El debat sobre el futur dels Observatoris

Els canvis socials, culturals, econòmics, ambientals i tecnològics que s’estan donant de manera accelerada en els darrers temps estan tenint repercussions a totes les escales territorials (global, regional, nacional, local, etc.). Davant d’aquestes transformacions, hi ha un debat obert sobre quin ha de ser el futur dels Observatoris. Quin serà el seu paper en els propers anys, quines preguntes hauran de respondre o com les hauran de respondre són qüestions que cal abordar ara si volem que els Observatoris segueixin sent d’utilitat per comprendre i millorar les realitats de cada territori i ajudar a la presa de decisions.

A finals dels anys 80 i començaments dels 90, les crisis reiterades, la cronificació de nivells elevats d’atur i un canvi del paper de l’estat i de la concepció dels sistemes de protecció social van evidenciar la necessitat de conèixer de primera mà les característiques dels mercats laborals locals. En aquesta etapa, els Observatoris van aconseguir recollir una informació escassa i dispersa que va permetre orientar les noves polítiques d’ocupació que tot just començaven a posar-se en marxa.

Progressivament, les necessitats d’informació respecte a la realitat territorial van anar creixent, superant els límits del mercat de treball i evolucionant cap a un model d’Observatori socioeconòmic en el que les dades demogràfiques, d’educació o d’habitatge tendien a tenir un major protagonisme del que havien tingut fins al moment.

Durant l’última dècada, l’expansió del concepte de competitivitat territorial i la incorporació de la sostenibilitat com un element clau d’aquesta se sumen a un cert qüestionament del creixement econòmic com a únic horitzó de les polítiques de desenvolupament local i territorial. La introducció d’indicadors de qualitat de vida, desigualtat, pobresa o medi ambient a l’hora de mesurar el progrés d’un àmbit territorial responen a aquest canvi de paradigma. L’Índex Socioeconòmic Territorial de l’Idescat, la creació d’índexs sintètics de competitivitat territorial, l’Índex Sintètic de Benestar Local, l’eina MesuraDEL desenvolupada per la XODEL o els mateixos objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són alguns dels esforços realitzats en aquest sentit.

Ara, però, l’enorme capacitat de generació d’informació de la societat actual en termes de quantitat, qualitat i freqüència; juntament amb una facilitat creixent per accedir a aquesta informació fan que la tasca de recollida, concentració i difusió de dades que fan els Observatoris pugui esdevenir supèrflua. Aquest risc és alhora una oportunitat, en tant que una nova cultura de les dades que aconsegueixi homogeneïtzar els diferents mètodes de gestió de la informació i que faci possible l’obertura i el creuament de dades obre la porta a un treball més transversal entre agents i disciplines que permeti comprendre amb major profunditat les realitats locals, definint reptes més complexos i avaluant l’efectivitat del seu abordatge. En el nou escenari, figures com la del Chief Data Officer (CDO), responsable de consolidar aquesta nova cultura de les dades, creix en rellevància a cada vegada més institucions.

En aquest sentit, mitjançant diferents models organitzatius, institucions com el Center for Innovation through Data Intelligence (NYC) de l’ajuntament de Nova York o la General Service Administration (GSA) han començat a replantejar el rol de les dades a l’administració pública, explorant el seu potencial en la presa de decisions basades en dades.

En el primer cas, la integració de les dades primàries generades per diferents departaments de la ciutat com sanitat, infància, joventut, habitatge o serveis socials fan possible la realització d’anàlisis complexos tant de les problemàtiques de la ciutat com de l’efectivitat de les mesures posades en marxa per fer-hi front. La creació d’equips multidisciplinaris entre els departaments generadors de les dades i l’equip d’anàlisi del NYC permeten conèixer les dades amb detall i aplicar les metodologies més adients. Aquesta manera de treballar ha permès, per exemple, redefinir les polítiques d’habitatge públic per a la població d’edat més avançada, analitzar les trajectòries vitals dels joves de la ciutat atesos pels diferents serveis i conèixer l’efectivitat de les polítiques i programes dels que han format part.

Per la seva banda, la GSA va iniciar al 2015 un procés de sensibilització sobre la importància de les dades que ha portat a l’organització a homogeneïtzar el format de les dades generades pels diferents departaments, a obrir centenars de bases de dades i a crear una eina oberta i descentralitzada per recollir, compartir, gestionar i analitzar dades complexes que inclou eines estadístiques, de visualització i de predicció. L’eina també permet la creació de dashboards a partir de les dades publicades o de dades pròpies, creant així una comunitat d’usuaris públics i privats que generen coneixement tant per a ús intern com extern.

El cas del Centraal Bureau voor de Statistiek (CBS) dels Països Baixos també és destacable. Aquesta institució, que equivaldria a l’Idescat, es descentralitza per treballar amb municipis i regions concretes creant els anomenats Urban Data Centres. D’aquesta manera, a partir de les microdades de les que ja disposa el CBS i de les dades primàries generades a nivell local es realitzen estudis d’interès pel territori, es defineixen nous programes, s’avaluen les polítiques públiques en marxa i s’avança en la digitalització de l’administració pública a partir de la infraestructura de dades del CBS.

L’obertura de la informació i la integració de dades de diferents fonts també està fent possible una creixent especialització dels Observatoris. De fet, l’aparició d’Observatoris centrats en temàtiques concretes com la salut, l’habitatge, la cultura, etc. és cada vegada més habitual.  Destaquen els casos del DataLab de Santa Coloma de Gramenet centrat en l’àmbit dels drets de les dones o de l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa al seguiment de les dades de salut i l’avaluació de programes i polítiques relacionades amb la salut mental, l’ocupació o la seguretat residencial.

En qualsevol cas, el factor clau d’aquest canvi de paradigma en el que les dades assumeixen un paper central en la presa de decisions serà l’obertura d’aquestes dades per part d’institucions tant públiques com privades de manera senzilla, automatitzable i reutilitzable per part de tota la societat. Si això no passa, no es podrà aprofitar tot el potencial que ofereixen les dades obertes des del punt de vista de la millora de la governança, la presa de decisions i la qualitat democràtica.

En definitiva, el nou escenari obert per la tecnologia situa als observatoris davant del risc de quedar obsolets, davant l’oportunitat d’aprofitar tot el potencial de les noves tecnologies i davant la responsabilitat de seguir sent d’utilitat per a la societat. Cal, doncs, que els Observatoris tornem a evolucionar i a aprofitar els coneixements a l’abast per seguir contribuint a la comprensió de les dinàmiques socials, ambientals, econòmiques, etc. i dels impactes d’aquestes dinàmiques sobre els nostres municipis i territoris.