La petjada de la diversitat

El càlcul del pes de la població estrangera ha esdevingut des de mitjans dels anys 90 un indicador essencial a l’hora de conèixer la composició demogràfica dels municipis, tant en la perspectiva purament de l’anàlisi de components com en la seva utilitat en el coneixement de les característiques de la població activa i d’altres aspectes que se’n deriven en el mercat de treball, quan no en altres de menys tangibles, com els de la hibridació cultural; això atès que l’evolució demogràfica té una forta component migratòria i el seu comportament condiciona en gran manera els pronòstics sobre les tendències del creixement poblacional. Així la mitjana a Catalunya del pes de la població no nacional (la que estrictament no té la nacionalitat espanyola) se situa per sobre del 16% del total (més d’un milió de persones) i en alguns municipis supera en escreix una cinquena part dels seus padrons d’habitants. L’anàlisi detallada d’aquest aspecte, si és vol també des d’una òptica més qualitativa, donaria peu a valorar les noves diversitats amb les que es van caracteritzant les nostres comunitats locals, cada cop més obertes i cosmopolites, i que, entre d’altres coses, ajuden a contenir la tendència a l’envelliment general de l’estructura demogràfica i a diversificarla.

Tanmateix, és aquesta població la que hem de tenir en compte per a calcular la petjada de la diversitat en els nostres municipis? Serà encertat considerar només la població estrangera estricta (aquella que no posseeix la nacionalitat), molt especialment a la vista de fenòmens rars com la reducció de determinats grups nacionals, quan la seva presència quotidiana al carrer, als veïnats així no ho mostra?

A Terrassa, per exemple, s’ha posat de manifest la reducció relativament sobtada, en pocs anys, de determinats col•lectius d’estrangers, com els nacionals de determinats països de l’Amèrica Llatina, la qual cosa ha dut a especular –segurament interessadament- amb diferents causes: què havien tornat al seu país, donada l’època de crisi i l'oportunitat de capitalitzar el subsidi d'atur. Però, simultàniament, la població total del municipi no patia cap davallada dràstica en cap districte ni barri i, ans el contrari, continuava creixent, i molt especialment el seu saldo migratori seguia sent positiu. A grans trets, doncs, amb tota probabilitat,  la població que regressà al seu país en temps de crisi va ser mínima i la gran majoria no va marxar, sinó que havia canviat de nacionalitat, adquirint l’espanyola, engrossint, conseqüentment, les altes de nous residents nacionals i generant una davallada (o estabilització) d’aquells grups d’estrangers en concret, i repercutint positivament sobre el rejoveniment de la població autòctona, quan en realitat les noves incorporacions no ho eren tals [Això tenint en compte que un cop adquirida la nacionalitat espanyola és aquella la que constarà com a nacionalitat a efectes estadístics, malgrat el resident n’hagi tingut una altra o pugui posseir-ne més d’una en virtut del dret internacional]. Aquesta conversió també ha alterat altres bases estadístiques relacionades amb la nacionalitat, com les que fan referència a les situacions laborals.

Se genera, per tant, un miratge estadístic, que hauria de ser molt més ben llegit des d’una òptica interseccional, més enllà d’un abordatge simplista. A més, allò que sobre el paper consta no s’observa en la realitat diària, per tal com el canvi formal de nacionalitat no suposa cap més modificació cultural ni del comportament sociològic i, per tant, la petjada sobre la diversitat local seguirà sent la mateixa, deixant a la llarga un pòsit, un rastre que evidentment poc o molt impactarà sobre la manera de pensar i de fer de la comunitat local, d’una forma semblant a la que en el seu moment històric va implicar la incorporació de successives onades migratòries sobre les ciutats receptores, ja fossin procedents de dins o de fora del país. També sobre la percepció a peu de carrer o als centres de treball respecte de la incorporació d’aquests nous ciutadans (aspectes ja estudiats a bastament en sengles articles i monografies, per a Badalona, Manresa, Mataró, Terrassa o Vic *,... molt en especial al respecte de l’impacte sobre la demanda de recursos humans o talment del què es considerava o no estranger i del què suposava això en la percepció de la ciutadania).

Caldrà, doncs, avançar cap a una mesura positiva més real d’aquesta diversitat, segurament començant per endinsar-nos en l’anàlisi creuat de la nacionalitat de la població pel lloc de naixement (basat, per tant, principalment en l’origen de la població), d’acord amb allò que al seu dia inicialment es va registrar al Padró d’Habitants o dels moviments experimentats pel que fa al registre de canvis de nacionalitat (que incorpora aspectes legals, ja sigui d’identificació com d’exercici dels drets i deures deures civils). Les modificacions del Padró en aquells termes poden suposar l’augment de 5 ó 6 punts més de mitjana el pes de la població d’origen no nacional sobre el total.

 

 

De fet, en parlar de nacionalitats per origen, per a una ràpida consideració, podem distingir principalment tres grups: (1) els residents sense nacionalitat espanyola nascuts a l’estranger, (2) els residents sense nacionalitat espanyola nascuts a Espanya i també (3) els residents amb nacionalitat espanyola nascuts a l’estranger; la quantificació del pes de tots aquests ens aproparia a un primer indicador objectiu de la diversitat. Aquestes dades, és clar, poden segregar-se encara més per sexe, gènere o edat, o per nacionalitat i treballar-se territorialment, i, fins i tot, assajar estudis de cas pel que fa a una mostra d’itineraris biogràfics tipus.

El geògraf Toni López-Gay, en un tuit recent, ens il•lustrava amb una mostra ocurrent d’aquest tipus d’aproximació per a respondre al perquè d’una concentració puntual dels supporters a Argentina a l’avinguda de l’Arc de Triomf, a Barcelona, davant la celebració del mundial de futbol, en relació a la proximitat a la residència majoritària de la ciutadania nascuda en aquell país. Aquest exemple es podria aplicar a casos similars en altres municipis.

Amb tot aquesta petjada es pot analitzar també en funció d’altres estadístics i generar altres indicadors (que podem extraure del Padró d’Habitants, dels Censos d’activitats o d’altres registres municipals) que tan sols esmentarem:

-    Nombre de nacionalitats existents al municipi, pes i evolució.
-    Nombre de canvis de nacionalitat (adquisicions de nacionalitat espanyola) i repercussió en l’estructura poblacional.
-    Nombre d’unitats familiars mixtes (integrades per un major d’edat espanyol i un d’una altra nacionalitat). El mateix amb el lloc de naixement.
-    Nombre d’alumnes estrangers/nascuts fora d’Espanya matriculats en nivells d’educació obligatòria en centres en el municipi. Anàlisi dels contingents escolars i de les taxes de segregació.
-    Nombre d’altes d’activitat econòmica,  el titular dels quals és un estranger, en relació al total. Estudi per sectors.
-    Atur i contractació d’estrangers
-    Etc...

- I també segurament la petjada que els residents dels nostres municipis estan generant a l’estranger, per mitjà del registre de residents a l’estranger.

Davant d'aquesta realitat, relativament recent, s'obre un allargat níxol d'anàlisi que ens condueix a la contínua transformació de les comunitats locals pel que fa a la incorporació de gent diversa, això és també de noves perspectives d'encarar la realitat globalitzada com un nou recurs socialment enriquidor.

 

Xavier Muñoz Torrent, Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat de Terrassa

 

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

*Nota.- Vegeu, a tall d’exemple, per a Badalona, Serra del Pozo, Pau, & Smilges Gaffe, Alfredo, “La población extranjera de Badalona en el contexto de la crisis económica”, 2013; per a Manresa, Bayona Carrasco, Jordi, & Valls Fíguls, Miquel,  La immigració al Bages, la població estrangera i la seva relació amb el mercat laboral, 2006; per a Mataró, Escuín López, Yerai, El paper de les migracions als barris de Mataró. Segregació, problemes presents i reptes de futur, 2021; per a Terrassa, Solé, Carlota, & al., Els treballadors estrangers en l’estructura econòmica de Terrassa, 2005; per a Vic, Espona Arumí, Albert, & Rosés Noguer, Rosa, Osona i la immigració: estudi diagnòstic i línies estratègiques de futur, 2002, o, Noguer, Trini,  “Anàlisi demogràfica del fet migratori a Vic”, 2007.
 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (4 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari