Emprenedoria i treball autònom, només una resposta per sortir de la crisi?

Fins no fa massa anys el model de treball predominant estava associat al desenvolupament de l’activitat professional tota la vida a la mateixa empresa, al mateix lloc de treball i amb un contracte fix. Els canvis viscuts en la societat laboral fan impensable una situació com aquesta i ja no és poc parlar d’un treball a una sola empresa, potser tampoc d’una única professió. Paral·lelament aquests canvis del model laboral propicien cada vegada més les relacions laborals no estàndards, que segons l’Organització Internacional del Treball serien el treball amb contracte temporal, a temps parcial i com autònom (1).

En el cas concret del treball autònom s’ha parlat, fins i tot, de la “bombolla emprenedora”. Tenint en compte però, que no totes les persones emprenedores són autònoms, ni tots els autònoms són persones emprenedores, l’autoocupació sembla ser una tendència creixent propiciada per les noves maneres d’organització del treball i les noves tecnologies, però també i, obviant les iniciatives emprenedores, per la tendència de moltes empreses a externalitzar determinats serveis i abaratir costos, molt sovint a través de la figura del “fals autònom”(2). Sense oblidar-nos que la situació econòmica dels darrers anys ha afavorit l’autoocupació com l’única manera d’entrar en el mercat de treball.

En aquest article es vol analitzar quina ha estat l’evolució del treball autònom a través de les afiliacions al Règim especial de treballadors autònoms a l’àmbit dels municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat i veure si, realment, els autònoms són cada cop més nombrosos en el panorama econòmic actual.

I que és defineix com treball autònom? Segons la definició de l’Estatut del treballador autònom, seria una persona física que realitza de manera habitual, personal i indirecta una activitat econòmica a títol lucratiu sense cap subjecció a un contracte de treball, tant si utilitza el servei remunerat d’altres persones com si no. Dins del treballadors autònoms es poden distingir els següents col·lectius: autònoms persones físiques, familiars col·laboradors, socis de societats, membres d’òrgans d’administració de societats, familiars de socis, religiosos i membres de col·legis professionals.

Evolució del treball autònom

El setembre de 2019 es comptabilitzen 82.207 afiliacions a la Seguretat Social per compte propi (3) en el conjunt de la xarxa Perfil de la Ciutat, xifra que representa el 16,7% del total de llocs de treball (492.182) i el 15,0% en relació al treball autònom en el conjunt de Catalunya. En comparació amb el mateix període de l’any anterior, s’ha produït un descens del treball autònom a la xarxa, amb 1.245 menys (-1,5%), un descens que se situa per sobre del registrat a Catalunya (-0,4%). No obstant, el pes del treball autònom del Perfil de la Ciutat sobre el conjunt de Catalunya es manté igual (-0,1 dècima).

 

Pel que fa als municipis que conformen el Perfil de la Ciutat, el pes del treball autònom varia molt segons el municipi, oscil·lant els extrems entre el 38,4% de Santa Coloma de Gramenet i el 6,0% del Prat de Llobregat. Dit això, respecte l’any anterior hi ha una evolució pràcticament nul·la del nombre de persones que treballen per compte propi a la majoria dels municipis, amb l’excepció de Vic que registra una davallada més intensa (4).

Si fem un recorregut pels últims 11 anys, veiem que en el conjunt del Perfil de la Ciutat s’han perdut 10.863 cotitzants en el Règim Especial del Treball Autònom (-11,5%) entre l’any 2007 (just abans de l’inici de la recessió econòmica i quan s’assoleix el nombre rècord d’afiliacions de la sèrie històrica iniciada l’any 2000) i el 2018. Clarament s’observa un increment gairebé ininterromput a partir de 2014, moment en que es comencen a recuperar els indicadors macroeconòmics: 1.933 autònoms més en 2014; 1.250 més el 2015; 648 més el 2016 i 268 més el 2018 (l’any 2017 es produeix una davallada, amb 270 afiliacions menys). En relació al període de creixement del treball autònom una mesura directament relacionada va ser l’entrada en vigor l’any 2013 de la tarifa plana de 50 euros.

Aquests increments però, no han estat suficients per recuperar el nombre de treballadors autònoms previs a la crisi econòmica i, amb l’evolució decreixent de l’any 2019, la tendència és poc encoratjadora. A nivell dels municipis que conformen la xarxa el nombre de treballadors autònoms continuen per sota del volum precrisi a tots ells, amb un -13,5% en el global del Perfil. Pel que fa al període de recuperació, ençà 2014, 6 de les ciutats presenten una evolució favorable positiva, situant-se la mitjana del conjunt del Perfil en un +0,4%.

Una tendència que es pot extrapolar al conjunt de Catalunya, tot i que la pèrdua de llocs de treball per compte propi, ha estat menys intensa que a la xarxa Perfil de la Ciutat: un -4,8% respecte el 2007 i un saldo positiu del 3,0% respecte 2014.

Dins del treball per compte propi no tots els sectors han evolucionat de la mateixa en el conjunt del Perfil de la Ciutat. Entre 2007 i 2014, la construcció va ser el sector mes afectats, amb 7.986 afiliacions menys (-42,6%), seguit per la indústria (2.772 menys; -23,4%) i els serveis (2.005 menys; -3,2%). Tant sols l’agricultura va créixer en 6 afiliacions més (+1,4%). Ençà l’inici de la recuperació econòmica (2014), la construcció ha recuperat 722 llocs de treball autònom (+6,7%), i els serveis 1.705 (+2,8%), mentre que la indústria continua presentant un balanç negatiu (2.118 menys; -23,3%). En qualsevol cas, només l’agricultura ha recuperat i superat els nivell precrisi, essent la indústria el sector més castigat (-41,2%), seguit de la construcció (-38,8%).

És evident que en el darrers quatre anys l’ocupació ha anat creixent i, malgrat que en el darrer any, el ritme de creixement s’ha desaccelerat, el setembre de 2019 al conjunt de Perfil de la Ciutat hi ha registrats 492.182 llocs de treball, amb un increment respecte el mateix període de 2018 de l’1,4% (6.622 més). L’evolució, del treball autònom contrasta amb l’experimentada pel treball assalariat, que tot i frenar el seu creixement continua amb increments més positius que el treball autònom.

En conclusió, la bombolla emprenedora sembla que no ha tingut un gran recorregut. Si bé és evident que durant els anys 2014 i 2015 el treball per compte propi va tenir un creixement important, aquesta tendència no ha estat sostinguda en el temps. Ja l’any 2017, el secretari general de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), Eduardo Abad deia que “La bombolla de l'emprenedoria és quelcom que existeix(...), ja que, a través de les bonificacions establertes per la Seguretat Social, permet entrar al mercat autònom persones que no troben feina en el mercat per compte aliè" i “no tothom pot ser autònom" (5).

 Com a dada positiva i, segons l’informe de resultats de Anàlisi de les empreses creades fa tres anys (2015) assessorades pels centres locals de serveis a les empreses (CLSE) de la demarcació de Barcelona, realitzat per la Diputació de Barcelona, en el qual van participar 44 CLSE, entre els quals tots els dels municipis del Perfil de la Ciutat:

La taxa de supervivència de les empreses se situa en el 59,8% al cap de tres anys (amb una mitjana per a les ciutats del Perfil de la Ciutat del 57,6%

De mitjana, les empreses que es mantenen en funcionament tenen 2,4 treballadors.

La meitat d’aquestes empreses ha facturat fins a 50 .000000€ en l’últim any, mentre una de cada tres presenta un volum de facturació superior. Unes dades que es poden interpretar, si més no, com un gir cap a una emprenedoria de més qualitat envers la quantitat

(1) Working time and the future of work, Jon Messenger Team Leader, Working Conditions Group, International Labour Organització, 2018
(2) El fals autònom seria aquells treballadors per compte propi que presten el seu treball a una empresa determinada com si fos un treballador assalariat, però sense costos de seguretat social per a l’empresa.
(3) Afiliats en alta laboral o situacions assimilades al règim autònom. Una mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui.
(4) El decreixement de Vic es degut a un canvi en el model productiu de l’agroindústria, en què treballadors autònoms de falses cooperatives vinculades als escorxadors van ser contractats al règim general d’assalariats.
(5) https://www.diaridegirona.cat/economia/2017/08/26/perfil-lautonom-surt-crisi-mes/864062.html

Fonts:

Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

Observatori del Treball, Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya                    .

Anàlisi de les empreses creades fa tres anys (2015) assessorades pels centres locals de serveis a les empreses (CLSE) de la demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Març de 2019, Barcelona.

Situació del treball autònom a Catalunya, 2018. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Desembre de 2018, Barcelona.

Working time and the future of work, Jon Messenger Team Leader, Working Conditions Group, International Labour Organització, 2018.

https://www.diaridegirona.cat/economia/2017/08/26/perfil-lautonom-surt-crisi-mes/864062.html

https://www.viaempresa.cat/opinio/la-bombolla-emprenedora_553_102.html

La teva valoració d'aquest article: 
Sigues el primer el valorar aquest article!
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Fins no fa massa anys el model de treball predominant estava associat al desenvolupament de l’activitat professional tota la vida a la mateixa empresa, al mateix lloc de treball i amb un contracte fix. Els canvis viscuts en la societat laboral fan impensable una situació com aquesta i ja no és poc parlar d’un treball a una sola empresa, potser tampoc d’una única professió. Paral·lelament aquests canvis del model laboral propicien cada vegada més les relacions laborals no estàndards, que segons l’Organització Internacional del Treball serien el treball amb contracte temporal, a temps parcial i com autònom (1)." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/success-2697951_1920_1_0.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari