NO A CAP GUERRA!! NO A CAP ATAC!! NO A CAP INVASIÓ!!

Disculpeu, però no m'hi he pogut estar. Reconec que em té aterrit la possibilitat d'una tercera Guerra Mundial, perquè sincerament no veig tan lluny ni veig tan improbable que pugui acabar passant. Em costa molt imaginar-me amb una arma a la mà, però suposo que tampoc s'ho imaginaven molts ucraïnesos i ucraïneses que en la seva vida quotidiana abans de la invasió russa eren comerciants, mestres, pintors, estudiants, esportistes...

L’any 2450 a.C. va tenir lloc la primera guerra de la història. Aquesta es va produir en el si de la civilització sumèria, més concretament entre les ciutats-estat de Lagash i Umma. Sembla mentida que després de 4.500 anys la humanitat continuï resolent conflictes de la mateixa manera, i que ens trobem amb casos com el de la ciutat ucraïnesa de Butxa.

El Perfil de la Ciutat és un punt de trobada de 14 municipis envers les dades, i sempre que hem pogut s'han escrit articles relacionats amb qualsevol tipus de dada municipal o inframunicipal, i aquest article no serà una excepció, però en l'actual context bèl·lic que envolta el vell continent europeu, crec que alguna cosa s'ha de dir des del Perfil.

Com és normal, tot sovint l'actualitat marca la temàtica dels articles que es publiquen el web del Perfil de la Ciutat, com va ser el cas de l'inici de la crisi socio-sanitària de la covid-19, ara fa poc més de dos anys. L'actualitat del dia que començo a pensar i a escriure aquest article (el 5 de març de 2022) versa sobre la invasió per part de tropes russes a Ucraïna (la invasió va començar el 24 de febrer de 2022). Se'm fa molt difícil vincular aquesta invasió militar amb dades municipals. En aquest moment només se m'acudeix utilitzar les dades del padró municipal d'habitants per saber quants habitants de nacionalitat russa i ucraïnesa hi ha empadronats a Mataró (en el moment d'escriure aquest article hi havia 205 habitants de nacionalitat russa i 113 de nacionalitat ucraïnesa). Però si soc honest, ara per ara, crec que de poc serveix tenir aquesta informació.

Però si faig un exercici d’encara més honestedat, aquesta actualitat ja passava anteriorment, i mai abans m’havia pronunciat sobre ella. És el cas de Síria, de Iemen, de Palestina, de la regió ucraïnesa del Donbass... Però suposo que la llunyania i la diferència cultural feia que ho pogués veure com un perill poc probable (en aquest sentit és imprescindible llegir l’article “Los mismos” de Jordi Évole a La Vanguardia). De fet, sempre he pensat que la importància que li atorguem a un determinant esdeveniment es pot modelitzar utilitzant la fórmula de gravitació universal d’Isaac Newton (la força amb la que s’atreuen dos cossos és proporcional al producte de les seves masses dividit per la distància entre els dos cossos al quadrat), tal i com passa, per exemple, amb el model de gravitació comercial internacional, que serveix per explicar els fluxos de comerç entre dos països basant-se amb la fórmula de gravitació universal. De forma anàloga crec que es podria utilitzar la fórmula de Newton per explicar perquè, en termes generals, a la societat catalana li impacta més la invasió russa a Ucraïna que no pas el conflicte del Iemen, si bé hauria de meditar quines variables hauria d’utilitzar en el numerador de la fórmula de Newton. Val a dir que aquesta idea no és ni de bon tros tan bona com la proposta de l’indicador Culleré.

Després d’aquest speech inicial, es fa difícil parlar de dades municipals, però és el compromís que vam adquirir tots els representats municipals que formem part del Perfil de la Ciutat a l’hora d’escriure articles, i evidentment compliré amb l’obligació que em pertoca.

Si no seguiu a Dominic Royé a Twitter ja esteu tardant a fer-li follow al seu compte de Twitter (https://twitter.com/dr_xeo), i la seva pàgina web és https://dominicroye.github.io/es/. Dominic Royé és un climatòleg alemany resident a Galícia, que dóna classes a la Universitat de Santiago de Compostela. En Dominic, tal i com es descriu en el perfil del seu web, “és un usuari entusiasta d’R, amb molta curiositat per l’anàlisi espacial, les visualitzacions, gestió i manipulació de dades, i GIS”.

Les visualitzacions que publica en Dominic al seu perfil de Twitter són simplement fantàstiques, i encara és més fantàstic que a través del seu web podeu trobar l’explicació i el codi de com ha elaborat aquella visualització. I això és gràcies a R, un software lliure amb una enorme comunitat al darrera en la qual és molt habitual el fet de compartir experiències i codi. Resultaria molt més complicat fer aquestes visualitzacions i compartir-les amb Excel, SAS, SPSS, PowerBI... ja que són softwares propietaris i no tenen ni de lluny l’enorme quantitat de paquets que disposa R i que li permeten fer gairebé qualsevol gràfic o mapa que se’ns pugui acudir. Amb això no estic dient que Excel, PowerBI,... no siguin unes eines útils, ans el contrari, crec que cal estar agraït a Excel a l’hora de facilitar la creació de gràfics sense haver d’escriure codi, i PowerBI com hereu natural que és d’Excel, disposa d’unes capacitats molt evolucionades a l’hora de presentar i visualitzar dades, però malgrat aquesta facilitat PowerBI encara està molt lluny de tot el que permet fer R.

Continuant amb les visualitzacions que publica Dominic Royé, en aquest article he volgut replicar dues visualitzacions seves, però adaptades a les dades dels municipis del Perfil de la Ciutat.

La primera visualització són els mapes d’antiguitat dels edificis. Per fer aquests mapes he utilitzat el paquet “catastRo” creat pel propi Dominic Royé. És tracta d’un paquet que permet connectar-se a la API del Cadastre espanyol gràcies a la implementació de la directiva INSPIRE. Seguint les instruccions que apareixen a https://cran.r-project.org/web/packages/CatastRo/vignettes/CatastRo.html, i fent alguna petita adaptació del codi, és poden fer mapes tan interessants com els següents:

Antiguitat dels edificis als municipis del Perfil de la Ciutat

La següent visualització només mostra dades de Mataró, en concret són dades de temperatures procedents de l’estació meteorològica de Mataró propietat del Consell Comarcal del Maresme (www.meteomar.cat). En aquest cas l’adaptació del codi que publica en Dominic Royé ha estat una mica més complicat, ja que mentre al codi de Dominic Royé la visualització fa referència a diferents ciutats d’un mateix any, la visualització que he fet jo fa referència a una mateixa ciutat en diferents anys, i el fet que els anys tinguin diferents nombres de dies (degut als anys de traspàs), això suposa una dificultat afegida, però vaja res que no es pugui solucionar amb una mica de temps i d’imaginació.

CONCLUSIÓ

És important disposar de dades per poder fer anàlisis, però perquè aquests anàlisis puguin arribar a ser entesos més fàcilment, una bona visualització potser una eina molt eficaç, i les visualitzacions que publica en Dominic Royé ho aconsegueixen. Si a això li sumem que el codi per fer els mapes i gràfics està publicat, això obre la porta a que cadascú pugui fer les adaptacions necessàries per personalitzar mapes i gràfics que publica en Dominic Royé, el que en definitiva significa que es facilita la circulació de coneixement.