

0,2%

19,42%

50,10%

10,00‰

43,60‰

1,0

Terrassa

216.428

4,9%

11,70%

67,00%

10,50‰

44,30‰

1,2

Vic

43.964

12,8%

24,48%

63,90%

11,00‰

46,80‰

1,4

Viladecans

65.993

5,5%

6,68%

65,20%

9,60‰

39,50‰

1,0

El Perfil de la Ciutat

1.511.924

2,9%

12,81%

63,90%

9,80‰

42,00‰

1,1

Catalunya

7.555.830

2,6%

13,78%

64,80%

9,20‰

39,70‰

1,4

 

Si tenim en compte la diferència entre 2017 i 2018, i com es pot observar en el següent mapa, cap de les ciutats membres del Perfil afronten el repte de la despoblació, sinó tot el contrari.

Aquelles comarques que queden més allunyades de Barcelona –Osona o el Bages– , tenen un creixement poblacional més reduït. En aquests dos casos, el contrast entre el saldo demogràfic de la capital de comarca –Vic i Manresa respectivament– i els municipis del voltant és remarcable. Al Vallès Oriental i Occidental només hi trobem dos casos a subratllar: el Montseny (-6,41% entre 2017 i 2018) i Gallifa (-6,11%).

 

Com podem explicar l’increment de població en les ciutats del Perfil?

En primer lloc, són ciutats que han rebut un gran nombre de població estrangera les darreres dècades. L’arribada de persones immigrants és un factor que es relaciona amb taxes de fecunditat i natalitat altes, i en el cas del Perfil de la ciutat, es situen totes dues per sobre de la mitjana catalana. Tot i això, la baixada del nombre de dones en edat fèrtil, seguint la dinàmica global, fa que a la llarga puguin acabar seguint els patrons de disminució de les taxes de natalitat i fecunditat. Aquest fet, juntament amb la baixada de salaris, fa que la decisió de tenir fills s’endarrereixi, o fins i tot es descarti.

Per altra banda, són localitats grans situades prop de Barcelona, una ciutat que perd veïnes i veïnes degut a l’increment de preus de l’habitatge, que han passat d’un lloguer mitjà de 688 € el 2014 a 930 € el 2018 –un 35% més en 4 anys. A les ciutats del Perfil, el preu mitjà del lloguer el 2017 era més baix que la mitjana catalana, convertint-se en un element atractiu que atraure nous habitants que es veuen obligats a marxar de la gran ciutat. I també es converteixen en un bon destí per aquelles persones que marxen de poblacions més petites del voltant, amb menys serveis i menys oportunitats laborals. Aquest increment de la demanda ha fet que pugin els preus dels lloguers –el preu mitjà ha augmentat gairebé 100 euros entre 2015 i 2017– de manera progressiva, dificultant l’accés a l’habitatge.

 

Aquest fet posa sobre la taula alguns reptes...

Malgrat que la despoblació no sigui una realitat per les ciutats intermèdies que formen el Perfil de la ciutat, aquestes poden ser-ne part de la solució que vagi més enllà de l’exemple d’Escòcia a la regió de les Terres Altes: inversions sostingudes durant dècades en habitatge, beneficis fiscals, polítiques de repoblació, bona connectivitat a Internet i l’aposta pel turisme. La resposta aniria encaminada a l’enfortiment de les competències i l’augment del finançament a les ciutats intermèdies.

Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), reivindica el paper de les ciutats intermèdies –entre 50.000 i un milió d’habitants– per garantir la cohesió territorial i el compliment de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Aquestes ciutats acullen el 20% de la població mundial, i proveeixen de manera eficient els serveis que necessita la ciutadania gràcies al seu major grau de proximitat. Davant de les oportunitats que hi sorgeixen i els reptes que afronten, el Compromís de Sòria defineix un full de ruta per les ciutats intermèdies, posant a la ciutadania en el centre de l’acció política i assegurant que ningú, ni cap territori, queda enrere.  

Així, la protecció de les ciutats intermèdies és clau per la cohesió, ja que des d’aquestes es podrà iniciar un procés de repoblació. Però per fer-ho, cal un finançament adequat i una inversió en infraestructures per generar avantatges competitius que donin resposta als reptes de la urbanització i poder així repoblar aquelles zones que perden habitants any rere any. A més, les ciutats intermèdies també tenen la oportunitat i la responsabilitat de reconnectar el món urbà i el rural.

El gran repte és, doncs, CONSOLIDAR LES CIUTATS INTERMÈDIES COM A NODES I ESPAIS D’OPORTUNITAT. I en el nostre context concret, reivindicar el paper de les ciutats que integren el Perfil, per consolidar-les com a nodes amb les zones més rurals, convertint-les en espais d’oportunitat per evitar la pèrdua de població en els municipis que les envolten.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari