Evolució de la contractació: depèn del color del vidre amb què es miri

Després de sis anys de creixement econòmic, l’any 2018 es van formalitzat 3.329.416 contractes[1] amb lloc de treball a Catalunya, xifra que se situa per damunt dels 2.860.905 contractes signats el 2007, és a dir que es van signar un 14,3% més de contractes que abans de la crisi.

Si centrem l’anàlisi de l’evolució de la contractació en la Xarxa Perfil de la Ciutat, l’any 2018 es van signar una mitjana de 452.022 contractes amb lloc de treball en els municipis del Perfil.  Aquesta xifra indica que encara no s’ha assolit el volum de contractes signats l’any 2007 (-2,5%), tot i que és el segon millor registre del període comprès entre 2007 i 2018.

A la llum d’aquestes dades sembla doncs, que el nombre de contractes formalitzats l’any 2018 bat rècords. Ara bé si es fa una anàlisi més detallat s’observa que la qualitat de l’ocupació s’ha reduït.

Segons tipus de contracte, les dades mostren que el 2018 la contractació indefinida va créixer per sobre de la temporal a tots els municipis del Perfil, situant-se la mitjana en el +13,3% (10,3 punts percentuals per sobre de l’increment de la temporal). En comparació amb les dades de Catalunya, l’increment de la contractació indefinida (12,5%) se situa en 0,8 p.p. a favor del conjunt de la Xarxa.

Aquesta millora de la contractació indefinida, que ha estat continuada des de 2014, és sens dubte una bona noticia, però que en cap cas pot amagar la realitat que caracteritza la contractació en el mercat de treball actual: l’elevat pes de la contractació temporal. L’any 2018 dels 452.022 contractes que es van signar al conjunt de la Xarxa, 388.169 van ser contractes temporals -9 de cada 10 contractes, la mateixa proporció que a Catalunya.

Si agafem l’any 2007 com a base, s’observa una dinàmica diferenciada en la evolució de la contractació segons tipus de contracte: durant la crisi hi ha una davallada de la contractació que afecta tant als temporals com als indefinits. Quan s’inicia la creació de llocs de treball, la recuperació de la contractació temporal va ser prèvia i més intensa que la de la indefinida, de manera que ja s’han recuperat o equiparat els nivells pre-crisi, tot i la moderació en el creixement dels contractes temporals en els darrers dos anys. Aquesta recuperació ha estat més intensa en el conjunt de Catalunya (índex 120,7) que no pas en el Perfil de la Ciutat (índex 100,4).

En quant a la contractació indefinida encara no s’arriben als nivells pre-crisi, situant-se l’índex del conjunt de la Xarxa en el 83,0 i a Catalunya en el 95,3.

 

Així doncs, i malgrat l’increment de la contractació indefinida, el nombre de contractes indefinits signats el 2018 és un 17,0% menor al del 2007 en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat i del -4,7% a Catalunya. Aquesta situació es dóna de manera gairebé generalitzada en els municipis de la Xarxa, on només tres han recuperat els volums d’abans de la crisi, mentre que en set dels mateixos la contractació temporal és superior a la registrada el 2007.

 

L’elevat nombre de contractes temporals s’explica, en part, per l’acumulació de contractes de curta durada per part d’una mateixa persona treballadora o, el que és el mateix, a la menor durada dels contractes temporals. De fet, un 35,1% dels 452.022 de contractes formalitzats al conjunt de municipis del Perfil l’any 2018, va tenir una durada igual o inferior a un més: 158.835 contractes, 2 de cada cinc. Pel que fa a Catalunya, el percentatge se situa una mica per sobre, el 37,3% del total. En ambdós casos, aquest tipus de contracte és el majoritari i també ho són en deu dels catorze municipis que integren la Xarxa.

 

L’evolució d’aquest tipus de contracte des de l’any 2007, mostra que hi ha una pèrdua de pes a l’iniciï de la recessió econòmica, amb repunts l’any 2010 quan es produeix una certa estabilització en el mercat de treball i torna a baixar l’any 2012. A partir d’aquí, coincidint amb el període de recuperació, els contractes de durada inferior o igual a un mes no han deixat de créixer.

 

La proporció de contractes iguals o inferiors a un mes formalitzats a la Xarxa Perfil de la Ciutat és de 13,0 punts percentuals superior a la registrada al 2007, mentre que a Catalunya és de 15,4 p.p.

Aquesta tendència a l’alça es reflecteix a tots els municipis de la Xarxa, fet que comporta una reducció en el temps de la durada dels contractes i un augment de la rotació laboral. Respecte 2007, els contractes de durada indeterminada (-4,2%) i els d’entre 1 i 3 mesos (-4,3%) són els que més s’han reduït proporcionalment al conjunt de la Xarxa.

 

Sovint es vincula l’increment dels contractes de curta durada al caràcter més o menys estacional que pugui tenir una activitat (per exemple les activitats vinculades al turisme), però, fins i tot, en un sector com l’industrial considerat més  estable, la contractació de fins un mes ha passat de representar el 4,2% del total del contractes en el sector al 2007, al 37,1% al 2018 en el conjunt del Perfil de la Ciutat. En el cas de Catalunya les proporcions van del 7,5% al 40,4%.

A la Xarxa Perfil de la Ciutat les activitats amb un major pes dels contractes de curta durada són les activitats sanitàries i de serveis socials (el 62,6% del total de la contractació en aquest sector), seguides de les vinculades a l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (el 57,1%) i les activitats financeres i d’assegurances (el 53,3%). A l’altre extrem, la energia elèctrica i gas i la construcció tenen un pes molt més baix. A Catalunya destaca sobre la resta, les activitats artístiques i d’entreteniment, amb el 59,1%.

 

Tanmateix, les dades mostren que el pes dels contractes iguals o inferiors a un mes de durada, gairebé no varien al llarg dels diferents mesos de l’any i només el mes de desembre destaca sobre la resta en quant al volum de contractes de curta durada

 

En conclusió, tot i que la recuperació del mercat de treball és un fet, si més no a nivell quantitatiu, les dades mostren que la recuperació econòmica no comporta una reducció de la temporalitat en la contractació. No només es manté la temporalitat, un tret característic del nostre mercat de treball fins i tot en els períodes de creixement econòmic, si no que també s’ha reduït notablement la durada dels contractes. Aquest increment no es pot relacionar exclusivament amb les activitats o amb els mesos amb més estacionalitat, ja que és comú a tots els sectors i períodes de l’any. Aquesta dinàmica contractual comporta la creació d’ocupació més inestable i precària, una situació que afecta, especialment, a la població més jove i menys qualificada.


[1] les dades de contractació informen sobre les relacions laborals creades, de manera que un mateix treballador pot encadenar diversos contractes de treball en un any determinat.

Font: Departament d'Empresa i Coneixement

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
[1] amb lloc de treball a Catalunya, xifra que se situa per damunt dels 2.860.905 contractes signats el 2007, és a dir que es van signar un 14,3% més de contractes que abans de la crisi.

Si centrem l’anàlisi de l’evolució de la contractació en la Xarxa Perfil de la Ciutat, l’any 2018 es van signar una mitjana de 452.022 contractes amb lloc de treball en els municipis del Perfil." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/imatge_article_1.png">

Comentaris

Encantat amb aquest article on surt per primer cop una valoració amb Sant Feliu de Llobregat

Volem saber que en penses...