De diners i de bondat, la meitat de la meitat

A finals de juny i inicis de juliol, bona part dels diaris generalistes, com El País, article sobre el deute municipal o especialistes en economia com Expansión o Cinco Días, es fan fer ressò del tancament dels comptes municipals que va fer el Ministeri d’Hisenda, i es detallava el deute viu de cadascuna de les més de vuit mil municipalitats de l’Estat. Aquests articles amb mapes geocalitzadors fan una mirada al conjunt de les dades dels municipis de l’Estat s’entén la reconducció majúscula que han fet les finances públiques locals amb les variacions dels darrers anys i els canvis de rànquing i de classificacions de grans municipis amb les seves xifres de deute i dels diferents deutes per habitant.

Cercant a l’hemeroteca dels articles de la xarxa Perfil de Ciutat, aquest és un tema que ha centrat l’interès dels municipis. Al desembre de l’any 2011,  el Servei de Processos estratègics i Servei de Planificació econòmica de l’Ajuntament de Granollers redactava un escrit sobre L’endeutament municipal | El Perfil de la Ciutat (wordpress.com) , on explicava que és el deute viu dels ajuntaments, i quines eren les raons i diferències de criteris entre les dades que la comptabilitat municipal comunicava a la Generalitat de Catalunya i les que publicava el Ministeri d’Economia i Hisenda, que pels ajuntaments més grans no comptabilitzava les operacions de les empreses públiques o les operacions de crèdit amb d’altres administracions públiques. A més, oferien un quadre amb les dades de deute per habitant dels municipis del Perfil de la Ciutat de l’any 2010. Aquestes dades, ara deu anys més tard, ens permeten comparar-les amb les xifres actuals

  com Sabadell o Terrassa presenten les xifres més baixes del grup. Podem quedar-nos amb aquestes xifres o intentar esbrinar si el fet que el MEH no compti les operacions de crèdit concertades amb altres administracions públiques (Caixa de Crèdit de la Diputació, Institut Català de Finances, Programa Avanza…) i sobretot, que no compti les operacions vigents de les empreses públiques o entitats públiques empresarials, afecta en major mesura els municipis més grans on el pes d’aquests ens és segurament més gran (altre aspecte per a l’anàlisi).

 

El Ministeri d’Hisenda va publicar el tancament de comptes de l’any 2020 i es va accentuar l’esforç enorme que el conjunt d’ajuntaments de l’Estat han fet per reduir deute municipal, amb més compromís des de l’any 2012  amb el condicionament bancari europeu  i aprovada la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Financera; per mantenir el control dels comptes públiques. Aquesta normativa fixa uns nivells màxims de deute i dèficit de les Administracions, establint les quantitats límit que es poden fer despesa. El conjunt d’ajuntaments estatals va reduir un 10% el deute durant el darrer any 2018 a 2019, i un 47% de reducció des de l’any 2012.

Els ajuntaments de la Xarxa de Perfil de Ciutat també han participat de l’esforç important en la reducció del deute municipal, i estan ben posicionats a les gràfiques dels ajuntaments estatals en la base de la gràfica per grups d’habitant i a l’altra gràfica de coordenades al vèrtex inferior, amb el conjunt de municipis espanyols.

 

 

El conjunt del municipis de la Xarxa de Perfil de Ciutat, excepte El Prat del Llobregat que no té les dades incorporades; han fet una bona gestió i presenten un deute per habitant menor des de l’any 2012.

La variació del deute municipal des de l’any 2012, configura tres grups de municipis a partir del  descens mig a la xarxa de 377,46 euros per habitant. Els municipis que han reduït notablement el deute han estat Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Manresa i Vic. A la zona mitja i propers als -377,46 euros es situen: Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet. El grup que ha fet una menor reducció , atès ona part dels municipis ja disposaven d’un deute/habitant inicial menor, són:  Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Viladecans.

Municipi

Població

Deute: actual

 €/ habitant

Variació deute des de 2012

Deute 2020

població

Deute 2012

població

Badalona

165

-461

36.8M€

223.166

137.5M€

------

Barberà del Vallès

17

-800

0,6M€

33.334

26,6M€

32.580

Cerdanyola del Vallès

90

-487

5.2M€

57.655

36,2M€

57.643

Granollers

374

-166

23,4M€

62.419

32,3M€

59.750

Manresa

495

-551

38,7M€

78.245

79,6M€

76.170

Mataró

751

-286

97,4M€

129.661

128,7M€

------

Mollet del Vallès

607

-237

31,3 M€

51.600

43,9M€

51.954

El Prat del Llobregat

-

-

-

-

Sabadell

353

-325

76,4M€

216.520

140,9 M€

-----

Santa Coloma de Gramenet

291

-269

35,0M€

120.443

67,2M€

120.029

Sant Feliu de Llobregat

307

-158

13,9M€

45.467

20,4M€

43.739

Terrassa

455

-120

101,7M€

223.627

123,7M€

---

Vic

166

-888

7,9M€

47.630

43,9M€

41.647

Viladecans

176

-159

11,8M€

67.197

21,9M€

65.444

PERFIL

326

-377

 

 

 

Les dades de tancament de l’any 2019, presenten un deute mig per habitant per ajuntament del Perfil de Ciutat de 3426,69 euros. El grup d’ajuntaments que tenen un deute inferior a la mitjana són: Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Vic i Viladecans. A la franja central, prop de la mitjana estan: Granollers, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat. En el grup d’ajuntaments que tenen un deute major són: Manresa, Mollet del Vallès, Mataró i Terrassa.

Del conjunt de municipis, cal destacar l’excel·lent posició de Barberà del Vallès que té un deute molt baix, 17 euros per habitant, i cal sumar que ha fet una gran variació negativa, -800 euros per habitant amb 101 milions menys de deute, com ho ha fet  Vic amb -888 euros de deute/habitant , del seu deute. També, subratllar la rebaixa a la mitat del deute de Sabadell i les reduccions importants dels municipis de Terrassa, Badalona i Cerdanyola del Vallès.

Ara caldrà esperar, les dades de tancament de l’any 2021 i anys següents; per calibrar l’impacte de les accions municipals en temps de pandèmia. Recordar que el Govern central va suspendre les condicions de despesa dels Ajuntaments per limitar les despeses i va aprovar mesures econòmiques per facilitar el compliment del sostre de de dèficit; sense permetre a les administracions locals recórrer als romanents, en el cas que hi disposin. Sabrem si els ajuntaments han pogut segur el camí de la reducció del deute o s’ha aturat aquesta dinàmica, davant el conjunt d’inversions en àmbit social que s’han fet localment per afrontar tancaments d’activitats laborals i pagament d’ajudes socials i sanitàries a famílies vulnerables i de reforç sanitari per al conjunt de la població i la recuperació d’activitats i de serveis. Però tot apunta a un inevitable retorn al increment del deute municipal per l’esforç inversor del conjunt de les administracions públiques, també les locals, especialment dirigit a mantenir i generar activitat econòmica i dinamisme al sector privat.

 

Raúl D. González del Pozo, tècnic Ajuntament de Mollet del Vallès.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (4 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
article sobre el deute municipal o especialistes en economia com Expansión o Cinco Días, es fan fer ressò del tancament dels comptes municipals que va fer el Ministeri d’Hisenda, i es detallava el deute viu de cadascuna de les més de vuit mil municipalitats de l’Estat." data-share-imageurl="http://www.perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/pato.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari