Les ciutats del perfil, exemple de bones pràctiques

Des de l’any 1999, la Fundació Pi i Sunyer recull bones pràctiques dels governs locals amb l’objectiu d’identificar i difondre experiències innovadores de govern i gestió municipal. L’edició del 2020-2021, un any marcat per la crisi de la covid-19, és especialment interessant per conèixer algunes de les propostes que s’han publicat, entre les quals n’hi ha de diferents municipis del Perfil de la Ciutat. La majoria d’aquestes iniciatives han estat accelerades per donar resposta a les conseqüències de la pandèmia, però com que estan marcades pel seu caràcter innovador i transformador, poden tenir un llarg recorregut i podran ser, en molts casos, replicades.

Granollers ha impulsat el Pacte de Ciutat, un procés participatiu per recuperar la vitalitat i el dinamisme de la ciutat en base a sis grans compromisos: 1. Situar les persones al centre dels projectes i de les iniciatives, sense oblidar ningú; 2. Promoure una ciutat amb valors que la defineixin com a comunitat; 3. Treballar per una ciutat saludable i sostenible; 4. Reforçar el model de ciutat educadora i cultural; 5. Promoure una ciutat més pròspera amb la dinamització de l’activitat econòmica; i 6. Fomentar una ciutat oberta a la tecnologia i a la connectivitat digital. El resultat ha estat la priorització de 40 mesures d’acció que coresponsabilitzen la ciutadania, el sector privat i entitats, i el propi Ajuntament.

Mataró destaca, entre d’altres, la creació d’un servei de reforç i acompanyament educatiu per a joves durant l’estiu del 2020. El projecte va consistir en la creació i organització, dins de 4 dels Espais Joves, de 4 sales de suport, reforç i acompanyament educatiu per a joves, que van estar en funcionament durant el mes de juliol de 2020, així com de 2 sales durant l’agost i fins el 10 de setembre. Els principals objectius del servei van ser aprofundir en la millora d’algunes matèries, poder treballar la transició cap a l’ESO o Batxillerat, treballant per a reduir també les possibles desigualtats que algunes persones van patir derivades de la bretxa digital durant els mesos de confinament i tancament d’escoles i instituts.

Mollet del Vallès va activar una xarxa solidària durant l’estat d’alarma a Mollet del Vallès amb els objectius de donar suport a les persones que no podien sortir de casa per cobrir necessitats bàsiques i canalitzar els oferiments de la ciutadania per realitzar tasques de voluntariat. La Xarxa de Suport COVID-19 anava adreçada a persones que no podien sortir de casa, especialment gent gran, i que necessitaven ajuda. Principalment, les activitats que es van desenvolupar van ser fer la compra imprescindible: aliments, productes farmacèutics i d’higiene. Una part del voluntariat també es va dedicar a la confecció de mascaretes.

Des del Prat de Llobregat queden recollides dues iniciatives, entre les quals destaca la trobada virtual de dones, un espai de retrobament que vol promoure la participació de les dones a la vida de la ciutat, crear noves xarxes relacionals entre les pratenques i continuar construint un discurs crític i feminista per transformar la ciutat. Adaptada a les circumstàncies, i en format virtual, a la Trobada de 2020, es van realitzar 2 tallers pràctics i una xerrada per reflexionar sobre com l'emergència sanitària del coronavirus ha posat de manifest la importància de les cures.

A Sabadell, les entitats, professionals i veïnat que formen part del procés d’intervenció comunitària Som Torre Romeu han elaborat vídeos curts amb missatges clau orientats a tractar alguns reptes quotidians a tenir en compte durant la pandèmia. Els tres objectius principals que es persegueixen són: reforçar comportaments efectius per evitar la transmissió de la malaltia, informar sobre l’ús de pantalles i els seus riscos, i combatre “fake news” que sovint es comparteixen a les xarxes sobre alguns tòpics sorgits durant el confinament i que poden generar confusió.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va organitzar els dies 17 i 18 d’abril un torneig d’eSports, especialment dirigit als més joves en un moment de confinament domiciliari. L'espectacle va consistir en tornejos de Fortnite, FIFA20 i League of Legends acompanyats per les veus de dos comentaristes, “casters”, de videojocs professionals. L’objectiu d’aquest esdeveniment consistia en poder apropar als joves una activitat de diversió i entreteniment, incentivar les relacions socials, però al mateix temps que poguessin aprendre que aquest fenomen també té altres beneficis com són: saber liderar i prendre decisions, treball en equip, desenvolupament cognitiu, que és una oportunitat per a lluitar contra la discriminació i que els videojocs ajuden en l’aprenentatge.

Des de Terrassa s’ha compartit una experiència anomenada ConnectA’T, una proposta iniciada la tardor de 2020 amb l'objectiu de posar en valor el coneixement intern en temes d'interès compartits, afavorir la interrelació entre el personal municipal i generar sinèrgies de col·laboració i millora contínua i tot de forma virtual, aprofitant els avantatges que la tecnologia ofereix, per poder garantir un entorn segur contra la Covid-19.

Santa Coloma de Gramenet, al seu torn, ha impulsat una fase participativa per definir el Pla d’Acció Municipal 2020-2023 de manera telemàtica a través d’enquestes on-line i telefòniques i grups de treball virtuals.

Per últim, l’Ajuntament de Viladecans ha compartit quatre experiències, entre les que val la pena esmentar la creació de la web “semàfor covid-19”, on es publiquen les dades relacionades amb la pandèmia al municipi, utilitzant com a font d'informació les dades obertes proporcionades per la Generalitat. Aquesta web actualitza la informació en temps real i integra tots els indicadors proporcionats per la Generalitat de Catalunya.

Prenent aquests exemples, i altres pràctiques recollides, veiem com hi ha tres fórmules innovadores que la pandèmia ha impulsat: a) la necessitat de definir projectes cocreats; b) la combinació entre allò presencial i allò virtual per facilitar l’accés a totes les persones; c) la importància de la creació d’espais de suport entre la ciutadania; i d) la importància d’actuar tenint en compte la perspectiva de gènere i altres factors que poden reforçar situacions de desigualtat, especialment en moments de crisi com l’actual.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 2.5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
bones pràctiques dels governs locals amb l’objectiu d’identificar i difondre experiències innovadores de govern i gestió municipal. L’edició del 2020-2021, un any marcat per la crisi de la covid-19, és especialment interessant per conèixer algunes de les propostes que s’han publicat, entre les quals n’hi ha de diferents municipis del Perfil de la Ciutat. La majoria d’aquestes iniciatives han estat accelerades per donar resposta a les conseqüències de la pandèmia, però com que estan marcades pel seu caràcter innovador i transformador, poden tenir un llarg recorregut i podran ser, en molts casos, replicades." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/logobbp1.jpg">

Comentaris

A recordar que el propi projecte del Perfil de la Ciutat també va ser considerat bona pràctica pel BBP en l'edició de l'any 2010! (Id fitxa 886: referència a bbp.cat/practicas_detalle.php?id_fitxa=886)

Volem saber que en penses...