Economia social i cooperativa a la xarxa El Perfil de la Ciutat

Actualment, tot i haver una llei estatal que regula l’Economia Social [1], definir el què és és tot un repte, o millor dir, establir un consens per saber el seu abast i contingut és molt complex[2]. Aquest fet impacta directament sobre la disponibilitat d’estadístiques i registres oficials que siguin fefaents, el que fa que sigui una feina feixuga per als Observatoris i altres organismes i/o entitats que es vulguin endinsar en la seva anàlisi, diagnosi i avaluació de l’impacte sobre el global de les economies locals.

La metodologia i definició d’indicadors per entrar en aquesta anàlisi és una demanda que han rebut i estan rebent alguns dels observatoris municipals, com els de la nostra xarxa El Perfil de la Ciutat. És per aquest motiu, entre d'altres, que la Xarxa d'Observatoris per al Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) ha estat pionera en organitzar un grup de treball específic i en llançar recentment una nova Guia per mesurar l’Economia Social i Solidària des dels ens locals[3].

Font: logo de les polítiques públiques d'impuls a l'economia social i cooperativa de Terrassa.

La problemàtica que s’ha generat a l'entorn de la definició i de l'abast del model de fer economia social pot semblar nova, però que, si donem una ullada al passat, la cultura econòmica basada en valors ja existia en temps dels nostres avis i besavis (col·laboració, equitat, cooperació, intercooperació, democràcia participativa, capital social, contractació indefinida, contractació pública amb clàusules socials, política de consolidació de fons propis, finançament alternatiu, retorn social, compra de proximitat, economia circular, innovació social, etc). I aquesta no és una observació baladí. En la pràctica hi ha empreses que fan economia social ja sia per la visió o per la missió del seu projecte de negoci sense fer-ne cap ostentació.

Si fem una mica d’història, a nivell europeu, hi ha dues maneres d’entendre allò què és economia social: per una banda, la francòfona, més d'acord amb una definició d’empresa social expressada en una norma, la que es fa, per exemple, a la llei estatal espanyola i a l’Observatori estatal d’economia social [4]). I, per l’altra, l’anglosaxona, més lligada a una tradició sindicalista, partidària d’incloure les iniciatives més diverses del sector no lucratiu i voluntari que pertanyen al segon qualificatiu del concepte -“i Solidària”-; podríem dir, més d’acord amb els principis de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Per tant, cal assenyalar que actualment no existeix una visió única del concepte d’Economia Social.

De fet, nou anys enrere, els nostres veïns francesos ja van iniciar aquest intens debat i el van solucionar de la manera següent: inicialment, van establir un intens procés participatiu de tots els actors implicats (a través del PTCE, Pols territorials de cooperació econòmica[5]), per mitjà del qual es va establir un consens que, a posteriori, es va recollir a la llei francesa d’economia social [6], a l’estadística i als registres oficials amb la intervenció de l’Institut d’Estadística Nacional i les cambres regionals. Actualment, disposen d’una metodologia d’anàlisi compartida[7] i treballen conjuntament amb una xarxa d’observatoris que mesuren l’economia social [8] i els seus impactes.

El Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya també ha fet un esforç per definir l’abast de l'economia social amb la nova proposta de Decret-Llei sobre la regulació de les empreses d'economia social [9] i té la intenció de publicar, en breu, l’estadística al seu portal de Dades obertes i Govern Obert per mitjà d'un dataset específic sobre el registre d’empreses d’economia social[10]. A més, amb la xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament, amb la iniciativa dels projectes singulars, es pretén crear un Observatori català de l’Economia Social[11]. Per altra banda, el Departament de Justícia de la Generalitat està treballant per crear un registre únic de fundacions i associacions per evitar possibles duplicitats registrals, el qual ajudarà també a establir una base de dades objectiva i comparable per als diferents àmbits[12].

El que es pretén amb aquest article és fer una aproximació, des d’un punt de vista objectiu, basant-nos en fonts exclusivament oficials (com és el recent Registre de Cooperatives i Societats Laborals de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat[13]), de l’evolució i la situació actual d’aquest tipus d’empreses socials dins dels 14 municipis que formen part de la xarxa del Perfil de la Ciutat[14]. Aquesta anàlisi inclou la caracterització per grans sectors econòmics i la tipologia de cooperatives actives durant l’any 2017. A més, s’ha comparat l’estat actual de la xarxa El Perfil de la Ciutat respecte del conjunt de Catalunya.

Disposem d’un període prou ampli (sèrie 1945-2017 Cooperatives i 1985-2017 pel que fa, a les Societats Laborals)[15] per saber com han evolucionat aquestes empreses al llarg d’aquest temps i quines són les tendències futures. No obstant això, la present anàlisi es centrarà en l’evolució dels darrers 10 anys, just des de l’inici de la darrera crisi fins a l’actualitat (2007-2017), per saber l’impacte i analitzar la supervivència que ha tingut aquest tipus d’empreses durant aquest període (segons fonts oficials les cooperatives han resistit la crisi de manera més forta que altres formes jurídiques d’emprendre)[16] i, per altra banda, centrar l’atenció durant el període 2015-2017, que coincideix amb l’entrada en vigor de la nova Llei catalana de Cooperatives [17] i amb l’engegament d’ajuts, subvencions econòmiques, fons de crèdit municipal i implantació d'altres polítiques públiques d’impuls a l’economia social que han establert recentment la Generalitat de Catalunya[18] i altres organismes públics a nivell comarcal i municipal[19]. El que es pretén amb l’anàlisi d’aquest segon període és avaluar el creixement i la consolidació d’aquest tipus d’empreses dins de la nostra xarxa. Finalment, es compararà la xarxa del Perfil de la Ciutat amb el conjunt de Catalunya analitzant quins són els municipis que tenen més pes dins d’aquesta temàtica.

Pel que fa al nombre de cooperatives actives[20], si prenem una visió de conjunt, durant ambdós períodes, l’evolució del creixement de la xarxa el Perfil de la Ciutat ha estat més positiva que la del conjunt de Catalunya (49,78% i 42,23%, respectivament, durant el primer període 2007-2017 i 11,38% i 9,10%, respectivament, durant el segon període 2015-2017).