L'Ajuntament de Granollers en el marc del II Pla estratègic està desenvolupant el projecte Baula "Mediació entre l'empresa i el sistema de Formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves" encarregat a Mercè Chacón responsable de l'empresa Krikos 21 a qui hem demanat que ens parli del nou concepte de certificació laboral.
PRESENTACIÓ
Cada vegada es planteja amb més insistència la necessitat de buscar instruments que ens ajudin a millorar la empleabilitat de les persones i a posar en valor les capacitats professionals de la població activa, amb disponibilitat d’ocupabilitat, en els territoris. El canvi econòmic i en conseqüència el canvi social ho estan exigint de manera immediata.
En aquest sentit, dimensionar les competències i capacitats de les persones, la experiència i coneixements adquirits per la via formal i no formal al llarg de la seva trajectòria professional, és fonamental per aconseguir millorar les possibilitats d’ocupació.
Aquesta qüestió és una de les prioritats del Consell d’Europa i dels països del nostre entorn. Els dies 9 i 10 del mes d’abril s’ha portat a terme el primer seminari per desenvolupar les accions activades per les Recomanacions del Consell sobre la validació de l'aprenentatge no formal i informal que es van publicar en el Official Journal of the European Union del 20 desembre de 2012. En aquest document es reconeix l'important paper que el procés pot tenir en el replantejament de l'educació, en la millora de l'oferta de qualificacions en el mercat laboral, en la promoció de la mobilitat i en l’avanç de la competitivitat i el creixement econòmic.
Les prescripcions del Consell promouen també un impuls per a una major cooperació europea en donar suport a les polítiques i pràctiques nacionals en l'àmbit de la validació de l'aprenentatge no formal i informal.
EN QUÈ CONSISTEIX LA VALIDACIÓ, I QUE ÉS EL RECONEIXEMENT?
Al llarg de les nostra vida tenim l’oportunitat de trobar-nos en molts contextos d’aprenentatge que no són els que formalment entenem del sistema educatiu en general: en primer lloc, el que els experts anomenen educació no formal (cursos, tallers, educació per a adults i qualsevol formació que impliqui l'existència de professors i alumnes); en segon lloc, l'anomenada educació informal, aliena a les aules (aprenentatge d'idiomes a l'estranger, aprenentatge en el lloc de treball, activitats de voluntariat,...). En aquest cas, la certificació és més complexa i, alhora, més necessària, perquè no hi ha prova escrita d'aquestes destreses, que poden provenir d'experiències quotidianes.
Reconèixer que l'aprenentatge també té lloc fora del sistema educatiu, en l'àmbit professional i contextos personals, no hauria de ser nou però resulta difícil d’incorporar en la nostra manera d’entendre la formació, fins i tot des de la perspectiva del propi afectat. Mentre que l'aprenentatge formal es produeix en un mercat organitzat i en un context estructurat, és intencional i dona lloc a un títol reconegut, l'aprenentatge no formal està integrat en les activitats no dissenyades explícitament i no planificades com a aprenentatge, es a dir, està integrat en activitats de la vida relacionades amb la feina, la família o fins i tot l'oci.
Quan es parla de validació i certificació de les competències de les persones, del que es tracta és de documentar tots aquests aprenentatges perquè, amb un procés d'assessorament, de validació de les habilitats que es puguin identificar en el procés d’anàlisi, s’ordenin les competències que, per diferents vies, ha adquirit la persona en la seva trajectòria professional i personal i, a partir d’aquelles, establir unes equivalències amb els aprenentatges que s’han de realitzar per la via formal, per l’obtenció d’una titulació del sistema.
Encara que molts països fan ja una certa validació del coneixement dels treballadors, sols quatre-França, Holanda, Luxemburg i Finlàndia-disposen d'un esquema complet. Els experts consideren el model francès especialment encertat. Allà, un treballador pot demanar en qualsevol moment que se li reconeguin les competències professionals. L'interessat haurà de documentar el que sap i, si el jurat considera que és suficient (també li pot demanar proves extraordinàries), li expedirà un títol equivalent al del professional que l'ha obtingut per la via formal ("Funciona molt bé però costa molts diners", considera Bernadette Vergnaud, eurodiputada francesa experta en mercat interior. Les tarifes per accedir a un procés de validació poden arribar als 1.000 euros a França, segons l'últim informe sobre validació en aquest país que recull la Comissió Europea).
La Generalitat de Catalunya va publicar al gener d’aquest any una resolució per la posada en marxa i organització del Servei d’Assessorament en la Formació Professional i del servei de reconeixement acadèmic del aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o en activitats socials (Recollides en la Resolució ENS/1891/2012, de 23 d’agost, d’organització de diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formació professional inicial ((DOGC núm. 6220, de 26.9.2012. Instrucció de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial de 18 de Gener de 2013).
El servei d’assessorament consisteix en la identificació i anàlisi detallada de les capacitats i les expectatives professionals de les persones que el sol·liciten, i la valoració i la recomanació de les ofertes formatives, amb les seves variants, que millor s’adaptin al seu perfil i interessos.
El servei d’assessorament en la formació professional del sistema educatiu conclou amb l’elaboració i el lliurament a la persona de l’informe d’assessorament personalitzat. Més enllà estarà el reconeixement en el Centre de Formació Professional i la titulació posterior un cop completats l’adquisició de les competències necessàries per l’obtenció del títol.
Aquest procediment pot trigar entre sis i nou mesos. El que és interessant és que podem començar ja a treballar sobre aquest model d’habilitació professional. El projecte demana ser impulsat per les administracions locals i autonòmiques i demana també del compromís dels agents socials. L’habilitació d’aquest procediment és clau per ajudar a moltes persones, professionals, que en aquest moment estan a la recerca de feina i que són moltes.
SITUACIO DEL MERCAT LABORAL AL NOSTRE ENTORN
Fixar-nos en el cas de la Comarca del Vallès Oriental ens ajuda a contextualitzar
Al Vallès Oriental s’han presentat 27 expedients d’extinció que han afectat a 428 treballadors i 48 expedients de reducció que han afectat a 421 treballadors i 61 expedients de suspensió que han afectat a 1.671 treballadors i treballadores.
Pel que fa a les dues grans àrees d'influència de la nostra comarca a la zona del Baix Vallès s’han presentat un total de 38 ERO’s que han afectat a 741 treballadors i a la resta de la comarca 98 ERO’S que han afectat a 1.779 treballadors.
Si ens referim exclusivament al municipi de Granollers el nombre d'ERO's ha estat 34 i els treballadors afectats 456, que representen el 18,10% de la comarca.
LA CONTRACTACIÓ
Si ens fixem per exemple en el cas de Granollers, la contractació de l’últim any no compensa en nombre, ni en qualitat de la contractació (per la seva modalitat) les pèrdues registrades de llocs de treball.
Així les coses, queden paleses, per una banda l’agudització de les dades d’atur; la insuficiència de contractacions i l’increment dels expedients de regulació de treball presentats en els últims semestres per les empreses; i per una altra banda la potencialitat i necessitat de crear un servei, no ja de recol·locació de les persones afectades per les mesures de la reforma laboral, sinó que sigui un instrument que permeti obrir horitzons de futur diferents per les persones afectades, és a dir, un servei de validació i acreditació de les seves competències per a la incorporació al treball amb unes noves possibilitats. Vistos els devastadors efectes que les polítiques d'austeritat provoquen en els mercats de treball, estem obligats a obrir rutes a les noves iniciatives en la lluita contra la desocupació. La necessitat de buscar fórmules per donar valor a la experiència adquirida i al currículum ocult és una via inequívoca.
LA CERTIFICACIÓ I VALIDACIÓ PER LA MILLORA DE LES POSSIBILITATS PER LES PERSONES
Expertes de la Comissió Europea porten anys treballant sobre la validació de l’experiència professional, aquesta qüestió ha pres una rellevància fonamental en contextos com els que ara vivim: períodes de fort canvi tecnològic, on el propi sistema educatiu pot ser lent a respondre o que simplement pot no tenir-los en compte en el disseny de la seva oferta. També ajuda per fer front a certes mancances de mà d'obra, en particular en aquells llocs de treball pels quals és obligatori tenir qualificacions i titulacions del sistema educatiu, com per exemple la salut o l’assistència a les persones (Souto-Otero, M., 2010. Validation of non-formal and informal learning in Europe: Between vocationalism and social change? In: Elliot, G., Fourali, C. and Issler, S., eds. Education and Social Change: Connecting local and global perspectives. London: Continuum Books, pp. 251-263).
La validació és un avantatge i una oportunitat transcendental perquè pot canviar la direcció professional i les possibilitats de les persones (també és vist com una important dimensió social, causa del seu potencial per alleujar la marginació i promoure la igualtat (Souto-Otero et al, 2008a;. Misko et al, 2007.; Victorian Qualifications Authority, 2004). Pot facilitar la reintegració al mercat laboral dels grups desfavorits, com els immigrants, al quals no li són reconegudes les acreditacions del seu país; els aturats i els treballadors de més edat que han adquirit moltes competències en el lloc de treball, a través de formació o activitats personals, que no poden certificar o que simplement poden però no són conscients de tot el conjunt de competències que han adquirit. Suposa un benefici potencial enorme per a qui no té cap tipus de qualificació.
En l’educació terciària també s'utilitza com un mitjà per proporcionar a les persones, en particular els egressats, una "segona oportunitat" per aconseguir el seu màxim potencial d'aprenentatge. Com a tal, en un nombre creixent dels països i dins dels requisits establerts pel procés de Bolonya, s'està emprant aquesta validació per obrir noves vies d'accés a l'educació superior, tot i que s'ha avançat, encara es més lenta del que seria desitjable (Rauhvargers et al., 2009). A Espanya, el fet que la Formació Professional Superior estigui ubicada en l’àmbit de l’educació secundaria no ha afavorit aquest canvi conceptual, molt important per millorar l’orientació professional i sobre tot vocacional.
La validació i certificació pot estimular la creació de trajectes d'estudi personalitzat i l'assimilació de les oportunitats educatives d'un ventall més ampli d´estudiants incorporats al sistema per vies no tradicionals, possibilitant itineraris alternatius a través de passarel·les que evitin les repeticions i facin més rentable l’oferta general d’estudis formals.
En qualsevol cas i tal i com expressen els experts, arribar a la titulació a través de l’experiència, per un camí alternatiu i diferent al estrictament acadèmic, és el que veritablement equipara, iguala i fa de l’acreditació una eina d’equitat educativa. La validació pot reconèixer l’aprenentatge que és socialment important, encara que no provingui en la seva totalitat del sistema educatiu formal, al que en moltes ocasions, sobre tot els joves o els més desfavorits no han pogut arribar o no han completat per diferents motius: de classe social o de circumstàncies personals, com ara les derivades d’una, més que discutible, orientació professional o direcció vocacional."La validació millora les habilitats dels joves, que, de vegades, presenten malament els coneixements que tenen, i les empreses ho valoren” (Lucia Abellan, EL PAIS, 30 de Març 2013 Un certificado europeo para validar los talentos)
SITUACIÓ DE LES EMPRESES I EN CONSEQUENCIA DELS TREBALLADORS AL NOSTRE ENTORN
Anàlisi per activitats i sectors
En el Vallès Oriental, durant el primer quadrimestre, els sectors d’activitat econòmica que han sofert més en nombre d’ERO’s respecte del total han estat el sector de la Industria 40 (29%) i el Serveis 27 (20%). El 58 % el total d’ERO’s a la comarca s’han registrat als sectors de la Indústria i el Metall, afectant a unes 1.980 persones, el que representa el 79% del total de persones afectades.
La situació de les empreses a la nostra comarca es una mostra clara de la necessitat que tenim tots els agents socials i responsables econòmics d’afinar el pensament i buscar formules d’afavorir la qualificació, requalificació i empleabilitat real (L'ocupabilitat es relaciona amb potencialitat, amb capacitat d'afrontar tant la primera feina com l'actualització i els canvis sistèmics que es produeixin en un futur, mentre que l'ocupació s'entén com l'acte concret d'accedir a un treball remunerat. Plan Director de Empleabilidad Universitaria. Ministerio de Educación. 2011).
El sectors afectats, també ho són per una nítida tendència a la reconversió de certs entorns econòmics. Efectivament s’està produint un reciclatge i modelització dels patrons de producció actuals i una renovació que requereix d’una prospectiva per obrir noves perspectives en el concepte propi de treball.
LA VALIDACIÓ DE COMPETÈNCIES I LES TITULACIONS, DES DE LES EMPRESES
En aquest context, la validació pot ajudar a promoure el desenvolupament personal i professional dels treballadors generant noves perspectives però per això precisa que el procés tingui una doble entrada: 1) talent del personal que conforma l’empresa i 2) possibilitats de reciclatge. Una qüestió clau és la de assegurar-nos de que les empreses són conscients de TOT el conjunt de competències dels seus empleats i les seves demandes de capacitació, i facilitar les transicions entre LLOCS de treball i sectors, en aquest últim cas, la transició cap a d’altres sectors és un punt molt significatiu del procés.
En el cas de les empreses del nostre territori més proper, la reconversió, sobre tot la industrial i del sector de l’automoció i auxiliars, la més voluminosa de la Comarca del Vallès Oriental, aquest enfocament és essencial per trobar una sortida correcta i efectiva als professionals.
La validació i la certificació són procediments molt ben vistos per les empreses en general ja que en aquests moments pot formar part de les ajudes socials a les persones afectades per processos de reconversió.
En d’altres països veïns els factors econòmics són el principal impulsor per a la validació, en associació amb un moviment més ampli dels sistemes educatius cap a un concepte de l'educació com a motor per a la regeneració econòmica i la creació de forts vincles entre l'educació i el món del treball. Això ha portat a un èmfasi en la formació professional i a una nova etapa de prestigi d’aquests estudis que ja estava trobant-se a faltar, sobre tot en països com el nostre on la formació professional ha esta considerada com a formació de segona classe o compensatòria i fins i tot assistencial.
EL PAPER DELS AGENTS SOCIALS
No es pot establir en un territori un sistema estructurat de validació i certificació sense implicar a empresaris, sindicats, cambres de comerç i altres institucions lligades al mercat de treball i de la formació.
Això és així perquè la validació requereix també d’un esforç per part de l’empresa per explicar be i posar sobre el paper quines són les funcionalitats de cada lloc de treball i quines són les evidencies que la justifiquen. Aquesta tasca no deixa de ser una inversió per l’empresa en tant que permet ordenar necessitats i efectius i en conseqüència establir les seves fortaleses i mancances. La gran patronal europea, Business Europe, és favorable a les mesures que ajuden a fer més visible el perfil del treballador. "En general, la validació de la formació adquirida per la via informal i no formal és bona per a l'empresari perquè li dóna una idea de certes competències que d'altra manera estarien ocultes. Aquesta transparència beneficia també als ciutadans en la mesura que fa visibles les seves habilitats (Robert Plummer, assessor de Business Europe).
A més la validació requereix d’una estructura coordinada en la que participin, en primer lloc els propis sindicats com a institucions motores de processos de millora de l’empleabilitat i ocupabilitat dels treballadors, en segon lloc de les patronals que puguin certificar les formacions en els llocs de treball i les qualificacions precises per donar-les funcionalitat i finalment del centres de formació professional per implementar els assessoraments, reconeixements i disseny de la formació adient per proveir les titulacions.
La demanda més pertinent en aquest cas és la de “fer àgil i dinàmic el procés”, resoldre amb diligencia els procediments i la formació adhoc. Aquestes idees formidables poden perfectament, i l’experiència ens dona constatació, morir abans de néixer, si no es procura un dimensionament dels temps d’implementació que permetin fer de la mesura un objectiu d’excel·lència. Aquests processos han d’il·lusionar també al qui els posa en pràctica, han de ser, a més de semblar, útils i efectius.
Perquè tinguin aquestes característiques, els processos de validació no han de dependre de les contingències del centre de formació o de l’administració de torn que gestioni el projecte, sinó que les estructures s’han de crear en funció de les carències i obligacions que es detectin en el territori. En el cas que ens ocupa, del resultant dels treballadors i de les empreses que estiguin en aquest moment en processos de regulació d’ocupació. Es per això que estan pensades les mesures flexibilitzadores del sistema de Formació Professional i el que recull la Reforma Laboral i els Plans estratègics del Servei d’Ocupació de la Generalitat.
LES ADMINISTRACIONS
Una de les funcions que han d'assumir les administracions és la de proveir el territori, segons necessitats detectades, d’una xarxa d’informadors, assessors, orientadors, coordinadors en centres i en empreses, per tal de facilitar els processos de validació.
Un dels deu països que en els últims dos anys ha normativitzat aquests processos és Espanya. Catalunya també ha publicat les mesures a posar en marxa, el que cal ara és la imprescindible coordinació de totes les administracions per concretar-la, en aquest sentit és indispensable que els departaments responsables de l’economia, la formació i l’ocupació integrin les seves polítiques i treballin conjuntament. La visió integrada de la formació professional facilitaria enormement els processos i el disseny de la formació per completar-los.
Les administracions han d’estar molt atentes als informes europeus que ens donen elements de reflexió per la millora, en aquest sentit l’agencia CEDEFOP és un referent. Igualment les pràctiques que ja han començat al País Basc poden ser un altre referent molt més proper.
Per fer profitós el procés encara ens queda una qüestió cabdal: millorar notablement la participació dels adults en processos de formació. El nostre país, segons els informes d’Eurostat (només un 8,9% dels adults participen en activitats d'educació formal i informal, un percentatge que cau a menys de la meitat entre el col • lectiu que més ho necessita, els de baix nivell educatiu, segons una recent enquesta realitzada per la Comissió Europea) mostra un dels pitjors ratis en participació de persones adultes en formació permanent. Les empreses també expliciten aquesta falta de convicció per part del personal en general, respecte als avantatges i beneficis de la formació al llarg de la vida i al desconeixement o falta de comprensió respecte a la mobilitat del mercat de treball: els llocs de treball es modifiquen, es transformen o es volatilitzen, són temporals per la pròpia concepció actual del treball i de la globalització dels mercats laborals. Propiciar projectes d’aquestes característiques facilitarà a les administracions accions conjuntes per aconseguir objectius més generals.
La certificació com a eina per a l’impuls de les economies dels països ha estat rebent cada vegada més atenció en l'agenda política d'Europa. Econòmicament, les noves pressions de la competència global i les reestructuracions internes de les economies europees han donat lloc a mercats L'onada d'atur ha afegit de treball més flexibles i a una major mobilitat laboral. la constatació que gairebé una quarta part dels joves (i més de la meitat a Espanya) no tenen ocupació. Europa ha de procurar una solució de manera urgent. Si compleixen el que s'ha acordat, la Unió Europea disposarà, el 2018, d'un marc homogeni per validar els coneixements adquirits fora dels canals oficials. La responsable d'Educació, Androulla Vassiliou, va demanar que s'apliqués ja el 2015 per millorar com més aviat les perspectives d'ocupació dels joves, es veu en aquesta iniciativa un important incentiu per a la mobilitat dels treballadors.
Si les competències d'un professional són reconegudes per un país i acceptades de manera homogènia per la resta, serà més fàcil animar-se a fer el salt quan l'ocupació escassegi en un país. De forma indirecta, també es persegueix augmentar l'interès dels europeus per formar-se al llarg de la seva vida, no només abans d'ingressar en el mercat de treball. L'interès és, fins ara, limitat.
Fonts: Informe UGT. Amb la Reforma Laboral tenim més ERO's al Vallès Oriental. Abril 2012 i Dades de la Generalitat de Catalunya.
Mercè Chacón Delgado Experta en Formació Superior. Ha estat Secretaria del Consell de la Formació Professional de Barcelona, gerent de la Fundació BCN Formació Professional i directora general de Formació i Orientació Universitària.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari