Fluxos energètics de les ciutats i emergència climàtica: micro dades (I)

Pròleg: ciutats i dades micro territorials

En aquesta mateixa web, tant des de Rubí [1] com des d’altres observatoris de la xarxa El Perfil de la Ciutat s’ha anat fent pedagogia del potencial de generació de micro estadística --més desagregada que la publicada oficialment-- que té  l’explotació de diferents bases de dades administratives que tenen els ajuntaments per al compliment de les seves obligacions. A més, algunes d’elles, com el Padró d’Habitants [2] o el Cadastre de béns immobles [3]  (sol, habitatges, edificis)  completament homogènies a tots els ajuntaments i per tant susceptibles de generar comparacions inter municipals.

Tot que quan ho començàvem a parlar hi havia poca cosa en aquest sentit, cada cop més ajuntaments, i també els organismes d’estadística pública (INE, Idescat, Dirección General del Catastro) comencen a generar aquest tipus de micro estadística o posen a disposició de tercers grans volums de registres anonimitzats per a poder generar-la. En són exemples les micro dades que es posen a disposició procedents dels registres del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) o de la Agència Tributària (AEAT). La darrera mostra n’és l’estadística experimental publicada per l’INE fa sis mesos Atlas de Distribución de Renta de los Hogares.

Una extensió final d’aquesta necessitat per al coneixement del comportament de les ciutats, és explotar, per la via de la col·laboració públic privada, les micro dades procedents de les grans companyies que gestionen serveis  d’interès públic, altament regulats. Es tracta de mercats oligopolístics (p. ex: comercialització d’electricitat) o monopolístics (transport o distribució d’electricitat), fet que facilita aquesta missió. El treball que es presenta aquí

Consums energètics, municipis i dades

El projecte Rubí Brilla, l’ajuntament de Rubí, treballa per la reducció del consum energètic, l’eficiència energètica i les energies renovables, no sols als equipaments i infraestructures municipals, sinó al conjunt de la ciutat. El consum energètic és el principal causant de les emissions d’efecte hivernacle, de l’emergència climàtica. N’és el causant del 80% de les emissions. Lluitar contra les emissions és una prioritat declarada a tots els nivells de les administracions, des de la UE als ajuntaments.

Per altra banda, l’actual marc normatiu europeu assenyala un camí clar. La transició energètica, que vol dir avançar ràpidament cap al 100% d’energia renovable i la democratització de la seva producció i consum, incloent l’autoconsum. Les polítiques energètiques aprovades tant a escala de la Unió Europea marquen clarament una transició energètica que apunta inequívocament cap a la descentralització dels sistemes energètics, on la producció i el consum estaran més descentralitzats i es gestionaran a nivells més locals i descentralitzats. Les comunitats i els mercats locals d’energia tindran un paper nou, molt rellevant, en els nous sistemes energètics.

El primer pas per a poder fer polítiques eficaces en aquesta direcció  al món local, i avaluar-les, és conèixer les dades dels consums energètics a la ciutat, i la seva evolució.

Pel que fa als consums de la corporació municipal, a molts ajuntaments  ja fa anys que es monitoren consums i despeses en energia  i s’hi apliquen accions que n’han aconseguit reduccions significatives. A escala de tot el municipi tenim molts estudis i dades. Alguns  a aquesta mateixa web [4] [5] [6].

Però calen també dades a nivells infra municipal. És una condició necessària. N’ havíem fet alguna reflexió pública a diversos fòrums relacionats amb l’energia i els municipis [7]. Pel que fa als consums energètics reals de les ciutats a escala infra municipal (barris, illes de cases, polígons industrials, etc..), avui dia hi ha una absoluta absència de dades, tant a Catalunya, com a Espanya i Europa. No existeixen dades publicades al respecte que no siguin estimacions a partir de models estadístics. En relació a aquesta necessitat manifesta, i per a tots els sectors (residencial, comercial, industrial, mobilitat) Rubí Brilla hi té un projecte a llarg termini. Això vol dir aconseguir micro dades, integrar-les amb altres dades (habitants, edificacions), analitzar-les (eficiència, estalvis, sobre consums...)  i dissenyar polítiques en funció d’elles (rehabilitació energètica, fiscalitat, mobilitat sostenible, polítiques de circularització de l’activitat econòmica, etc).

El primer fruit visible d’aquesta línia és el Mapa de Consum Elèctric de la Ciutat de Rubí. Es va anunciar i publicar coincidint amb el VI Congrés Rubí Brilla sobre Autoconsum solar als municipis publica Rubí Brilla. No és més que una primera anàlisi, exploratòria, en col·laboració amb la consultora 300000kms, da partir dels consums d’electricitat reals, mesurats i agregats per micro zones de la ciutat. Creiem que es un projecte únic, pioner a Europa. I esperem també que es generalitzi aviat aquesta mena d’anàlisis a totes les ciutats. Necessitem saber que i com passa dins de les ciutats.  En aquesta versió, dels consums elèctrics.  Les dades de consums són procedents del sistema elèctric, dels comptadors de llum.

Aquest mapa és un primer pas per assolir dos objectius del projecte Rubí Brilla, de l’Ajuntament de Rubí. En primer lloc, per a conèixer a Rubí  on es produeix el consum elèctric, on es fa de forma molt intensa i on menys, amb més o menys eficiència, i de què depèn aquesta. On cal prioritzar les polítiques municipals per tal de reduir consums i ser més eficients, per aconseguir la reducció d’emissions i lluitar contra l’emergència climàtica.

En segon lloc, i no menys important, es pretén que sigui un projecte demostratiu, disruptiu fins i tot, per a la resta de ciutats i municipis. Demostratiu de què aquestes dades existeixen, i són accessibles, i es poden treballar. I de què són un valor molt important, essencial,  per a conèixer el comportament energètic de les nostres ciutats i poder aplicar-hi polítiques efectives i avaluar-ne l’impacte. Fins on coneixem,  pràcticament cap administració local (ni altres administracions), ni aquí ni enlloc d’Europa, ha publicat dades  o indicadors de consums energètics micro territorials.  Cal que els ajuntaments, els investigadors i el sector energètic sencer ens posem a treballar en aquesta línia. Els ajuntaments tenim unes condicions privilegiades (dades, coneixement qualitatiu del territori)  per fer-ho potser millor que cap altre agent. Igual que l’ajuntament de Rubí  va ser pioner en algunes accions emblemàtiques en polítiques energètiques locals, com el requisit de la certificació d’origen renovable en la licitació del subministrament elèctric corporatiu, avui adoptat per centenars d’ajuntaments, esperem que també molts municipis s’animin a recollir i analitzar les dades dels consums energètics dels seus territoris. L’emergència climàtica demana lluitar-hi des de tots els nivells, des del global al local.

També en aquesta línia, quasi al mateix temps que Rubí,  fa unes poques setmanes l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va publicar també un visor web [8] amb els consums energètics mitjans per punt de subministrament de cada illa cadastral.

Aquesta mena de projectes, com el Mapa Elèctric de Rubí  o el Mapa Energètic de l’AMB ens haurien de permetre avançar cap a la creació de models estadístics predictius, que permetin fer estimacions, a partir de dades de fàcil accés i homogènies (cadastre, padró de població) a les ciutats que no tinguin accés a les dades de consums o als recursos  tècnics necessaris per a fer les anàlisis que aquí s’han començat a apuntar. És amb aquesta finalitat que el mapa de Rubí permet, seguin la filosofia Opendata, descarregar les dades resultants del model estadístic d’anàlisi (sense els consums reals registrats agregats per illa o parcel·la) que s’ha fet per a què altres experts i investigadors, o tècnics d’altres municipis, puguin analitzar-les pels seus interessos.

L’altra cara del sistema energètic de la ciutat: la producció

A partir del RD 244/2019, que facilita, per fi, l’auto producció i l’autoconsum energètic, no sols de forma individual sinó també compartit amb altres veïns/edificis, cada cop les ciutats generaran, elles mateixes, una part més important de l’energia que consumeixen. Especialment, a partir de instal·lacions fotovoltaiques. Així doncs, caldrà conèixer no sols on i com es fan els consums sinó també on i com es fa, o es pot fer, la producció local d’energia, axi com on i com es pot compartir i generar mercats locals d’energia.

Un primer pas en aquesta línia, i coincidint també amb el VI Congrés Rubí Brilla sobre Autoconsum solar als municipis publica Rubí Brilla (www.congresrubibrilla.cat) va ser la publicació d’un visor-web-calculadora, fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que permet calcular, amb moltes variables i paràmetres personalitzables, el potencial de producció solar, el cost de la instal·lació necessària, i la seva amortització econòmica,  a tots i cadascuna de les cobertes dels edificis de Rubí, tant residencials com industrials.   És tant una eina de generació de dades com, principalment, una eina per facilitar i promoure l’autoconsum d’energia renovable a la nostra ciutat.

Epíleg: normativització de l’accés a micro dades de les grans corporacions de serveis urbans

A més de la col·laboració públic privada entre ajuntament i empreses del sistema energètic --que és el cas de l’origen de les dades que han possibilitat el projecte del Mapa del Consum Elèctric de Rubí -- cal treballar per aconseguir assegurar un accés garantit, àgil, estandaritzat, i el màxim d’obert possible a aquestes micro dades de les grans corporacions privades d’indubtable interès general: companyies d’energia, d’aigua, de mobilitat, sistema financer, telecomunicacions, logística de mercaderies, etc...

Tècnicament és molt senzill.

Jurídicament hi ha diverses vies i ja s’hi està pensant i treballant des de diverses instàncies.

Finalment volem ressaltar, els ajuntaments, per la integració de diferents bases de dades internes que fan per defecte, i l’accés a fonts externes que tenen, som un actor privilegiat per integrar, relacionar, explotar, extreure i, finalment, obrir a la societat i l’interès general, coneixements molt afinats --fins i tot models predictius molt ajustats-- dels fluxos de tota mena d’inputs i dinàmiques a nivell molt molt micro territorials. Micro integració i modelatge més difícil de fer a agregats territorials més grans (província, ccaa, estat). Començant pels més urgents a conèixer donada l’emergència climàtica: energia i mobilitat i emissions.

Però això serà motiu d’un altre post a aquesta web, si els seus editors hi tenen interès ;)

 

Josep Vives Jounou

Servei Rubí Brilla

Àrea de Sostenibilitat i Serveis Municipals

---

Referències:

Micro dades:

[1]http://www.perfilciutat.net/articles/padrons-municipals-i-microestadistica-i

[2]http://www.perfilciutat.net/articles/padrons-municipals-i-microestadistica-ii-el-padro-continu-d-habitants

[3]http://www.perfilciutat.net/articles/padrons-municipals-i-microestadistica-iii-el-cadastre-primera-part

[4]http://www.perfilciutat.net/articles/la-tecnologia-aplicada-a-la-qualitat-de-les-dades-com-a-generadores-de-coneixement-el

Consums energètics i emissions als municipis:

[4]http://www.perfilciutat.net/articles/consums-energetics-i-emissions-de-co2-dels-municipis

[5]http://www.perfilciutat.net/articles/cap-a-un-sistema-local-d-indicadors-de-sostenibilitat

[6]http://www.perfilciutat.net/articles/indicadors-de-seguiment-dels-plans-d-energia-sostenible-paes

[7] Mapeig i anàlisi del consum energètic residencial: potencialitats i aplicació a la detecció de la pobresa energètica (https://www.congrespobresaenergetica.cat)

[8] http://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/transicio-energetica/mapa-energetic

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.5 (6 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
En aquesta mateixa web, tant des de Rubí [1] com des d’altres observatoris de la xarxa El Perfil de la Ciutat s’ha anat fent pedagogia del potencial de generació de micro estadística --més desagregada que la publicada oficialment-- que té  l’explotació de diferents bases de dades administratives que tenen els ajuntaments per al compliment de les seves obligacions. A més, algunes d’elles, com el Padró d’Habitants [2] o el Cadastre de béns immobles [3]  (sol, habitatges, edificis)  completament homogènies a tots els ajuntaments i per tant susceptibles de generar comparacions inter municipals." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/captura_perfil.jpg">

Comentaris

Publicació molt interessant i que apunta una de les grans problemàtiques vinculades al oligopoli energètic. Una altre informació que seria molt interessant i que permetria conèixer el balanç energètic a nivell municipal, de barri, polígon o de parcel·la és el coneixement del fluxes a través de les xarxes energètiques a les quals està connectat el municipi, barri, polígon, parcel·la...: Monitorització de les xarxes elèctriques i de gas!!!! Amb aquesta informació es podria avaluar el grau d'assoliment de l'autoconsum en les diferents zones del municipi i/o dissenyar sistemes de generació/acumulació distribuïts, també, en el municipi. Bona feina.

Gràcies pels comentaris i les teves paraules. Tens raó que seria ideal aconseguir monitoratge de les xarxes, Entenc que parles de la "darrera milla", des de les estacions transformadores del municipi als edificis. Però això té més interès (fins on arriba el meu coneixement, molt limitat en la part tècnica del sistema elèctric) per a la gestió de la xarxa que per a polítiques locals, no tant per a les polítiques en què al Rubí Brilla estem treballant "ara" mateix. Segur que deu servir per al que comentes de dissenyar sistemes de generació/distribució (i emmagatzematge?) locals i distribuïts, però ens falta encara una mica per arribar a aquí... L'altre objectiu que comentes, conèixer el balanç energètic, crec que amb les dades que tenim --que han permès generar aquest mapa amb un primer intent d'indicadors micro territorials d'eficiència i consum elèctrics-- ens hi podem aproximar força ja. Disposem de les dades de gas canalitzat també i calculem que, en 3 o 4 mesos, podrem fer un segon mapa integrant dades d'electricitat, gas canalitzat i aigua. I alguna altra estadistica d'altres fluxes micro territorials que tenim en estudi i que hi voldriem afegir, pero que es prematur avançar ;)

Diuen que el que no es mesura no es pot millorar. Em consta que l'autor ha mesurat cadascuna de les seves paraules, així que no pretendré millorar-lo, doncs això no és possible, ni em pertoca. Enhorabona! Aquest mapa ha de ser el primer pas per reduir l'ús de recursos energètics a nivell de ciutat, entre d'altres motius perquè permet establir infinitat d'indicadors, tant quantitatius com qualitatius que, fent ús dels ratis adequats, proporcionaran comparacions de gran valor tècnic. Per exemple, el mapa permetrà obtenir una "nova certificació energètica" de tots i cadascun dels edificis de la ciutat. Amb dues peculiaritats avantatjoses respecte el procediment de certificació actual: seran dades de consum i emissions reals i alhora no tindran cost afegit (ni econòmic ni ambiental). Ara bé, la tasca de donar compliment als objectius de reducció d'emissions és tant llarga i tant complexa que es necessitarà d'un equip tècnic i transversal que assumeixi el rol i el relleu en el moment que li correspongui, com si d'una cursa de relleus (i obstacles) es tractés. Correspon ara als tècnics municipals, i també al sector privat, posar en valor aquesta eina disruptiva i aplicar les mesures necessàries per reduir la insostenibilitat del model actual, aportant més enllà del valor ambiental, valor econòmic i social. Valors que necessàriament hauran d'anar de la mà ja que són inherents al canvi de model energètic. De nou, felicitats per la tasca!

Volem saber que en penses...