Model numèric de predicció socioeconòmica local

Un pagès i un meteoròleg saben el temps que farà. Mentre el pagès endevina el temps futur a partir de ben poca informació; potser tan sols a partir de la direcció del vent que marqui un penell situat dalt del campanar i de la forma dels núvols de ponent; el meteoròleg basa les seves previsions en un simulador que analitza quantitats ingents de dades. Meteoròleg i pagès arriben a les mateixes conclusions, un considerant tota la informació disponible i l’altre a partir d’un parell d’indicadors.

Temps enrere, els observatoris s’havien de limitar a descriure realitats pretèrites; més endavant, s’exigia als observatoris descriure realitats vigents en un context cada cop més canviant. A dia d’avui, els decisors exigeixen als observatoris descriure escenaris de futur. Les projeccions de població, una gran eina que posen els observatoris en mans dels decisors, són un bon exemple de descripció d’escenari de futur fet a partir de l’observació d’un penell i quatre núvols. La projecció de població és una bona eina però no és pas suficient. S’exigeix als observatoris que treballin en preveure aspectes del territori com el mercat de treball, la mobilitat o la composició del teixit econòmic.

A l’hora de preveure escenaris de futur, no es pot menystenir que la naturalesa dels comportaments humans és ben complexa, cosa que fa que els encerts en les previsions siguin dificultosos. També és cert que la naturalesa caòtica de l’atmosfera dificulta fer previsions meteorològiques. En aquest sentit, el temps i la socioeconomia tenen en comú un elevat grau d’enrevessament.

Sigui com sigui, desafortunadament, els analistes dels observatoris es troben a una gran distància dels meteoròlegs; estant aquest últim col·lectiu molt més avançat que els serveis d’estudis dels teixits socioeconòmics locals. Un bon principi per a que els observatoris comencin a caminar en la bona direcció és seguir els passos dels observadors del temps. S’ha de començar pel principi, pel pagès que empra només un parell d’indicadors, i més endavant, molt més endavant, s’ha de treballar en l’elaboració d’un model numèric de predicció sociolaboral.

En la primera fase, la que es podria anomenar la fase del pagès, els observatoris han de saber identificar un penell que funcioni i uns bons núvols. És a dir, cal saber identificar indicadors robusts, informació que ‘indiqui’ cap on va la demografia, el mercat de treball, la mobilitat o el teixit econòmic. Les projeccions demogràfiques que actualment fan alguns observatoris s’elaboren mitjançant el mètode del pagès, i són ben vàlides! A partir del moment que els observatoris consolidin amb solvència la fase del pagès, i només a patir d’aquell moment, es podrà començar a treballar en l’elaboració d’un simulador de predicció socioeconòmica.

Imaginar la informació que s’hauria d’introduir en el programa del model numèric de prediccions socioeconòmiques locals és un exercici d’observatori ficció del qual no cal defugir. Posats a imaginar, es poden citar tres àmbits a tall d’exemple. En el programa s’hauria d’introduir informació de la situació laboral de cadascuna de les persones d’un territori (edat, remuneració, grau de satisfacció, ubicació en el seu nucli familiar...), també s’hauria d’introduir informació de cadascuna de les societats del teixit empresarial del municipi (facturació, sector, nombre d’ocupats, expectatives de creixement, accionariat...) i també s’hauria d’introduir informació sobre el mapa d’entitats del territori (interessos, agents que ocupen personal, nivell dels salaris...). És tanta la informació que s’hauria d’introduir en el simulador per aconseguir bones prediccions que, de moment, els observatoris s’han de centrar en identificar el seu propi penell i els seus propis núvols.

Sempre s’ha exigit saber el temps futur, ja que d’aquesta predicció depèn l’aliment de la societat. En l’actualitat, els agents decisors requereixen als observatoris que descriguin escenaris de futur ja que d’aquesta descripció depèn, en bona part, la competitivitat del territori.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Un pagès i un meteoròleg saben el temps que farà. Mentre el pagès endevina el temps futur a partir de ben poca informació; potser tan sols a partir de la direcció del vent que marqui un penell situat dalt del campanar i de la forma dels núvols de ponent; el meteoròleg basa les seves previsions en un simulador que analitza quantitats ingents de dades. Meteoròleg i pagès arriben a les mateixes conclusions, un considerant tota la informació disponible i l’altre a partir d’un parell d’indicadors." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/simpson_computer_2018_09.jpg">

Comentaris

Ramon, està clar que necessiteu un 'calendari del pagès' com cal per afinar més les prediccions que us demanen...

Volem saber que en penses...