De crisis i dades: com estem abordant l’anàlisi de l’impacte de la covid-19?

Si alguna cosa ens ha demostrat la pandèmia de covid-19 és a viure amb incertesa. El no entendre què passava del principi; el no saber com acabarà tot d’ara. El dia 11 de desembre va fer nou mesos que la OMS va declarar l’emergència sanitària com a pandèmia, sent encara una incògnita el moment en què es pot donar per acabada. D’aquí a nou mesos més? El 2022? Ningú ho garanteix.

Des de la comunitat científica i experts en salut pública adverteixen que no es tracta només d’una pandèmia, sinó d’una sindèmia, ja que en aquesta crisi conflueixen factors de salut, econòmics, socials i, fins i tot, climàtics. La forma en què la població està vivint aquest conjunt de crisis diferirà segons el context i les circumstàncies personals amb què es comptin, però el que s’ha posat de manifest sense cap mena de dubte al llarg dels darrers mesos és que, entre les moltes conseqüències que ha provocat l’emergència sanitària, les desigualtats entre la societat estan augmentant.

En qualsevol cas, les eines per mesurar l’impacte sobre la població són limitades, més enllà d’estudis que puguin plantejar-se per avaluar-ho –que també comptaran amb les seves pròpies mancances–. A nivell local, els indicadors per analitzar i fer un seguiment de la situació han incorporat elements epidemiològics, juntament amb els habituals que feien referència a dades socioeconòmiques. No obstant, no acaba de ser suficient per obtenir una informació clara sobre fins a quin punt les institucions poden arribar a conèixer quin és aquest impacte.

Malgrat s’hagin pogut generar indicadors sobre quanta població es troba afectada per un ERTO, aquesta dada no indica com ho estan vivint les persones afectades. L’augment de l’atur, el descens del consum, el nombre de casos de nous contagis diaris, entre molts altres, serien exemples de dades que, si bé obtenim pràcticament a diari, no permeten llegir més enllà, en un sentit més humà. Es poden fer suposicions, però això tampoc dóna resposta a quines són les causes subjacents que poden estar agreujant les circumstàncies de les persones més afectades.

La realització d’enquestes, si bé no resol aquesta mancança, obre la porta a obrir altres canals de comunicació entre els diversos actors d’aquesta societat. Donant l’oportunitat d’expressar experiències mitjançant preguntes més obertes, institucions, grups de recerca i altres organismes poden generar coneixement de primera mà sobre com pot estar afectant aquest context a la ciutadania, més enllà dels indicadors habituals.

L’enquesta plantejada des de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa, juntament amb altres exemples que es troben entre els socis del Perfil de la Ciutat, ha donat la paraula a les persones participants, les quals han pogut manifestar preocupacions i reclams cap a les institucions que no s’obtenen de les anàlisis tradicionals. Malgrat les limitacions d’aquest mètode de recerca, s’ha obtingut una fotografia dels aspectes més rellevants per a la població manresana i habitual a la ciutat. Alhora, la inclusió de preguntes sobre gestió emocional i estats d’ànim ajuda a identificar aspectes menys abordats per poder-hi fer front de cara a futures polítiques.

Un dels principals reclams de la població, no només a nivell local, sinó també regional i estatal, és la necessitat de canals d’informació i missatges clars. Les discrepàncies entre els diversos nivells de governança han provocat confusió i rebuig, que ratifiquen la importància d’entendre fins a quin punt informen les dades que s’ofereixen constantment. La ciutadania, més enllà de científics i analistes de dades, també està sobre-saturada de notícies, que no sempre són fàcil de comprendre. Redirigir des de les pròpies institucions les informacions amb les quals es treballa és imprescindible per poder actuar com a pont entre les dades i la comprensió de les mateixes.

Fem front a una crisi global i multifacètica, difícil d’afrontar per tothom, en major o menor mesura. Adoptant una perspectiva que inclogui el màxim d’aspectes possibles i escolti la veu de la població, pot ser una manera d’aportar el nostre gra de sorra a aquest context d’incertesa que vivim.

Georgina Pujolar

Ajuntament de Manresa

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.6 (5 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Si alguna cosa ens ha demostrat la pandèmia de covid-19 és a viure amb incertesa. El no entendre què passava del principi; el no saber com acabarà tot d’ara. El dia 11 de desembre va fer nou mesos que la OMS va declarar l’emergència sanitària com a pandèmia, sent encara una incògnita el moment en què es pot donar per acabada. D’aquí a nou mesos més? El 2022? Ningú ho garanteix.

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari