Incidència dels ERTOs a 30 d'abril

Quan sembla que s’ha arribat a l’acord per la pròrroga fins al 30 de juny de les actuals condicions per poder acollir-se a un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per força major més enllà de l'estat d'alarma, és bon moment per un balanç de la situació a 30 d’abril, gràcies a les dades facilitades a nivell municipal per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Les causes de força major actuals són per circumstàncies derivades de la pandèmia, que ha derivat en la declaració de l'estat d'alarma.

El ritme de creixement de les sol·licituds va ser molt intens al març i a començaments d’abril. A la primera setmana de maig les sol·licituds d’expedients i persones afectades han continuat creixent, però a un ritme molt menor, 0’7% i 0’9% a Barcelona província, respectivament; i 0’6% i 0’8% al conjunt de Catalunya. Les dades mostrades al mapa i la taula són fins a 30 d’abril.

S’entén amb aquesta pròrroga que amb la propera finalització de l’estat d’alarma es pretén que les empreses vagin incorporant treballadors a l’activitat laboral i aquelles que continuïn amb ERTO presentats per força major, en cas necessari de renovació, es substitueixen per expedients per les altres causes habituals, com les econòmiques o les de producció. Tot cercant minimitzar la pèrdua de llocs de treball.

Fins ara la incidència dels ERTOs sobre l’afiliació total és força rellevant com s’observa al següent Mapa sobre la incidència dels ERTOs. En el mapa fent clic a un municipi es pot veure el nombre d’expedients de força major i els treballadors afectats; els expedients per altres causes i els treballadors afectats; els expedients totals i total afectats; i finalment un índex brut que sintetitza la incidència dels ERTOs sobre el total d’afiliació assalariada (%).

Cal fer diferents apreciacions sobre les xifres absolutes d’EROs però sobretot de l’índex utilitzat per mesurar la incidència dels ERTOs.

Cal tenir en compte que es tracta de sol·licituds, no expedients resolts, però atès el context i motivació que han dut a presentar-los, la majoria per força major, llevat excepcions, bona part acabaran sent autoritzats. També, a títol informatiu, les dades no inclouen els expedients gestionats pel Ministerio de Treball i Economia social, expedients que afecten més d’una CCAA, tot i que es tracta d’una proporció petita respecte el total.

Altra de les precaucions és que una font d’informació i l’altra (ERTOs i afiliació) poden no sempre atribuir la ubicació de l’empresa al mateix municipi, amb el que es podria donar el cas, que hi haguessin més treballadors afectats per ERTO que afiliats totals, el que és incongruent. En aquest sentit la informació a nivell provincial seria més robusta.

La consideració més rellevant segurament és que una mateixa empresa pot demanar un ERTO a continuació d’un altre, amb el que els treballadors afectats es multipliquen estadísticament en aquest cas en el que l’índex té en compte l’acumulat d’ERTOs de diversos mesos fins 30 d’abril. En aquest sentit per això el percentatge d’incidència no és una taxa sinó un índex, i un índex brut tenint en compte totes les consideracions. Aplicat a un període curt, com aquest, és possible que no hi hagi molts ERTOs repetits en les mateixes empreses i pels mateixos treballadors.

De fet succeeix en deu municipis en els quals hi ha més treballadors afectats que assalariats, cap de la Xarxa El Perfil de la Ciutat. Només un dels deu és un municipi gran i la resta són molt petits. Es tracta de Martorell, amb 9.439 assalariats segons la Seguretat Social però 18.173 afectats per ERTOs. De ben segur hi té a veure la localització d’una empresa automobilística, que segons els mitjans de comunicació sol·licità un ERTO que caducava el 27 d’abril i que en sol·licità un altre a continuació. Per tant entre aquestes 18.173 persones treballadores afectades per ERTOs de ben segur bona part són persones que han estat afectades dos cops i per tant comptabilitzades dos cops. El segon municipi més gran d’aquests deu és Queralbs amb 112 afiliats i 176 afectats per ERTOs. Al mapa s’ha optat per no posar el valor de l’índex en aquests deu casos, municipis que estan “pintats” de verd. Una altra opció hagués estat posar-los un cop fetes aquestes consideracions.

En relació al càlcul de l’índex, finalment, com a millor opció pel denominador del quocient s’ha optat per la xifra d’assalariats relativa de 31 de març. També per aquest motiu no es pot anomenar “taxa”.

Dites totes les consideracions es pot doncs, estimar, en un 26,5% la incidència dels ERTOs a Barcelona província, i gairebé idèntica a Catalunya, 26,2%. Ha estat el 29,1% a la Xarxa Perfil de Ciutat, amb valors que oscil·len entre el 23,5% de Sant Feliu de Llobregat i el 46,4% de Barberà del Vallès.

La majoria d’expedients acumulats enguany, concentrats en els darrers dos mesos, s’han sol·licitat per força major, 93,4% a Barcelona província, i molt semblant al conjunt de Catalunya, 94,0%. En el cas dels municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat l’interval va del 88,2% de Barberà del Vallès al 98,3% de Santa Coloma de Gramenet. És una incògnita a hores d’ara com evolucionaran aquests ERTOs.

 

Ajuntament de Barberà del Vallès

Fundació Barberà Promoció. Observatori econòmic i social

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Quan sembla que s’ha arribat a l’acord per la pròrroga fins al 30 de juny de les actuals condicions per poder acollir-se a un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per força major més enllà de l'estat d'alarma, és bon moment per un balanç de la situació a 30 d’abril, gràcies a les dades facilitades a nivell municipal per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/mapa_incidencia_ertos.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari