L'ascensor social entre pares i fills

Durant els darrers vint anys, la renda de les famílies i el seu barri han estat un grans condicionants de la mobilitat social per als nostre jovent, com analitza l’estudi de l’Atles d’oportunitats.

L’actual jovent especialment els que provenien de famílies amb rendes més baixes i mitges, ha millorat la seva renda durant els darrers dos decennis, gràcies a la seva formació i les oportunitats per a ells i per a les seves famílies. Però ho ha fet més o menys que les ciutats o barris veïns?

Aquestes són les preguntes que respon l'estudi de l'Atles d'oportunitats de la Fundació COTEC per a la innovació. Aquest estudi mostra, en l'àmbit estatal, com la renda familiar on han crescut el jovent, actual amb edats de 26 a 32 anys, comparat amb les rendes de les seves famílies l'any 1998, en base a les quantitats de les declaracions de renda, determina el seu futur i les seves oportunitats a unes ciutats i uns barris més que a d’altres. El jovent de les Ciutats del Perfil de Ciutat de famílies amb rendes baixes i mitges han superat les rendes dels seus pares i s'han acostat a les rendes de la gent jove de les famílies amb rendes més altes. Ara una àmplia majoria del jovent està situat per sobre de la mitjana de les rendes de famílies mitjanes, 19.000 euros anuals. Fins i tot, s'ha produït en general, una menor diferència i acostament entre les rendes dels joves que provenen de famílies amb rendes baixes, mitges i altes; que amb l’avanç de l’edat es tornen a diferenciar àmpliament.

Aquesta millora generacional ha estat compartida a les ciutats de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid i en sentit contrari a les zones més rurals i menys industrialitzades d'Espanya; però ha estat més notable l'increment a bona part de les  ciutats de Perfil de Ciutat. Aquestes conclusions positives de l'evolució de la renda del jovent  fa pensar que ha aprofitat les millores i les oportunitats que s'han generat a la ciutat durant els darrers vint anys, i també s'ha beneficiat del sistema educatiu que els ha format i a fet una bona incorporació al món laboral. Malauradament, mirant amb més detall i per separat les dades de nois i noies, aquest increment de renda generacional ha estat menys notable entre les joves, que també han aprofitat les oportunitats per millorar les seves rendes, però entre 7 i 10 centils menys que els joves. També hi ha diferències significatives per barris, que en aquest cas corresponen a districtes postals, i només a les ciutats grans de Perfil de Ciutat, -Terrassa, Badalona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet- ho recull l’estudi.


Aquestes dades són de l’Atles d’oportunitats de mobilitat social a Espanya, a partir de les rendes de pares i de fills, facilitades per l’Agencia Espanyola d’Administració Tributària. Amb aquest estudi va ser un dels 14 projectes seleccionats com a guanyadors del Programa d’Innovació Oberta de COTEC, al que es van presentar 734 candidatures. Aquestes dades del conjunt d’Espanya, a partir de l’anàlisi i comparació de 2,7 milions de declaracions de renda, vol donar resposta als condicionants que suposa l’entorn i la renda familiar per a l’ascensor social i la mobilitat social. Cal acabar apuntant, que les famílies i el jovent més vulnerable queda fora d’aquesta anàlisi al no arribar al mínim i no presentar les seves declaracions de renda anuals.

Raúl D. González del Pozo

Tècnic. Ajuntament de Mollet del Vallès.

-----------------------------------------------------------------------------------

 

 

Fuentes de datos

https://www.cotec.es/ 
Com han obtingut aquestes dades.....
Els resultats d'aquest projecte són el producte de l'anàlisi d'una base de dades individualitzada que no és pública. El procés per a generar la base de dades consta de tres passos:
 
1) S'identifiquen els fills en les declaracions de 2003. Són 2,7 milions de nens nascuts entre 1980 i 1990 i que apareixen com a descendents en el model 100 de la declaració de renda dels seus pares. Amb aquesta informació s'identifiquen als seus pares (5,4 milions).
 
Després limitem la nostra anàlisi a fills nascuts entre 1984 i 1990. Així millora la cobertura: tenien entre 13 i 19 anys en 2003 i és més probable que visquessin encara amb els seus pares. Tenim 1,6 milions de nens d'un total de 3 milions censats.
 
2) Es recuperen les declaracions de renda dels pares l'any 1998. Es localitzen 5,1 milions de pares dels 2,7 milions de fills. De cada llar s'anota, a més de les seves rendes brutes, la ubicació i el codi postal. Per a les llars dels pares únicament tenim accés a les rendes de la llar, no a les dels seus membres per separat.
 
3) Es busquen les rendes brutes actuals dels 2,7 milions de fills (i les seves llars). Per a això s'empren les dades de 2016. En el cas dels fills, tenim accés a les rendes brutes i netes de cada individu per separat i de la llar. Seguint la metodologia de Chetty et al. (2014), utilitzem les rendes brutes per a l'anàlisi, mostrant els resultats a nivell d'individu i llar. D'aquest resultat resulta una base de dades individualitzada i anònima que relaciona la renda de pares i fills. Inclou a més la informació necessària sobre localització, sexe i diferents rendes.
La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 3.7 (3 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

L’actual jovent especialment els que provenien de famílies amb rendes més baixes i mitges, ha millorat la seva renda durant els darrers dos decennis, gràcies a la seva formació i les oportunitats per a ells i per a les seves famílies." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/ascensorsocial2.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari