Estadística de barri: les possibilitats que ens ofereixen les seccions censals

Formes de fer estadística de barri, realment, n’hi ha diverses. I formes de fer altre tipus d’estadística inframunicipal, moltes més. Una de les fonts de dades més rellevants és el padró municipal, amb la seva àmplia gamma de temàtiques, tal i com es comenta a l’article del Perfil de la Ciutat Padrons municipals i microestadística. En aquest cas, les combinacions de dades són múltiples i el nivell de divisió territorial és variadíssim.

No obstant, si es desitja generar estadística inframunicipal i aquest accés a les fonts és més limitat, aquí entra el nostre territori protagonista: la secció censal. És la unitat territorial més desagregada i accessible pel que fa a informació socioeconòmica. No obstant, com té una delimitació que depèn molt de criteris poblacionals i no territorials, sovint ocorre que un municipi pot tenir seccions de mides desiguals, degut a les diferents densitats de població de cada barri. A més, molts cops no coincideix el límit de les seccions censals amb el dels barris.

El que es planteja a aquest article, doncs, és una metodologia de tractament de dades que s’aproximi a la unitat territorial del barri. La idea de tractar dades inframunicipals, de fet, ha estat recorrent a diversos articles del Perfil de la Ciutat (articles 1, 2 i 3 sobre padrons municipals i microestadística o sobre el cadastre com a font periòdica de dades). Però com ho podem fer, això? Les limitacions respecte a les fonts estadístiques de caire territorial també existeixen en relació a les fonts cartogràfiques. Si bé es pot obtenir fàcilment una capa per a les seccions censals, difícilment existeixen a escala de barri, a excepció de ciutats grans com Barcelona. També és cert que amb un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) es pot digitalitzar (dibuixar, crear) una nova capa cartogràfica amb els límits d’un barri, però és una feina molt més costosa que la que es planteja a continuació.

Per tant, el que es proposa és la unió, quan escaigui, de diferents seccions censals per convertir el municipi en un conjunt de zones que s’assimilin al màxim als barris d’aquest. D’ara en endavant, a aquestes noves unitats territorials aquí les anomenarem zones-barri (no ens complicarem la vida amb el nom!). L’objectiu de la seva creació és generar unitats territorials relativament homogènies en mida, que representin de la forma més similar possible els límits dels barris dels municipis.

Les estadístiques que es tractin per zones-barri es poden plasmar o no en un mapa. En cas que es fes, caldria unir les seccions censals que calguessin amb un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). I tant si hi ha mapa com si no, per calcular les dades estadístiques d’una zona-barri caldrà ponderar les seves dades en funció de l’ítem que més convingui, com podrien ser el nombre d’habitants o l’espai. Aquesta metodologia quedarà explicada als següents paràgrafs.

Precedents al Perfil de la Ciutat

Prèviament s’ha fet una revisió dels casos dels 14 municipis del Perfil de la Ciutat, i els diferents exemples tenen caires molt diversos, en quant a la planificació d’estadístiques de barri. Hi ha municipis que sí que han delimitat els seus barris i ofereixen eines SIG interactives, com són Mataró, Badalona o Sabadell. Aquests tres casos en concret, són exemples de ciutats amb barris amb límits que coincideixen, gairebé en la seva totalitat, amb límits de secció censal. D’altra banda, hi ha municipis que mostren la delimitació dels seus barris, i aquesta no coincideix amb la de les seves seccions censals1, com és el cas de Santa Coloma de Gramenet, Vic o Granollers.

Mereix una menció especial Cerdanyola del Vallès, que, tal i com es va explicar a l’article del Perfil de la Ciutat Vers la delimitació d’Unitats Urbanes de Cerdanyola del Vallès; una nova eina municipal, des del seu ajuntament es van crear dos tipus de delimitació: 8 AFU i 28 ABU2. L’objectiu era gairebé idèntic al que es planteja aquí: es creen delimitacions inframunicipals a partir de la conjunció de seccions censals, per després poder generar indicadors que esdevinguin comparacions entre diferents sectors de la ciutat, per tal que tot plegat sigui una eina que ajudi a elaborar polítiques públiques de qualitat.

Una demostració pràctica

Posarem, doncs, aquesta metodologia en pràctica amb el municipi de Barberà del Vallès. D’entrada, cal tenir en compte la configuració per barris del nucli urbà, que es pot visualitzar al següent enllaç al mapa de la web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Seguidament, cal remarcar dos fets. Primerament, que Barberà del Vallès té un terme municipal que inclou una sèrie de Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) perifèrics. I segon, que, tal i com passa a molts municipis, les seccions censals no coincideixen exactament amb els límits dels barris, tal i com es mostra a continuació    

A partir d’aquí, si s’apliqués la metodologia esmentada, caldria elaborar una nova delimitació que aprofités la superfície i la morfologia de les diferents seccions censals, per poder crear les zones-barri.

La creació d’aquesta nova capa cartogràfica s’ha realitzat amb el SIG QGIS. És imprescindible que una delimitació d’aquest tipus, creada a partir de la dissolució i posterior fusió de diferents elements de la capa cartogràfica de les seccions censals, es generi amb un SIG (com ara ArcGIS, QGIS, Miramon, Geomedia, etc.). Un cop creada la nova capa cartogràfica, no obstant, es pot introduir a través d’un ZIP a eines cartogràfiques interactives com Instamaps.

Tal i com es pot observar, la delimitació creada per a les zones-barri de Barberà del Vallès té uns límits diferents als dels barris del mapa anterior. Això es deu a dos fets: (1) el mapa de barris que figura al web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès delimita els barris del nucli urbà, tenint en compte que aquest és un municipi amb importants polígons industrials; i (2) les seccions censals no coincideixen amb alguns dels límits dels barris del nucli urbà, pel que s’ha intentat crear unes zones-barri assimilades al màxim als barris de Barberà.

Per tant, en cas que es pretengui crear una capa de zones-barri per a un altre municipi, els punts a seguir serien els que s’han esmentat. L’objectiu és crear unes àrees que s’assimilin al màxim als barris reals, per tal que l’estadística que se’n derivi del tractament posterior sigui el més fidel possible a la realitat del barri.

Tanmateix, per poder tractar les estadístiques a escala de zona-barri, el més important no és crear la capa cartogràfica en qüestió, sinó fer els càlculs de ponderació de les dades estadístiques. És a dir, per a generar, com és el cas del nostre exemple, estadística demogràfica a aquesta escala, caldrà tenir en compte la mida de les poblacions de cadascuna de les seccions censals que formen una zona-barri, per tal que els càlculs dels indicadors siguin correctes.

A continuació es plantegen sis mapes: tres per a l’escala de secció censal i tres per a l’escala de zona-barri. Es tracten dues variables: el nombre d’habitants en total i el nombre d’habitants estrangers. El propòsit és mostrar si hi ha un canvi real en la percepció de les estadístiques si es comparen des de les perspectives que ofereixen aquestes dues escales territorials.  Tal i com es podrà observar, per a aquests mapes s’ha fet “zoom” respecte a l’anterior mapa general de zones-barri. Gran part de la zona omesa a aquest canvi d’escala són els PAE inclosos a Barri Antic-Polígons Est. Això s’ha fet per poder oferir una visió demogràfica més fidel: gairebé la totalitat d’aquesta zona barri habiten a les illes de cases del Barri Antic, unides al nucli urbà. De fet, a la fotografia aèria que figura com a cartografia base, es pot observar com, a aquesta zona-barri, les illes del nucli urbà estan envoltades per polígon industrial. Només 12 persones habiten a “disseminats” del nucli central, pel que no resulten rellevants numèricament a aquesta anàlisi   

La distribució del nombre d’habitants és un dels indicadors que més clarament reflecteix la diferència entre secció censal i zona-barri. Visualment, mentre s’observen diverses seccions censals poc poblades al centre del nucli urbà, a l’altre mapa s’aprecia que les tres zones-barri més poblades són del precisament d’aquesta zona.

Pel que fa al nombre d’habitants estrangers, es torna a comprovar que la divisió per zones-barri ofereix una panoràmica més nítida, en referència a quines són les zones de Barberà del Vallès on hi ha una concentració major de persones nascudes a un altre país.

                                       

Per últim, pel que fa a la proporció de població estrangera, s’observa com a la perspectiva de les zones-barri hi ha una major homogeneïtat de valors, en relació al mapa de seccions censals.

Reflexions finals

Amb tot plegat, podríem arribar a la conclusió que s’ha pogut fer estadística de barri? Depèn des de quina perspectiva ho volem veure. Si ens limitem al sentit més estricte de la paraula “barri”, en la mesura que pensem en el seu límit oficial i exacte, difícilment les seccions censals podran ajuntar-se en límits idèntics. Aquesta operació estadística i (sempre que es necessiti) cartogràfica és una aproximació, una invenció d’una unitat territorial que ens pot permetre mesurar àrees relativament homogènies en mida i similars morfològicament als barris. No pretén ser una millora, sinó una eina complementària a la possibilitat d’una anàlisi estadística per seccions censals, ja que l’elecció d’una o altra opció dependrà del tipus d’estudi que es dugui a terme. 

D’altra banda, amb la demostració pràctica que s’ha fet a aquest article, no es pretén fer un estudi de població del cas de Barberà del Vallès, sinó una breu mostra de l’aplicabilitat d’aquesta metodologia. Un mapa temàtic és una eina purament visual, i el que s’ha pretès demostrar aquí és com canvia aquesta percepció visual de la realitat socioeconòmica quan es canvia la unitat territorial d'anàlisi, tal i com s’ha fet en aquest cas. Per tant, malgrat que ja s’ha comentat que no és obligatori, sí és cert que si es genera estadística de zona-barri, la informació es visualitzarà d’una forma molt més completa si va acompanyada del seu respectiu mapa temàtic.

La màxima, doncs, és oferir una nova perspectiva territorial amb les eines que estan més a l’abast, per tal de facilitar el tractament d’estadística inframunicipal i així poder disposar de més mecanismes teòrics a tenir en compte quan es duguin a terme polítiques públiques.

 

Observatori Econòmic i Social. Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

 

1 La comprovació de la concordança entre els límits de barris i de secció censal s’ha dut a terme amb el SIG QGIS des de l'Observatori Econòmic i Social de la Fundació Barberà Promoció: primerament s’han comprovat els límits dels barris del municipi en qüestió i, en segon lloc, s’han superposat al SIG les capes de seccions censals a les de municipis.

2 AFU: Àrea Funcional Urbana. ABU: Àrea Bàsica Urbana.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Formes de fer estadística de barri, realment, n’hi ha diverses. I formes de fer altre tipus d’estadística inframunicipal, moltes més. Una de les fonts de dades més rellevants és el padró municipal, amb la seva àmplia gamma de temàtiques, tal i com es comenta a l’article del Perfil de la Ciutat Padrons municipals i microestadística." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/bdv_gif_article_oct_19_4.gif">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari