Working poor: Amb feina però pobres

Per què fa més de quaranta anys que els salaris no pugen? Per què han deixat de créixer si ha crescut la productivitat? A què es deu aquesta congelació? Existeix la classe treballadora? (Puig; M; 2021). 

Font: Expansión; 2016. 

Font: Assemblea de treballadors de l'escorxador avícola de Sada a Lleida, que va tancar a l’any 2020. UGT. En: Gairebé mig milió de treballadors catalans són pobres, a l’espera de l’impacte de la pandèmia. 16 d’abril de 2020.

S’acaba d’aprovar l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.000€ al mes en 14 pagues anuals (i)(augment de 35€ al mes respecte a l’any 2021) (ii). El passat 10 de Febrer el Congrés dels Diputats va donar via verda a la nova reforma laboral. A l’any 2019, el Salari Brut Anual Mitjà a Catalunya va ser de 25.968,20€, 28.965,38 Homes i 22.988,22€ Dones (a Espanya 24.395,98€). 

Font: Ministeri de Treball i Economia Social. 

 

Els salaris dels directrius, especialment els de les grans empreses, han crescut en els darrers anys i la bretxa entre Directriu, càrrec intermedi i treballador cada cop és més elevada. Segons Eurostat, el 10% dels treballadors amb els salaris més reduïts a Espanya cobren 6,1 €/h, en canvi el 10% millor pagat rep 20,1€/h (Any 2014). Això significa que el 10% de treballadors amb els salaris més elevats cobra de mitjana 3,3 vegades més que el 10% dels salaris més reduïts.

Els sectors amb els salaris bruts més elevats es troben dins de les activitats financeres i d’assegurances i a l’àmbit de la informació i la comunicació. Per contra, les activitats d’hosteleria i de l’alimentació i l’àmbit administratiu són els pitjors pagats (iii).

Aquesta disparitat salarial ha donat lloc a treballadors assalariats que no arriben a final de mes. La convicció que, en general, el nivell de vida mitjà dels fills seria més elevat que els dels pares està deixant de ser veritat (iv). 

Molts pensen que aquesta pèrdua de poder adquisitiu i llocs de treball és deguda a la tecnologia (robotització i la digitalització), al comerç internacional i la deslocalització i a l’augment de la immigració. Altres, pels governs neoliberals i la recent debilitació del moviment sindicalista, etc. 

Recentment, la opinió pública es planteja la complexitat i els dilemes que comporta la immigració (la lliure circulació de treballadors) pel seu impacte directe sobre els salaris. 

Una de les conseqüències d’això, és el creixement de les polítiques de dretes, com estem comprovant amb els resultats de les recents eleccions de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó amb l’augment del partit de VOX amb 13 escons.  

Per altra banda, cal tenir present la bretxa salarial entre gènere i els nivells salarials entre ocupacions i gènere, especialment a les Ocupacions elementals on la mitjana del salari brut anual entre les dones no supera el SMI anual (13.349,15€ Dones Ocupacions elementals enfront al SMI anual 14.000€) (v) . 

Un dels indicadors que es contemplen dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 és la Taxa de risc de pobresa en els treballadors. No la trobem però a escala municipal. És per aquest motiu que en aquest article s’ha reflectit els valors a escala autonòmica, estatal i europea. 

Aquest indicador mesura el percentatge de població que treballa i que té una renda disponible equivalent per sota del llindar de risc de pobresa, fixat en el 60% de la renda mitjana disponible equivalent a Catalunya (després de transferències socials). A l'efecte d'aquest indicador, es considera que una persona treballa si ha estat contractada durant més de la meitat de l'any de referència. L'indicador es basa en l'EU-SILC (estadística sobre ingressos, inclusió social i condicions de vida).  

Si es té en compte que la quantitat del SMI s’acaba de fixar en els 1.000€, si ho comparem amb la Renda Familiar Disponible Bruta de Catalunya (RFDB) per habitant de l’any 2018, situada en els 17.600€/anuals, el SMI representa el 79,54% del total d’aquesta renda. Pel que fa al conjunt del Perfil de la Ciutat seria més elevat, amb gairebé el 83%.

Si comparem les rendes dels 14 membres de la xarxa, el municipi de Santa Coloma de Gramenet és el que té una xifra més baixa amb 14.200€, un 20% per sota de la mitjana catalana. Aquesta renda s’equipara gairebé amb el SMI actual (14.000€/anuals).

Respecte a l’estadística de les afiliacions als sindicats, no s’ha pogut trobar a escala municipal. El que sí que es vol destacar són els principals resultats derivats de diversos estudis, tals com: que el nombre d’afiliacions ha minvat notòriament en els darrers anys, s’ha perdut la confiança, entre els treballadors joves no hi ha una voluntat de col•laboració, etc. (veure referències suggerides en aquest article). 

Per altra banda, cal destacar que la vulnerabilitat laboral també comporta situacions de risc per a la salut pública com és el cas de l’augment de casos de càncer. S’estima que el 10% de les persones que han sigut diagnosticades de càncer  a Espanya, durant l’any 2021, tenien una situació de vulnerabilitat socioeconòmica en el moment del diagnòstic. 

Finalment, cal remarcar que l’indicador de la taxa de vulnerabilitat en el treball és prou important per sol•licitar als organismes públics amb competència estadística que puguin reflectir dades a escala municipal. A més, cal destacar que és un indicador que és recull dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. 

La crisi provocada per la situació de pandèmia de la COVID-19 pot agreujar encara més els problemes estructurals d’un mercat de treball ja precari i amb un salaris estancats. 

La funció d’un estat democràtic és que tots els seus ciutadans tinguin un treball i que aquest sigui digne amb salaris acord amb l’actual situació econòmica. 


Sònia Moreno Osuna, tècnica del Servei d’estudis i Observatori de la Ciutat Ajuntament de Terrassa

 

Referències:

(Puig, M; 2021): Els Salaris de la Ira: L’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots. Ed: Penguin Radom House. Grup La Campana. Capellades; 2021. 

Presentació del llibre Els Salaris de la ira i entrevista al seu autor. Llibreria Ona Llibres; a Barcelona el 29 de novembre de 2021:

https://www.youtube.com/watch?v=pDsf5u39vR4

Pobresa en el treball:

Gairebé mig milió de treballadors catalans són pobres, a l’espera de l’impacte de la pandèmia:

https://www.publico.es/public/gairebe-mig-milio-treballadors-catalans-son-pobres-l-espera-l-impacte-pandemia.html

Una aproximació a la pobresa en el treball: Mercat de treball, llars i desprotecció socials a la provincial de Barcelona; 2019. CCOO:

https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2020/20200316_EstudiPobresaLaboral_txt.pdf

Instrumentos normativos para la mejora de las trayectorias de los Working Poor y su inclusión social. Universidad de Sevilla; 2018:

https://investigacion.us.es/sisius/sis_proyecto.php?idproy=26871

https://www.publico.es/sociedad/industria-carnica-precariedad-laboral-factor-clave-entender-rebrotes-mataderos.html

Vulnerabilitat laboral i Salut Pública:

Informe ejecutivo: Impacto del càncer en España: Una aproximación a la inequidad y los determinantes sociales. Asociación española contra el càncer; Febrer 2022. 

Aspectes de sindicalització:

Un Futuro Sombrío: Estudio de la Afiliación Sindical en Europa desde 2000. Fundación 1º de Mayo; Junio 2019. 

El Futuro del Trabajo: Los sindicatos en Transformación. Boletín Internacional de Investigación Sindical. OIT. Volumen 9; Número 1-2; 2019. 

Enquesta confiança en els sindicats espanyols:

https://es.statista.com/estadisticas/538887/confianza-de-los-espanoles-en-los-sindicatos/

https://es.statista.com/grafico/17934/trabajadores-afiliados-a-un-sindicato-por-paises/

https://www.eleconomista.es/economia/noticias/10293507/01/20/La-afiliacion-sindical-cae-a-minimos-pese-al-auge-de-la-precariedad-laboral.html

Altres:

https://www.agenciatributaria.es/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Estadisticas/Publicaciones/sites/mercado/2019/mapaf4a10a063e9e34fcfa552921bc9a611286dba4c21.html

https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/eada-evolucion-salarial-2007-2021

https://www.lavanguardia.com/economia/20191222/472401008593/sindicatos-afiliacion-trabajadores-espana-espana-ocde.html

https://1mayo.ccoo.es/0e68135349e052f223712ced986a93e3000001.pdf

 

(i) Evolució del Salari Mínim Interprofessional (Sèrie 1980-2021). Ministerio de Trabajo y Economía Social: https://www.mites.gob.es/estadisticas/bel/SMI/index.htm

    Els efectes del SMI a l’atur; nova evidència per a Espanya. Documents ocasionals núm. 2113. Banc d’Espanya; 2021. 

 (ii) Aquestes quantitats es refereixen a quantitats en brut (sense aplicar impostos).

 (iii) Eurostat posa de relleu la disparitat salarial a Espanya: els salaris alts tripliquen als baixos. Expansión; 2016. 

 (iv) (Puig M; 2021).

  Salario anual medio, mediano y modal. Salario por hora. Brecha salarial de género (no ajustada) en salarios por hora (estadística de l’INE). 

 (v) La bretxa salarial entre gèneres a Espanya (Comissió Europea): 

https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/aid_development_cooperation_fundamental_rights/equalpayday_factsheets_2018_country_files_spain_es.pdf

https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/gender-equality
 

 

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (5 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari