La perspectiva de gènere ja ha estat abordada des de la xarxa El Perfil de la Ciutat, especialment per Xavier Vallés en l’excel.lent article “Cercant  indicadors municipals amb perspectiva de gènere” publicat el 27 d’agost de 2021, i presentat a la jornada “Indicadors de gènere en l’urbanisme i la ciutat”  celebrada a Sant Feliu de Llobregat el passat 26 de novembre. També ho ha estat en l’article de Sergio López sobre “L’economia submergida entre les dones de Santa Coloma de Gramenet” publicat el dia 12 març de 2021amb motiu de la celebració de la setmana de la dona treballadora, on es posava de manifest que un gran percentatge de dones treballa de forma irregular i en situació de precarietat.

L’article de Xavier Úbeda ens presentava, entre altres indicadors, una comparativa a nivell municipal sobre la Formació segmentada per gènere, i apuntava també el problema de la bretxa digital en els estudis relacionats amb les STEM  (Sciencies, Technology, Engineering and Mathematics).

Es sobre aquests dos aspectes esmentats que voldria reflexionar en aquest article, tenint en compte l’aportació que faré al final del mateix, on es presenta una anàlisi de les matriculacions en les diferents branques de FP per gèneres. En aquest cas no es tracta d’una comparació entre municipis si no d’una anàlisi detallada dins del propi municipi de Badalona.

La discriminació laboral per gènere és un problema que ha agafat rellevància en l’agenda política i del que la societat està cada cop més conscienciada. No obstant això, tenim força més assumit que aquest fet es dona de manera sistemàtica en entorns de poca formació i precarietat. En canvi, és menys evident que aquesta situació també es cova, de manera sistemàtica i des dels primers anys d’escolarització, en entorns socials de benestar, bon nivell formatiu i igualtat d’oportunitats. Però passa, encara que les conseqüències en el dia a dia no siguin fàcilment visibles.

Potser un dels casos més paradigmàtics sigui el de la bretxa digital de gènere en les professions STEM  també lamentable  en tractar-se del sector amb més creixement i alhora el més determinant en la revolució tecnològica que vivim i que pot resultar més transcendental que la revolució neolítica.

L’STEM és un sector en creixement continu, però que té dificultats per nodrir-se de professionals, tal com es pot constatar en informes i estudis disponibles arreu. A aquest problema s’afegeix la manca de vocacions femenines. A Espanya només el 32,3 % dels matriculats en STEM i el 36,4% dels graduats són dones. En el cas de les enginyeries i l’arquitectura la presència femenina es redueix a un 25 %. Aquesta situació es torna extrema en les matriculacions de dones universitàries en la branca d’informàtica, que s’ha anat reduint de forma constant fins a un trist 12,9 % del curs 2016-2017 (Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic).

Aquestes xifres s’agreugen encara més si tenim en compte que més de la meitat de l’alumnat universitari espanyol, un 55 % aproximadament, és femení. ¿On estan matriculades llavors la majoria de les universitàries ? Doncs en les branques de Ciències de la Salut (70,3 %), Arts i Humanitats (63,6 %) i  Ciències Jurídiques i Socials (59,8 %), segons dades del Ministeri d’Universitats.

 

PERCENTATGE DE DONES MATRICULADES PER BRANCA D'ESTUDI. CURS 2016 / 2017

Font: Educabase. Ministerio de Educación y Formación Profesional.

I quin paral·lelisme tenen aquestes dades amb les del mercat laboral? La Comissió Europea adverteix que solament el 30 % dels llocs de treball TIC en empreses europees estan ocupats per dones, i a Espanya aquesta xifra es redueix fins al 15,6 %, tal com recull l’estudi “Competencias transformadoras para la igualdad de género en la sociedad y la economía digital”  de juny de 2020 del Observatorio de Igualdad y Empleo, i el Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019) del Ministeri d’Economia i Empresa. A més, el 66% de les empreses de telecomunicacions no tenen cap dona directiva, i per oferir una dada ben propera, segons els informes Digital Talent Overview del Mobile World Capital, el mercat laboral STEM femení a Barcelona suposava només un 29 % a 2021, tot i que s’havia incrementat respecte l’any 2019 quan era del 22 % .

 

Per què és inferior la presència de dones?

Hi ha diverses causes que poden condicionar la manca de vocacions femenines, però gairebé totes tenen a veure amb l’estereotip que es transmet des de la infància tant a casa, com al col·legi i als mitjans de comunicació, segons el qual les dones, pel seu caràcter, s’adapten  millor a estudiar humanitats o disciplines científiques relacionades amb biomedicina i salut, mentre que els homes es suposa que tenen una ment més preparada per a afrontar carreres tècniques o industrials.

Segons Carme Artigas, Secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, les àrees STEM perden les adolescents entre els 11 i els 14 anys. Al seu parer no hi ha una projecció de les activitats científiques i tecnològiques entre el jovent en general. Pel que fa a la projecció entre les dones afirma que “... ens han fet molt mal els prínceps de Disney, però també el programador informàtic de Jurassic Park treballant en soledat... un programador no treballa sol, si no que la seva activitat és col·lectiva i requereix la unió de moltes intel·ligències per a progressar...” . Per a la matemàtica Marta Macho, membre de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, hi ha nombrosos estudis que demostren que a partir dels sis anys les nenes comencen a sentir-se insegures per a dedicar-se a carreres STEM.

Una altra raó de pes és l’absència de referents femenins en Ciència i Tecnologia. Bill Gates, Steve Jobs o Mark Zuckerberg no necessiten presentació i són referents mundials dels quals s’han fet multitud de documentals biogràfics i fins i tot pel·lícules de molt taquillatge. Contràriament, sembla difícil trobar dones que hagin obtingut un reconeixement públic semblant.

També hi pot influir la maternitat i les dificultats per a conciliar família i treball com a causes que fan que més de la meitat de les dones abandonin els seus llocs en la indústria tecnològica. L’any 2014 Facebook i Apple va anunciar una campanya de subvenció per a pagar els costos de congelació d’òvuls a aquelles treballadores que volguessin endarrerir la seva maternitat, tot i que no sembla la millor solució per a conciliar família i treball.

 

Què es pot fer per corregir la bretxa digital i com hi podem contribuir des de l’àmbit local?

Fins que no recollim els resultats de la política educativa, necessàriament a llarg termini, caldrà fixar-nos en iniciatives i projectes que es duen a terme actualment, els quals poden resultar uns bons referents per a desenvolupar accions des dels sistemes educatius i de promoció econòmica municipals, que contribueixin a aquest canvi de mentalitat i a la correcció d’aquest dèficit. Hem escollit 6 accions entre les diverses que hem trobat, totes elles en l’àmbit de la sensibilització i la formació.

• Enginy-era, desenvolupat per la Fundació Caixa d’Enginyers amb 22 tallers en col·legis de Madrid i Catalunya. Arribarà a més de 700 nens i nenes i docents.
• Young-it-Girls, associació sense ànim de lucre que te per objectiu apropar la tecnologia als estudiants imostrar el costat divertit de l’enginyeria a partir de jocs, xerrades i dinàmiques de grup interactives.
• Igualada STEM a punt, organitzat per l’Ajuntament d’Igualada en col·laboració amb TICAnoia i la Unió Empresarial de l'Anoia, amb el desenvolupament de diverses activitats que pretenen posar a l’abast de la ciutadania un espai de participació i reflexió sobre la tecnologia.
• Mujeres con Ciencia,  blog de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, que, a més de la divulgació del paper de les dones a la ciència, ha dut a terme la guia didàctica “La ciencia que se esconde en los saberes de   las mujeres”, una guia didàctica dirigida al personal educador. També ha impulsat el projecte “Hypatia”, que dona continuïtat a la campanya publicitària “La ciencia es cosa de chicas”.
• Inspira, promogut por la Universitat de Deusto per al foment de la vocació científica i tecnològica entre les nenes, basat en accions de sensibilització i orientació impartides per dones professionals del món de la recerca, la ciència i la tecnologia.
• ADALAB, empresa social que impulsa la formació entre dones joves amb dificultats d’empleabilitat per tal que es converteixin en programadores, mitjançant un programa integral que inclou formació, desenvolupament professional i inserció laboral.

Des de l’àmbit local també és necessari identificar i quantificar el problema en cada territori i dur a terme una comparativa entre les ciutats de la nostra xarxa, que ens permeti abordar iniciatives i compartir experiències com les esmentades anteriorment, però focalitzades tant com sigui possible en les possibilitats i especificitats socials i econòmiques de cada ciutat.

A Badalona, el consultor Oriol Fernàndez Leiva, expert en promoció i gestió de projectes d’innovació sostenible amb retorn social, ha dut a terme una anàlisi de la formació professional amb dades de la Generalitat de Catalunya, on ja s’observen indicis de la bretxa digital entre nois i noies. En aquest sentit els cicles mitjans de la FP estan constituïts per un el 51% de noies i un 49% de nois, mentre que en els superiors el 54% ja són nois i el 46% noies.

Si ho mirem per especialitats, es reflecteixen els dos aspectes principals tractats en aquest article. És a dir, els rols de gènere pel que fa a les especialitats industrials o relacionades amb la salut, i la bretxa digital i la manca de vocacions femenines pel que fa a les especialitats relacionades amb les STEM.

 

Alumnes graduats en FP a Badalona per ensenyaments de grau mitjà segons gènere, curs 2019-2020.

Alumnes graduats en FP a Badalona per ensenyaments de grau superior segons gènere, curs 2019-2020.

 

Bibliografia i referències web utilitzades.

Informes Digital Talent Overview 2019 i 2021. Mobile World Capital Barcelona

“Mujeres en la economía digital en España”, elaborat per DIGITAL.ES, Asociación española para la digitalización.

Carme Artigas (01/02/2022): "Las mujeres no queremos que nos preparen la silla, basta con que nos dejen la puerta abierta" https://www.innovaspain.com/carme-artigas-mujeres-yo-jefa-trescom-digitalizacion-inteligencia-artificial/ 

Diversos articles. https://punttic.gencat.cat/etiqueta/escletxa-digital-de-genere?page=1

El Economista, (4/3/2020). La universidad española cuenta con mayor número de mujeres que de hombre https://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/10393954/03/20/La-universidad-espanola-cuenta-con-mayor-participacion-de-mujeres-que-de-hombres.html

Llibre Blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019) del Ministeri d’Economia i Empresa.

Universidad Europea (19-1-2022) Mujeres y STEAM: brecha de género en las carreras tecnológicas https://universidadeuropea.com/blog/mujeres-steam-brecha-genero/

El País (24-9-2019) Las matriculaciones en carreras técnicas bajan pese a la demanda laboral https://elpais.com/tecnologia/2019/09/24/actualidad/1569332904_298329.html