Indústria 4.0 Creació o destrucció de llocs de treball ?

Indústria 4.0 Creació o destrucció de llocs de treball ?

Francesc Torné i Escasany, departament de promoció econòmica. Reactivació Badalona SA. Ajuntament de Badalona.

Avui en dia tenim més oferta de llocs de treball relacionats amb la programació informàtica que professionals per cobrir-los i aquesta tendència continuarà en el futur. 

Segons les conclusions de l’informe “L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya”, la digitalització està comportant uns canvis de tal magnitud en l’activitat econòmica i una acceleració tan rellevant en l’avenç tecnològic que ja es parla amb tota naturalitat de que estem davant la quarta revolució industrial,  anomenada Indústria 4.0, i caracteritzada per la utilització de tecnologies que permeten la hibridació del món físic i el digital i que possibiliten la connectivitat entre els diferents sistemes al llarg de la cadena de valor i entre diferents empreses i organitzacions.

Preveiem que  al llarg d’aquest segle aproximadament un 30% dels llocs de treball actuals poden quedar automatitzats, sobretot entre les tasques més sistemàtiques i menys creatives que són les més susceptibles de ser robotitzades, o be aquelles en les que el factor humà no és determinant, de manera que se’n veuran perjudicades les tasques de menys valor de la majoria de les professions, tant a la indústria com a molts serveis tradicionals.

Altres tasques en canvi no corren tant risc, com ara les relacionades amb la salut, els serveis a les persones o qualsevol feina no rutinària, a la vegada que la digitalització augmentarà principalment la demanda d’ocupacions informàtiques, de gestió empresarial, de publicitat i el màrqueting. També augmentarà la necessitat de professionals molt especialitzats en la indústria com els tècnics mecatrònics, enginyers mecànics i tèxtils, o tècnics en automoció entre d’altres.

Així doncs, vivim un moment de canvi amb desajustos importants entre la oferta i la demana laboral i també entre els diferents nivells salarials, a la vegada que no sabem encara quants llocs de treball es crearan en el marc de la Indústria 4.0 i si seran més o menys d’aquest 30 % que es pot veure afectat . Dit de forma més acadèmica, no tenim clar si en aquesta nova revolució industrial els increments de la productivitat aniran acompanyats d’un increment dels llocs de treball, tal com va passar en les anteriors.

Seguint amb les conclusions del mateix informe, el debat actual bascula entre els economistes que relacionen tecnologia i destrucció de llocs de treball, i els autors més optimistes que critiquen els postulats anteriors. Segons els primers les corbes de productivitat i ocupació als Estats Units, que anaven paral·leles des de la Segona Guerra Mundial, divergeixin a partir del 2000: la productivitat continua amb el seu creixement robust, mentre que l’ocupació es debilita. La separació entre les línies és ja significativa i ho anomenen el gran desacoblament. Així en els darrers 15 anys no ha augmentat gens el nombre d’hores treballades als Estats Units, mentre que sí que ho ha fet el PIB, fenomen que s’atribueix a l’efecte negatiu dels robots sobre l’ocupació. En aquest enfocament pessimista es tendeix a creure que l’automatització continuarà afectant els treballadors poc formats, com ho ha fet fins ara, però també als més qualificats, atès que les màquines ja no fan només tasques rutinàries sinó que cada cop més fan activitats no rutinàries, però predictibles, com és el cas per exemple de la conducció de vehicles o el diagnòstic a partir de radiografies.

En canvi en la corrent més optimista es tendeix a interpretar que en algun moment la tendència es revertirà ja que els guanys poden anar destinats a beneficis, a salaris o a reducció de preus. En els dos primers supòsits, l’augment de renda pot dirigir-se a incrementar el consum que a la vegada generarà ocupació en altres sectors, o be pot dedicar-se a l’estalvi, cosa que serviria per invertir i generar, alhora, més ocupació. En el tercer supòsit de reducció de preus, també s’estimula la demanda i per tant l’ocupació.

En la mateixa línia, Enrico Moretti, en una recerca de lectura obligada i encara no traduïda publicada l’any 2013, “The new geography of jobs” , analitza diferents àrees metropolitanes dels EUA i hi constata cada cop més desequilibris entre elles. Mentres les conurbacions tecnològiques no paren de créixer, altres àrees o be es mantenen o be decauen clarament, depenent dels sectors econòmics que s’hi ubiquen.  Malgrat tot, una de les conclusions més interessants d’aquest estudi és que a les àrees que s’han especialitzat tecnològicament, els salaris del sector STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) oscil·len entre els 50.000 i 150.000 $ anuals, i a la vegada per cada lloc de treball creat en aquest sector es generen de 4 a 5 llocs de treball indirectes en el sector dels serveis tradicionals (des d’advocats o metges fins a botiguers, cambrers o instal·ladors de la llar, entre tants altres ) els quals a la vegada perceben sal·laris fins a un 30 % més alts que els dels serveis tradicionals en àrees no tecnològiques.

Quina projecció en podem fer a Catalunya ? per una banda ens trobem amb el factor positiu de que la ciutat de Barcelona s’està posicionant com un Hub tecnològic. Segons es desprèn de l’article de Richard Florida “Why the next Silicon Valley will probably be outside the USA”, www.citylab.com, els principals hubs amb un major grau d’inversió privada son àrees metropolitanes dels EUA juntament amb Tel Aviv i Londres, amb un segon grup on hi trobem ja ciutats d’Europa i Xina entre d’altres àrees geogràfiques (Berlin, Beijing, Shanghai, Nova Delhi, Tokyo o Toronto), i finalment un tercer grup de menor dimensió però amb un creixement  significatiu de la inversió on s’hi troba Barcelona, al costat de ciutats com Denver,  Amsterdam, Vancouver, Estocolm, Sydney o Sao Paulo.  Per altra banda i lligat amb aquest augment de la inversió tecnològica, el departament d’empresa i coneixement de la Generalitat preveu en l’economia catalana un desajust en el sector STEM en els propers 5 anys , on es crearan més de 67.000 llocs de treball, uns 13.500 anuals, però el nombre de graduats que surten de les universitats serà inferior a 10.000, per la qual cosa faltaran a l’entorn de 3.500 graduats i llicenciats cada any, que hauran de ser coberts per professionals actualment no residents a Catalunya.

Aquest desajust és igualment extrapolable al segment dels perfils professionals no universitaris on resulta més difícil trobar dades. Entre les ocupacions informàtiques que més creixen i on no es cobreix la demanda ni a nivell de STEM ni a nivell de FP hi tenim tècnics i analistes de xarxes informàtiques, tècnics d’enginyeria de telecomunicacions, dissenyadors, i programadors de bases de dades o de pàgines web, entre d’altres.

Probablement des del punt de vista del desenvolupament econòmic local s’obra una bona oportunitat d’inserció laboral de caràcter tecnològic en el segment que va des de la FP fins com a mínim a una part dels col·lectius en risc d’exclusió, on aparentment sembla que la inserció hauria de resultar més difícil. En aquest sentit han començat a aparèixer iniciatives a l’entorn del que s’anomena Code Academy, és a dir, cursos de formació intensius de 5 o 6 mesos de durada en programació informàtica i gestió de web i base  de dades principalment, dirigits a joves que s’han despenjat del sistema educatiu però que ja tenen una base informàtica, però també dirigits a gent que vol reprendre el camí de la formació, i fins i tot com dèiem a una part de la població en risc d’exclusió. Aquests cursos estan aconseguint uns nivells d’inserció laboral superiors al 90 % i la demanda va en augment, especialment per al col·lectiu de dones.

Per tant, davant la perspectiva de que del previsible increment de la desigualtat, derivat de la desaparició de tasques rutinàries amb alta probabilitat d’automatització, provoqui que una part dels treballadors no puguin ser reconvertits,  perdin la seva feina, o per conservar-la hagin d’acceptar rebaixes salarials, caldrà impulsar iniciatives que focalitzin sobre l’ensenyament de les habilitats correctes, i que possibilitin que els estudis siguin a prova de robots. En l’impuls a aquest tipus d’iniciatives el món de la promoció econòmica local hi pot jugar un paper determinant en els propers anys.

Referències:

.- “Why the next Silicon Valley will probably be outside the USA”, Richard Florida www.citylab.com, 31 de juliol de 2018.

.- “The new geography of jobs”, Enrico Moretti. Mariner Books, Boston 2013.

.- L'Impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya. Papers de l'Observatori de la Indústria; Departament d'Empresa i Coneixement . Generalitat de Catalunya.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4 (1 vote)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari