Participació Ciutadana, Enquestes i Demografia, han de treballar en equip

La investigació quantitativa, la qualitativa i la Participació Ciutadana i la demografia, fonts de coneixement per a les administracions, que venen a treballar  “en equip”.

Per posar un exemple pràctic aclaridor, imaginem que fem una projecció de població  per determinar les residències i llars d’avis que necessitarem d’aquí a 10 anys i en suposem un número determinat arrel d’un descens demogràfic determinat, posem X. D’acord, ja sabem que si tot continua igual  “Ceteris Paribus” (cosa difícil que no requereixi correccions i més a quan més llarg termini), però donem per bo que necessitarem d’aquí a 10 anys X residències o llars d’avis.

Sabem que necessitarem X residències però, aquestes han de ser igual que les d’ara? Realment acompleixen les expectatives dels seus usuaris? Què caldria planificar per a poder determinar com han de ser de diferents per adaptar-les a les necessitats reals dels que les han d’usar? Potser el model que hem pensat en el seu conjunt, no és el que espera la població, en definitiva per a qui dissenyem les polítiques?.

Un dels procediments idoni per  a investigar aquesta necessitat seria:

1.- Analitzar les dades demogràfiques i extraure’n una mostra i hipòtesi de partida.

2.- Fer una enquesta de valoració de l’actual model de residències i de detecció de necessitats dels usuaris de les mateixes

3.- Fer Participació Ciutadana per a determinar la ubicació, els serveis complementaris que han de tenir o que han de ser-hi a prop, com s’integra en l’entorn, quines propostes de disseny, fins i tot el nom que ha de portar i que tot això és bo que sorgeixi des de la ciutadania i per a la ciutadania.

Analitzem ara, punt per punt, els diferents mètodes i o processos proposats, així com els limitants i valors afegits de cadascun.

 

DEMOGRAFÍA I EL SEUS LIMITATS

Les tres variables fonamentals de la demografia són els naixements, les morts i les migracions. A través d’això i tenint en compte variables com el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, etc.,  podem explicar realitats, fotografies d’una població determinada, en un àmbit territorial determinat i en un moment donat o en un període determinat.

Però a més de saber els seus moviments en el territori, o la composició d’una població, és important, bé, realment és necessari saber que passa amb aquesta població, que passa pel seu cap, quines necessites té, quina satisfacció mostra envers el seu entorn, envers les polítiques que l’afecten. Es poden fer aproximacions numèriques, projeccions altrament dites, tanmateix actualment necessitem incorporar un element validador d’aquestes suposicions teòriques, necessitem preguntar als interessats, de forma directa cap a on hem d’enfocar les polítiques públiques que els afecten, en base a les seves necessitats i/o satisfacció.

 

COM PREGUNTAR EL QUE NECESSITEM SABER?

I aquí apareix la dualitat de com preguntar el que necessitem saber:

• De forma oberta i espontània?
• De forma científica i representativa? 

Si decidim que sigui de forma oberta, com hem de preguntar:

• A través de tècniques qualitatives?
• Ho hem de fer amb Participació Ciutadana?

Bé en aquest tema hi ha molt a discutir perquè hi ha qui les confon i qui les barreja com si tot fossin “tècniques”, quan realment uns són metodologies d’investigació i les altres processos d’escolta activa. Cadascuna té la seva funció i se n’obtenen resultats diferents, perquè els objectius són diferents. Intentarem parlar-ne una mica amb detall a continuació.

 

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La Participació Ciutadana implica Escoltar, però també implica CoDecidir, implica Transparència i Democratització de la presa de decisions. Té un efecte cohesionador  interciutadà i envers l’administrador, que no és pretén en la investigació, ja sigui qualitativa o quantitativa .

En aquest article parlarem especialment de la primera part, la de l’Escolta Activa. És a dir, podem fer una consulta ciutadana (a tots el ciutadans que hi vulguin participar)  a través d’un Procés Participatiu, mentre que si fem una enquesta, preguntarem a una mostra representativa, per saber què en pensen la totalitat.

Pel que fa a la Participació Ciutadana, la legislació ja no ens permet escollir, la Constitució

Espanyola a través del seu article 23.1 i altres, l’Estatut d’Autonomia articles diversos, la Llei 7/1985 reguladora de les bases de

règim local, la Llei 8/1987 municipal i de règim local de Catalunya, i la Llei

57/2003 de mesures per a la modernització del govern local, ja incorporen  el preceptiu de fer processos de Participació Ciutadana, especialment en projectes estratègics de ciutat.

Es pot consultar més informació sobre la legislació aplicable a "Recull de normativa sobre Participació Ciutadana a l´àmbit local" de Josep Lluís Martí. Col.lecció Eines. Diputació de Barcelona 2015.

DIFERÈNCIES ENTRE PROCESSOS PARTICIPATIUS I INVESTIGACIÓ QUANTI/QUALI

Per tant, això fa encara més important aclarir fins a quin punt hi ha diferències entre Processos de Participació i investigació (científica) qualitativa i quantitativa i no és trivial, realment encara hi ha mola gent que creu erròniament, que una pot substituir l’altra i a l’inrevés i som els tècnics especialistes en una i altre (o en les dues matèries), qui hem de treballar per a deixar-ho clar.

 Jo sempre demano que quan cal dissenyar Participació Ciutadana d’un projecte de ciutat determinat, no emprem el terme “enquesta” al llistat de preguntes que fem de vegades dins d’un Procés Participatiu, millor que li anomenem Qüestionari Participatiu. Més que res perquè dir que fem una enquesta no és ni tan sols correcte a nivell de denominació, confon i molt menys perquè errem en el concepte.  

En Participació Ciutadana, no tenim una mostra i no n’ extraurem dades estadístiques (ni les hem d’extreure mai), aquesta no és la seva funció, (tot i que podem veure molts exemples que sí que en treuen i llavors hem de posar aquella “coletilla” que diu “Els percentatges que es reflecteixen aquí, tenen a veure al total de participants i no pas al total de la població”), és a dir, hem d’aclarir que el 25% dels que han preferit l’opció B, són el 25% del participants en el procés, no el 25% de la població, ja que com que no hi ha mostra, aquest 25% pot significar que siguin 1 de 4 persones, 50 de 200 o bé 5.000 de 20.000, però no hi ha representativitat calculable.

Llavors quin sentit té fer Participació Ciutadana si els que participen no són representatius? Doncs perquè els participants d’un procés participatiu han de fer més que escollir entre una i altra opció, han de fer propostes han de treballar conjuntament amb l’administració, han de fer seguiment i traçabilitat de les propostes d’una actuació, una normativa, un servei, etc.

A més el processos participatius solen ser molt concrets i definits en quant al concepte (reformar una plaça, Pressupostos Participatius, etc.), amb molts detalls i matisos a discutir, complexos per norma, no resolubles amb un qüestionari únicament, sinó que van units a tallers presencials, a presentació d’idees. Un bon exemple el tenim en la Plataforma Participa Rubí (adaptació del Decidim Barcelona que usen molts municipis), que permet fer tot el procés complet, des de la proposta, la priorització, la votació i el posterior seguiment, no es pretén únicament obtenir informació, tot i que incorpora la possibilitat de fer qüestionaris participatius.

Pel que fa a les enquestes, s’hi espera trobar,  uns percentatges que defineixin uns resultat, unes conclusions que donin una explicació a una hipòtesi que volem corroborar o refutar.

“La diferència llavors rau en diferents aspectes, el principal és que una enquesta quantitativa, és i ha de ser representativa, ha de permetre extrapolar resultats d’una mostra, al conjunt de l’univers estudiat. Un qüestionari participatiu, no disposa d’una mostra i el nombre de respostes no cal que sigui prefixat abans de començar i totes elles tenen un valor específic per si mateixes”.

 

LA UTILITAT DE LES ENQUESTES

En un context certament saturat per l’excés d’estudis i pseudoestudis, on hi ha veus que qüestionen la utilitat de les enquestes, dir que la seva fiabilitat depèn exclusivament de la fidelitat i coneixement de l’estadística, amb la qual hem emprat la metodologia i el posterior anàlisi.

Hom tendeix a pensar en les electorals, quan sent la paraula Enquestes, però no, l’objectiu de la investigació quantitativa a nivell públic, no és únicament el de preveure la intenció de vot, ni de bon tros és per al que són més útils.

Una cosa molt determinant a tenir en compte és que en una Enquesta només podrem emprar-ne amb seguretat els resultats (tenint en compte el marge d’error), si acomplim amb una mostra acurada, correctament segmentada i amb un treball de camp (ja sigui face-to-face o telefònic), de qualitat.

TIPUS D’ENQUESTES I ELS SEUS PROS I CONTRES

 

Enquestes online:

Tothom ha vist la facilitat amb que la gent s’anima a enviar enquestes online per qualsevol treball de final de curs als instituts, universitats, etc. La facilitat amb que fent 30 enquestes, s’extrauen percentatges. Algunes d’aquestes són fetes per estudiants no especialitzats, però de vegades els mateixos professionals de la premsa no tenen en compte que comparen variables diferents, mostres diferents, etc, en els seus articles.

Aquesta banalització afavorida per aplicacions informàtiques online que faciliten qüestionaris (no les anàlisis), no ens ha de fer perdre de vista la vertadera i enorme utilitat dels estudis quantitatius ben fets.

Llavors no són útils per a res les Enquestes Online?  Les anomenades enquestes on-line, d’entrada desvirtuen la condició de la “certesa” de la mostra que hem de controlar, per tant, cal analitzar-les d’una altra manera i si volem que ens aportin resultats realment útils, hem emprar-les únicament en entorns i temàtiques molt relacionades amb l’online.

Una enquesta online molt adient seria per exemple la valoració de l’ús d’una web municipal, ja que qui la farà serà l’usuari que està en aquell moment consultant la web i per tant encertem de ple en el públic diana

Per tant, al meu entendre, tenen alts marges d’error incontrolables, que no garanteixen com a mínim de moment, el que necessitem per a ser una font d’informació fidedigne per prendre decisions en matèria de Polítiques Públiques. La resta d’enquestes tenen una utilitat molt superior i demostrada.

 

Enquestes telefòniques:

Si per qüestió de temps i d’economia, es fan moltes enquestes telefòniques, no vol dir que siguin les millors. Com va dir Gabriel Colomé en la conferència “Opinió Pública, Opinió Publicada”, podeu consultar l´article fet per mi mateixa en aquest Blog de El Perfil de la Ciutat, les enquestes telefòniques potser són l’única solució en espais territorials molt dispersos, per exemple les granges dels Estats Units, on anar personalment a fer entrevistes és complicat, és l’exemple que ell va posar. En canvi les enquestes telefòniques tenen també el problema que no saps si qui hi ha a l’altra banda diu qui diu ser, ni si tan sols truquem a un negoci o una casa particular, ens basem en la bona fe de respondre la veritat, ja que és habitual, els que hem fet moltes enquestes ho sabem, que resulti molt més fàcil mentir darrera d’un auricular, que face to face.

A més, en un món canviant on la telefonia mòbil substitueix a la fixa en algunes llars, sobretot en les que més dificultats econòmiques tenen per mantenir les dues, fa observable un esbiaix cada vegada més gran de la mostra.

Si augmentem el nombre d’entrevistes telefòniques reduïm el marge d’error? Depèn, si i no del tot, això té un segon marge d’error sobre el marge d’error principal. Per indubtablement, depenent de la temàtica, el territori i sobretot la rapidesa amb la que necessitem els resultats, pot ser molt útil fer-les.

 

Enquestes Face-to-face:

A nivell municipal, la que s’ha demostrat més útil és la enquesta personal i domiciliària, és l’única que vertaderament podem ajustar el marge d’error pel que es refereix al territori.

L’enquesta Porta a Porta, dins de les Face-to-face, és la més ajustada de totes a les necessitats d’investigació d’una administració local, perquè a més permet mostrar suports físics, com fotografies i realitzar accions interactives que pot realitzat l’entrevistat.

Les Face-to-face al carrer, pateixen esbiaixos, no tant com les telefòniques, però ja no són el mateix, si el que volem és repartir exactament la mostra en consonància amb com està distribuïda la població al territori, perquè pots entrevistar algú que no és de la zona, pots entrevistar dues persones del mateix edifici, poden succeir molts fets diferents i no desitjats.

Per tant, en investigació quantitativa a nivell local, cal encertar a la primera en el mètode escollit i repetir sempre el mateix, per aconseguir panells comparables, si voler disposar d’una font d’informació fidedigne.

I al final si disposem de “coneixement” i temps  dins dels serveis encarregats de fer les enquestes, podem limitar-nos a contractar externament només el treball de camp i com a màxim a encarregar l’anàlisi posterior depenent del nivell d’especificitat que en necessitem.

El més important és no perdre el control de la mostra, primer de tot per a fer servir sempre la mateixa corregida en el temps, és clar i segon perquè el qüestionari, clau en tota enquesta, és molt millor realitzat directament pels tècnics interns que coneixen la realitat municipal més enllà de dades numèriques.

A més, hi ha l’altre tema, que pot semblar trivial però no ho és. Que no sempre serà la mateixa empresa la que faci les enquestes i hem de garantir l’estandardització dels resultats a nivell metodològic. Depenem de contractes i a l’administració pública això està per davant de tot, així que hem de garantir que totes les empreses treballin a partir d’un mateix punt i de la mateixa manera, amb un mateix qüestionari i mostra i així no serà pas un problema tenir un o altre equip treballant al carrer.

Per tant destacaríem com a trets fonamentals de les Enquestes, la Significació i Representativitat. Un univers que podrem explicar-se a través de la mostra.

 

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA, TÉ ELS SEUS PROPIS OBJECTIUS

En canvi, tornant a la Participació Ciutadana, un Qüestionari participatiu permet major marge de difusió, més canals, quants més l’habilitem, millor. És a dir, que pot ser enviat online, pot fer-se de d’una plataforma com el Participa Rubí pot ser entregat en ma o dipositat en una urna, pots fins i tot ésser emplenat en el transcurs o al final d’una reunió, o sorgir d’un debat, en definitiva.

No requerim disposar d’un número determinat per a poder ser analitzat (tot i que és desitjable que  se’n faci la màxima difusió per a obtenir-ne la màxima resposta) i és més, i més important, un i cadascun dels Qüestionaris Participatius entregats, té la seva validesa per si mateix, manifesta una realitat si bé no extrapolable, sí que explicativa d’una necessitat i/o opinió. Els resultats tenen l'impacte de determinar una necessitat o opinió col·lectiva.

Una altra cosa que permet la Participació Ciutadana, que no permet una Enquesta, és que qui la contesta ho fa des del seu “expertise” complet i d’unes vivències relacionades amb el procés en el que voluntàriament es vol involucrar.  Per exemple un col·lectiu de mestres respon un qüestionari des de la seva perspectiva de mestre, però també de ciutadà.

La proposta pot venir d’un estudiant, d’un comerciant, d’un arquitecte o d’un treballador del tercer sector, no importa pas, cadascuna oferirà uns matisos diferents, unes sensibilitats molt concretes, impossibles de determinar quantitativament. I molt més, perquè en Participació Ciutadana es fan propostes concretes, de vegades tan concretes, tant que en ser espontànies no es valora en el moment de fer-les, que no podran ésser assumides o per falta de competència municipal, per falta de viabilitat tècnica, etc. Però això és independent, del  seu valor, totes i cadascunes aporten “quelcom” que s’ha d’incorporar al “Corpus” del projecte. Aquest és l’objectiu de la Participació Ciutadana i així ha de ser entès.

Per tant, el tret fonamental dels Qüestionaris Participatius és llavors la seva validesa unitària, tot i que no representativa. Cada aportació té el seu impacte individual, el seu valor ponderat.

I això perquè? Doncs perquè a l’enquesta s’ha seleccionat una mostra i no s’ha, per dir-ho d’una manera, “permès” que tothom l’emplenés. Mentre que en un Qüestionari Participatiu, que s’ha posat a l’abast de tots i tothom, hi ha respost realment tothom que ha volgut i qui no ho ha fet, també ha manifestat una voluntat de no dir res.

 

EN CONCLUSIÓ, SI TREBALLEM AMB TOT PLEGAT, ACONSEGUIM MILLORS POLÍTIQUES PÚBLIQUES

La demografia, els estudis relacionats amb dades que representen una fotografia, una realitat, un moment, són fonamentals per a poder fer una Investigació Quantitativa (Enquestes)  i/o qualitativa (Focus Group, entrevistes, etc.) i una Participació Ciutadana de qualitat, és imprescindible.

Doncs llavors  tot és complementari i tot s’ha de fer servir alhora d’Avaluar Polítiques Públiques, de dissenyar necessitats presents i de determinar les futures. Són com potes d’un mateix banc. Unes sense les altres, no aporten resultats igual de rics.

Per això està molt bé que existeixin Gabinets d’Estudis, que com a l’Ajuntament de Rubí, incorporin els Estudis Estadístics i la Participació Ciutadana de forma que es tingui una visió global dels ímputs ciutadans.

Però no solament això i més important encara, que això permet obrir a la ciutadania de forma estructurada, la possibilitat d’expressar lliurement les seves inquietuds i de fer la ciutat com la volen, intervenint en les polítiques públiques des del moment de la proposta, passant per la decisió,  acabant pel seguiment i avaluació.

(Imatges lliures del banc Pixabay)

 

ENRICA BORNAO BARCELÓ

https://www.linkedin.com/in/enricabornaobarcelo/

Responsable del Gabinet d’Estudis, Estadística i Participació Ciutadana

Ajuntament de Rubí