Enquestida

Un adagi diu: ‘al metge i a l’advocat, sempre se’ls hi ha de dir la veritat’.

A l’alçada del número 57 del carrer Pont de Vilomara de Manresa hi ha una pantalla que es posa contenta quan els vehicles que circulen per aquell carrer ho fan a menys de 30 quilòmetres per hora i es posa trista quan els vehicles sobrepassen aquesta velocitat, que és la màxima permesa. La pantalla acostuma a estar trista. Per altra banda, en qualsevol restaurant amb entorn quaranta comensals, en tot moment sempre hi ha com a mínim un parell de persones que estan atenent el telèfon mòbil.

En cas de fer una enquesta als conductors de Manresa preguntant-los-hi si respecten els senyals de trànsit, aquests respondran de forma quasi unànime que sempre respecten els senyals de trànsit. La pantalla del carrer Pont de Vilomara desmenteix amb dades objectives obtingudes a partir d’un radar el que diuen els conductors.

Si en una enquesta es formula la pregunta ‘quan vostè comparteix taula amb algú a un restaurant, fa ús del telèfon mòbil?’ i com alternatives de resposta s’ofereix ‘Sovint – Esporàdicament – Mai’, més del 85% de les respostes seran ‘Mai’. L’objectiva dada recollida per l’observador de comensals de restaurants contradiu les respostes de l’enquesta que sustenta l’informe ‘Anàlisi de les interferències en les tertúlies dels restaurants causades per telèfons mòbils’.

Per conèixer la realitat, resulta més de fiar el radar del carrer Pont de Vilomara o el comptatge de persones que fan anar el telèfon mòbil en un restaurant que no pas els resultats obtinguts a partir d’enquestes, ja siguin online o presencials.

Les persones menteixen en les seves respostes a les enquestes no tan sols en temes com ara consum d’alcohol, hàbits d’exercici físic o relacions sexuals. En aquests tres aspectes, alguns professionals del tractament de dades suggereixen utilitzar coeficients per ajustar les respostes a la realitat. Es recullen les respostes, s’aplica el coeficient i s’obté la realitat, per aquest ordre. En el cas de l’alcohol, cal multiplicar per quatre; en el cas de l’exercici físic, cal dividir per dos i en el cas de les relacions sexuals, cal dividir per deu quan respon un home i per cinc quan respon una dona.

Les persones menteixen en massa per multitud de raons. Desídia és una d’elles. Sovint es respon les preguntes de qualsevol manera, arribant a repetir respostes llegint les qüestions en una diagonal accelerada.

D’altres vegades, les persones enquestades no responen la realitat sinó que responen el que socialment és ben vist. De fet, les enquestes acostumen a recollir opinions i no pas actuacions; els enquestats no diuen com actuen sinó com pensen. En aquest grup es troben persones que diuen que no defrauden mai a hisenda pública però després s’estalvien el 21% d’IVA de la mà d’obra del pintor de l’habitació dels nens.

El que interessa és conèixer la realitat i no pas el que pugui dir la gent. Els caps de vendes de les consultories especialitzades en fer enquestes no s’incomoden gens quan se’ls hi pregunta si saben del cert que la gent respondrà la veritat. Argumenten que disposen de tècniques per redactar les preguntes de tal forma que es força a que respostes i realitat s’avinguin i, a més, el personal que fa les enquestes presencials, sempre segons ells, disposen de mecanismes per esquivar falsedats.

Sigui com sigui, quan s’elabora un informe basat en enquestes, resulta curiosa la diferència que es dona entre l’anàlisi feta per un estadístic i l’anàlisi feta per algú amb un perfil més filosòfic. L’anàlisi de la persona amb un perfil filosòfic resulta comprensible pels que som profans en estadística ja que, més enllà de quatre mitjanes, no inclou fórmules enrevessades. Per contra, l’anàlisi feta per un estadístic apareix farcida de correlacions, desviacions típiques, integrals i lletres gregues, moltes lletres gregues. Però la diferència més remarcable de l’informe fet per un perfil o altre apareix en la part escrita. El filòsof acaba dient ‘el 30% de la població defrauda a hisenda’ i l’estadístic acaba dient ‘el 71,3% de les 253 persones enquestades diu que no defrauda mai a la hisenda pública’.

La realitat acaba desmentint amb contundència el que les persones responen en les enquestes. Per a que aquestes tinguin un punt de credibilitat, caldria que els enquestadors siguin metges o advocats.

 

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (3 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Un adagi diu: ‘al metge i a l’advocat, sempre se’ls hi ha de dir la veritat’.

A l’alçada del número 57 del carrer Pont de Vilomara de Manresa hi ha una pantalla que es posa contenta quan els vehicles que circulen per aquell carrer ho fan a menys de 30 quilòmetres per hora i es posa trista quan els vehicles sobrepassen aquesta velocitat, que és la màxima permesa. La pantalla acostuma a estar trista. Per altra banda, en qualsevol restaurant amb entorn quaranta comensals, en tot moment sempre hi ha com a mínim un parell de persones que estan atenent el telèfon mòbil." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/foto_1_2.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari