Baròmetres de ciutat, enquestes i eines d'escolta activa

Resum de la Jornada tècnica celebrada a Terrassa (Sala Quadrant, Servei d'Innovació, Ajuntament de Terrassa), el 19 d'octubre de 2018, dins el marc de les accions de la xarxa El Perfil de la Ciutat

 

INTRODUCCIÓ

Obre: Javier García, regidor de Presidència de l’Ajuntament de Terrassa.

Obertura a càrrec del regidor Javier García. Al seu costat, Xavier Muñoz

 

La Jornada tècnica Baròmetres de ciutat, enquestes i eines d’escolta activa s’emmarca en les activitats de formació, debat i divulgació de continguts de la xarxa intermunicipal El Perfil de la Ciutat. Mesura de la Qualitat de Vida i la Sostenibilitat de les ciutats. El regidor, per tant, dóna la benvinguda als presents en nom d’aquesta xarxa.

La xarxa El Perfil de la Ciutat funciona des de 1998 (per tant, enguany compleix 20 anys). Reuneix actualment els observatoris i serveis d’estudi de 15 municipis per al desenvolupament de treballs comuns a l’entorn de la mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat.

Ho fa principalment a través de:

  • La publicació d’un Informe anual,
  • La compartició de metodologies per mitjà de les reunions de treball,
  • L’edició d’un bloc d’articles sobre aspectes metodològics o experiències en el tractament d’informació i coneixement socioeconòmic,
  • El desenvolupament d’estudis comuns i també
  • L’organització de jornades tècniques, com la que celebrem avui.

Enguany la xarxa renovarà el seu sistema de coordinació mitjançant la signatura d’un nou Conveni de col·laboració.

El motiu de la trobada respon a la necessitat de tractar i debatre la necessitat de comptar amb eines d’informació que facilitin als decisors públics (i també a les institucions i als ciutadans ciutadania en general) coneixement sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre la marxa del seu municipi i dels serveis que s’hi presten, més enllà de les estadístiques que es recullen per mitjà de censos, padrons i altres registres públics disponibles.

Ho fa també atenent a allò establert en l’art. 60 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, entre d’altres coses pel que fa a l’avaluació permanent dels serveis públics en base a una consulta regular a la ciutadania

El primer bloc es dedica a conèixer les experiències ja desenvolupades per serveis municipals en el camp de les enquestes i dels denominats baròmetres de ciutat, així com d’altres eines que alternativament o simultània permeten disposar d’informació sobre aquella percepció ciutadana. Interessa els objectius, però també la seva “cuina” i, molt especialment què se’n fa dels resultats, com es difonen i qui el utilitza.

Però també s’ha volgut integrar en aquesta sessió uns segon i tercer bloc on s’ha donat cabuda a una perspectiva des del sector privat, especialitzat en treball de camp o en el desenvolupament de noves eines de captació d’aquell coneixement, a base de comptar amb la participació de la ciutadania en els processos de consulta, o a base de l’explotació de mitjans alternatius d’expressió de l’opinió pública, que faciliten elements valoratius que fins i tot afecten o poden la reputació de les organitzacions o la pròpia imatge i consideració de l’entorn de vida urbà, i per tant la percepció de la qualitat de vida a les ciutats. Estem parlant, doncs, també, de conèixer noves eines d’escolta activa que poden interessar, sense dubte, els processos de millora dels serveis i dels programes públics, i també la generació mateixa de mecanismes de confiança.

 

BLOC 1. Les experiències municipals: baròmetres i enquestes de ciutat i altres experiències d'escolta activa de la ciutadania

Modera: Roger Roca, Ajuntament de Sabadell

Màrius Boada, Enrica Bornao, Roger Roca, M. Carmen García-Calvillo i Xavier Muñoz, al bloc d'experiències municipals

 

# Màrius Boada, Cap de l’Oficina de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ens presenta el programa d’enquestes que s’incardina dins l’anonemat Pla d’estudis Sociològics de l’Ajuntament de Barcelona, que es du a terme des de 1996, i que s’aprova a l’inici de cada mandat.

Les necessitats d’informació han anat canviat al llarg del temps, i en funció de les necessitats s’han anat introduint nous instruments d’enquesta. El què estableixen en l’actualitat són:

  1. Enquesta baròmetre de tipus polític (2 cops a l’any)
  2. Enquesta Serveis Municipals per districtes i barris (gestió de l’Ajuntament com a prestador de serveis)
  3. Estudis qualitatius (1 cada 2 anys) sobre temes d’actualitat
  4. Enquestes d’hàbits informatius que es fa a cada mandat.
  5. Enquestes de valors
  6. Enquestes sociodemogràfiques

El registre d’enquestes i estudis d’opinió de l’Ajuntament de Barcelona es pot consultar al web de l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que el cost aproximat en concepte d’enquestes amb el qual treballen és de 350.000€ anuals, dedicats al departament d’estudis d’opinió, que e focalitzen principalment a la contractació d’assistències tècniques externes per a l’execució de treballs de camp, tenint en compte que el disseny de les enquestes i l’anàlisi i presentació dels resultats els fan tècnics de l’Oficina de Dades. Els contractes externs per als treballs de camp es gestionen mitjançant una acord marc. Hi destinen 1 tècnic només per al seguiment i control de qualitat del treball de camp.

Al respecte de l’elecció de les empreses externes, afirma que segurament prefereixen pagar més però que l’empresa asseguri que fa la feina satisfactòriament i amb professionalitat.

Normalment fan les enquestes via telefònica, malgrat cada cop resulta més difícils fer-les per aquest sistema (per cada enquesta vàlida sovint necessiten realitzar 150 trucades). Per aquest motiu estan assajant fer treball de camp multicanal, especialment tractant de preguntar a qui li pugui interessar el tema (via correu-e per obtenir 1 de vàlid normalment es dedueix d’un mínim de 3).

En aquest moment, la via multicanal inclou també altres mètodes d’escolta activa, especialment per obtenir grups d’opinadors qualificats o interessats d’entrada per al tema o temes a enquestar. De fet, fa uns 10 anys que fan servir escolta activa a les xarxes socials (Twitter i altres), i ho fan no des de la perspectiva del community manager sinó des d’un punt de vista estadístic. Apunta que es tracta d’un volum ingent d’informació, per tal com tan sols parlant de Barcelona, es detecten més 700.000 missatges al dia.

Web anunciant l'Oficina de Dades de l'Ajuntament de Barcelona

 

# Enrica Bornau, Cap del Gabinet d’Estudis i Estadístiques i Participació Ciutadana, Ajuntament de Rubí, ens presenta les enquestes de satisfacció ciutadana i de coneixement de la ciutat. Fou el 2015 que aqauest tipus d’enquesta van passar a gestionar-se de forma centralitzada i a planificar-se pel Gabinet d’Estudis i Participació Ciutadana, servei que també inclou l’Observatori de Ciutat.

L’avaluació de les polítiques públiques és molt important. Dissenyar un sistema d’indicadors i un planell d’estudis de satisfacció ciutadana és clau per al servei. S’han fet ja tres edicions i ara ja poden comptar amb una sèrie que els permet comparar entre períodes.

L’enquesta consisteix en un mòdul fix de preguntes (sempre es repeteixen en cada campanya) i un de variable, a tenor de les necessitats d’informació del moment.

Ho fan tot internament excepte el treball de camp per al qual els tècnics propis defineixen el qüestionari. Tenen el convenciment que la millor metodologia és la del face-to-face, per tal com s’estableix contacte personal amb la ciutadania. Així, per tant, opten per fer les enquestes en viu. Ajusten el nombre d’enquestes a un màxim d’un 5% d’error mostral, amb la qual cosa, per al volum demogràfic de Rubí, suposa aconseguir al voltant de 400 enquestes vàlides. Només utilitzen enquestes telefòniques quan han d’abordar població disseminada en urbanitzacions, a l’objecte que el treball de camp no s’allargui en el temps. Malgrat això en un futur volen que totes les enquestes siguin domiciliàries, perquè creuen fermament que és molt important que els habitants de Rubí vegin que l’Ajuntament està treballant el carrer i això dóna fiabilitat i legitimitat a l’organització. Els equips d’enquestadors van amb uns petos de l’Ajuntament perquè li quedi ben clar a l’enquestat qui està executant la campanya. Els tècnics de l’Ajuntament també participen en la formació de l’equip de treball de camp.

Per a la comunicació dels resultats, es fa una nota de premsa, així com s’organitzen sessions informatives per presentar-los a polítics, tècnics i ciutadania en general. Els resultats, però, tenen resultats principalment als propis serveis municipals.

La participació ciutadana també és una escolta activa. Tot és escoltar la gent. Si es pot, cal integrar la participació ciutadana també en la definició d’allò que es vol preguntar.

Els temes cabdals que tracten a l’enquesta són:

  • Pertinença i valoració ciutat
  • Risc d’exclusió social
  • Associacionisme
  • Infància
  • Seguretat Ciutadana
  • Impacte Polítiques públiques i valoració
  • Serveis Municipals
  • Conèixer l’actualitat de Rubí

 

# Maria del Carmen García-Calvillo, Cap del Servei del Gabinet d’Alcaldia i OpenData de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, explicà que el baròmetre del seu municipi es remunta al 1981. Ha evolucionat cap a un instrument sociològic molt potent per al coneixement permanent de l’opinió dels ciutadans.

L’Hospitalet només elabora una única enquesta, que tracta de les següents qüestions:

  1. Avaluar percepció de la ciutat i barri
  2. Principals preocupacions
  3. Valoració de la gestió
  4. Fotografia sociopolítica. Com ha evolucionat la gent.

Els baròmetres s’adapten a com ha evolucionat la gent, com van canviant les formes de comunicació. Els darrers tenen aquestes característiques:

  • Mostra de 1.300 enquestes i pregunten a ciutadans que com a mínim hagin viscut un any a la ciutat.
  • Mètode: telefònic
  • El 25% de la seva població és estrangera (a Terrassa actualment són un 12% del total).
  • Època: Octubre-Novembre-Desembre, sempre al darrer trimestre per poder fer comparacions.

Els principals indicadors o temes que tracten a l’enquesta són els següents:

  • Hàbits informació
  • Situació personal i familiar
  • Bloc Variable
  • Imatge de la Gestió Municipal
  • Identitat de l’Hospitalet
  • Valoració de la gestió
  • Evolució de l’opinió de l’Ajuntament
  • Coneixement de l’Alcalde

És important que tots anem cap a la mateixa línia: 75% preguntes són tancades i d’escala; 25% són preguntes obertes. Un 6% el constitueixen mòduls variables. El cost és aprox. 23.000€ per campanya. Contractació bianual. El darrer any de mandat no ho fan. Tenen 1 tècnic dedicat específicament a aquesta tasca.

Transparència: l’accés als continguts del baròmetre és molt important. Des del 2012, l’Ajuntament posa els continguts a disposició de la ciutadania a través de la seva pàgina web, i, des de 2017, ho fan també a través del portal municipal de dades obertes, tot cercant la reutilització dels resultats, en especial per part dels mitjans de comunicació.

Vegeu el web de Dades estadístiques de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Per acabar, explicita que l’existència d’un baròmetre facilita el contrast entre la percepció dels ciutadans i les dades dels registres.

 

# Xavier Muñoz, Cap del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa, presenta els antecedents al 1r baròmetre de la ciutat (enquesta dels serveis públics a Terrassa 2018), afirmant d’entrada que l’exercici de Terrassa s’ha dissenyat emmirallant-se en l’experiència d’altres ciutats, algunes de les quals participen de la Jornada.

Així el 2016, previ al disseny definitiu d’aquell 1r baròmetre, es va assajar una anàlisi comparativa dels continguts d’altres baròmetres, que es plasmà en l’article publicat al bloc de la xarxa El Perfil de la Ciutat, signat per en Marc Armengol, intitulat Enquestes per a un bon govern” (29/06/2017), que incloïa informació comparada dels baròmetres de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat i Madrid. Amb posterioritat també es va incloure en l’anàlisi l’experiència de Rubí.

Malgrat això, les reflexions sobre la necessitat de disposar d’un baròmetre ve d’uns anys ençà: el 2013 es va iniciar una experiència singular, com a suport a una proposta de l’INS Santa Eulàlia, com a eina pedagògica en l’àrea de l’aplicació de les matemàtiques, però amb clara vocació de contribució cívica, qualificada d’interès públic ciutadà, i que es recollí entre els recursos del debat ciutadà d’aleshores, que s’articulava a través del procés Àgora Terrassa. Aquella experiència es va plasmar també en un article al bloc de la xarxa Perfil de la Ciutat: Enquestes que fan ciutadania” (17/06/2016). Aquesta acció, que es desenvolupa cada any, és especialment destacable perquè constitueix una forma activa de participació ciutadana.

Es posa sobre la taula que es tracta de la 1a vegada que l’Ajuntament de Terrassa fa una enquesta d’aquestes característiques, com a eina d’escolta activa amb voluntat de continuïtat (es pretén fer com a mínim cada 2 anys, en funció de la disponibilitat pressupostària). Mai abans s’havia plantejat així. A la vegada segueix les determinacions de la Llei 19/2014, de Transparència, amb la determinació que el qüestionari emprat sigui utilitzable per a altres baròmetres municipals.

El baròmetre està orientat a una anàlisi quantitativa sobre l’opinió de la ciutadania al voltant de l’evolució de la ciutat i l’actuació pública, molt en especial enfocat a la recollida d’opinió i les percepcions que tenen els residents de 18 anys d’edat i més en relació al fet de viure a Terrassa, així com dels diferents serveis públics i la seva gestió municipal.

Respon a 4 capítols principals (imatge de la ciutat/identificació dels ciutadans, problemes principals, valoració de la gestió pública, estat de l’economia), així com la recollida d’informació sobre el perfil dels enquestats (edat, sexe, situació en relació a l’activitat, antiguitat de la seva residència a Terrassa, ús de llengües, etc).

De la fitxa tècnica del baròmetre, en destaca que el qüestionari és curt, de 20 preguntes, atès que l’enquesta es feia via telefònica. Aquestes 20 preguntes eren ajustades a l’oportunitat política sobre els continguts i també a la metodologia de treball de camp. Provenen de les “rebaixes” d’un qüestionari màrtir que inicialment partia de 40 preguntes.

També informa que es fan 1.100 enquestes vàlides, per a un error del 3% pel al global del municipi.

L’enquesta es passà, previa un període de test, del 20/02 al 19/03/2018; això és força tard, en tant que inicialment també es planteja fer-se durant el darrer trimestre de l’any 2017. Els resultats es van publicar l’abril de 2018.

Cost: Treball de camp = 20.812€, al que s’ha d’afegir la dedicació dels tècnics municipals.

Tant l’informe de resultats com els diferents documents que s’empraren per a la seva presentació es publicaren al web del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, incloses les bases de dades primàries, en formats accessibles per a qui volgués assajar altres anàlisis estadístiques.

Per acabar exposa els efectes del baròmetre

Efectes previs a l’execució:

  •  Informació del projecte inicial al Govern i als Grups Polítics. Presentació dels objectius i de les característiques de l’enquesta  Generació de debat sobre mètode i continguts
  •  Simultàniament, informació als serveis interns  Ajust del qüestionari

Repercussions a posteriori:

  • Presentació dels resultats en l’àmbit del Govern i dels Grups Polítics  Debat general
  • Roda de Premsa del Regidor  Generació d’articles als mitjans locals
  • Publicació dels informes i de les bases de dades al web  Possibilitat d’ús de la informació per part d’investigadors particulars
  • Utilització dels resultats en l’argumentació de debats polítics sectorials
  • Estímuls de millora en els diferents serveis  Conscienciació sobre els beneficis del coneixement sobre la percepció de la ciutadania, en els diferents serveis (també del contingut de la Llei de Transparència)  Seguit de consultes i encàrrecs sobre enquestes al Servei d’Estudis des dels altres serveis municipals

Més enllà:

  • Interès d’un baròmetre comú als municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat ...
  • Com a mínim, la proposta de disseny d’un mòdul comú, que faciliti la comparança directa de resultats dels diferents baròmetres de ciutat.
  • El platejament d’altres vies d’escolta activa, per captar l’opinió/percepció de la ciutadania expressada en les xarxes socials.

 

# Torn obert de preguntes

L’Alfredo Smilges Gaffe, de l’Ajuntament de Badalona intervé dient que no arribem a representar tots els sectors d’opinió. Com ho fem per arribar-hi? (és una reflexió). La gent que respon a les enquestes és aquella que ja té una predisposició per fer-ho, per tant, s’haurà de vigilar molt el biaix que això suposa.

 

BLOC 2. La perspectiva del consultor: El valor de l’opinió ciutadana. Eines d’escolta per a la millora de la ciutat.

Ponent: Lluís Solanas, economista i consultor en estudis de mercat, soci principal de l’empresa Search Value Consulting.

Modera: Gerard Reverté, Ajuntament de Mataró.

Conferència de Lluís Solanas, acompanyat per Gerard Reverté

 

Conèixer al ciutadà i la seva opinió és un element indispensable per a la gestió d’una ciutat. El nostre context s’ha de basar en la gestió centrada en l’experiència del ciutadà. Això ens ajudar a saber quines són les prioritats i les necessitats dels ciutadans per poder avaluar-les. Per tant, el ciutadà i les seves necessitats (les seves percepcions) han de ser el centre de l’estratègia de la gestió. Així, per tant, en endinsarem també en una dimensió emotiva de la informació per a la gestió pública.

L’anàlisi de les necessitats és determinant per tant, és cabdal establir una sèrie de mecanismes i instruments d’avaluació. És per aquest motiu que els estudis qualitatius que analitzin el subconscient del ciutadà i el perquè de les coses són molt importants.

Per poder establir una gestió centrada en el ciutadà cal tenir present que aquest valorarà la seva ciutat a través de dos aspectes: elements racionals i elements emocionals.

Al plantejar-nos una gestió on el ciutadà està en el centre i el protagonisme principal és l’anàlisi de les seves necessitats, cal tenir present:

  • Conèixer com és el ciutadà
  • Quines necessitats té
  • Segmentació per necessitats
  • Priorització per necessitats

Per poder portar a terme aquest procés d’anàlisi i que al mateix temps pugui ser un reflex del conjunt dels ciutadans, cal aplicar els següents instruments d’anàlisi i avaluació:

  • Processos participatius
  • Estudis qualitatius (grups, taller, etc.)
  • Estudis quantitatius

Un factor a tenir en compte és que les necessitats dels ciutadans van canviant al llarg del temps i que per tant, és necessari disposar de mecanismes de revisió constants, que facilitin (o donin elements per a) l’avaluació de les polítiques públiques. Cal disposar d’eines (indicadors, baròmetres, etc) que es complementin per conèixer l’opinió del ciutadà respecte a:

  • La gestió municipal
  • Les seves necessitats, expectatives i com s’estan cobrint
  • El nivell d’identificació amb la ciutat, saber com els ciutadans s’identifiquen amb el seu municipi.

Els aspectes bàsics dels processos d’avaluació són:

  • Recollir informació per tots els mitjans possibles, ja siguin d’aspectes puntuals com de tendències (dades internes, xarxes socials, valoració serveis, APP/web de ciutat, etc.).
  • Disposar d’eines estables (baròmetres) que siguin un reflex de l’opinió dels ciutadans i que permetin veure la tendència i evolució. Cal tenir present que un dels valors bàsics del baròmetre és buscar o veure les tendències.

Baròmetre:

El procés d’avaluació del baròmetre té sis potes principals:

  • Motius per portar a terme un baròmetre
  • Cada quan es vol recollir dades
  • Elements a analitzar. Delimitació dels aspectes que es volen analitzar
  • Treball de camp. Quina metodologia utilitzarem per recollir la informació.
  • Anàlisi de les dades. Com portarem a terme l’anàlisi per generar valor.
  • Comunicació dels resultats. Com es comunicaran els resultats a nivell intern/extern.

Els objectius. Motius per portar a terme un baròmetre

Aquesta primera part correspon a la fase de definició de l’estratègia del baròmetre. En aquesta fase cal definir i concretar els motius per aconseguir establir de forma clara i inequívoca la periodicitat, la mostra i altres aspectes que donin identitat al teu municipi ja que, cada barri és un món. Per tant, cada municipi ha de delimitar els seus objectius i motius.

Cal tenir en compte que la periodicitat és un tema de pressupost.

Durant aquesta fase també caldrà donar resposta a l’avaluació d’elements racionals i emocionals com ara: el grau de recomanació de la ciutat, p.e: com creu que és la seva ciutat, com li agradaria que fos, si viuries o no en el teu municipi, etc. Són aspectes que es poden considerar de marca o branding de ciutat. És important obtenir resposta sobre l’experiència del ciutadà per saber el seu grau de satisfacció.

Periodicitat. Cada quan es vol recollir dades

En aquesta fase cal diferencia dos aspectes:

  • Per una banda, la periodicitat en la recollida de la informació
  • Per l’altra, el període d’abast de la informació (mostra representativa del període definit)

És interessant recollir dades amb el grau de periodicitat el més alt possible, però que alhora permetin veure l’impacte de les accions efectuades des de les administracions. També ha de ser suficient per tenir actualitzada l’opinió del ciutadà i veure l’impacte de les gestions que es porten a terme. Aquest aspecte pot estar condicionat per altres sistemes de recollida de la informació.

Elements a analitzar. Delimitació dels aspectes que es volen analitzar.

Per delimitar els aspectes a analitzar cal equilibrar:

  • Per una banda, les necessitats de la informació que són pròpies de l’administració pública (avaluació de la gestió).
  • i, per altra banda, la percepció i relació del ciutadà amb el municipi (allò que és important per a ell). 

I per tant, és necessari diferenciar entre:

  • Elements racionals (p.e valoració del servei): Mecanismes d’avaluació en el moment d’ús
  • Elements emocionals Obtenir resposta sobre l’experiència del ciutadà i del grau d’identitat, pertinença, etc. que té amb el seu municipi (engloben les percepcions / valoracions dels aspectes més racionals i dels més emocionals)

També és important tenir en compte l’àmbit territorial en la delimitació dels aspectes analitzar (municipi, districte, barri, secció censal, etc). Alguns d’aquests aspectes seran fixes (evolució) i d’altres hauran d’adaptar-se a cada moment.

Treball de camp. Quina metodologia utilitzarem per recollir la informació.

Existeixen diferents metodologies per dur a terme el treball de camp:

  • La presencial (CAPI): Els sistemes actuals augmenten les garanties del treball de camp presencial (ubicació GPS, gravació àudio de les entrevistes, dades de camp, temps mig de la duració de l’enquesta, etc). Les dificultats que ens podem trobar són les relacionades amb la distribució territorial que garanteixi l’aleatorietat i el cost, perquè aquest pot ser elevat en comparació amb altres opcions.
  • La telefònica (CATI): Aquesta tasca ha de ser eficient i tenir en compte aspectes com el límit màxim recomanable d’uns 15 minuts per enquesta, l’assignació prèvia d’identificació del territori (districtes, barris, etc) i les bases de dades de mòbils (segons IDESCAT el 15% de les llars a Catalunya només tenen mòbil «2017»).
  • Web / panel (CAWI): Actualment, aquesta opció no permet realitzar estudis amb mostres representatives a la majoria de municipis però ampliant les bases de dades amb emails (internament) es podran portar a terme enquestes per aquest canal i crear inclús panels de ciutadans (alternativa SMS). 

Cal tenir en compte que durant aquesta fase de treball de camp la participació activa dels tècnics municipals aporta valor.

Anàlisi de les dades. Com portarem a terme l’anàlisi per generar valor.

Els cinc aspectes bàsics per a l’anàlisi de les dades són:

  • Donar resposta als objectius delimitats en la fase inicial de definició del baròmetre
  • A nivell global de ciutat, analitzar l’estat actual i l’evolució dels indicadors bàsics de gestió, satisfacció, recomanació, etc.
  • A nivell específic de serveis, veure i detectar les necessitats ciutadanes.
  • Establir una anàlisi que permeti una fàcil lectura i interpretació dels resultats
  • Que sigui pràctic per els diferents grups de treball de l’administració pública

Comunicació resultats. Com es comunicaran els resultats a nivell intern/extern.

Per establir una comunicació fluida i optima dels resultats cal que la comunicació interna sigui fonamental entre els aspectes globals i específics. La comunicació global s’ha d’establir per grups de treball específics.

El posicionament del baròmetre també és important per reflectir que és una eina de referència tant a nivell intern com extern.

Finalment, la comuncació externa és molt important per poder tenir un retorn de la informació al ciutadà (ha de ser bidireccional).

 

BLOC 3. L’escolta activa de xarxes: percepció pública, activisme i millora de la ciutat.

Ponent: Marc Argemí, periodista i professor de la UIC, soci-director de l’empresa Sibilare.

Modera: Felisa González, Ajuntament de Viladecans

La conferència de Marc Argemí, presentada per Felisa González

 

Què és l’escolta activa? Allò que es publica a les xarxes socials obertes sobre una marca, sector, institució o persona. Quan es parla d’escolta activa estem parlant de dades públiques.

 

La metodologia de l’escolta activa de la necessitat social es basa bàsicament  en el cicle de les 3A (acumulació, acció i anàlisi):

Els objectius possibles d’anàlisi poden ser ben diversos, per exemple:

  1. Avaluació de crisi
  2. Seguiment del retorn d’accions
  3. Gestió de la reputació
  4. Atenció ciutadana
  5. Entendre la pròpia comunitat
  6. Definició d’estratègies
  7. Llocs d’interès turístic
  8. Hàbits de comunicació

Entendre la comunitat és cabdal per saber què els hi agrada, quin interès turístic tenen (es pot analitzar a través de l’Instagram), on posar un bar, el preu del lloguer, etc. Tots aquestes aspectes poden ser molt estratègics per poder definir patrons de comportament.

Aquests patrons de comportament es poden quantificar a través d’uns indicadors claus:

  • Volum total
  • Evolució temporal
  • Anàlisi semàntic de la conversa
  • Principals autors
  • Influenciadors

Les fonts de dades:

l’Anàlisi i l’acumulació de les dades és basa en dues fonts:

  • Per una banda, els actors de la conversa. Aquests poden ser ciutadans/usuaris, mitjans de comunicació, entitats, partits polítics, simpatitzants, treballadors del propi ajuntament, etc.
  • i per l’altra les dades de la conversa que poden ser:
    • Dades pròpies-Reporting: Google Analytics, Insights, Audiense,
    • Dades externes-Escolta activa: monitoritzar la conversa de la nostra comunitat.

CONCLUSIONS

Ha estat una jornada tècnica molt pràctica i profitosa compartint experiències tant des de l’àmbit públic com del privat. Aquests instruments ens poden ajudar a millorar els serveis municipals i a reflexionar sobre el seu impacte cap a la ciutadania, com és el cas que ens ha explicat la Sra García-Calvillo del Servei de Neteja de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Cal que optimitzem els recursos per ser el màxim d’eficients possible. Per aquest motiu és important que sobre les diferents experiències d’enquestes o baròmetres presentades respecte dels elements cohesionadors de les ciutats, sobre els seus problemes i sobre els serveis públics,... sigui procedent treballar en un acord sobre un mòdul comú de preguntes, mínim, i també l’establiment comú de les seves possibles respostes, per tal de facilitar la comparabilitat entre ciutats, que és la proposta que llança Terrassa.

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Resum de la Jornada tècnica celebrada a Terrassa (Sala Quadrant, Servei d'Innovació, Ajuntament de Terrassa), el 19 d'octubre de 2018, dins el marc de les accions de la xarxa El Perfil de la Ciutat

" data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/img_20181019_100144bis1.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari