Economia social, una via per inflar la recuperació

Actualment en el procés de post-COVID19, podem veure el conjunt de problemes greus que afecten el progrés de l’economia i malmeten el benestar de milers de persones. Grans i petites empreses, comerços, serveis i autònoms tenen problemes per recuperar les seves activitats econòmiques. Inevitablement, els experts miren amb detall com es van superar les anteriors crisis i determinar els factors de recuperació  per tornar a inflar l’economia.  Un dels espais econòmics que havia guanyat visibilitat i estava en una fase de creixement d’ocupació i de creació d’empreses, era el conjunt de l’economia social. Els darrers anàlisi i balanços constaten  la seva expansió als sectors: financer, l’industrial, l’automoció, l’enginyeria, distribució i consum, agroalimentari, sanitat, educació, construcció, industrial, automoció, turisme, transport, serveis, comerç, consultoria, tèxtil o atenció a les persones. Durant els darrers anys, ha estat un àmbit expansiu per a empreses, treballadors i serveis; també amb projectes i serveis als municipis que formem part de Perfil de Ciutat.

L’economia social té els seus orígens a les cooperatives, associacions i mutualitats europees de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX, per a totes aquelles entitats no públiques que invertien els seus beneficis en el creixement i la millora de serveis a la comunitats. A nivell europeu, l’economia social compta amb la seva pròpia regulació comunitària des dels primers d’anys del present segle, a través de directives i diversos comitès i xarxes de treball (el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), l’Intergrup d’Economia Social del Parlament Europeu, la Unitat de Clusters, Economia Social i Emprenedoria de la Comissió Europea o la Social Economy Europe, ...).  

Podem accedir a la documentació de referència de les Institucions Comunitàries i de les Organitzacions representatives del sector a nivell europeu a: Documentació Pública Europa.

Podem consultar les principals Organitzacions Europees representatives de la Economia Social a: Directori Europa

Apuntar el dinamisme de l’Economia Social europea amb la Declaració de Madrid, signada el 23 de maig de 2019 per representants d’onze països europeus -Espanya, Luxemburg, Portugal, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovènia, Malta, Bulgària, Xipre i Suècia- per demanar a la Comissió Europea que l’Economia Social ocupi un lloc prioritari dins les polítiques comunitàries i mesures concretes a favor del seu desenvolupament. Es països signants estimen que l’Economia Social compta amb 2 milions d’empreses a Europea que generen el 8% del PIB comunitari i ocupen prop de 14,5 milions de persones, com arguments per impulsar la seva iniciativa europea.

 

Economia social espanyola

A l’Estat espanyol, l’economia social recent té dos moments importants per al seu desenvolupament i creixement. Primer, l’any 1990 amb  l’evolució de Cooperatives i Societats Laborals dins de l’Economia Social. I segon, amb la promulgació de la Llei 5/2011 d’Economia Social  que incorpora i agrupa a les cooperatives, les mutualitats, els centres espacials de treball, empreses d’inserció, confraries de pescadors, associacions de l’àmbit dels discapacitats i persones en exclusió social i fundacions. Aquest espai de l’economia genera un conjunt de principis i definicions que orienten el seu treball  i que, d’una forma clara, estableix al seu web una de les associacions més importants, la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES)

- Primacia de les persones i de la fi social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que porta a prioritzar la presa de decisions més en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l'entitat o en funció de la fi social, que en relació a les seves aportacions al capital social.
- Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis o pels seus membres i, en el seu cas, a la fi social objecte de l'entitat.
- Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
- Independència respecte als poders públics

.

Aquest valor de l’Economia Social durant els darrers anys ha anat creixent d’una forma important. La seva importància ha estat cabdal, atès que el 50% dels llocs de treball dels darrers anys s’han generat des d’entitats sense ànim de lucre i dins de dos tipus d’activitats: producció de bens i serveis d’interès general o col·lectiu; i la creació i desenvolupament d’empreses d’inserció social pel treball en l’àmbit de les discapacitats social. CEPES a la seva revista Compromiso empresarial, de 24 de desembre de 2019, analitza diferents aspectes de l’informe ‘Empreses rellevants de l’Economia Social 2014-2015’. Aquest informe mostra  la implantació d’aquest model empresarial  del futur, on sis de cada cent empreses i entitats espanyoles del sector privat de l’economia espanyola formen part de l’economia social, sumant més de 43.000 empreses que representen el 10% del PIB i amb el 12,5% d’ocupació directa i indirecta generada.

A nivell estatal, un dels principals observatoris especialitzats de referència és Observatorio Español de la Economía Social

L'Observatori Espanyol de l'economia social es va posar en marxa en 2005 com a culminació d'un ambiciós projecte promogut per l'associació científica independent CIRIEC-Espanya, amb el patrocini del Ministeri de treball-actual Ministeri d'ocupació i seguretat social-i amb el suport de l'Institut Universitari d'economia social i cooperativa (IUDESCOOP) de la Universitat de València, entitats representatives i grups empresarials de l'economia social espanyola i la xarxa d'ENUIES , d'instituts i centres universitaris d'investigació en economia social. de l'únic Portal al nostre país que en les seves diferents seccions – sociolaboral, legal i de notícies i documentació – aborda el conjunt de l'economia social, tant en el seu sector de mercat com en el seu sector no de mercat. És el més íntimament vinculat a la recerca universitària relacionada amb l'economia social.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dades més actuals, les ofereix l’informe de la Fundació Alternatives, presentat a l’any 2019, Balance provisional y perspectivas para España'

Aquest recull hi destaca la importància de l’economia social espanyola al món, atès que Espanya és el novè país mundial amb major nombre de treballadors de l’Economia Social i Solidària, amb un total de 2.2 milions de treballadors i treballadores a 43.000 entitats.  A nivell estatal aquesta implantació és força irregular, amb una major presència a la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Andalusia i el País Basc; i una menor a la Comunitat de Madrid, Catalunya i Canàries.

 

Economia social catalana

L’Economia Social catalana compta amb una tradició cooperativista, que es remunta a mitjans del segle XIX. Als darrers anys, la Generalitat ha acompanyat aquest sector amb l’elaboració de diferents eines, com el Llibre Blanc de l’Economia Social  -realitzat per la Universitat de Barcelona, a través del Centre d’Estudis de Ciutadania i Societat Civil (CISC), amb el suport del Centre d’Iniciatives de l’Economia Social (CIES)- i generant diversos recursos de suport atès la seva rellevància social i econòmica, com a sector empresarial generador de riquesa, de llocs de treball i de cohesió social.

El potencial de l’Economia Social catalana ha guanyat importància als darrers anys i el sector s’ha agrupat. A l’any 2017, es va fer la constitució de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) - que va unir la Confederació de Cooperatives de Catalunya, La Confederació (Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya), la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya-. Una de les principals reivindicacions de l’AESCAT és la necessitat d’aprovar una Llei d’Economia Social i Solidària a Catalunya que doni un impuls més integrador i un espai propi reconegut i regulat al seu sector dins dels conjunt de l’economia catalana. En conjunt l’AESCAT són unes 180.000 persones que treballen a 10.000 empreses dels sectors de l’Economia Social, que representa el 2,2 del PIB català.

Aquest espai associatiu ha comptat amb diversos espais d’investigació, anàlisi i recerca; dels que destaca l’Observatori de l’Economia Social, OES21

OES21, des de 2018 posa en valor l’evolució d’aquesta economia a la societat. L’Observatori de l’Economia Social ho fa a través de la recerca, la transferència de coneixements i la docència; gràcies als membres que ho integren i promouen, principalment la Fundació Blanquerna i Clade grup empresarial.

La importància del conjunt empresarial de cooperatives Grup Clade per als municipis del Perfil de Ciutat és molt important i és un dels grups cooperatius més importants d’Espanya. Segons l’informe ‘Empreses rellevants de l’Economia Social 2014-2015’ elaborat per la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) posiciona Clade com el quart grup cooperatiu del rànquing amb 5.334 llocs de treball i una facturació de 287 milions d’euros (dades de 2014). L'informe inclou informació de set grans grups socials en l'economia social que ocupen més de 163.357 persones. Són: grup cooperatiu Cajamar (unions de crèdit), grup Atlantis (assegurances), Fundació Espriú (salut), Clade grup empresarial cooperatiu (multisectorial), Unide (distribució), Mondragon Corporación (multisectorial) i Grupo Ilunion (multisectorial).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest  conjunt de cooperatives del grup Clade compta amb una destacada participació econòmica i de prestació de serveis comercials i d’atenció social als municipis del Perfil de Ciutat.

Cooperativa del Grup Clade

Municipis de la Xarxa de Perfil de Ciutat on treballa.

Abacus

Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Badalona(2), Granollers, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Vic, Mataró,  Manresa

Cooperativa Plana de Vic

Vic (2) i resta d’Osona (Gurb (2), Santa Eulàlia de Berga),

Escola Sant Gervasi

Mollet del Vallès

La Vola-Consultora

Osona (Manlleu)

Orquestra Simfònica del Vallès

Sabadell

Previsora General-mutualitat

Suport Habitatge Social (Viladecans)

Suport activitats Club Esportiu Margarola (El Prat de Llobregat)

Suport Matern infantil (El Prat del Llobregat)

Suara

Centre Acollida Mirabola (Sant Feliu de Llobregat)

Centre Dia Gent Gran 1r Maig (El Prat de Llobregat)

Centre d’Acollida i Formació (Sant Feliu de Llobregat i Viladecans)

SAD-Cooperativa Obrera Vivienda (El Prat de Llobregat)

SAD-Mollet

Assessorament Projectes Allotjament i inclusió social (Sabadell)

SAD-Terrassa

SARA Sabadell

Ningú sense llar (Sabadell)

Pis per a joves (Terrassa)

SOM-comunicació i cultura

Som Granollers

Som Badalona

Som Mollet

Aravalles.cat

 

Finalment, posar de relleu el creixent potencial de l’economia social que  avança a nivell europeu, espanyol i català. Que durant els darrers anys ha incrementat el seu grau de visibilitat  i que ja forma part d’una manera important del sectors: sanitari, educatiu i serveis social, i que està en creixement als camps de l’esport, la cultura i la formació ocupacional i professional. Aquesta implantació s’estén diversificadament i és a través  d’empreses macro, mitjanes i micro, i al conjunt de sectors de l’economia. I ho fa sempre amb el comú denominador de la generació d’un valor social que facilita la creació d’ocupació inclusiva dels col·lectius amb més dificultats, genera major estabilitat laboral, menor diferència salarial i major igualtat. Durant els propers anys, com ja ho va fer després de la crisi de l’any 2008, l’economia social pot ser un dels espais de contribueixin a inflar l’economia i ho faci amb majors quotes de mercat per als seus productes i amb més oferta i gestió de serveis als nostres municipis. Aquest creixement serà estable i continu, si té la capacitat d’adaptar-se a les demandes competitives que la globalització econòmica exigeix, mantenint el seus objectius i valors socials compartits amb una major part de la ciutadania.

Raúl D. González

Director de Cooperació Territorial i Pla Estratègic (Ajuntament de Mollet del Vallès)

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (1 vote)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari