On són els diners?

   

Per als que tingueu, més o menys, la meva edat segurament us agradarà més la cançó d’ABBA “Money, Money, Money”; per als que sigueu bastant més joves que jo, és possible que us agradi més la cançó de Rosalia “Milionària”. Trenta anys i 2.800 quilòmetres separen la cançó d’ABBA de la de Rosalia, però ni el temps ni la distància sembla que canviïn la visió d’un tema tant cabdal per a la població com són els diners.

El tema de l'article d'aquesta setmana són els diners, o més ben dit l'indicador estadístic més s'hi assembla: la renda. En els darrers anys han aparegut diversos indicadors de renda a nivell municipal (o fins i tot inframunicipal), el que ha generat una inflació de dades de renda, fet que pot portar a confondre als usuaris. No és l'objectiu d'aquest article dir quina dada de renda és la bona, sinó posar una mica de llum sobre quina informació hi ha disponible sobre la renda de l'àmbit municipal o inframunicipal. L'article s'estructura en tres parts: en la primera es defineix el concepte de renda; en la segona es fa una llista dels diferents indicadors de renda que hi ha disponibles a nivell municipal o inframunicipal; i finalment, en tercer lloc, és fa un petit anàlisi de les dades de renda més noves que ha publicat l’INE a nivell de secció censal.

Definició de renda

La paraula renda prové del verb llatí "redeo", que vol dir "tornar". Però no anem a parlar de l'etimologia de la paraula renda, sinó que s'entén per renda com a indicador estadístic. És per aquest motiu que la definició de renda que s'ha de tenir en compte és la que estableix el Reglament 1177|2003 del Parlament Europeu i del Consell relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC). En aquest reglament es defineix la renda bruta com “els ingressos totals, monetaris i no monetaris, percebuts per la llar durant un període de referència dels ingressos especificats, abans de deduir l’impost sobre la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions obligatòries dels assalariats, treballadors per compte propi i desocupats (si procedeix) a la seguretat social i les dels ocupadors a la seguretat social, però després d’incloure les transferències rebudes entre les llars” (en aquest enllaç es detallen els components que configuren la renda). Aquesta definició de renda és la que han de seguir tots els instituts d’estadística de la Unió Europea.

Indicadors de renda municipal

En els darrers anys s’ha produït una “explosió” de dades de renda. En aquest apartat es vol fer un recull dels diferents indicadors de renda que hi ha disponibles a nivell municipal i inframunicipal.

  • Indicador: Renda familiar disponible bruta (RFDB)[1].
    • Font: Idescat.
    • Abast territorial: comarques i els municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals.
    • Abast temporal: dades disponibles des de 1986, si bé al llarg del temps han hagut diferents canvis de base. L’última dada disponible és de 2016.
    • Descripció: La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de renda bruta, atès que no dedueix cap consum del capital fix.
    • Enllaç: feu clic aquí.
  • Indicador: Renda personal bruta i renda personal disponible dels municipis de més de 1.000 habitants.
    • Font: Agència Tributària.
    • Abast territorial: municipis (de més de 1.000 habitants), províncies, comunitats autònomes que pertanyen al règim fiscal comú de l’Estat espanyol.
    • Abast temporal: de 2013 a 2017.
    • Descripció: la renda personal bruta (abans de reduccions, mínims i despeses deduïbles) dels declarants; així com una estimació de la renda disponible, descomptant de la renda bruta la quota líquida resultant de l’impost i les cotitzacions socials i drets passius a càrrec del treballador consignats en la seva declaració. Les fonts informatives utilitzades són el model 100 de la declaració anual de l’IRPF, i el resum anual 190 de retencions i ingressos a compte per les rendes exemptes. L’estadística desglossa els diferents components de la renda personal bruta (treball, capital mobiliari, capital immobiliari, rendes d’activitats econòmiques, altres rendes, guanys patrimonials netes i rendes exemptes).
    • Enllaç: feu clic aquí.
  • Indicador: Renda personal bruta i renda personal disponible dels municipis més grans per codi postal.
    • Font: Agència Tributària.
    • Abast territorial: municipis (i els seus codis postals) més grans (la grandària es defineix seguint tres criteris), que pertanyen al règim fiscal comú de l’Estat espanyol.
    • Abast temporal: de 2013 a 2017.
    • Descripció: la mateixa que l’indicador de renda personal bruta i renda personal disponible dels municipis de més de 1.000 habitants.
    • Enllaç: feu clic aquí.
  • Indicador: Renda mitja anual per habitant, renda mitja anual per llar i renda mitja anual per unitat de consum.
    • Font: INE (projecte Urban Audit).
    • Abast territorial: municipis de més de 20.000 habitants de l’Estat espanyol.
    • Abast temporal: de 2011 a 2016.
    • Descripció: La construcció d’aquest indicador es realitza en base a la col·laboració de l’INE amb l’Agència Tributària per la utilització de dades tributàries amb finalitats estadístiques. L’Agència Tributària facilita les dades de renda bruta i neta a nivell de secció censal. Per l’obtenció d’aquesta informació, l’INE duu a terme una explotació del Padró Continu i facilita a l’Agència Tributària una relació de les persones, amb el seu NIF, el codi d’habitatge i el codi geogràfic de la secció. Per la serva banda, l’Agència Tributària estima la renda a partir de l’explotació conjunta dels models anuals de retenció o informació i de la declaració anual de l’IRPF. A cadascuna de les persones incloses al Padró se li assigna una renda calculada, diferenciant entre declarants i no declarants. Als primers se'ls hi dóna prioritat a la informació sobre rendes subjectes que figura en la seva declaració anual (model 100). La informació es completa amb les rendes exemptes que s'obtenen dels models informatius. En els no declarants la informació s’ajusta exclusivament als models informatius.
    • Enllaç: feu clic aquí.
  • Indicador: Renda mitja anual per habitant i renda mitja anual per llar.
    • Font: INE (projecte d’estadística experimental). Atles de distribució de la renda de les llars.
    • Abast territorial: municipis, districtes i seccions censals de l’Estat espanyol.
    • Abast temporal: de 2015 i 2016.
    • Descripció: s’utilitza la mateixa metodologia amb la qual es calcula la renda que fa l’INE per al projecte Urban Audit.
    • Enllaç: feu clic aquí.

Explotació de les dades de renda per secció censal

El passat 11 de setembre l’INE, dintre d’un projecte d’estadística experimental, va posar a disposició de tothom dades de renda mitja (per llar i per persona) de totes les seccions censals de l’Estat espanyol (no es publiquen dades de seccions de menys de 100 habitants) per als anys 2015 i 2016. Disposar d’aquestes dades a nivell municipal i inframunicipal, encara que només siguin a nivell d’estadística experimental, representa un importantíssim salt a nivell informatiu.

Les principals capçaleres editorials van publicar ràpidament uns magnífics mapes interactius com per exemple:

El País

 

eldiario.es

 

Aquestes dades a nivell de secció censal són una magnífica excusa per experimentar i practicar amb programes i llibreries de programes que no utilitzo de forma habitual.

Així, evidentment, un dels primers mapes a realitzar ha estat el mateix tipus de mapes que han fet els diaris però amb la diferència que en lloc de ser un mapa de tipus vectorial, on cada secció es pinta d’un color en funció del nivell de renda, es tracta d’un mapa de tipus ràster. Per construir aquest mapa ràster el que he fet ha estat assignar al centroide de cada secció censal la dada de renda de la secció, i utilitzant el programa lliure d’informació geogràfica QGIS es fa un interpolació (en aquest cas concret he utilitzat una interpolació de tipus triangular). El mapa que es presenta seria similar a un mapa de temperatures que es veu habitualment als programes de notícies, però en lloc de mostrar temperatures mostra els nivells de renda. L’exemple que apareix a continuació és la província de Barcelona amb dades de renda bruta per habitant del 2016, al mapa es veu que les zones amb la renda més alta tracen un línia que va de sud a nord (del nord del municipi de Barcelona fins a Matadepera), i també tracen una línia paral·lela a la costa tant al sud del municipi de Barcelona (Gavà, Castelldefels i Sitges) com al nord (de Tiana fins a Cabrera de Mar). Amb la interpolació, el que s’aconsegueix és que cada píxel de la imatge ràster té un valor de renda estimada (d’acord amb el tipus d’algoritme utilitzat). 

Però no només resulta important veure que hi ha diferències de renda entre les seccions censals sinó comprovar si aquestes diferències són significatives en termes estadístics tenint en compte si hi ha alguna associació entre les seccions censals veïnes. Per comprovar això existeix s’ha utilitzat el programa de software lliure d’estadística espacial GeoDa on s’ha calculat el LISA (Local Indicators of Spatial Association), que mostra en el mapa de les seccions censals de la província de Barcelona que pertanyen als clústers de renda superior o inferior que són estadísticament significatius.

Si parem atenció als municipis que formen part del Perfil de la Ciutat, les dades de renda mitja de les seccions censals permeten dibuixar el següent tipus de gràfic anomenat “Ridgeline plot[2]”. En aquest gràfic, en l’eix d’ordenades hi ha els 14 municipis del Perfil de la Ciutat (en aquest cas estan ordenats de sud a nord), i en l’eix d’abscisses hi ha la renda per habitant, i per cada municipi es situen els punts corresponents a la renda mitja de cadascuna de les seves seccions censals, i es dibuixa la funció de densitat que generen els punts que corresponen a les seccions censals.

La versió interactiva d’aquest gràfic d'aquest mateix gràfic la trobareu a continuació.

El fet de tenir les dades de renda a nivell de secció censal permet calcular, de forma aproximada, el grau de desigualtat en termes de renda que hi ha dins de cada municipi. La desigualtat que s’ha calculat és l’índex de Gini. Els valors de l’índex de Gini que s’obtenen no s’assemblen als que publica l’INE o l’Idescat, que per al 2016 donaven valors de 0,345 per a Espanya i 0,314 per a Catalunya. Amb les dades de renda per habitant que publica l’INE a nivell de secció censal, i utilitzant la població com a ponderador, l’índex de Gini per a Espanya se situa en 0,175 i per a la província de Barcelona en 0,147. Així en el gràfic que es presenta a continuació es mostren només aquells municipis de la província de Barcelona que tenen més de 20 seccions censals. A l'eix horitzontal de gràfic hi ha l'índex de Gini de l'any 2016, mentre que l'eix vertical hi ha la renda mitja de l'any 2016. Les dues línies que apareixen en el gràfic corresponen als valors de renda mitja de la província de Barcelona i l'índex de Gini de la província de Barcelona. Es pot veure com Sabadell, Badalona i Mataró són els municipis del Perfil de la Ciutat que tenen un nivell de renda més baix que el del conjunt de la província i tenen un nivell de desigualtat superior al de la província. Per contra, Sant Feliu de Llobregat i Cerdanyola del Vallès tenen una renda mitja per habitant superior al del conjunt de la província de Barcelona i la seva desigualtat és inferior a la que hi ha a la província. La resta de municipis del Perfil de la Ciutat se situen al quadrant amb renda i desigualtat inferior a la de la província.

Entre les dades que proporciona l’INE també apareix la distribució per font d’origen de la renda. Estandarditzant les dades per origen de font de la renda dels 14 municipis del Perfil de la Ciutat s’obté el següent gràfic.

Posar a l'abast de tothom dades de renda a nivell de secció censal, dóna la possibilitat de fer diferents tipus de treballs, com per exemple estudiar al relació entre la renda i la distribució del vot per partits polítics com ja ha fet més d'un diari, però també es podria fer una estimació del que represetaria a nivell pressupostari atorgar un renda de 500 euros mensuals a totes aquelles persones que tenen una tenen renda anual per sota dels 5.000 euros; o analitzar si hi ha algun tipus de relació entre el valor cadastral mitjà dels habitatges residencials per secció censal amb la renda mitja per llar de la secció censal; o estudiar les altes i baixes d’un municipi no en funció del lloc d’on marxen o d’on venen sinó del nivell de renda que hi ha al lloc on marxen o del lloc d’on venen.

Cal obrir la ment per aprofitar aquestes dades per fer-ne un anàlisi que vagi una mica més enllà del bàsic, però no menys important, nivell de renda de cada secció censal.


[1] La Diputació de Barcelona també calcula la RFDB per als municipis de la província de Barcelona, però tal i com s’esmenta en la seva nota metodològica el mètode d’estimació utilitzat no contempla el grau de rigorositat i exhaustivitat que el que elabora l’Idescat.
[2] Anteriorment s’anomenaven “joy plots”, en honor a la portada del disc “Unknow pleaseures” de Joy Division. Però donat que el nom Joy Division té l’origen en els camps de concentració nazis es va decidir substituir el nom del tipus de gràfic en la llibreria de R que els genera (ggridges).
La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (3 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp