Cadena de valor de l'economia verda ?

El mínim comú denominador de qualsevol exercici d’anàlisi, per definició, consisteix en descompondre l’objecte d’anàlisi d’una forma metòdica (amb una metodologia).

Quan volem “analitzar” els sectors econòmics i la seva evolució les classificacions d’activitat econòmica ens donen la “lupa” per descompondre més o menys. Actualment, però, aquestes classificacions oficials (CCAE) queden obsoletes més ràpidament perquè els canvis en l’estructura productiva són més ràpides. Pugem un grau de complexitat quan passem d’analitzar els sectors i activitats oficials a necessitar estudiar les cadenes de valor, que per sintetitzar-ho podem dir que és una realitat estructurada amb una lògica diferent de les CCAE. Més encara quan volem afrontar el repte d’analitzar la cadena de valor de l’economia verda, primer pas esbrinar si n’hi ha, o potser són diverses que la composen, d’aquí el títol amb interrogant.

Per començar l’anàlisi primer hem cercat per definir el terme economia verda, ja que aquest es un concepte difús i que sovint es difícil d’acotar per la seva amplitud de conceptes que engloba. L’economia verda (EV a partir d’ara) es pot definir com un model que cerca reduir els riscos mediambientals i la pressió que s’exerceix sobre els sistemes naturals, a la vegada que cerca millorar el benestar humà i l’equitat social. És a dir, aquest model busca harmonitzar i atorgar un equilibri entre el desenvolupament econòmic i el consum eficient dels recursos. (Medi ambient, GenCat, 2021)*. Més enllà de la definició d’economia verda, engloba diversos conceptes que tenen relació entre si i pertanyen al mateix àmbit, els més destacats són; economia circular, sostenibilitat, ecologia, reciclatge, medi ambient, eficiència energètica, impacte mediambiental, energies renovables, biodegradable, origen natural i petjada ecològica.  

Per acotar quina és la cadena de valor d’un territori, en aquest cas Barberà del Vallès, primerament hem realitzat un cribratge dels codis de la  classificació oficial de l’activitat econòmica (CCAE) per veure quins es poden vincular amb la cadena de valor de l’economia verda. D’aquest cribratge se n’extreu que són pocs els codis que es poden associar amb l’economia verda, ja que hi ha empreses classificades amb codi CCAE que tot i coincidir, la seva activitat es diferent de la que es podria considerar com EV. També hi ha empreses que en un primer moment el seu codi CCAE no està vinculat amb l’EV, però que en analitzar l’activitat principal que realitzen veiem que la podem classificar dins de la cadena de valor EV.

Els codis que veiem amb una associació més directa amb la cadena de valor de l’economia verda són:

  • Els fabricants de paper i cartó per el procés de reciclatge que apliquen les empreses en la seva activitat (1721, 1722).
  • Els que fabriquen motors elèctrics, produeixen energia elèctrica eòlica o d’altre tipus (2711, 3518, 3519).
  • Les empreses que s’encarreguen del tractament d’aigües residuals, el tractament de residus perillosos i no perillosos (3600, 3700, 3811, 3812, 3821, 3822).
  • Empreses que s’encarreguen de la gestió dels residus i la seva classificació (3831, 3832, 3900).

Però sense ser estrictes altres codis/activitats podrien estar inclosos:

Després de destriar quins codis CCAE podrien associar-se a la cadena de valor de l’EV, també s’ha d’anar amb compte amb les empreses classificades amb aquests codis. Una empresa es pot considerar com a EV en un primer moment, però un cop s’analitza la seva activitat principal s’observa que només hi dedica una part petita de la seva activitat total. També s’ha observat que hi ha empreses que disposen de certificats de sostenibilitat per alguna de les activitats que realitzen, però que no ho apliquen més enllà d’obtenir la certificació per a un procés en concret.

Per elaborar la classificació de les empreses en la cadena de valor de l’economia verda hem tingut una sèrie de paràmetres. Aquests es basen principalment en el procés d’aprovisionament, en les matèries primeres que s’utilitzen, com es realitzen els processos de producció, de quina forma es duu a terme la distribució, i el propi packaging dels productes.

Una dificultat en l’anàlisi és la valoració de si una empresa es pot considerar d’economia verda en funció en quants paràmetres compleix. Donada la diversitat de situacions més que poder classificar les empreses en sí o no formen part de l'EV, les vàrem classificar en 3 grans grups.

Un primer grup d’empreses classificades en la cadena de valor de l’economia verda, dins de la qual s’han identificat cinc segments diferents:

 

  • L’economia circular: els residus produïts durant el procés de fabricació compleixin amb un cicle de reciclatge per millorar la sostenibilitat i l’eficiència energètica de l’empresa.
  • Instal·ladors: destacant principalment els especialitzats en la instal·lació de panells fotovoltaics, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics o altres energies renovables.
  • El comerç: hi ha present una gran varietat, des de productes d’origen natural ecològics, productes per la cura del medi ambient i la sostenibilitat, entre d’altres.
  • La fabricació: es reutilitzen els materials que s’han fet servir durant el procés de fabricació, reduint així la petjada ecològica mitjançant l’estalvi energètic, o bé es produeixen béns biodegradables, etc.
  • Proveïdors d’energia: la seva activitat principal és la comercialització d’energia elèctrica renovable centrada en l’energia solar, destacant la instal·lació de panells fotovoltaics.

 

Un segon grup d’empreses classificades fora de la cadena de valor d’economia verda, ja que tenen algun element propi de l’EV, però no arriben a considerar-se com a tal pel poc pes que representen aquestes activitats respecte al conjunt total d’activitats de l’empresa. Per exemple, hi ha empreses on la seva activitat principal s’enfoca a un producte o diversos productes que no tenen res a veure amb l’economia verda, però a la mateixa vegada també compten amb una petita línia de productes ecològics.

 

Un tercer grup d’empreses que ha incorporat la responsabilitat social corporativa (RSC) en la seva producció i activitats, són les que compten amb certificats de sostenibilitat i de cura mediambiental, per tal de contrarestar els efectes nocius de les seves activitats. Al mateix temps, moltes d’aquestes empreses elaboren programes dissenyats en forma de memòries de sostenibilitat en el qual s’especifica el pla d’actuació a seguir per l’empresa per aconseguir l’assoliment del objectius en termes mediambientals definits en aquests documents.

Els principals certificats amb els que compten les empreses, que hem trobat al territori d'anàlisi, són: pesca sostenible (MSC), fusta provinent de boscos gestionats de forma sostenible (PEFC), paper que prové d’una explotació sostenible de boscos (FSC), baixos compostos orgànics volàtils i la utilització de fórmules sense plom (VOC), bones pràctiques ambientals (Green Market), i control i regulació de l'ús de substàncies nocives en el sector tèxtil (Oeko-Tex).

Després de tot l’anàlisi ens han quedat més preguntes que respostes. Només com a exemple: hi ha una cadena de valor de l’economia verda o en realitat n’hi ha diferents ? Segurament en funció del territori es podria trobar una de l’energia, o de la mobilitat sostenible, o de la producció ecològica, per dir tres exemples.

També ens ha quedat una certesa més filosòfica, que tots els processos productius (d’aprovisionament, de producció, de transport, ...) han de tendir a incorporar criteris mediambientals. No hi haurà empreses d’economia verda o fora de l’economia verda sinó que s’hauran d’anar impregnant de processos que tinguin cura del mediambient.

I finalment, tocant de peus a terra, en termes d’anàlisi, es fa evident l’imprescindible que és disposar d’informació sobre l’estructura empresarial el més detallada possible en termes de classificació d’activitats econòmiques oficials (CCAE). Sense aquesta informació, amb totes les imperfeccions que pugui tenir, no es pot fer anàlisi.

Observatori econòmic i social. Fundació Barberà Promoció

Desenvolupament Econòmic. Ajuntament de Barberà del Vallès

- (*) Font: Medi ambient i sostenibilitat, economia verda i circular, Gencat (2021): http://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_sostenible/economia_verda/

- Enllaç d’interès com a exemple de transversalitat de l’economia verda i d’activitats que hi estan relacionades: Ocupacions verdes. Mesures proambientals per una economia sostenible (2010): https://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Promocio_Economica/2019._ocupacions_verdes._mesures_proambientals_per_una_economia_sostenible.pdf

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
El mínim comú denominador de qualsevol exercici d’anàlisi, per definició, consisteix en descompondre l’objecte d’anàlisi d’una forma metòdica (amb una metodologia).

Quan volem “analitzar” els sectors econòmics i la seva evolució les classificacions d’activitat econòmica ens donen la “lupa” per descompondre més o menys. Actualment, però, aquestes classificacions oficials (CCAE) queden obsoletes més ràpidament perquè els canvis en l’estructura productiva són més ràpides." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/pngwing.com__0.png">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari