Matrimonis i naixements: ens casem?

El paper que juga el matrimoni en la nostra societat avui en dia dista molt del que ha jugat en un passat recent. Frases del tipus “la gent cada cop es casa menys” o “els joves ja no es casen” es solen sentir sovint. Però realment hi ha menys matrimonis? I si és així quants menys?

D’altres titulars que ens envolten sovint són del tipus “la natalitat cada vegada va pitjor” o “cada vegada hi ha menys naixements”. S’han reduït tant els naixements?

La idea és que casar-se per tenir fills no sembla ser la tònica general en els temps que vivim. Però fins a quin punt això és així? Què ens diuen les dades? Quina és la tendència?

Per tal de respondre aquestes qüestions s’analitzen dades dels últims 30 anys dels dos fenòmens que aquí s’apunten: els naixements i els matrimonis.

 

 

Els naixements s’han reduït un 47,7% a la Xarxa del Perfil de la ciutat els darrers 30 anys

L’any passat a Catalunya van néixer un total de 66.495 nens i nenes, el que suposa un descens interanual del 3,6%. De fet, aquesta tendència decreixent s’inicià l’any 2008 i des de llavors la xifra de naixements a Catalunya disminueix any rere any. Així doncs la xifra de naixements del 2017 és un 25,3% inferior a la de l’any 2008 (89.024) i un 37,5% a la de l’any 1977 (106.404).  

 

L’any 2017 un total de 13.557 nens i nenes van néixer en els municipis de la xarxa del Perfil. Aquesta xifra suposa un descens del 3,9% anual. En la xarxa del Perfil s’observa també la mateixa tendència decreixent des de l’any 2008, sent la xifra del 2017 un 28,6% inferior a la del 2008 (18.986) i un 47,7% inferior a la de 30 anys enrere (25.568).

De fet, cadascun dels municipis de la xarxa registra una tendència a la baixa en el nombre de naixements des de l’any 2008, amb l’excepció de Granollers, que enregistra descensos des de l’any 2010, i Sant Feliu de Llobregat, que ho fa des de l’any 2009.

Dels municipis del Perfil de la Ciutat, sols Vic té una xifra de naixements similar l’any 2017 (494) a la que tenia l’any 1977 (497). La resta de municipis registren descensos. Santa Coloma de Gramenet és qui registra el major descens en termes relatius (-66,9%), seguida de Cerdanyola del Vallès (-64,7%), Badalona (-60,3%) i Sant Feliu de Llobregat (-57,8%). Per contra, els municipis on el decreixement és menor, després de Vic, són Rubí (-18,6%), Manresa ( -33%), Mataró (-33,9%) i Terrassa (-34,3%).

Valorar però l’evolució del nombre de naixements d’aquests municipis a partir del nombre absolut de naixements any a any no seria acurat, perquè el nombre total d’habitants d’aquests municipis ha variat també al llarg dels darrers anys com es pot veure en el gràfic a continuació:

 

 

És per aquesta raó s’ha utilitzat la taxa bruta de natalitat per tal d’analitzar aquest fenomen.

En el cas de Catalunya la taxa bruta de natalitat s’ha reduït de 19,5 naixements per cada 1.000 habitants l’any 1975 a 8,8 per 1.000 habitants l’any 2017. En el cas del Perfil de la Ciutat s’ha reduït d’un 22,5 l’any 1975 a un 9,3.

Per tal de veure què passa individualment a cada municipi s’han calculat en les taxes brutes de natalitat per 1.000 habitants en cadascun d’ells:   

 

 

Tal i com s’adverteix en el gràfic, Barberà encapçala el rànquing de la taxa bruta de natalitat  l’any 1975 amb 28,9 nascuts per 1.000 habitants, seguit de Santa Coloma de Gramenet (26,4), Sant Feliu de Llobregat (26,2) i Sabadell (25,7). Altrament, els municipis amb una taxa bruta de natalitat més baixa són Manresa (17,2), Mataró (18,7), Terrassa (19,8) i Vic (20,2).

En canvi, si mirem la taxa bruta de natalitat de l’any 2017 veiem com és força inferior per tots els municipis i alhora les diferències entre municipis són menors. Així doncs l’any 2017 encapçala el rànquing Vic amb 11,2 nascuts per 1.000 habitants, seguit de Rubí (10,1), Manresa (9,9), Terrassa i Santa Coloma de Gramenet (9,7 respectivament). En canvi, els municipis amb una taxa bruta de natalitat més baixa són Cerdanyola del Vallès (7%), Sant Feliu de Llobregat (8,3), Prat de Llobregat  i Mollet del Vallès (8,7 respectivament).  

 

Els matrimonis ho han fet un 47,2%

Si s’observen ara els matrimonis, la mateixa estadística reflecteix que 28.594 parelles van contreure matrimoni durant l’any passat a Catalunya, un 2,6% menys que en el mateix període del 2016 i un 37,7% menys que 30 anys enrere.

Pel que fa al total de matrimonis dels municipis de la xarxa del Perfil de la Ciutat, l’any 2017 va ser de 5.273, un 0,4% més que l’any 2016 però un 47,2% menys l’any 1977.

Abans d’observar el gràfic a continuació cal tenir en compte dos canvis en la legislació. D’una banda el 7 de juliol de l’any 1981 va entrar en vigor la Llei 30/1981 que va reincorporar la figura del divorci en la legislació espanyola. I d’altra banda, a partir del 3 de juliol de l’any 2005 quan va entrar en vigor la Llei 13/2005 que va modificar el Codi civil espanyol de dret a contraure matrimoni, és possible inscriure al Registre civil els matrimonis entre persones del mateix sexe.

 

 

Tal i com mostra el gràfic de l’evolució del total de matrimonis a Catalunya i a la xarxa del Perfil, es produeix un decreixement en la xifra de matrimonis en els primers anys del període observat en ambdós casos, decreixement que arriba fins als anys 80 quan es produeix un canvi de tendència. Concretament fins a l’any 1983 pel que fa a Catalunya (27.918 matrimonis) i fins a l’any 1984 pel que fa a la xarxa (5.838 matrimonis).

D’altra banda també s’observa en ambdós casos com la xifra de matrimonis cau a partir de l’any 2008, any en que s’inicia la crisi financera, i que tot i que la xifra total de matrimonis registra un increment en els darrers anys observats, a hores d’ara no s’ha superat encara la xifra de l’any 2008 (30.400 matrimonis a Catalunya i 5.962 matrimonis a la xarxa del Perfil). 

Valorar però l’evolució del nombre de matrimonis d’aquests municipis a partir de la xifra total any a any seria també poc acurada, perquè tal i com s’ha mostrat anteriorment la mida d’aquests municipis ha variat també al llarg dels darrers anys. Per observar l’evolució dels matrimonis llavors s’analitza la taxa bruta de nupcialitat.

La taxa bruta de nupcialitat de Catalunya per l’any 2017 és de 3,80 matrimonis per cada 1.000 habitants i s’ha calculat (amb xifra de la població de fet) que per a l’any 1975 aquesta era de 8,10 per 1.000 habitants.

Pel que fa al conjunt de la xarxa aquesta taxa s’ha reduït de 8,80  l’any 1975 a 3,62 l’any 2017.

Per tal de poder observar cada municipi s’ha calculat les taxes brutes de nupcialitat per 1.000 habitants de cadascun d’ells:

 

 

Si s’examina la taxa bruta de nupcialitat de l’any 1975, veiem com Sta. Coloma de Gramenet encapçala el rànquing amb 11,02 matrimonis per cada 1.000 habitants, seguida de Barberà del Vallès (10,66), Viladecans (10,39) i Cerdanyola del Vallès (10,38). Al contrari, els municipis amb una taxa bruta de nupcialitat més baixa són el Prat de Llobregat (4,98), Manresa (6,48), Sabadell (7,25) i Vic (7,97). 

En canvi, si mirem la taxa bruta de nupcialitat de l’any 2017 veiem com encapçala el rànquing el municipi de Granollers amb 4,76 matrimonis per 1.000 habitants, seguit pel Prat de Llobregat (4,18), Rubí (4,16) i Vic (3,96). Tanmateix, els municipis amb una taxa bruta de nupcialitat més baixa són Santa Coloma de Gramenet (3,12), Cerdanyola (3,14), Badalona (3,22) i Mataró (3,35).

 

 

El 44,7% dels nascuts als municipis del Perfil ja són de mare no casada

El 44,7% dels nascuts als municipis del Perfil de la Ciutat el 2017 eren de mare no casada, és a dir, soltera, vídua, separada o divorciada. Aquesta xifra es troba lleugerament per sota de la de Catalunya que és d’un 44,9% pel mateix any.

Ara fa 30 anys, l’any 1977 tots els municipis que formen part de la xarxa del Perfil de la Ciutat enregistraven més d’un 96% de naixements de mare casada. Sent els percentatges més alts els de Cerdanyola, Vic i el Prat de Llobregat amb el 99,2% de naixements de mare casada, respectivament. Els municipis on el percentatge era menor (tot i que a poca distància) eren Mataró (96,9%), Manresa (97,9%), Viladecans (98,1%) i Rubí i Badalona (98,2%, respectivament). Per tant la diferència entre municipis era molt petita.

 

Trenta anys després aquests percentatges són força diferents, i com es pot apreciar en el gràfic els percentatges de naixements de mare casada són encara la majoria en gairebé tots els municipis tot i que el percentatge s’ha reduït molt, amb l’excepció del Prat de Llobregat, on aquests naixements representen un 48% del total. Així doncs l’any 2017 Vic encapçala el rànquing de naixements de mare casada amb el 66,2%, seguit de Manresa (60,9%), Barberà del Vallès (60,3%), Mataró (60,2%) i Sant Feliu de Llobregat (59,5%).

 

Destaca el municipi del Prat de Llobregat, on els naixements de mare no casada van ser els majoritaris l’any 2012 amb el 50,8% i també han estat els majoritaris els últims 4 anys consecutius amb un 54,9% el 2014, un 54,5% el 2015, un 51,8% el 2016 i un 52% l’any 2017.

Tot i que l’any 2017 l’únic municipi amb una majoria de naixements de mare no casada sigui el Prat, en d’altres municipis els naixements de mare no casada han estat en algun moment del període observat majoria, aquest és el cas de Badalona el anys 2015 (51,7%) i 2016 (51,3%); Cerdanyola l’any 2016 (50,5%); Granollers el 2013 (50,9%) i el 2015 (50,7%); Mollet l’any 2016 (52%); Rubí l’any 2016 (51,5%); Sabadell els anys 2014 (50,6%), 2015 (51,1%), 2016 (51%); i Santa Coloma de Gramenet el 2015 (52,3%) i el 2016 (50,1%).

En el gràfic s’observa la tendència a convergir de les xifres de naixements de mare casada i la de naixements de mare no casada al llarg del període analitzat, tot i que en els últims anys es veu com en alguns municipis canvia la tendència i divergeixen. Aquest és el cas de Barberà del Vallès, Manresa, Mataró, Mollet, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic.

Amb aquestes dades es pot concloure que d'una banda el nombre de naixements està decreixent de forma sostinguda i que d'una altra el nombre de naixements fora del matrimoni guanya pes fins a situar-se en alguns casos per sobre del nombre de naixements dins el matrimoni. 

 

Observatori de l'Economia Local de Sabadell

 

 

Notes metodològiques

Nota: Cal tenir en compte que totes les dades per l’any 2017 són provisionals.

Nota2: Cal tenir en compte que tot i que la Definició de Taxa bruta de natalitat és la següent:

Quocient entre el nombre de nascuts vius registrats en un any determinat i la població a meitat del període. És l'indicador més genèric del fenomen de la natalitat, però no descriu el comportament reproductiu d'una població, ni tampoc té en compte la seva estructura per edats. S'expressa en tant per mil.

Per no disposar de la població a 1 de juliol any a any dels diferents municipis s’ha optat per utilitzar la població a 1 de gener i per tan el resultat pot variar del que seria l’esperat.

Nota3: Cal tenir en compte que tot i que la Definició de Taxa bruta de nupcialitat és la següent:

Quocient entre el nombre de matrimonis en un any determinat i la població a meitat del període. S'expressa en tant per mil.

Per no disposar de la població a 1 de juliol any a any dels diferents municipis s’ha optat per utilitzar la població a 1 de gener i per tan el resultat pot variar del que seria l’esperat.

Imatge: <a href="https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/bebe">Foto de bebé creado por rawpixel.com - www.freepik.es</a>

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (4 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
El paper que juga el matrimoni en la nostra societat avui en dia dista molt del que ha jugat en un passat recent. Frases del tipus “la gent cada cop es casa menys” o “els joves ja no es casen” es solen sentir sovint. Però realment hi ha menys matrimonis? I si és així quants menys?

D’altres titulars que ens envolten sovint són del tipus “la natalitat cada vegada va pitjor” o “cada vegada hi ha menys naixements”. S’han reduït tant els naixements?

La idea és que casar-se per tenir fills no sembla ser la tònica general en els temps que vivim." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/24730.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari